Revistes Catalanes amb Accés Obert

22
EL PRESSUPOST DE LA UE4
D’on surten els diners?4
El pressupost de la UE es nodreix, actualment, de tres tipus d’aportacions: les més
importants són les obtingudes en funció de la riquesa nacional, és a dir, que qui
més valor produeix –major Renda Nacional Bruta (RNB)– contribueix en una major
proporció al pressupost comunitari (amb l’excepció del Regne Unit, el qual recu-
pera directament una part important de les seves contribucions gràcies al “xec
britànic”, privilegi obtingut en l’època de Margaret Thatcher i generador d’impor-
tants discussions en el si de la Unió, ja que és finançat per la resta de països3).
La partida de la RNB conforma el 72,5% del pressupost de la UE. La segona font
d’ingressos deriva de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i representa el 14,6%
del pressupost. Les aportacions es completen amb una partida procedent dels
anomenats “recursos propis tradicionals” de la UE, amb referència als drets agrí-
coles i aranzels duaners, que els països recapten en nom de la UE, actuant només
com a transmissors dels mateixos (figura 1).
La visualització de les aportacions dels diferents països al pressupost comunitari
(figura 2) permet constatar el pes relatiu de cada país en el conjunt de la Unió,
essent el pes més gran el d’Alemanya, seguit de França, Itàlia, Regne Unit i
Espanya. Aquests cinc països aporten el 73,74% del pressupost de la UE.
L’any 2004 la UE va comptar amb un pressupost1 de 100.139 milions d’euros, dels quals 91.832 milions es van assignar directa-
ment als països de l’Europa dels 252. D’aquests, 4.888 milions (5,3%) corresponien a despeses administratives que van anar a
parar sobretot a Bèlgica (56,7%), Luxemburg (19,4%) i França (7,3%), on es troben les seus de les principals institucions comu-
nitàries. El 94,7% restant –que equival a 86.944 milions– és el total operatiu que es va distribuir entre els 25 països de la UE.
Primeres consideracions4
En descriure el pressupost de la UE cal tenir present que determinats principis, com l’equilibri pressupostari (el dèficit no està
contemplat), o el volum limitat d’ingressos (al voltant de l’1% del PIB europeu), condicionen el pressupost europeu. D’altra
banda, a l’hora d’assignar les despeses, també existeixen condicionants lligats a polítiques de llarga tradició comunitària, com la
política agrícola comuna, o –més recentment– les polítiques d’equilibri territorial com els fons estructurals. 
Tot això suposa, finalment, que s’estigui discutint pel repartiment d’uns recursos, ja de per sí escassos, que beneficien de forma desi-
gual els diferents actors nacionals. Relativament pocs recursos, però, d’on surten? Com es distribueixen? Qui se’n beneficia més? 
Figura1. Origen del
pressupost de la UE  (2004)
IVA
RECURSOS
TRADICIONALS
PROPIS
RNB 72,5%
14,6%
12,9%
4Elaboració pròpia. Informe Any 2004. Comissió Europea
Figura 2. Aportacions dels Estats Membres al pressupost de la UE (% del total) (2004)
• UE-15
• UE-10 (maig 2004)
DE: Alemanya, AT: Àustria, BE: Bèlgica, DK: Dinamarca, ES: Espanya, FI: Finlàndia, FR: França, EL: Grècia, IE: Irlanda, IT: Itàlia, LU: Luxemburg, NL: Països Baixos, PT: Portugal, UK: Regne Unit,
SE: Suècia, SK: Eslovàquia, SI: Eslovènia, EE: Estònia, HU: Hongria, LV: Letònia, LT: Lituània, MT: Malta, PL: Polònia, CZ: República Txeca, CY: Xipre
21,28
2,15
4,05
2,04
8,82
1,52
16,85
1,83 1,32
14,50
0,24
5,54
1,40
12,29
2,82
0,23 0,18 0,06 0,57 0,07 0,13 0,03
1,38
0,59 0,10
DE AT BE DK ES FI FR EL IE IT LU NL PT UK SE SK SI EE HU LV LT MT PL CZ CY
4Elaboració pròpia. Informe Any 2004. Comissió Europea
                 
www.cidob.org
23
EL PRESSUPOST DE LA UE
Com es distribueix?4
La descripció de la distribució del pressupost de la UE també té,
com a mínim, dues lectures possibles: una de sectorial (figura 3)
i una altra de geogràfica (figura 4). La representació gràfica de
totes dues ens permet captar la voluntat política sorgida a partir
de les institucions comunitàries i materialitzada en la distribució
pressupostària. 
Dins les diferents partides pressupostàries hi trobem diverses sub-
partides. La d’accions estructurals inclou les subpartides següents:
fons estructurals, fons de cohesió i altres. La partida d’agricultura
inclou: ajudes directes, desenvolupament rural, exportació,
emmagatzematge i altres. Així, dins la partida d’accions estructu-
rals trobem la subpartida dels fons estructurals, que s’enduu el
34,2% del total del pressupost comunitari assignat, seguida, en
importància quantitativa, per la subpartida d’ajuda directa, dins
de l’agricultura, que representa el 32,5% del total. La de políti-
ques internes inclou les subpartides següents: recerca i desenvo-
lupament, protecció al consumidor i mercat intern, cultura, edu-
cació, formació i joventut, energia i medi ambient i altres. La
resta de partides van destinades als països de nova adhesió,
incorporats el maig de 2004, i a reserves.
En una lectura geogràfica es veu com els cinc primers països
donants també en són els majors beneficiaris, percentualment
parlant, però en un ordre diferent: Espanya, França, Alemanya,
Itàlia i el Regne Unit. Aquests cinc països reben el 66,38% del
pressupost de la UE. 
Una observació més detallada ens permet veure quin és el
repartiment que es fa del pressupost assignat a les diferents
partides entre els 25 països de la Unió (figures 5 a 9).
4Elaboració pròpia. Informe Any 2004. Comissió Europea
4Elaboració pròpia. Informe Any 2004. Comissió Europea
• UE-15
• UE-10 (maig 2004)
Figura 3. Assignació del pressupost per partides
(% del total del pressupost assignat)(2004)
 Agricultura 47,46%
Accions
estructurals 37,14%
Figura 4. Assignacions del pressupost de la UE per països
(% del total operatiu)(2004)
Despeses administratives 5,32%
Compensació nous membres 1,53%
13,33
1,84
2,49
1,78
18,76
1,55
14,47
6,66
3,19
11,78
0,16
2,36
5,06
8,04
1,64
0,44 0,32 0,23
0,81
0,30 0,55 0,09
3,10
0,92
0,16
DE AT BE DK ES FI FR EL IE IT LU NL PT UK SE SK SI EE HU LV LT MT PL CZ CY
 Polítiques internes 6,58%
Estratègia de pre-adhesió 1,97%
Figura 7. Polítiques internes (%)
14,7
12,4 12,1 12,0 11,3
6,1 5,6
2,9 2,8
20,3
DE FR BE UK IT NL ES PL SE Resta UE-25
Figura 5. Agricultura (%)
21,6
14,6 13,9
11,6
9,3
6,4
4,2
3,1 2,8
12,5
FR ES DE IT UK EL IE NL DK Resta UE-25
Figura 6. Accions estructurals (%)
28,2
13,6 13,3
10,2
8,3
7,0 6,5
2,5 2,5
8,0
ES DE IT PT EL FR UK PL IE Resta UE-25
Figura 8. Estratègies de pre-adhesió (%)
49,2
10,6 10,1 9,6
6,6 5,8 5,0
2,2 0,7 0,3
PL CZ LT HU SK LV EE SI CY MT
Figura 9. Compensació nous membres (%)
34,8
23,6
12,2
7,6 7,5
5,0 3,9 2,7 1,5 1,2
PL CZ HU CY SI SK MT LT LV EE
                    
24
EL PRESSUPOST DE LA UE
Qui paga i qui rep més? Quin esforç i benefici relatiu suposa?4
El diferent potencial econòmic dels 25 països de la UE, entre altres factors, implica que no tots els països contribueixin finance-
rament en igual mesura en el procés de construcció europea, i que no tots se’n beneficiïn d’igual forma. Quan es fa el balanç net
entre el que s’aporta i el que s’obté (figura 10) es pot observar aquesta contribució desigual. En relativitzar aquest valor respec-
te a la RNB dels països (figura 11) es pot veure quin és l’esforç relatiu realitzat pels països que són donants nets així com el bene-
fici relatiu obtingut pels que són receptors nets. Finalment, i donant un enfocament relatiu a la població (figura 12), obtenim
l’esforç real del contribuent de cada país en el balanç de la relació del seu país amb el procés de construcció europea4. 
A partir d’aquests gràfics es desprèn, entre d’altres coses, que si bé Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda van ser els principals bene-
ficiaris del pressupost europeu de 2004 en termes absoluts i en el benefici per càpita –tot i que en diferent ordre–, les tres repú-
bliques bàltiques van passar per davant d’Espanya i Irlanda pel que fa als beneficis relatius a la RNB. 
A l’altre costat de la balança, si bé Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit han estat els majors pagadors de la UE, el major esforç
respecte a la RNB ha estat el realitzat pels Països Baixos, Luxemburg, Suècia i Alemanya, canvi que s’accentua al quan es fa
referència al balanç pressupostari de la població, d’on es dedueix que l’aportació dels ciutadans holandesos, luxemburguesos, bel-
gues i suecs és superior a la de la resta de ciutadans comunitaris.
Notes4
1. Per explicar les principals característiques del pressupost de la UE s’han utilitzat les dades de 2004 que es poden trobar a:
http://europa.eu.int/comm/budget/pdf/agenda2000/alloc_rep_2004_en.pdf tenint present que en diversos aspectes és diferent del d’anys anteriors –és el primer any que existeix la UE-25– i que
d’altres s’aniran modificant en futures edicions, ajustant-se a les exigències de l’ampliació.
2. El 8,3% restant correspon en gran mesura a les partides que tenen com a destí països tercers externs a la UE; destaca principalment l’ajuda al desenvolupament.
3. L’any 2004 el valor del xec britànic era de més de 5.200 milions d’euros.
4. Com és difícil atribuir totes les despeses administratives com un benefici directe per al país receptor, aquesta partida no s’ha tingut en compte per a elaborar aquests darrers gràfics de balanç
pressupostari, i s’ha treballat directament amb el total operatiu. En cas de comptabilitzar-les tant Bèlgica com Luxemburg esdevindrien beneficiaris nets del pressupost europeu.
• UE-15
• UE-10 (maig 2004)
Figura 10. Balanç net del pressupost de la UE (milions d'euros) (2004)
8.502
4.163
3.124
1.594 1.438
369 272 198 193 169 145 110 64 45
-536 -1.060
-2.035
-2.865 -2.947 -3.051
-7.141
-70 -93 -225 -365
ES EL PT IE PL LT CZ LV HU SK EE SI CY MT FI LU DK AT BE SE NL UK IT FR DE
Figura 11. Balanç net del pressupost de la UE respecte a la RNB (%) (2004)
1,08
2,52
2,37
1,30
0,75
2,13
0,33
1,82
0,25
0,51
1,79
0,43
0,53
1,02
-0,12 -0,16 -0,19 -0,16 -0,22 -0,19
-0,41 -0,38 -0,44
-0,33
-0,05
ES EL PT IE PL LT CZ LV HU SK EE SI CY MT FI LU DK
AT BE SE NL UK IT FR DE
Figura 12. Balanç net del pressupost de la UE per càpita (euros per càpita)(2004)
187
368
292
381
36
106
23
84
16 30
100
53 69
103
-162
-140
-197
-79 -61
-57
-105
-18
-189
-74
-55
ES EL PT IE PL LT CZ LV HU SK EE SI CY MT FI LU DK AT BE SE NL UK IT FR DE
4Elaboració pròpia. Informe Any 2004. Comissió Europea
                  


El pressupost de la UE

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert