Bozzo i Duran, Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ens sembla que aquest Col·loqui ha permès de donar a conèixer a Catalunya les recerques
dels universitaris francesos sobre la cultura catalana i ensems ens han assabentat del que es fa
a Catalunya per a la difusió exterior d’aquesta. I sobretot ha establert lligams a banda i banda
entre els investigadors que estimem Catalunya. [M. B.]
Jornades del Centre de Referència d’Enginyeria Lingüística (CREL) (Barcelona, 4 i
5 d’abril de 2000). —En l’avinentesa d’estar a punt d’expirar el contracte programa de cons-
titució del Centre de Referència d’Enginyeria Lingüística de la Generalitat de Catalunya, es
van celebrar aquestes Jornades a la seu de l’IEC. L’objectiu del Consell Directiu, en organit-
zar-les, era donar a conèixer a professionals de la llengua, a empreses de programari lingüís-
tic i a usuaris de recursos i programes informàtics aplicats al llenguatge, l’estat actual de les
investigacions i les aplicacions que duen a terme els nou grups que componen el CREL.
Les presentacions dels diversos projectes es van fer seguint els tres eixos de recerca que
conformen els objectius del CREL: la constitució de recursos lingüístics, l’elaboració d’eines
per al tractament i per a l’explotació de dades i el disseny de prototips.
El primer dia de les Jornades es dedicà a la llengua oral. Així, quant a la constitució de re-
cursos lingüístics, es van presentar l’estat i les característiques de diversos corpus: «Corpus
oral de variació», «Corpus de prosòdia», «Corpus en català per a SpeechDat» i «Corpus de
diàleg», constituïts, respectivament, pel Grup de Recerca de Variació en el Llenguatge de la
UB, pel Seminari de Filologia i Informàtica de la UAB, pel Grup de Tractament de la Parla de
la UPC i pel Seminari de Filologia i Informàtica de la UAB.
Pel que fa a les eines de tractament de dades, van ser presentats dos projectes: una eina de
transcripció fonètica, «El transcriptor automàtic Segre», elaborat coordinadament pel Grup de
Tractament de la Parla de la UPC, pel Seminari de Filologia i Informàtica de la UAB i pel
Grup de recerca de Variació en el Llenguatge de la UB i un segon projecte, «Eines de conver-
sió text-parla» elaborat pel Grup de Tractament de la Parla de la UPC i pel Seminari de Filo-
logia i Informàtica de la UAB. Sobre el disseny de prototips es van presentar també dos pro-
jectes: «Prototip d’accés oral a serveis d’informació» i «Prototip de conversa oral», elaborats
tots dos pel Grup de Tractament de la Parla de la UPC.
La jornada es va tancar amb una taula rodona coordinada per Joaquim Llisterri, del Con-
sell Directiu del CREL, en què participaren Climent Nadeu, Joaquim Viaplana, Salvador Oli-
va i Paco Casacuberta.
El segon dia de les Jornades es dedicà a la llengua escrita. Pel que fa a la constitució de re-
cursos lingüístics, es van presentar aspectes diversos dels projectes de corpus de textos escrits
i de bases de dades lèxiques: el grup del Diccionari del Català Contemporani de l’IEC va pre-
sentar «L’accés dels grups de recerca al CTILC»; el Grup de Recerca de l’Institut Universita-
ri de Lingüística Aplicada de la UPF va explicar l’estat i les característiques del projecte «Els
corpora de discurs especialitzat en llengua catalana», el Grup de Gramàtica Teòrica de la
UAB presentà el projecte de base de dades lèxiques «Una base de dades de fraseologia catala-
na» i el grup de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC va exposar l’estat actual de «La versió
computacional del DIEC».
Els projectes per al tractament de la llengua escrita desenvolupen o estan en procés de
desenvolupar dues línies diferents i complementàries: eines per a la cadena de processament
lingüístic i eines per a l’extracció o recuperació d’informació. En la primera línia esmentada,
el Grup de Recerca de l’Institut de Lingüística Aplicada de la UPF va presentar l’estat d’ela-
boració de les eines següents: «Etiquetaris, marcatges estàndard, preprocés i gestió de dic-
cionaris», «L’etiquetador PALIC i el desambiguador AMBILIC», «L’analitzador morfològic
CRÒNICA 377
CATMORF i el desambiguador CG», «L’adaptació al català d’un desambiguador de base es-
tocàstica» i «Un analitzador sintàctic per al català». Pel que fa a la segona línia, el Grup de Re-
cerca en Tractament del Llenguatge Natural de les universitats UB i UPC van presentar els
projectes «El Wordnet català» i «Aplicació d’Internet de Word Sense Desambiguation» i el
Grup de Recerca de l’Institut de Lingüística Aplicada de la UPF va presentar tres projectes
«Extracció de terminologia: l’aplicació d’un SEACUSE», «La identificació automàtica de ne-
ologismes» i «Validador de traduccions, una eina de paral·lelització». Com a darrer projecte
del CREL pel que fa a la llengua escrita, es va presentar «L’estació de treball lexicogràfic, un
prototip per a professionals», elaborat conjuntament pel Grup de Recerca de l’Institut de Lin-
güística Aplicada de la UPF, el grup de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC i el Seminari de
Filologia i Informàtica de la UAB.
Les activitats del segon dia es van tancar, com el dia abans, amb una taula rodona coordi-
nada per Mercè Lorente —en substitució de M. Teresa Cabré, directora del CREL— i com-
posta per Sergi Balari, Horacio Rodríguez, Núria Bel i Gabriel Amores.
Mitjançant les intervencions que hi hagué en els debats que van seguir les diverses pre-
sentacions i en el debat de clausura, els assistents a les Jornades van poder tenir també conei-
xement de projectes que es duen a terme a les universitats del País Valencià i a la Univ. de Ba-
lears. [M. B. i D.]
Congrés Internacional «Catalunya, un cas excepcional a Europa?» (Münster, del 6
al 8 d’abril de 2000). —Del 6 al 8 d’abril de 2000 va tenir lloc a Münster un Congrés Inter-
nacional de Catalanística organitzat pel Seminari de Romàniques de la Univ. de Münster.
Nombroses institucions van col·laborar també en l’organització de les profitoses jornades d’in-
tercanvi i treball: l’Associació Germano-Catalana (DKV), el Centre de Recherches sur le Plu-
rilinguisme de Brussel·les, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears. La tro-
bada portava el títol de Catalunya – un cas excepcional a Europa?, un interrogant força actual
pel fet de tematitzar la incidència de la nostra petita societat catalana en l‘Europa que estem
configurant i que va servir de guia a través de tots els temes tractats en les diverses seccions.
Dins del marc del congrés va tenir lloc el 17è Col·loqui Germanocatalà.
Un dels objectius importants que plantejava el lema del congrés era l’anàlisi de la situació
lingüística als països de parla catalana, així com del significat a Europa de cultures relativa-
ment poc esteses, avaluant algunes de les dades recollides arran d’una comparació crítica amb
altres contrades o països europeus sotmesos a paràmetres comparables. A títol d’exemple es
van presentar casos de minories lingüístiques europees, es van exposar els problemes d’altres
països multilingües així com d’altres cultures poc esteses i es va discutir sobre mètodes de co-
municació interregional, tot plegat a fi de fomentar l’intercanvi d’experiències, actituds, solu-
cions i perspectives.
Les paraules de benvinguda van anar a càrrec d’Ulrich Hoinkes, president de l’Associació
Germano-Catalana, i de Wolf Dietrich, director del Seminari de Romàniques de Münster.
D’entre els conferenciants que van marcar els primers acords i els més determinants cal des-
tacar la ponència d’Antoni Badia i Margarit sobre «El català i ‘la questione della lingua’: una
excepcionalitat... frustrada!» El professor Badia i Margarit va dissertar sobre la importància de
la nova alba llatinitzant per al català medieval i sobre el fruit que representaren les Regles de
esquivar vocables. També ens van delectar les altres conferències inaugurals de Miquel Reniu,
Joan Melià i de Tilbert D. Stegmann.
El programa que oferiren les cinc seccions deixava preveure un bon resultat dels esforços
esmerçats i un bon èxit del congrés en general. Els àmbits temàtics tractats foren els següents:
CRÒNICA378


Jornades del Centre de Referència d'Enginyeria Lingüística (CREL) (Barcelona, 4 i 5 d'abril de 2000)

Hemeroteca Cientifica Catalana

Ens sembla que aquest Col·loqui ha permès de donar a conèixer a Catalunya les recerquesdels universitaris francesos sobre la cultura catalana i ensems ens han assabentat del que es faa Catalunya per a la difusió exterior d’aquesta. I sobretot ha establert lligams a banda i bandaentre els investigadors que estimem Catalunya. [M. B.]Jornades del Centre de Referència d’Enginyeria Lingüística (CREL) (Barcelona, 4 i5 d’abril de 2000). —En l’avinentesa d’estar a punt d’expirar el contracte programa de cons-titució del Centre de Referència d’Enginyeria Lingüística de la Generalitat de Catalunya, esvan celebrar aquestes Jornades a la seu de l’IEC. L’objectiu del Consell Directiu, en organit-zar-les, era donar a conèixer a professionals de la llengua, a empreses de programari lingüís-tic i a usuaris de recursos i programes informàtics aplicats al llenguatge, l’estat actual de lesinvestigacions i les aplicacions que duen a terme els nou grups que componen el CREL.Les presentacions dels diversos projectes es van fer seguint els tres eixos de recerca queconformen els objectius del CREL: la constitució de recursos lingüístics, l’elaboració d’einesper al tractament i per a l’explotació de dades i el disseny de prototips.El primer dia de les Jornades es dedicà a la llengua oral. Així, quant a la constitució de re-cursos lingüístics, es van presentar l’estat i les característiques de diversos corpus: «Corpusoral de variació», «Corpus de prosòdia», «Corpus en català per a SpeechDat» i «Corpus dediàleg», constituïts, respectivament, pel Grup de Recerca de Variació en el Llenguatge de laUB, pel Seminari de Filologia i Informàtica de la UAB, pel Grup de Tractament de la Parla dela UPC i pel Seminari de Filologia i Informàtica de la UAB.Pel que fa a les eines de tractament de dades, van ser presentats dos projectes: una eina detranscripció fonètica, «El transcriptor automàtic Segre», elaborat coordinadament pel Grup deTractament de la Parla de la UPC, pel Seminari de Filologia i Informàtica de la UAB i pelGrup de recerca de Variació en el Llenguatge de la UB i un segon projecte, «Eines de conver-sió text-parla» elaborat pel Grup de Tractament de la Parla de la UPC i pel Seminari de Filo-logia i Informàtica de la UAB. Sobre el disseny de prototips es van presentar també dos pro-jectes: «Prototip d’accés oral a serveis d’informació» i «Prototip de conversa oral», elaboratstots dos pel Grup de Tractament de la Parla de la UPC.La jornada es va tancar amb una taula rodona coordinada per Joaquim Llisterri, del Con-sell Directiu del CREL, en què participaren Climent Nadeu, Joaquim Viaplana, Salvador Oli-va i Paco Casacuberta.El segon dia de les Jornades es dedicà a la llengua escrita. Pel que fa a la constitució de re-cursos lingüístics, es van presentar aspectes diversos dels projectes de corpus de textos escritsi de bases de dades lèxiques: el grup del Diccionari del Català Contemporani de l’IEC va pre-sentar «L’accés dels grups de recerca al CTILC»; el Grup de Recerca de l’Institut Universita-ri de Lingüística Aplicada de la UPF va explicar l’estat i les característiques del projecte «Elscorpora de discurs especialitzat en llengua catalana», el Grup de Gramàtica Teòrica de laUAB presentà el projecte de base de dades lèxiques «Una base de dades de fraseologia catala-na» i el grup de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC va exposar l’estat actual de «La versiócomputacional del DIEC».Els projectes per al tractament de la llengua escrita desenvolupen o estan en procés dedesenvolupar dues línies diferents i complementàries: eines per a la cadena de processamentlingüístic i eines per a l’extracció o recuperació d’informació. En la primera línia esmentada,el Grup de Recerca de l’Institut de Lingüística Aplicada de la UPF va presentar l’estat d’ela-boració de les eines següents: «Etiquetaris, marcatges estàndard, preprocés i gestió de dic-cionaris», «L’etiquetador PALIC i el desambiguador AMBILIC», «L’analitzador morfològicCRÒNICA 377CATMORF i el desambiguador CG», «L’adaptació al català d’un desambiguador de base es-tocàstica» i «Un analitzador sintàctic per al català». Pel que fa a la segona línia, el Grup de Re-cerca en Tractament del Llenguatge Natural de les universitats UB i UPC van presentar elsprojectes «El Wordnet català» i «Aplicació d’Internet de Word Sense Desambiguation» i elGrup de Recerca de l’Institut de Lingüística Aplicada de la UPF va presentar tres projectes«Extracció de terminologia: l’aplicació d’un SEACUSE», «La identificació automàtica de ne-ologismes» i «Validador de traduccions, una eina de paral·lelització». Com a darrer projectedel CREL pel que fa a la llengua escrita, es va presentar «L’estació de treball lexicogràfic, unprototip per a professionals», elaborat conjuntament pel Grup de Recerca de l’Institut de Lin-güística Aplicada de la UPF, el grup de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC i el Seminari deFilologia i Informàtica de la UAB.Les activitats del segon dia es van tancar, com el dia abans, amb una taula rodona coordi-nada per Mercè Lorente —en substitució de M. Teresa Cabré, directora del CREL— i com-posta per Sergi Balari, Horacio Rodríguez, Núria Bel i Gabriel Amores.Mitjançant les intervencions que hi hagué en els debats que van seguir les diverses pre-sentacions i en el debat de clausura, els assistents a les Jornades van poder tenir també conei-xement de projectes que es duen a terme a les universitats del País Valencià i a la Univ. de Ba-lears. [M. B. i D.]Congrés Internacional «Catalunya, un cas excepcional a Europa?» (Münster, del 6al 8 d’abril de 2000). —Del 6 al 8 d’abril de 2000 va tenir lloc a Münster un Congrés Inter-nacional de Catalanística organitzat pel Seminari de Romàniques de la Univ. de Münster.Nombroses institucions van col·laborar també en l’organització de les profitoses jornades d’in-tercanvi i treball: l’Associació Germano-Catalana (DKV), el Centre de Recherches sur le Plu-rilinguisme de Brussel·les, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears. La tro-bada portava el títol de Catalunya – un cas excepcional a Europa?, un interrogant força actualpel fet de tematitzar la incidència de la nostra petita societat catalana en l‘Europa que estemconfigurant i que va servir de guia a través de tots els temes tractats en les diverses seccions.Dins del marc del congrés va tenir lloc el 17è Col·loqui Germanocatalà.Un dels objectius importants que plantejava el lema del congrés era l’anàlisi de la situaciólingüística als països de parla catalana, així com del significat a Europa de cultures relativa-ment poc esteses, avaluant algunes de les dades recollides arran d’una comparació crítica ambaltres contrades o països europeus sotmesos a paràmetres comparables. A títol d’exemple esvan presentar casos de minories lingüístiques europees, es van exposar els problemes d’altrespaïsos multilingües així com d’altres cultures poc esteses i es va discutir sobre mètodes de co-municació interregional, tot plegat a fi de fomentar l’intercanvi d’experiències, actituds, solu-cions i perspectives.Les paraules de benvinguda van anar a càrrec d’Ulrich Hoinkes, president de l’AssociacióGermano-Catalana, i de Wolf Dietrich, director del Seminari de Romàniques de Münster.D’entre els conferenciants que van marcar els primers acords i els més determinants cal des-tacar la ponència d’Antoni Badia i Margarit sobre «El català i ‘la questione della lingua’: unaexcepcionalitat... frustrada!» El professor Badia i Margarit va dissertar sobre la importància dela nova alba llatinitzant per al català medieval i sobre el fruit que representaren les Regles deesquivar vocables. També ens van delectar les altres conferències inaugurals de Miquel Reniu,Joan Melià i de Tilbert D. Stegmann.El programa que oferiren les cinc seccions deixava preveure un bon resultat dels esforçosesmerçats i un bon èxit del congrés en general. Els àmbits temàtics tractats foren els següents:CRÒNICA378

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38205/38188

Jornades del Centre de Referència d'Enginyeria Lingüística (CREL) (Barcelona, 4 i 5 d'abril de 2000)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana