Carreras i Candi, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

XLV 
(Derrera d'una carta d'en Plácit datada a Barcelona 24 Julio1 
de 1873.) 
Estiuiadíssim amich Mossén Janme : Tu sahs que la festa del 
teu Sant Patró es per mi un aniversari, el de la nlott den Pau Piferrer. 
y tot avuy no'l me se traure del cap. No per axó dexare de aconi- 
panyarte en la imaginació a la teua misa  y fitis y tot en el dinar 
rodejat de ta  bona familia. Salúdala y que Den te concedesca Ilarchs 
y miiiors anys de vida; encara que'l teu non estat es el inillor remey 
per no perdre la trauquilitat y la confianqa. Adeu estimadíssim, 
reb un estret abra$ del ten amich 
(Seguirá.) Mariau. 
ORDINACIONS URBANES DE BON GOVERN 
A CATALUNYA 
ORDINACIONS DE RALAGUER 
(1313-1337) 
(ContinuaLi.5) 
Comencen bans de pexadors de Bdaguer, e daltres persones 
dela Ciutat o estranyes, que pex volran vendre ni tenir en la Ciutat. 
los quals son ordenats e aprouats pel hatle, e pels pdiers, e pels 
altres prohomens desta Ciutat en co~wyll, general : los quals volen 
que sien per tots temps diiradors. 
Primerment, que. tot pescador de la dita Ciutat, sie tengut 
de vendre peix sil ha, si es daygua Iloly, o de mar, o destany, o encara, 
tot peix salat, a tot honi qui Icn deman, sies.dela Ciutat o estrany, ' 
de qualque condició sie, que peix li deman a vendre; e qui contra 
ay6 fari,  pagará pir bari ij. solidos. 
Itcni, que, nuyll pecador dela Ciutat ne estrany, que peix 
aport ne age en la dita Ciutat per vendre, no1 goc amagar, ne celar, 
a neguna persona qui a vendre lin deman, sots lo han damunt dit. 
Item, que,' als divendres e altres diis de dejimis, los pescadors 
daqiiesta Ciutat'ag-en a traure tots e cascun dells, tot lur peix per 
vendre en la plafa .de Setit Salvador, $0 es a saber. casqnn siles 
ha iij. soldades ensemps o menys, aytant com uaurá, e que1 tingue 
ach per vendre, tro a hora de tercia, si venut no1 hauie. Equan 
aqiiell haie venut, qué ni anort altretant, e asó aie a fer casqun, 
tro ala damunt dita hora de tercia, mentre gens de peix aien a 
vendre. 'o sis u01 li puxe tenir tot ensemps per molt quen age. Sal- 
vant emperó els meses de julio1 y dagost, els quals noli sien tenguts 

Item, que, negun reu-enedor de peix noti gos dar menys, ne a 
maior preu, shó  aytant com aquell de qui laurá comprat lo venie, 
o a meylor mercat. sots ban de ij. solidos. 
Itcm, que, si nuyll hom estrany aportará peix frexh.de mar, 
o daygua dolq. en Balaguer. per vendre.. que uuyll hom ne fembra 
dela Ciutat, no gos dir qnel peix es seu, ue quey ha part en res. nel 
li puye veridre, ne ajudar a vendre, sots ban de ij. solidos. . 
Item, que, nuyll hom desta Ciutat ue cstrany, que congres 
sechs aportará per vendre, en la dita Ciutat, nols gos remuylar. 
sots ha11 de ij. solidos. 
Item, qne, tot hom qui peix de mar aportará. o f a r i  aportar, 
per veudre, en esta Ciutat. e aquell peix vindrá de nit, que lenile; 
má mati tantost lo porte en la placa d e  Sent Salvador per vendre, 
sots ban de x .  solidos. 
Item. que, neyua  persona stranya ne privada, de qualsevol 
condició o estament sie. no sie tan usats que goseu comprar peix 
frexh de mar, ni aygua dolq per revendre, dins la Ciutat. ni el 
termc daqnella, sots ban de x. solidos lo venedor, e x. solidos lo 
comprador, per quiscuna vegada que contra faran. 
Item. que, neguna persona no gos. mesurá oli ab negiina dot* 
zena, sinó ab aquella que tenen los mustassafs, o que agen auer 
licencia dels mustayaffs qiials que sien: e si lo contrari faran, que 
per quiscuna vegada pach de ban x. solidos. 
Itetn, que; tot hom qui portará peix de mar per vendre en la 
ciutat de Balaguer, lage avendre a pes, $0 es plom enrs? per liura 
e no rneyns. e que1 age a vendre als fors ¿lava11 scrits, en quiscun 
temps allí contengut; e que agett a tenir tots los pesals d e  fe&, o 
de  pedra ab engastament de fferre, sots han de x. solidos. '' 
Primo, storco, se ven tot layn la liura xij. diners. 
Item, tonyina, de cnarwma x. diners la liura, e de carnal 
rriij. diners la liura. Congre frexli als dits fors. 
Iteni, dalfí a tot layn, a vj. diners la liura. 
Item, corhayll, reig. amfós, carina. e altres peixos senblants, 
se venen a divendres, e a dejunis, a viij. diners la iiura e a dia de 
carn a vij. diners la liura. E decuaresma per gracia a viiij. <.iners. 
Item, musols. lops, lices, orada. palomides, e altres peixs sem- 
blants, a dia de camal a vij. diners la liura. Item, a divendres 
e dejunis. a viij. diners. E de cuaresma per gracia a viiij. diners. 
Item, tot peix vermeyll, añi com es pa,gell. inoll, paguer, storpia, 
gembol. e altres peixs semblants, a dia de cam vij. diners. Item, 
a divendres e dejunis, viij. diners. E de cuaresma per gracia 
a viüj. diners. 
Item, qne, tot peix de roclia, axí com es garch. marbre, verada, 
paregols. ohlada, corclis. gruies. curters, verats. salps. corba, e 
xangló, se vene a divendres e dejunis de cuaresma. a viij. diners. 
E de camal a vij. dinersla linra. 
Item, luernes, Ialinra en cuaresma e dejunis, a.vij. diners. E 
de  carnal a vj. diners. 
Per cunell. inusola, e tot peix bestinal. la liura a iij. diuers. 
Per lu~os ,  e aranyes, de cauresma per gracia viij. diners la 
liura. .% divendres e dejunis vij. dinas. E de carn vj: dinen. 
Item, remols c aveiiariles, palaya blanclia. zauoga de mar, 
se vene d e  cuaresma a dejunis e a divendres. viij. diners la liura. 
E de carnal vij. duiers. 
Item. moleres. jerles, besuch, bisols, boga, sorell, bonitol, e 
aguplles, a diveiidres, e dejunis, c de cnaresma, vij .dinersla liura. 
e de carnal, vj. diners. 
Itern, Iagosta se vene tilt layii, la liura, a vij. rliuers. 
Item, stadenya, e batiosa. lena e mate11 se vene a divendres. 
e dejunis de cuaresnia, e de camal, iij. diners la liura. 
Item, tot peix destany, se vene la liura a v. diners. 
Item, orone?les, nialues, golfas, se vene, de cuaresma e dejunis. 
e a divendres, a v. diners la liiira. E de carnal, a iiij. diners. 
Item, lagostigros e mcnut, se vcnc, de cnaresma a dejunis e 
a devendres. e de carnal a s. diners la liura. 
Item, sardina bella, se vene de cuaresma. per gracia, vij. diners 
Ialiura: a devcndres e a dejunis a vj. diners la  linra. E de carnal 
v. diners la liura. 
Itern, ladella, bequenit. exceptat magenqua, se yei~e, de cuaresma 
e deveudrcs e a dejunis, a v .  ditiers laliiira. E de carnal a iiij. laliura. 
Item, alatxa e tot peix mennt de carraua, se vcne, a tot layn, 
la linra a iiij. diners. 
Iteni. Emperador, e spets, se vene, de cuaresnia e a dejiinis, 
e a devendres, la liura v. dincrs. E de camal iiij. diriers. 
, . 
Itein, rajades e stnites, toltes les cohes e la mocha, se venen 
de cuaresnia 1x1 gracia v. diners la  liura. S de carnala iiij. diners. 
Item, gats ab mocha, a tot layn, la liura iij. diners. 
Item, sipies. -canadelles, calaniars, e altres peirs semblmts, se 
venen, a dwendres e a dejuiiis, viij. diners la liura. E: de carnal 
a vij. diners la liura. 
Coinenccn bans de cabaters, establits e ordeiiats pels proliomens 
e per lo batle del senyor Comte, approuats e confermats e11 conseyll 
general, per tots ternps duradors. 
Priruerament ordenaren, que, i iepn cabater desta Cintat ne. 
altre liom que cabales hinc tendrá per vendre, no gos vendre ya- 
bates de moltó, per de cordouá, sots ban de v. solidos. 
Item. que, no gose11 vendre iiegun cuyr adobat, ni adobar. 
ne obrar, ne a obrar,' sinó per aytal com será, sots ban de v. solidos. 
Item, que, a digmenge, ne a festa anal, no gosen parar foral 
portal al obrador, salvant en fira, o en relorn, e j .  mes de messes, 
sots ban dc v. solidos. 
Tots los teixidors daquesta Cintat c cascun daqnells, axi dobra 
de li, com de lana, de paratge: o daltra, sien dc tenir bon pes, e 
leyal, e dret, sots ban de x. solidos 
Item, que1 bras del pes e langalella, e tot lals deles cordes del 
pes a amont. sien de fferre, sots ban de v. solidos. 
Item, que. tinguen liures. e iniges liures, e quarterons, e iniges 
'' 
arroues. e arroiies, e tot altre pes, de ferre, o depedra ab eiicas. 
tament de fferre, sots ban <!e v. solida[s. 
(Seguiri.) 
L'Ortografia 
del <(Diccionari Catala=Valencia=BtiIear)) 
de Mn. Antoni M.a Alcover 
Segons llegim en lo nBolletis d'abril-setembre d'enguany, 
los redactors del <iDiccionari>r han adoptada la grafia y en 
lloch de i com a conjuncció copulativa. 1.0s ne felicitem 
y alhora volkm esperar que no s'aturarán initg carni en la 
bona carrera empresa, ans se resoldrán a adoptar totes les 
altres grafíes tradicionals en nostra Ilengua, qui, si no per- 
vingué a fixarles definitivament per manca d'edat daurada, 
n o  per axd dexa d'anar resolvent tots los problemes ortogri- 
fichs que totes les Ilengües rominiques encontraren en i'edat 
mitjana, en t a l  guisa qu'avenca a. la. major part d'elles 
en regularitat y perfecció. 
. Hi ha dos punts capdalts qui són estats oblidats en les 
controversies ortogrhflques, essent causa del esgarriament 
de molts : lo fet que l'ortografía s ia  accidental respecte a la 
llengua, no vol pas dir que sigui arbitraria; ja sab& que la 
llengua es essencialment constituliída per la parla, en ter- 
mens qu'ab Saussure, Meillet y altres fildlechs, pot hom 
afermar que'l llenguatge del segle xrv no es lo d'avuy; empero 
i'accident ortogrhficli es aquel1 més fermament empeltat en 
la seva saba, en termens qu'en totes les llengües es precisa- 
ment l'ortografía so qui perpetúa trets y distinctius desapa- 
reguts y, en conseqüencia, dóna la clau EL fonemes y sintagmes 
que no hem heretats. D'aci ve la discrepancia entre orto- 
grafía, espiii d'un estat arcaicli, y prosodia, reflexe. de la 
llengua viva, en molts idiomes moderns, per exemple l'angles 
y frances. Y, a despit d'aytal dificultat, qiie'l catala no té 
ni de molt en tal grau, cap idioma modern renuncía a formes 


Ordinacions urbanes de bon govern a Catalunya. Ordinacions de Balaguer (1313-1337) (Continuació)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert