Revistes Catalanes amb Accés Obert

Fu
nd
ac
ió
n 
CI
D
O
B 
- 
Ca
lle
 E
lis
ab
et
s,
 1
2 
- 
08
00
1 
Ba
rc
el
on
a,
 E
sp
añ
a 
- 
Te
l.
 (
+3
4)
 9
3 
30
2 
64
95
 -
 F
ax
. 
(+
34
) 
93
 3
02
 6
49
5 
- 
in
fo
@
ci
do
b.
or
g 
 
dCIDOB 102. 
Tràfic de persones: els nous esclaus.
 
Imatges del tràfic de persones.
49
El tràfic de persones és una activitat delictiva. La seva natura-
lesa fora de la llei dificulta l’obtenció de dades fiables sobre els
casos de tràfic i sobre les característiques i el nombre de perso-
nes traficades. La majoria de dades s’obtenen a partir dels inte-
rrogatoris i investigacions fetes per les forces de seguretat, per
declaracions de les víctimes o per algun tràgic accident que
hagi pogut posar al descobert la fragilitat de les persones trafi-
cades. Però, malgrat l’enorme esforç que es realitza per a l’era-
dicació de l’activitat, aquestes situacions, sovint ocasionals,
aleatòries o esporàdiques, només permeten albirar una petita
part de la realitat que s’amaga al darrere.
Les dificultats per obtenir una imatge real del tràfic de perso-
nes s’agreugen amb les diferències existents entre països tant
pel que fa a l’obtenció de les dades com per la confusió que
s’estableix entre conceptes com ara “contraban” o “tràfic”, o les
desiguals legislacions que, en ocasions, permeten tractar les
víctimes del tràfic com a immigrants irregulars. A aquests fac-
tors cal afegir-ne d’altres com el biaix geogràfic; la prioritat
política que se li doni; el no-reconeixement de les diferents
formes d’explotació; la disponibilitat i qualitat d’estadístiques
oficials així com d’estructures nacionals per a la identificació,
assistència i repatriació de les víctimes; o l’existència d’acords
de cooperació bilaterals o multilaterals. És per tot això que les
visions que es poden obtenir del tràfic de persones són tendèn-
cies generals extretes majoritàriament de l’extrapolació de
casos puntuals, tot i que aquests puguin ser nombrosos.  
Malgrat tot, l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el
Delicte (UNODC) realitza l’esforç d’aportar aquestes dades per
generar una imatge del tràfic de persones a escala nacional,
regional i mundial. L’any 2002, el Programa mundial contra el
tràfic d’éssers humans (GPAT), creat el 1999 per l’UNODC en
col·laboració amb l’Institut Interregional per a Investigacions
sobre la Delinqüència i la Justícia (UNICRI), va elaborar una
base de dades sobre el tràfic de persones. Aquesta base de dades,
que en una primera fase recollia dades des del 1996 fins al 2003,
s’alimenta de les principals fonts, a nivell mundial, que propor-
cionen informació sobre casos de tràfic de persones. Aquestes
fonts d’informació pública són 113 institucions i la informació
subministrada és relativa a 161 països i territoris administratius. 
Aquestes institucions (entre parèntesi s’indica el percentatge de
dades introduïdes de les gairebé 5.000 que conformen la base de
dades) són organitzacions governamentals (27%), organitza-
cions internacionals (32%) –com ara Nacions Unides i les seves
agències, Europol, el Consell d’Europa o Interpol– ONG i xar-
xes d’ONG (18%), instituts de recerca i universitats (18%), i
mitjans de comunicació (5%). A aquesta pluralitat de fonts cal
afegir la distribució geogràfica de les institucions de manera que
les organitzacions internacionals representen el 22% però apor-
ten el 38% de les dades, les afiliades a països d’Europa
Occidental, el 29% (i aporten el 22%), a Amèrica del Nord, el
18% (37%) i a l’Àsia l’11% (però només contribueixen en l’1%
de les dades). Malgrat que no es disposa d’informacions de tots
els orígens, s’ha intentat que les dades introduïdes fossin el
màxim de representatives. 
Cada vegada que una variable relacionada amb el tràfic de per-
sones (com ara el nom del país, el tipus de país amb referència
al tràfic –origen, trànsit o destinació–, si les víctimes són nens
o adults, etc.) és citada en un document d’una d’aquestes ins-
titucions, s’enregistra a la base de dades. El nombre d’institu-
cions que acaben esmentant les diferents variables ens
proporciona un índex de citació per a cada país i per a cada
situació: és a dir, si el país està citat com a país d’origen, tràn-
sit o destinació. Per a cadascuna d’aquestes tres categories, s’es-
tableixen nivells que van de “molt baix” (quan només una font
ha citat aquest país en aquesta categoria), a “molt alt”, passant
per “baix”, “mig”, “alt”, sempre seguint uns barems determi-
nats de nombre de citacions.
En el mapa de la pàgina següent s’ha reflectit aquesta classifi-
cació i s’han agafat per a les diferents categories només els
grups “alt” i “molt alt”. Sobre aquesta base inicial s’han tingut
en compte altres dades i apreciacions fetes pels mateixos autors
d’aquest monogràfic, així com observacions procedents d’al-
tres fonts. 
Imatges del 
tràfic de persones
     
50
Imatges del tràfic de persones
Països principalment d'origen i destinació alhora
Països principalment de destinació
Països principalment de trànsit
Països principalment d'origen
Països desenvolupats
(Europa Occidental
i Amèrica del Nord)
270.000 treballadors forçats com a
conseqüència del tràfic de persones
15.500 milions de dòlars de benefici del
treball forçat derivat del tràfic de
treballadors traficats
El 55% de les persones traficades són
forçades a treballar en l'explotació
sexual; un 23% treballen en altres
sectors com el servei domèstic, la
construcció i l'agricultura
Països en transició
200.000 treballadors forçats com a
conseqüència del tràfic de persones
3.400 milions de dòlars de benefici del
treball forçat derivat del tràfic de
treballadors traficats
Uns 200.000 infants de països en
transició són traficats per a l'explotació
laboral o sexual a l'Europa Occidental,
Amèrica del Nord i altres països en
transició
El benefici mundial del treball
forçat derivat del tràfic de
treballadors traficats és de
31.600 milions de dòlars
(estimació anual)
Amèrica Llatina
i Carib
250.000 treballadors
forçats com a
conseqüència del tràfic de
persones
1.300 milions de dòlars de
benefici del treball forçat
derivat del tràfic de
treballadors traficats
Més d'un milió d'infants
són traficats per treballar,
entre d'altres, en la
pornografia i la prostitució
Àsia-Pacífic
1.360.000 treballadors forçats com
a conseqüència del tràfic de persones
9.700 milions de dòlars de benefici
del treball forçat derivat del tràfic de
treballadors traficats
Les disparitats econòmiques a la
sub-regió del Mekong estimulen el
tràfic de dones i infants des de
Myanmar, Laos i Cambodja cap a
Tailàndia
A Tailàndia el tràfic d'infants
representa l'equivalent comercial
anual o entre el 50% i 60% del
pressupost anual del Govern
Orient Mitjà
i Nord d'Àfrica
230.000 treballadors
forçats com a
conseqüència del tràfic de
persones
1.500 milions de dòlars de
benefici del treball forçat
derivat del tràfic de
treballadors traficats
Nens entre 5 i 14 anys són
traficats als Emirats
Àrabs Units i altres països
del Golf per treballar com
a joqueis en les curses de
camells
Àfrica
Subsahariana
130.000 treballadors
forçats com a
conseqüència del tràfic de
persones (la xifra no
inclou els treballadors
traficats fora del
continent)
159 milions de dòlars de
benefici del treball forçat
derivat del tràfic de
treballadors traficats
UNICEF estima que uns
200.000 nens són traficats
anualment entre les
fronteres d'Àfrica Central
i Occidental, molts dels
quals acaben convertint-
se en components forçats
de grups guerrillers
Entre 600.000 i 800.000
persones (homes, dones
i infants) són traficades
cada any, creuant fronteres
internacionals
El 80% són dones o nenes
Més del 50% són menors
Més de 2,4 milions dels 12,3
milions de treballadors
forçats que hi ha al món han
estat traficats
El 43% han estat utilitzats
per a l'explotació sexual
El 32% han estat utilitzats per a l'explotació
laboral
El 25% han estat víctimes d'ambdós tipus
d'explotacions o per raons indeterminades
 
51
Imatges del tràfic de persones
Països principalment d'origen i destinació alhora
Països principalment de destinació
Països principalment de trànsit
Països principalment d'origen
Països desenvolupats
(Europa Occidental
i Amèrica del Nord)
270.000 treballadors forçats com a
conseqüència del tràfic de persones
15.500 milions de dòlars de benefici del
treball forçat derivat del tràfic de
treballadors traficats
El 55% de les persones traficades són
forçades a treballar en l'explotació
sexual; un 23% treballen en altres
sectors com el servei domèstic, la
construcció i l'agricultura
Països en transició
200.000 treballadors forçats com a
conseqüència del tràfic de persones
3.400 milions de dòlars de benefici del
treball forçat derivat del tràfic de
treballadors traficats
Uns 200.000 infants de països en
transició són traficats per a l'explotació
laboral o sexual a l'Europa Occidental,
Amèrica del Nord i altres països en
transició
El benefici mundial del treball
forçat derivat del tràfic de
treballadors traficats és de
31.600 milions de dòlars
(estimació anual)
Amèrica Llatina
i Carib
250.000 treballadors
forçats com a
conseqüència del tràfic de
persones
1.300 milions de dòlars de
benefici del treball forçat
derivat del tràfic de
treballadors traficats
Més d'un milió d'infants
són traficats per treballar,
entre d'altres, en la
pornografia i la prostitució
Àsia-Pacífic
1.360.000 treballadors forçats com
a conseqüència del tràfic de persones
9.700 milions de dòlars de benefici
del treball forçat derivat del tràfic de
treballadors traficats
Les disparitats econòmiques a la
sub-regió del Mekong estimulen el
tràfic de dones i infants des de
Myanmar, Laos i Cambodja cap a
Tailàndia
A Tailàndia el tràfic d'infants
representa l'equivalent comercial
anual o entre el 50% i 60% del
pressupost anual del Govern
Orient Mitjà
i Nord d'Àfrica
230.000 treballadors
forçats com a
conseqüència del tràfic de
persones
1.500 milions de dòlars de
benefici del treball forçat
derivat del tràfic de
treballadors traficats
Nens entre 5 i 14 anys són
traficats als Emirats
Àrabs Units i altres països
del Golf per treballar com
a joqueis en les curses de
camells
Àfrica
Subsahariana
130.000 treballadors
forçats com a
conseqüència del tràfic de
persones (la xifra no
inclou els treballadors
traficats fora del
continent)
159 milions de dòlars de
benefici del treball forçat
derivat del tràfic de
treballadors traficats
UNICEF estima que uns
200.000 nens són traficats
anualment entre les
fronteres d'Àfrica Central
i Occidental, molts dels
quals acaben convertint-
se en components forçats
de grups guerrillers
Entre 600.000 i 800.000
persones (homes, dones
i infants) són traficades
cada any, creuant fronteres
internacionals
El 80% són dones o nenes
Més del 50% són menors
Més de 2,4 milions dels 12,3
milions de treballadors
forçats que hi ha al món han
estat traficats
El 43% han estat utilitzats
per a l'explotació sexual
El 32% han estat utilitzats per a l'explotació
laboral
El 25% han estat víctimes d'ambdós tipus
d'explotacions o per raons indeterminades
Mapa: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'informe Trafficking in
Persons: Global Patterns de l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga
i el Delicte (UNDOC), abril de 2006.
Fonts de les dades: Anti-Slavery International; Centre Internacional per
als Drets Sindicals (ICTUR); Departament d'Estat dels Estats Units;
Organització Internacional del Treball (OIT)
    
Elaboració pròpia. Font: OIT Una alianza global contra el trabajo forzoso.
Ginebra, 2005.
Nº de persones que realitzen treball forçat
14,3%18,9%19,7%75,0%88,5%95,2%
21
0.
00
0
26
0.
00
0
36
0.
00
0
66
0.
00
0
1.
32
0.
00
0
9.
49
0.
00
0
À
si
a-
P
ac
íf
ic
A
m
èr
ic
a
 L
la
ti
na
 i 
C
ar
ib
À
fr
ic
a
 S
ub
sa
ha
ri
an
a
Pa
ïs
os
in
du
st
ri
al
itz
at
s
O
ri
en
t M
it
jà
i À
fr
ic
a
de
l N
or
d
P
aï
so
s
en
 tr
an
si
ci
ó
Treball forçat derivat del tràfic de persones %
Treball forçat derivat d’altres orígens
52
Imatges del tràfic de persones
Ratificació del Protocol de Palerm 
(actualitzat a 14 de setembre de 2007)
Un dels acords internacionals adoptats més importants en la llui-
ta contra el tràfic de persones és el Protocol per prevenir, reprimir
i sancionar el tràfic de persones, especialment dones i nens.
Aquest Protocol, conegut com el Protocol de Palerm, comple-
menta la Convenció contra el crim organitzat transnacional que,
adoptada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 15 de
novembre de 2000, va ser presentada per ser signada a Palerm,
Itàlia, en una conferència política d’alt nivell que va tenir lloc
entre el 12 i 15 de desembre d’aquell mateix any.
A mitjan setembre de 2007, dels 193 membres de Nacions
Unides, un total de 144 països havien signat el protocol.
D’aquests, 115 havien confirmat el seu suport amb una poste-
rior ratificació, accessió, acceptació, aprovació o successió. 49
països encara no han mostrat la seva voluntat de signar el pro-
tocol i afegir-se de forma explícita a la lluita internacional con-
tra el tràfic de persones.
Països signataris del protocol i que l'han ratificat en
alguna de les seves formes: Albània, Alemanya, Algèria,
Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria,
Azerbaidjan, Bahrain, Bielarús, Bèlgica, Belize, Benín, Bolívia,
Bòsnia i Hercegovina, Botswana, Brasil, Bulgària, Burkina Faso,
Cambodja, Camerun, Canadà, Cap Verd, Colòmbia,
Comunitat Europea, Costa Rica, Croàcia, Dinamarca, Djibouti,
Egipte, El Salvador, Equador, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya,
Estats Units d'Amèrica, Estònia, Federació Russa, Filipines,
Finlàndia, França, Gàmbia, Geòrgia, Grenada, Guatemala,
Guinea, Guinea-Bissau, Guinea Equatorial, Guyana, Hongria,
Itàlia, Jamaica, Kenya, Kirguizistan, Kiribati, Kuwait, Laos,
Lesotho, Letònia, Líban, Libèria, Líbia, Lituània, Macedònia,
Madagascar, Malawi, Malí, Malta, Maurici, Mauritània, Mèxic,
Moçambic, Moldova, Mònaco, Montenegro, Myanmar,
Namíbia, Nicaragua, Níger, Nigèria, Noruega, Nova Zelanda,
Oman, Països Baixos, Panamà, Paraguai, Perú, Polònia,
Portugal, Regne Unit, República Centrafricana, República
Democràtica del Congo, Romania, Rwanda, Saint Kitts i Nevis,
Sâo Tomé i Príncipe, Senegal, Sèrbia, Seychelles, Sud-àfrica,
Suècia, Suïssa, Surinam, Tadjikistan, Tanzània, Tunísia,
Turkmenistan, Turquia, Ucraïna, Uruguai, Veneçuela, Xile,
Xipre i Zàmbia.
Països signataris del protocol però que no l'han rati-
ficat: Bahames, Barbados, Burundi, Congo, Grècia, Haití,
Índia, Indonèsia, Irlanda, Islàndia, Israel, Japó, Lichtenstein,
Luxemburg, Nauru, Corea, República Dominicana, República
Txeca, San Marino, Sierra Leone, Saint Vincent i les
Grenadines, Síria, Sri Lanka, Swazilàndia, Tailàndia, Togo,
Trinitat i Tobago, Uganda i Uzbekistan.
Països que no han signat el protocol: Afganistan,
Andorra, Angola, Antigua i Barbuda, Bangladesh, Bhutan,
Brunei Darussalam, Comores, Côte d'Ivoire, Cuba, Dominica,
Eritrea, Etiòpia, Fiji, Gabon, Ghana, Hondures, Iemen, Illes
Marshall, Illes Salomó, Iran, Iraq, Jordània, Kazakhstan,
Malàisia, Maldives, Marroc, Micronèsia, Mongòlia, Nepal,
Pakistan, Palau, Papua Nova Guinea, Qatar, Corea del Nord,
Saint Lucia, Samoa, Singapur, Somàlia, Sudan, Timor-Leste,
Tonga, Tuvalu, Txad, Unió dels Emirats Àrabs, Vanuatu,
Vietnam, Xina, Zimbabwe.
Treball forçat i tràfic de persones
Segons el Conveni 29 de l'Organització Internacional del Treball
(OIT) de 1930 sobre el treball forçat o obligatori, aquest tipus de
treball designa el treball o servei exigit a un individu sota l'ame-
naça d'una pena qualsevol i per al qual aquesta persona no s'ha
ofert voluntàriament. L'OIT estima que, com a mínim, 12,3
milions de persones són víctimes del treball forçat arreu del món.
D'aquestes, 9,8 milions són explotades per particulars i empreses
privades, i els altres 2,5 milions són obligades a treballar per a
l'Estat o per a grups militars rebels. Les regions d'Àsia-Pacífic,
Amèrica Llatina i Carib i Àfrica Subsahariana són les regions
amb major incidència de treball forçat amb relació a la seva
població: el 3‰, el 2,5‰ i l'1‰ de les seves respectives pobla-
cions són víctimes del treball forçat. Els majors volums de perso-
nes que realitzen treballs forçats també els trobem a
l'Àsia-Pacífic, 77% del total mundial, i Amèrica Llatina i Carib,
amb l'11%. A més a més entre un 40% i un 50% del total de víc-
times són menors de 18 anys, i gairebé tota l'explotació sexual
comercial té les dones com a víctimes que també ho són del 56%
de l'explotació econòmica forçada. 
Més de 2,4 milions, un 20% del total de persones que realitzen
treballs forçats, es troben en aquesta situació com a conseqüència
del tràfic de persones. Als països industrialitzats, els països en
transició, l'Orient Mitjà i els països del Nord d'Àfrica, aquest trà-
fic de persones representa més del 75% del treball forçat. Els
guanys econòmics anuals generats pel tràfic de treballadors for-
çats ascendeix a gairebé 32.000 milions de dòlars i la meitat d'a-
quests beneficis s'obtenen als països industrialitzats.
           


Imatges del tràfic de persones

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert