Izquierdo Brichs, Ferran

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ORIENT MITJA - ANALISI 
((GAZA I JERICO, PRIMER)) 
Ferran Izquierdo" 
La signatura de I'acord sobre I'auto- 
nomia de Gaza i Jeric6 ha sorpres el 
M6n sencer. La televisi6 va oferir unes 
imatges que semblaven tretes d'una 
pel4ícula de política ficci6: IAsser Ara- 
fat, al costat del president dels Estats 
Units d'Arnerica, li donava la mh a Yitz- 
hak Rabin, i aquest I'encaixava. Tan 
important com el text de I'acord fou el 
gest d' Arafat i Rabin. La signatura no 
fou mes que I'inici d'un camí, de veF 
natge pacífic, que només podrb 
construir-se si es crea un clima de con- 
fianca suficient. Els contactes poste- 
riors de les delegacions de les dues 
parts per negociar qüestions concretes 
semblen reflectir aquesta confianca. 
Amb I'acord ~Gaza i Jeric6, primer. 
s'ha dit que la política a I'Orient Mitjh 
entra en una nova fase de realisme. Pe- 
rd, per ser justos, cal reconeixer que 
I'OAP ja havia comencat aquesta eta- 
pa fa temps, des de I'inici de la Intifa- 
da, i que les concessions fetes per 
Arafat no són noves. En el Consell Na- 
cional Palestí de novembre del 1988 ja 
es van prendre algunes decisions sig- 
nificatives: I'acceptació de les resolu- 
cions 242 i 338 del Consell de 
Seguretat de I'ONU; la condemna del 
terrorisme i el reconeixement del dret 
d'lsrael a existir. L'any següent Arafat 
declarava caduca la Carta Nacional Pa- 
lestina, que en I'article 19 negava lava- 
lidesa de la partició de Palestina i la 
creaci6 de I'Estat d'lsrael. 
El gran canvi en la posicib palestina 
es fa dins el marc Arab: I'OAP es deci- 
deix a negociar i a arribar a acords sen- 
se esperar el beneplAcit dels governs 
Arabs. Seguint aquest camí, IAsser Ara- 
fat trenca I'últim eslabó del panarabis- 
me. La defensa de les reivindicacions 
palestines, que era la causa que havia 
mantingut la Lliga Arab unida fins i tot 
en els moments més difícils, ara ha 
passat a les mans dels seus protago- 
nistes independentment de la resta 
dlEstats de la Lliga. Aquells que bus- 
caven el liderat del Món Arab han vist 
com els han pres I'arma que sempre 
havien utilitzat. Qui entendria ara les 
declaracions de Saddam Hussein, en 
plena crisi del Golf, quan es presenta- 
va com el Defensor de la Causa Pa- 
lestina? 
La posicib israeliana 
No obstant, el viratge més important 
cap al realisme I'ha fet el govern israe- 
lih. La decisió de reconeixer I'OAP i 
d'acceptar seure a negociar trenca 
amb la política que havia seguit Israel 
des del 1967. Fins al moment en que 
van comencar les negociacions secre- 
tes I'objectiu israeliA fou la divisi6 de la 
població palestina. Els primers intents 
ja es van fer despres de I'ocupació de 
Gaza i Cisjordhnia, quan es va preten- 
dre que els alcaldes i representants a 
I'interior dels territoris col~laboressin 
amb Israel. Despres es va afavorir la 
implantació del moviment islamista, pe- 
rb aquest s'ha convertit en una oposi- 
ci6 més dura que I'OAP. Finalment, en 
el mateix proces negociador obert a 
Madrid, es va imposar que a la delega- 
ci6 palestina nomes hi hagues repre- 
sentants de Gaza i CisjordAnia, amb la 
intenció que aquests es distanciessin 
de la direcci6 de I'OAP. Perb I'OAP no 
solament s'ha mantingut unida sinó 
que, a més, ha bloquejat les negocia- 
cions per tal de forcar el seu reconei- 
xement explícit. 
El govern laborista de Yitzhak Rabin, 
que va guanyar les eleccions amb la 
promesa d'avancar cap a la pau, ha fet 
un gir en la seva política i ha estat ca- 
pac de seguir I'OAP cap a posicions 
més realistes. En primer lloc han hagut 
d'acceptar que per desbloquejar les ne- 
gociacions havien d'admetre I'OAP 
com a interlocutor. Rabin, davant 
d'aquest fet, ha permes Shimon Peres 
que negociés secretament amb la di- 
recci6 palestina. Els israelians són 
conscients de la debilitat creixent 
d'Arafat i de la crisi financera de la se- 
va organitzacib, i han aprofitat I'ocasió 
per forcar un acord que, molt probable- 
ment, en una altra situaci6 els pales- 
tins no haurien signat. 
L'acord té un primer element positiu, 
que ja ha assenyalat I'investigador per 
la pau Johan Galtung en una conferen- 
cia recent a la Universitat Autbnoma de 
Barcelona: és un acord signat Iliure- 
ment per les dues parts, cosa que fa 
pensar en un esforc sincer per dur-lo 
a bon terme. Fora d'aixb, s'ha de dir 
que tan sols és un principi i que tots els 
aspectes concrets i les qüestions mes 
difícils queden obertes a la negociacid. 
Els palestins s'han vist obligats a ajor- 
nar per una segona fase les qüestions 
de Jerusalem, els assentaments jueus, 
les fronteres i els refugiats del 1948. El 
13 de juliol del 1994 s'haurh d'elegir un 
Consell Palesti, perb les seves compe- 
thncies encara s'han de delimitar. Els 
contactes iniciats a Egipte han comen- 
cat a negociar la concreci6 de I'acord 
en aspectes com la sort dels milers 
d'empresonats palestins, les transfe- 
rencies en educaci6 i cultura, sanitat, 
afers socials, impostos directes i turis- 
me o la delimitaci6 geografica de Jeri- 
c6. Les converses no seran fhcils, perb 
tindran al seu favor el fet que les dues 
parts necessiten I'exit. 
Factors a tenir en compte 
Després del compromís assumit, tant 
per Arafat com per Rabin, 6s d'espe- 
rar que un fracAs en la implementaci6 
de I'acord els portaria a la fi del seu fu- 
tur polític. Pels jueus, igual que pels pa- 
lestins, es tracta d'un pas difícil de 
donar i nomes I'acceptaran si les com- 
pensacions que rebin a canvi el justi- 
fiquen. La primera és la pau i I'acaba- 
ment de la violencia. Perb aquesta con- 
tinua al sud del Líban i als territoris 
ocupats, i no sera faci1 aturar-la. Primer 
caldrh negociar la retirada de I'exercit 
israeliA del sud del Líban i el desarma- 
ment de les milícies d'Hezbol.lah, per 
a la qual cosa es necessitara el bene- 
placit de Síria, i aixb significa que tam- 
bé s'haurA d'arribar a un acord sobre 
els alts del Golan. La violencia als ter- 
ritoris ocupats també sera difícil de fre- 
nar. Arafat vol aturar la lntifada contra 
la voluntat dlHamas, del FPAP i del 
FDAP. CaldrA veure si tindra prou for- 
ca per fer-ho mentre els colons i I'exer- 
cit jueu continui'n als territoris ocupats 
i la qüestió de Jerusalem Est no es re- 
solgui. 
Un altre factor que pot ajudar a fer 
acceptar I'acord, o que pot fer-lo fracas- 
sar, és I'econbmic. La miseria a Gaza 
i les dificultats a CisjordAnia han estat 
elements clau per entendre la forca de 
la Intifada, que, en molts aspectes, ens 
ha fet recordar les <<revoltes del pam. 
ORIENT MITJA - ANALISI 
L10cupaci6 militar i la repressi6 israe- 
liana es manifestaven sovint impedint 
el desenvolupament social i econbmic. 
Els estudis fets per economistes pales- 
tins ofereixen unes expectatives difícils 
perd amb possibilitats de creixement si 
es reben ajudes internacionals sufi- 
cients i si les condicions polítiques s6n 
favorables. La poblaci6 esta esperant 
una millora rapida de les condicions de 
vida i, si no arriba, les expectatives 
creades es poden tornar en contra de 
la direcci6 de I'OAP i de I'acord. Tam- 
b6 a Israel es fa sentir la crisi. La pau, 
la normalitzaci6 de les relacions amb 
els pai'sos vei'ns i, sobretot, la fi del boi- 
cot econbmic dels Estats arabs, hau- 
rien de ser elements que ajudessin a 
una recuperaci6. 
Un altre element que s'ha de tenir 
present 6s la relaci6 amb els altres pai- 
sos que participen en la negociaci6, so- 
bretot Síria. Un acord sobre la devolu- 
ci6 dels alts del Golan, que en algun 
moment va semblar molt proper, es veu 
cada dia mes imprescindible per I'bxit 
de les negociacions a tots els nivells. 
El suport a les faccions palestines dis- 
conformes amb I'acord ~Gaza i Jericd, 
primer*; el bloqueig a les negociacions 
amb el Líban; el manteniment de les mi- 
lícies d'Hezbol4ah al sud del Líban; el 
manteniment del boicot econbmic; el 
sabotatge a la futura entitat palestina 
en el si de la Lliga ~ r a b ,  s6n, entre d'al- 
tres, alguns dels obstacles que pot po- 
sar Síria per fer fracassar I'acord. 
Tampoc cal oblidar Jordhnia, no com 
una amenaca al diAleg palestino- 
israelih, perb sí com un dels actors que 
hi han de participar. Despres de nego- 
ciar els aspects m6s immediats de 
I'autonomia palestina, serA necessari 
incloure Jordhnia en les converses ja 
que la cooperacid estreta de les tres 
parts 6s inevitable. Algun tipus de con- 
federaci6 bipartida (Palestina i Jorda- 
nia) o tripartida (afegint-hi Israel) 6s 
I'opci6 de futur mes creible, i moltes de 
les decisions que es prenguin ara ja in- 
fluiran en aquest futur. 
Podem veure, una vegada mes, que 
els conflictes a ['Orient MitjA, i la seva 
soluci6, s6n interdependents, i que les 
negociacions hauran d'avan~ar en tots 
els fronts. Potser no alhora, perb sí Ili- 
gades les unes amb les altres. Perb, per 
aquesta mateixa rad, I'acord aaza  i Je- 
ric6, primer* tamb6 6s una porta ober- 
ta a I'esperan~a d'un futur en pau, no 
nomes a Palestina sin6 a tota la regi6. 
'Especialista en temes Brabs. 
TIRA, TIRA! 
Pag. 26 d ~ i d o b  no 46 - 1993 


"Gaza i Jericó, primer"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert