Orive, Vidal

Vilarmau, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

MANRESA-DAKAR. UN PROJECTE 
DE COOPERACIO JUVENIL 
Un grup de 23 joves bagencs, majo- 
ritariament manresans, hem estat un 
periode de temps d'un mes a terres se- 
negaleses per portar a terme un projec- 
te de cooperaci6 juvenil, centrat en la 
repoblaci6 forestal d'una zona propera 
a Dakar. 
El projecte de cooperació juvenil 
*Manresa-Dakarn, neix com a primer 
treball conjunt de I'Associaci6 UNESCO 
de Manresa i el club UNESCO ~Martin 
Luther Kingn de Dakar. 
Aquest projecte entra de ple en el tre- 
ball per la solidaritat i la comprensi6 
Nord-Sud, en el que I'Associaci6 UNES- 
CO de Manresa i el moviment interna- 
cional de clubs d'amics de la UNESCO 
volen afavorir la generalitzaci6 de la 
comprensi6 i cooperaci6 internacional 
mitjancant la confrontaci6 activa amb 
els altres, I'intercanvi d'informacions, 
treballs i persones, i els múltiples con- 
tactes i lligams que el m6n modern pot 
establir. 
Marxhvem de Barcelona el dia 21 de 
juliol al mati i arribhvem a Dakar el ves- 
pre del mateix dia, on ens esperaven di- 
versos membres del Club UNESCO i 
del moviment escolta. 
La primera impressi6 forta va ser en 
baixar de llavi6 i caminar fins la termi- 
nal, la fortor de I'aire calent ple d'humi- 
tat i olors nous per a nosaltres que va 
fer que quedéssim ben amarats de suor, 
suor que ens acompanyaria al llarg del 
nostre viatge. 
De cop i volta ens vam veure envol- 
tats d'homes i dones negres; per poder 
passar la duana haguerem de rescatar 
els equipatges, no pas tots, i vam ha- 
ver de donar explicacions del contingut 
del nostre botiqui. 
D'entre tots els sorolls de I'aeroport, 
i rera la duana, va sorgir una veu que 
cridava: Visca Catalunya!, era el Paco, 
escolapi catala del club M. Luther King 
de Dakar, resident desde fa 4 anys al 
pais que ens donava la benvinguda. 
Els primers dies d'estada a la capital, 
ens hostatjarem a Cal Paco, al barri 
Sicap Liberte IV. El transport nocturn des 
I'aeroport fins a casa seva, es va fer dalt 
un *Car rapiden, aquest va ser el nostre 
primer contacte amb aquests interes- 
sants vehicles, que fou el nostre siste- 
ma de transport al llarg del viatge. Per 
fer-vos una idea de com s6n aquests v e  
hicles, nomes direm que s6n com furgo- 
netes, pintades de blau i groc, amb ins- 
cripcions musulmanes, amb finestres 
sense vidres, amb algun exemplar sen- 
se porta, i un espai interior apte per a 
unes 15 persones i on s'encabien una 
trentena amb paquets i tot. 
La circulacid dins Dakar 6s nomes ap- 
ta per a africans, no existeixen els se- 
mhfors, i si hi s6n no funcionen, no hi 
ha stops ni altres inútils senyals de trhn- 
sit; perqub no s6n necesshries pel con- 
ductor africh ni pel vianant curat d'es- 
pants. Els intermitents s6n les mans, i 
I'instrument mes utilitzat es la botzina. 
L'altre tipus de vehicle públic mes uti- 
litzat dins Dakar, es la companyia 
d'autobusos urbans, que no sense raó, 
s'anomenen *SOTRAC., perqub els re- 
correguts que fan pels foradats carrers 
de Dakar es converteixen en constants 
sotragades pels pobres usuaris acostu- 
mats a totes aquestes comoditats sene- 
galeses. 
Durant la nostra estada a Cal Paco, 
varem improvitzar un dormitori comuni- 
tari a la sala-menjador, ajuntant tot de 
matalassos a terra de la poc ventilada 
casa, on les temperatures nocturnes no 
baixaven de 27"C, i on a mes a mes, 
teniem uns preciosos companys de dor- 
mitori que sortien a passejar dels seus 
caus quan queia la fosca; els marrono- 
sos escarabats del pais, que segons ad- 
vertbncia tranquil.litzadora del Paco, po- 
diem dormir tranquils perqub no pica- 
ven; cosa que si feien els mosquits, que 
accentuaven la seva fam durant la nit. 
Els primers dies van estar centrats en 
el coneixement del nostre entorn i de la 
capital. A nivell del barri on viviem, re- 
berem una molt bona acollida de la se- 
va poblaci6, sobretot dels membres de 
la comunitat cristiana, que van obrir-nos 
les portes de casa seva. Nosaltres par- 
ticiphrem en una jornada festiva del ba- 
rri, al mati ajudant a la neteja dels ca- 
rrers i places, i al vespre participant en 
una festa popular (cancons, balls, 
teatre. ..). 
Un altre dia varem tenir I'oportunitat 
de conbixer un altre barri mes marginal, 
alli tingubrem el primer contacte amb el 
grup d'escoltes i guies que mes tard tre- 
ballaren amb nosaltres al camp de tre- 
ball. A partir del coneixement sobre la 
realitat del barri varem arribar a conbi- 
xer les mancances generalitzables a tot 
Dakar i a tot el pais: grans dbficits d'in- 
fraestructures i serveis, gran analfabe- 
tisme, greus problemes sanitaris ... 
Aquests primers dies també els dedica- 
rem a un coneixement turistic-cultural 
de Dakar. 
Durant aquests dies ens vam mal- 
acostumar a les comoditats de la vida 
urbana, encara que sigui africana, de 
poder disposar de corrent elbctrica, dut- 
xes, sanitaris, aigua potable i fresca de 
la nevera ... Tot aixb se'ns va acabar a 
I'arribar a Bambylor, el poble on realit- 
zarem el projecte objectiu del nostre 
viatge: del 26 de Juliol fins al 8 d'Agost 
va ser el temps dedicat al camp prbpia- 
ment dit. La rebuda per part de la po- 
blació va ser molt calurosa i aquesta va 
sobtar-nos una mica al principi. 
Bambylor 6s un poble a uns 40 km. 
de Dakar, la carretera 6s asfaltada, pe- 
ro els amples carrers del poble s6n de 
sorra, i els habitatges de planta baixa 
s6n simples rectangles d'obra amb co- 
berta de fibro-ciment, i altres construc- 
cions de cabanes tipicament africanes 
de cobertes de palla. 
L'habitatge predominant es composa 
d'un tancat rectangular d'uns 2 metres 
d'alcada, dins el qual hi ha diferents 
construccions: I'element habitatge- 
dormitori d'unes 4 habitacions al voltant 
d'un porxo d'entrada, construit amb 
blocs de morter de fabricaci6 prbpia; la 
cuina, magatzems, letrines ... s6n peti- 
tes construccions fetes normalment en 
forma de cabanes. Tot el conjunt envol- 
ta el pati de la casa, I'espai mes impor- 
tant, on es passa la major part del dia: 
es menja, es pren el tb, es parla ... tot, 
sota I'ombra d'alguns arbres fruiters. 
Aquests habitatges no tenen ni aigua 
corrent, ni electricitat; I'aigua s'ha 
d'anar a buscar a les fonts públiques i 
mai no es pot beure fresca. Per I'elec- 
tricitat, fa alguns anys que estan fetes 
les instal.lacions, si be per motius poli- 
tics no s'ha fet encara la inauguraci6; 
se suposa que per les properes elec- 
cions municipals es comencara a donar 
utilitat a tota aquesta infraestructura. El 
mateix passa amb les linies telefbni- 
ques, hi ha una cabina per tot el poble, 
pero sense telbfon. 
Aquestes van ser les nostres condi- 
cions de vida durant I'estada al poble, 
dormiem a les anomenades ~escolesn, 
uns barracons envellits, la cuina era un 
cobert i es cuinava en unes grans pe- 
roles amb foc de llenya. La nostra i l h -  
minació era de llums xinesos de petroli 
que, a mida que passaven els dies, n'hi 
havia menys que funcionessin. 
L'aigua, presa de la font, era tracta- 
da per nosaltres amb clorina i lleixiu 
dins un diposit de plAstic, en teoria d'us 
pels delicats wtubabs- (blancs), per6 uti- 
litzat per tots els infants del poble. 
La nostra alimentacid consistia: per 
esmorzar pa amb margarina holande- 
sa i un got de llet concentrada amb ca- 
fe o cacau; el dinar consistia gairebé 
tots els dies en el ~Xebougenn o arrbs 
amb peix a la senegalesa, i pels avorrits 
per la monotonia del menú: galetes del 
a<xiringuiton del poble; als vespres, el so- 
pat era preparat pels catalans, varem in- 
tentar fer uns menús variats i nutritius, 
poc apreciats pels senegalesos que 
acabaven repetint de I'arrbs sobrant 
dels migdies. La nostra manca de cos- 
tum de cuinar en foc de llenya, feia que 
triguéssim 4-5 hores per preparar el 
sopar. 
El camp de treball va consistir en re- 
poblar part d'una zona cedida pel go- 
vern al poble. Els treballs van anar poc 
a poc al principi, a I'hora d'establir els 
límits de la parcebla dedicada a la re- 
poblacid: per dues vegades algun pa- 
ges malfiat de la nostra tasca va arran- 
car els arbres que marcaven els límits, 
aquest tema es va solventar en una reu- 
nió amb els notables del poble, una vin- 
tena de vells amb vestimentes estrafo- 
laries i que només parlen wolof, la Ilen- 
gua africana més important numbrica- 
ment al Senegal. 
Altres problemes van ser la manca 
d'eines durant els primers dies, aixi com 
la no arribada, dins el temps previst, 
dels plan~ons de Leucenes. 
Tots aquests entrebancs van obligar- 
nos a cercar solucions en coses que su- 
posAvem ja arreglades abans de la nos- 
tra arribada. Al país, es diu que quan 
les coses no funcionen bé, es fan -Se- 
negalesament*, i allí vam poder captar 
el significat d'aquest mot. El ritme de 
treball, anomenat ~N'Danka N'Dankan, 
que es pot traduir per fer les coses poc 
a poc; per ells aquesta forma d'actuar 
és per a realitzar les coses ben fetes. 
perb a I'hora de la veritat, fa que s'aca- 
bi per no fer res. Sdn grans amants de 
fer discursos i oratbries, perb poc de tre- 
ball practic. 
Diariament dedicavem 3 hores al matí 
(de 9 a 12), i durant els Últims dies al- 
gunes hores a la tarda, per la plantacid 
d'arbres, els que treballavern, proce- 
díem, una part de la gent del mateix po- 
ble, una altra dels escoltes-guies de Da- 
kar, i per ultim el grup de noies i nois 
manresans. El grup de bagencs fdrem 
qui més varem empbnyer el treball en 
el camp de forma practica, en oposicid 
al seu ~N'Danka N'Danka-. 
A part del temps dedicat al treball, hi 
va haver algunes excursions a les roda- 
lies del poble: llac rosa, monestir de Ker- 
Moussa, Rufisque, Kayar ... i altres po- 
bles del voltant; aixi com hi va haver 
temps per organitzar algunes vetllades 
festives, on acudien gran nombre d'in- 
fants i gent del poble. 
L'acollida que varem tenir per part de 
la gent de Bambylor va ser excepcional 
per a nosaltres, perb normal dins els 
seus esquemes d'actuacid. Prompte es 
van crear fortes relacions amb els es- 
coltes de Dakar i la gent del poble, que 
van obrir-nos casa seva per oferir-nos 
tot el que tenien amb un total desinte- 
res: ens oferien els seus menjars pre- 
ferits (Cus-cus, Laj ...), i a totes hores el 
te, preparat a I'estil marroquí, i que com 
cerimbnies de te orientals, poden durar 
3 hores, una mostra més del poc valor 
que té el temps. 
El seu carhcter obert va afavorir el 
dialeg entre cultures a les estones de 
no-treball, sobretot als vespres, el fet de 
ser 23 blancs (Tubabs) dins una pobla- 
ció d'uns mil habitants, feia que fdssim 
el blanc de les seves converses. Conei- 
xien els nostres noms, ens cridaven pel 
carrer, érem els protagonistes del po- 
ble. Per a nosaltres va ser més difícil co- 
neixer el nom de les persones, sols van 
aconseguir-ho en aquells amb qui tin- 
guérem més contacte. 
Varem tenir temps per conbixer for- 
Ca bé els seus costums, la forma de viu- 
re, el tracte hum&.. totes aquestes ca- 
racterístiques es poden generalitzar a 
la resta del Senegal. No hem conegut 
tota la geografia del país, perb a partir 
d'un més profund coneixement d'un po- 
ble, hem descobert com és realment la 
vida en aquest país africh. 
Poc abans de marxar va tenir lloc una 
reunid amb els notables del poble, i al- 
gun representant governamental on 
sen's va agrair el fet de dedicar les nos- 
tres vacances a la repoblacid en un país 
llunya de casa nostra. 
L'acomiadament per part de la gent 
del poble va ser molt calords i emotiu, 
al voltant del *Car rapidem van 
aglomerar-se tots aquells amb qui més 
relacid havíem tingut, aixi com una mul- 
titud de mainada, mainada que des de 
I'arribada ens havia envoltat en tot 
moment. 
Acabat el camp de treball vam estar 
un parell de dies a Dakar, temps que es 
va aprofitar per assumptes personals 
(Compres, visites turístiques, illa de Go- 
ré ...) i per realitzar una entrevista amb 
I'alcalde de Dakar, amb participacid de 
I'embaixador espanyol. 
Les compres van ser un episodi inte- 
ressant del viatge, i una prova més del 
valor atemporal del temps, el regateig 
pot durar hores. Només pel fet de ser 
-Tubab- el preu es quadruplica, com a 
mínim, i mentre es discuteix el preu, es 
pot xerrar de qualsevol tema personal 
o d'interbs. És important dir que no ets 
nord-america i saber quatre paraules de 
wolof, els venedors, per tal de vendre, 
sdn capacos d'aprendre qualsevol 
idioma. 
La darrera setmana (1 1-16 dlAgost) 
la dedicarem a visitar la zona Sud del 
país: La Casamance, regi6 molt diferent 
a la resta del país en tots els aspectes 
(cultura, llengua, vegetacid tropical...), 
Allí ens varem hostatjar a I'escola agra- 
ria de M'lomp depenent d'escolapis ca- 
talans. Va ser un viatge molt enriquidor, 
encara que curt. 
Com a conclusid final, hem de dir que 
tots hem tornat mes rics, amb coneixe- 
ments, experiencies, amistats i amb 
molts bons records de la nostra estada 
en aquest país del tercer món. Existeix 
una voluntat de continuar els contactes, 
I'elaboració de nous projectes de calda- 
boracid, de muntar un audiovisual so- 
bre la nostra experibncia ... En efecte, 
com ja ens havien avisat, qui pren con- 
tacte tan directament, com en el nostre 
cas, amb el mdn africA, se sent compro- 
més a continuar el treball iniciat.. 
Manresa, 4 d'octubre de 1989 
Vidal Orive - Josep Vilarmau 
Associació dlArnics de 
la UNESCO de Manresa 


Manresa-Dakar. Un projecte de cooperació juvenil

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert