Olivares, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

D O S S I E R  
EL TRANSPORT FUNERARI A MANRESA 
EN EL CANVl DE SEGLE 
David Olivares i Ponti 
El transport dels difunts fins 
al lloc on havien de reposar 
els seus cossos morts no 
sempre s'havia realitzat de la 
manera com ho coneixem 
avui. Anteriorment a la 
utilització d'automobils 
específics pera aquest servei, 
el transport es feia amb 
carruatges tibats per cavalls, i 
abans encara, el segle passat 
els cadavers eren portats a ma 
per familiars o amics fins a la 
necropoli. 
TraJlot de leí despulles del Generol Tristany. 
Monrewi 191 3 (foto AHCM). 
El primer cop que a Manresa es 
planteja I'existencia i necessitat de 
tenir un sistema mecanitzat de  
transport funerari fou I'any 1877. 
Aquell any I'Ajuntament manresi 
decidí I'aprovació d'unes bases, pre- 
seniades per la Junta del Cementiri, 
que recollien la possible manca 
d'higiene que comportava el llavors 
actual sistemade transport de difunts, 
amb Ilitera. 
Anteriorment a I'existencia d'un 
transpon funerari rodat. el mort era 
portat a m i  i amb lliteres preparades 
per a tal efecte. Aquestes lliteres 
eren portades per unes persones fins 
al cementiri, fins que no s'implanti 
el sisiemade transpon ambcarrosses 
fúnebres. Inicialment, perh. i fins al 
darrerquartdel passat segle,elsmorts 
eren portats per familiars i amics 
amb lliteres de fusta que anaven 
tapades amb uns Ilenyols que im- 
pedien la visió del difunt. Tradi- 
cionalment I'observaciódirectad'un 
cadiver. com a símbol de la mort, 
s'havia pres amb aprensió i era 
rebutjada per la majoria de la gent, 
car provocava un fort respecte i una 
recanya molt especial.' 
Així, els difunts eren portats per 
aquest gmp de persones des de casa 
seva fins on rebien sepultura. Fins 
arribar al cementiri, la comitiva fú- 
nebre que acompanyavael mort, for- 
mada generalment pels familiars, 
amics, el capella i altres persones, 
anava passant per diferents carrers 
delaciutat. Enmigdetotalapolemica 
sobre la higiene i les condicions sa- 
nitiries que havien de tenir els ce- 
mentiris-polemicade finalsdel segle 
XVIII, iniciada a Franca i que 
provoci una veritable revolució en 
la concepció de la mon i dels nous 
cementiris-el transportfunerari amb 
lliteres comen~aa  ser mal vist arreu. 
El cementiri de Manresa fou 
inaugural I'any 1847, pero no fou 
fins trenta anys després que les au- 
toritats manresanes es preocuparen 
per I'establiment d'un sistema de 
iransponfúnebreambcarrosses,com 
ja existia a diferents ciutats catala- 
nes. Aquesta inicial despreocupació 
per aquest tema demoitra un cap 
més la manca de previsió del Con- 
sistori i de la Junta per la qüestió 
funeraria, mancanqa observable 
tanmateix en altres aspectes del ser- 
vei. La documentació adminisuati- 
va dels anys 70 del passat segle que 
es conserva recull diferents cartes 
enviades per I'Ajuniament de Man- 
resa a altres ajuntaments de Catalu- 
nya i de fora. com Barcelona, Sa- 
badell,Terrassa,Mataróo Saragossa, 
on se'ls preguntava sobre el fun- 
cionament dels seus sistemes de 
lranspon funerari, operatiu en aquells 
Ilocs. Un cop recollida tata la in- 
formació possible, uns anys més tard 
la Junta del Cementiri s'aventuri a 
instal.lar el servei a la ciutat. 
A primers de maig de 1886 la 
Junta informa al Consistori del fet 
queja es disposava de tot el material 
necessari per al funcionament del 
servei. Aquest material estava di- 
positat en una casa del carrer Hospi- 
tal, al número 8, i es disposava ja de 
dos camatges. mentre que un tercer 
estava en const~cció .  De manera 
definitiva el servei de cotxes fúne- 
bres queda aprovat el 3 1 de maig del 
mateix any i comenci a funcionar 
I'endemi mateix. El servei es decidí 
per un tipus de cotxe pricticament 
igual al que funcionava a Terrassa i 
Sabadell, un tipus de carrossa forca 
senzill enprincipi, peroqueen funció 
del tipus de sepeli i transpon pagats 
podiaanar més omenysornamentat.' 
L'adjudicaciód'aquest nou sewei 
es realitzi pel sistema de pública 
subhasta aquell mateix any, i a la 
mateixa es presentaren Josep Mas, 
Quintí Gubinsa i Josep Albaredas, 
que fou el primer adjudicatari. Cal 
dir que el nou sistema de transport 
amb canuatge no era ben vist per 
malta gent, com així ha expressa el 
contractista en algunes queixes tra- 
meses a I'Ajuntament i a la Junta. 
Malta gent no confiava en aquest 
nou sistema i seguia preferint uans- 
portarels seus familiars difuntsa m i  
i com sempre s'havia fet (els vincles 
familiars seguien vigents en aquest 
pas cap a la mort i el repos etern). 
Aquesta problematica fou ge- 
neralitzada fins que I'any 1900 I'A- 
juntament, iotobservant comelsewei 
no obtenia els resultats desitjats ni 
I'aprovaciógeneral, nomeni una co- 
missió municipal que tenia com a 
missió controlar les possibles de- 
ficienciesen el transpon, que erenen 
bona pan culpa de les mateixes 
autoritats. Fins aleshores no existia 
cap tipus de normativa que regla- 
menté~ la concessió del sewei fúne- 
b r e ~  elsdrets i obligacions dels seus 
usuaris. La primera tasca de la nova 
comissió fou controlar la renovació 
de la concessió del servei, que es 
realitza aquell mateix any. Enel con- 
curs públic. celebrat I'abril, Pau Pala 
resulta escollit com a concessionari. 
Peroni amblanovacomissiósembla 
que el servei ~ t l l é s  gaire. car ja dos 
anys més tarde1 referit Paliesqueixa 
reiteradament a I'Ajuntament que 
Mode de carroira fúnebre utlilzot a Monrero, Sobodel1 i Terrosro, 
lexhel del tdptic inforrnofiu del Mureu de Corrorrer Fúnebres de l'lnrtitut de Serveir Funerorir. o Barcelono] 
o ~ r s u s m r  1 9 9 4  - D a v e ~ r r  - 38 
les tarifes del servei eren massa 
baixes, i demanaunarevisió al'alca. 
El1 expressava tanmateix que en cas 
de no fer res al respecte no sabia si 
podriacontinuarambel servei, atesa 
la seva poca rendibilitat. 
ElmateixPalaseguíambles seves 
queixes fins l'any 1909, quan la Jun- 
ta es pronuncia sobre la delicada 
situació del servei funerari? De nou 
Pala declara la seva intenció d'a- 
bandonar el servei si no s'apujaven 
les tarifes, cosa que el féu entrar en 
conflicte amb la Junta, car el seu 
contracte finalitzava l'any següent, i 
la seva rescissió sols es podiaproduir 
de comú acord. Malgrat tot, el con- 
tracte de concessió fou rescindit, i 
aixb acceleri I'adequada reglamen- 
tació del servei. Amb la inclusió, per 
primer cop, dins el Reglament de la 
Junta del Cementiri per fi Manresa 
disposa d'unes veritables disposici- 
ons sobre com havia de funcionar el 
servei i amb quins mitjans humans i 
t$cnics calia comptar. 
Amb aixb es comencava a nor- 
malitzar el servei i es modemitzava 
tota la infraestructura funeraria de la 
ciutat, equiparant-la a la d'altres 
ciutats del país. D'aquest nou regla- 
menten podemextreure les següents 
disposicions, que suposaren una to- 
tal novetat: 
- els cotxes emprats haurien de 
ser similars als utilitzats a Barcelo- 
na, amb símbols catblics pels enter- 
raments que ho fossin. En el cas de 
sepelis per a no catblics els carru- 
atges anirien adomats amb símbols 
al.legbrics de la mono bé del pas del 
temps. 
- els cotxes haurien d'anar tibats 
per dos cavalls negres, i s'establien 
tres tipus de carrosses segons la 
categoria de I'ofici funerari en 
qüestió. El de primera classe, el més 
luxós, eraper aadults i anava guarnit 
amb quatre plomalls en els angles, 
ambunes conines negres, del mateix 
color que la roba que havien de por- 
tar els cavalls i els conductors dels 
carros. El de segona classe aniria 
sense plomalls i en la roba de les 
cavalleries, negra també, hi hauria 
una franja platejada. El de tercera 
classe, tambéditespecia1,noportaria 
cap tipus de decoració i aniria tibat 
per un sol cavall. En el cas d'en- 
terraments d'infants el color del car- 
niatge idel cavall haviad'ésser blanc, 
símbol de puresa. 
- es prohibia totalment el trans- 
pon de dos o més cadivers en un 
mateix cotxe, i els cavalls havien 
d'anar sempre al pas. 
Aquesta nova reglamentació ser- 
ví pera la definitiva normalització i 
popularització del servei a Manresa. 
Un cop consolidat, la següent revo- 
lució en els sistemes de transport 
funerari fou la introducció dels 
automobils a partir dels anys 
cinquanta. 
Cemenriri (111). Arxiu Histirric de la Ciutat de 
Manresa, Manresa. 
Cemeniiri ipompesfúnebres. Arxiu HistOric de la 
Ciulat de Manresa, Manmsa. 
L'Erol, ~ m b i t d e ~ e c e r ~ u e s  del Bergueda. Berga, 
núm. 38 (1992). 
OLIVARES, David 1992: La necrdpolis de 
Manresa, dins Acies del Congrés lnrernacionnl 
d'Hisrdrin de Caiolunya i<Caralunya i la  
Reslaurneióu. Centre d5Estudis del Bages, 
Manresa, pag. 537-542. 
SARRET, Joaquim 1934: La Necriipolis de 
Mnnrera, Arxiu Histdric de la Ciutatde Manresa, 
Manresa. 
NOTES 
I- Aixd era especialment visible en el cas dets 
infants, als qunls no se'ls perrnrtia, en 
nombrosos indrets, que veiessin els difuns, 
lleva1 que en fossin familiars. A dcierminats 
llocs existia la creenca aue els cossos mOn6 
. . 
@¡en emanar algun tipus de gas o olor que 
podia provocar impanans malalties en els 
nens. 
2- D'aquesta rnodalitat de carrossa fúnebre se'" 
pot 0bservarunexempleacNatmental Museu 
de Carrosses Fúnebresdels Seweis Funcraris 
deBarcelona,siniataicme~SmchodeAvila, 
núm. 2. a Barcelona. En aquest museu es 
conserva una mosva pro" representativa de 
lescatrosses Fúnebres utiiiaades a Barcelona 
i a la provincia fins la implantació dels au- 
tomdbils a mitjan d'aquest segle, així com un 
recull delsútilsvincuiasal servei. A Manresa 
es conserven dos exemplars d'aquess c m -  
ayes funeraris, per be que en pitjor estatque 
els anteriors. 
3- CaldirqueencincanyseldeficitacumuIatera 
de cinc mil pessetes. 
David Olivares i Ponti 
Arquebleg i historiador 


El transport funerari a Manresa en el canvi de segle

https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/download/20333/293912

El transport funerari a Manresa en el canvi de segle

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert