Capdevila i Vallverdú, Ramon

Massó Carballido, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SOBRE UN PLACA DE SIVELLA VISIGÒTICA 
TROBADA A ROJALS 
Jaume MASSÓ CARBALLIDO 
Ramon CAPDEVILA VALLVERDÚ 
Es tracta d'una placa de cinturó trobada pels volts de 1970, per un de 
nosaltres (RCV), a l'interior d'un petit avenç anomenat cova de les Bruixes, 
a la muntanya de Cantacorbs, davant el poblet de Rojals (agregat de 
Montblanc, Conca de Barberà). Va aparèixer entre les pedres del sòl (sense 
terra), juntament amb una punta de llança de ferro, filiforme, una punta de 
fletxa prismàtica, també de ferro, un tros de grapa de plom i una quantitat 
considerable de fragments de ceràmica, entre els quals destaquen els corres-
ponents a un gran contenidor,^ i diversos vasos —també incomplets— que 
semblen fets a mà. La placa i els altres materials es conserven en poder del 
seu descobridor, a Reus (Baix Camp). 
L'indret de la troballa, força ben situat i resguardat, podia haver estat 
—a l'època visigòtica— un lloc d'observació o vigilància. Cal recordar que, 
a pocs quilòmetres, a prop de l'agregat montblanquí de Rojalons, es va trobar 
' Reconstruït, aquest vas té 30 cm d'altura i 50 cm de diàmetre màxim, amb un gruix mitjà d'1,5 cm. 
De forma quasi liemisfèric, com una gran cassola baixa, no presenta senyals de torn i té un aspecte que 
recorda la ceràmica prehistòrica. La pasta, marró, amb zones fosques o vermelles, conté mica, quars i 
altres partícules de sorra com a desgreixant. Conserva tres dels quatre parells d'anses originals, en forma 
d'orelletes, que estaven ditribuïdes simètricament. Probablement va ser utilitzat per contenir aigua o 
aliments. 
Ml 
Recipient ceràmic trobat a Cantacorbs. (Foto de R. Capdevila) 
l'any 1967 una altra sivella visigòtica, completa, conservada al Museu de 
Montblanc.2 
Placa liriforme.^ Presenta deu petits apèndixs distribuïts simètricament 
en els dos costats llargs, i un altre —una mica més gran— a l'eix de l'extrem 
arronyonat. Conserva les dues anelletes que havien subjectat originalment la 
tija on es travava el marc de la sivella (desapareguda). A la part posterior de 
la placa hi ha les tres anelletes que servien per a fixar la placa al cinyell de 
cuiro. La cara anterior presenta una decoració que ocupa quasi tota la 
superfície, amb motius cordiformes —normalment retocats amb burí— 
distribuïts simètricament tot separant tres grans espais transversals (l'espai 
central, més ample, està subdividit longitudinalment). Els motius principals 
tenen uns extrems zoomorfes que semblen caps d'ocells o de grius. 
2 ESPELT, Jaume; POBLET, Cèlia: "Una sivella visigòtica del segle Vllè", Aplec de Treballs del 
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà (Montblanc), 1 (1978), pàgs. 25-31 + làmina. Vegeu també 
MENCHONI BES, Joan-Josep: "Bronzes visigòtics del Museu Comarcal de la Conca de Barberà", Del 
romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles TV i X, 
Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1999, pàg. 316 (amb una fotografia en color). 
^Unaprimeranotícia sobre aquesta peçahaestat publicada recentment per MASSÓ CARBALLIDO, 
Jaume: "Bronzes d'indumentària del territori de Tàiraco", Del romà al romànic. Història, art i cultura 
de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV iX, Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1999, pàg. 
314 (amb una fotografia en color). 
Sivella de Rojals 
La placa, de bronze i força ben conservada, té una longitud màxima de 
8,3 cm, una amplada màxima de 3,2 cm i un gruix que oscil·la entre 0,2 i 0,3 
cm (amb les anelletes posteriors, el gruix arriba a 0,8 cm). Presenta similituds 
formals amb altres peces trobades a Catalunya —com la de la vil·la dels 
Munts (Altafulla).'^  la de la cova de Can Sant Vicenç (Sant Julià de Ramis),^ 
la de Pineda de Mar,^  unes quantes de les d'Empúries,^ etc.— i a diversos 
indrets de l'antic domini visigòtic.^ Pot datar-se, grosso modo, al segle VIL 
* BERGES, Manuel: "Informe sobre 'Els Munts'", Boletín Arqueològica (Tarragona), èp. IV, fase. 
105-112 (1969-1970), pàg. 149 + làm. IX. 
' ALMAGRO BASCH, Martín: "Materiales visigodos del Museo Arqueológico de Barcelona. Las 
hebillas de cinturón de bronce", Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales (Madrid), volum 
XI-XII (1950-1951) [publicació: 1953], pàg. 22, núm. 46 + làm. VII. També té similituds amb una altra, 
de procedència desconeguda, que publica Almagro en el mateix article (pàg. 22, núm. 48 + làm. VII). 
* PALOL, Pere de: "Fíbulas y broches de cinturón de època visigoda en Catalufia", Archivo Espanol 
de Arqueologia (Madrid), tom XXIH (1950), pàg. 82 + fig. 7, 6. 
' No hem pogut veure el treball de NOLLA, Josep Maria; SAGRERA, Jordi: Civitatis Impuritanae 
Coementeria. Les necròpolis tardanes de la Neàpolis, Universitat de Girona ("Estudi General", núm. 15), 
Girona 1995. Vegeu PUIG IGRIESSENBERGER, Anna Maria: "Bronzes d'indumentària de la zona 
nord-oriental de Catalunya (segles VI-VII)", Del romà al romànic. Història, art i cultura de la 
Tarraconense mediterrània entre els segles IViX, Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1999, pàg. 323 
(amb una fotografia en color en la pàg. 322). 
' Vegeu RIPOLL I LÓPEZ, Gisela: "Bronzes d'indumentària personal". Del romà al romànic. 
Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, Enciclopèdia Catalana, 
SA, Barcelona 1999, pàgs. 305-309. 
ch 
o-z—y 
m 
( ^ 
A*. f^-'^ f i í * ' 
r 
Croquis de Salvador Vilaseca de la placa de Rojals i de la de Rojalons, a 
l'anvers i al revers d'un tros de paper reaprofitat del sobre d'una carta 
Poc després de la troballa —i per mitjà del descobridor— va poder 
veure la peça el prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-
1975). No la va arribar a publicar, però entre la seva documentació personal 
(dipositada actualment a Reus, en el Museu Comarcal que porta el seu nom) 
hem trobat un retall de paper amb un dibuix esquemàtic de la placa i diverses 
notes i referències bibliogràfiques (al dors hi ha també un esquema de la 
placa trobada l'any 1967).' La bibliografia que hi cita (Palol, Almagro) 
demostra que la va trobar prou interessant com per encetar el seu estudi. 
' Agraïm a la directora del Museu Comarcal Salvador Vilaseca les facilitats donades per a la 
reproducció d'aquest petit però interesant document. 


Sobre una placa de sivella visigòtica trobada a Rojals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert