Sardà, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RELACIONS INTERNACIONALS 
LA "REVOLUCION" NO ES RENDEIX 
Despres dels esdeveniments que s'han donat a I'Europa de I'Est, una corrent 
anti-comunista sembla envair el panorama internacional. El joc electoral a 
I'Europa comunista i el paper d'en Mijail Gorbachov a la Uni6 Sovietica 
apunten cap a canvis fonamentals a I'hora d'entendre el comunisme de finals 
de segle. La "revoluci6n" es prepara per afrontar els reptes, sobretot a nivell 
econbmic, que haure de soportar el poble cubh. La caiguda del regim sandi- 
nista a Nicaragua ha estat un cop fort, que ha deixat al regim de Castro sol a 
una zona d'influencia plenament nord-americana. 
lV lH"  Ur LAS '4IY I ILLWJ 
JAMAICA 
ment aproximat d'un 8,7% respecte I'an- 
terior protocol. Tot i la preocupació de la 
direcció cubana pels intents sovietics de 
donar un caracter més racional a les 
seves relacionseconbmiques amb Cuba, 
la Unió Sovietica d'en Gorbachov segui- 
ri3 proporcionant combustible, cereals i 
materies primeres (és més que probable 
que part d'aquest petroli que Cuba pro- 
porcionava a la Nicaragua sandinista per 
vincles de solidaritat quedi ara pel con- 
sum de I'i'lla). Acanvi, Cubaaconssegueix 
donar sortidaa les exportacionsde sucre, 
níquel i crom. 
Cal també replantejar les estructures 
comercials amb els pai'sos de I'Est. Un 
mercat al qual Cuba accedeix per donar 
sortida als seus articles excedents, i a 
canvi reb tecnologia de poca qualitat, u- 
na tecnologia que no te els mínims per 
resultar competitiva al mercat capitalis- 
ta. 
La reconduccid del regim 
Alguns analistes internacionals volen 
veure en aquest panorama un compte 
enrera per al regim de Fidel, mentre 
d'altres estudien les possibilitats de 
reconduir la situació interna perque el 
regim sobrevisqui. Mentre, el líder de la 
revolució cubana assegura tenir la si- 
tuació controlada ("Todo cambia en el 
mundo, pero nada cambia en Cuba") i 
diu a qui I'escolta que el seu regim 
"morir8 con las botas puestas". 
Tot i que no es pot deslligar la situació 
que travessa Cubaen I'actualitat amb la 
corrent democratica a I'Europa de I'Est, 
implicar els fets dins un mateix procés 
no sembla tan clar. La situació geogra- 
fica, la cultura del poble cube i fins i tot 
el caracter llatí -allunyat dels pobles de 
I'Europa Central- comporten una reali- 
tat propia; com els hi agrada dir a les 
veus properes al regim castrista, "una 
revolución diferente, autóctona y cuba- 
na". 
El que és cert es que la presencia 
d'en Fidel Castro i dels homes forts del 
regim als actes d'afirmació del castris- 
me -i de la figura del líder- han sovintejat 
d'unes setmanes en~a .  Aquesta ofensi- 
va respon a la certesa que s'atansen 
tempsdifícils per al regim, tempsd'ai'lla- 
ment internacional i de restriccions 
econbmiques. Les consignes de Fidel 
cap el poble cuba en els darrers dies 
(coincidint amb I'inici de les emissions 
de Tele Martí des dels Estats Units) 
apunten en aquest sentit. 
La clau econbmica 
L'anomenada"cartillade racionamien- 
to" 4s a Cuba tan antiga com la mateixa 
revolució (arran del bloqueig dels Estats 
Units). A I'i'lla manquen materies prime- 
res. De la Unió Sovietica s'importen el 
blat i els cereals. El pa i els ous, entre 
d'altres, estan racionats. A cada cubd li 
corresponen dos quilograms d'arrbs i 
quasi dos quilograms de sucre, tot per 
persona i mes. Es ben cert que no hi ha 
de tot, pero també ho és que els preus 
dels articles de primera necessitat són 
baixos. Hi ha diners, pero no hi ha en 
que gastar-10s. Per exemple, les neces- 
sitats alimenticies li suposen al cubs 
una mitja del 6% del salari mensual. La 
vivenda suposa un 2% del salari men- 
sual, tot i que és cert que existeixen 
greusproblemesd'allotjament. A laCuba 
de Castro els serveis socials són gra- 
tuits (sanitat, educació, esport...). 
Pels qui abonaven la tesi que la Unio 
Sovietica abandonaria Cuba a la seva 
sort, no fa ni un mes s'ha signat un nou 
conveni URSS-Cuba que suposa un to- 
tal de 15.000 milions de dblars -incre- 
Cuba, tot i que reb assistencia sovie- 
tica en proporcions mes grans que d'al- 
tres paisos, s'ha convertit en un dels 
crítics principals de la política sovietica. 
Fidel no oculta la sevadesaprovació pels 
canvis democratics que es donen a la 
Unio Sovietica i als pai'sosde I'Est. Quan 
Mijail Gorbachov va viatjar a Cuba les 
crítiques van cesar durant cert temps, 
pero després retornaren amb forqa. 
El regim de Castro es prepara per una 
situació que si bé no és nova, sembla 
certament apuntar cap un enduriment 
general de les condicions de vida. No tan 
sols a nivell econbmic -el regim esta 
el.laborant un pla de supervivencia que 
comportaria fins i tot el tancament de 
fabriques, respectant la filosofia cubana 
que ningú quedi al carrer sense feina-, 
sinó, el que és més significatiu, una re- 
conducció mínima del sistema polític, 
fonamentalment, una profunditzacio i 
renovació de noves vies polítiques. Molts 
cubans estan cansats de privacions i no 
veuen amb optimisme el futur de sacrifi- 
cis que s'endevina a Cuba. Tot i les veus 
de certs elements de I'oposició al regim 
castrista que denuncien la corrupció del 
sistema i la greu realitat econbmica, 
sembla clar I'afany del poder de desmar- 
car-se dels corrents de I'Europa de I'Est. 
La realitat cubana sembla autosuficient 
per afrontar aquest nou repte. 
Jaume Sarda 
PAg. 20 Dossier Cidob nP 32 - 1990 


La "revolución" no es rendeix

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert