Blanco i Calero, Maria Lluïsa

Sebastià i Vidal, Josep-Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

APORTACIO AL PLANTEJAMENT DIDACTIC DE LES ClnCIES SOCIALS
A L'E.G.B.
Maria LluIsa Blanco i Calero
Josep-Lluís Sebastiä. i Vidal
Les Ciències Socials a l'E.G.B. aplicades concretament a
l'anomenada Segona Etapa o Cicle Superior, tenen un horari de
tres horas setmanals segons la distribució del temps lectiu
de les 25 hores de tasca docent amb els alumnes, d'acord amb
les disposicions del Departament d'Ensenyament de la Generali
tat de Catalunya.
Seguint la normativa vigent, les classes s'han d'impartir
en llengua catalana, i el text ha de complir les disposicions
oficials i ésser aprovat pel Conseller d'Ensenyament, segons
resa l'Ordre de 25 d'abril de l'any 1983.
Remarquem que en aquest treball solament tractarem les ma-
tèries pròpies de Geografia i Història dins les . Ciències So-
cials, deixant els temes d'Educació Cívica i ttica.
Escollirem unes aules de 71
 d'E.G.B. d'un col.legi públic
de Tarragona per reflexionar sobre la didàctica i metodologia
de les classes de Ciències Socials per tal d'analitzar quina
és l'opinió dels mateixos alumnes devant els mètodes emprats,
és a dir, quin és l'efecte que produeix en l'alumnat la tasca
del docent.
La raó d'haver escollit aquest punt de reflexió és perquè
pensem que és molt positiu que el professor, del nivell i ma-
tèria que sigui, de tant en tant s'autoanalitzi per tal de con
siderar si veritablement està oferint unes classes adients, o
bé si està arribant amb els seus mètodes al conjunt dels seus
alumnes.
Creiem que a nivells més inferiors és difícil de trobar una
resposta el màxim d'equilibrada i sincera per part deis nois i
117
noies. Per aquest motiu hem volgut intentar-ho en un 7-1 nivell
perquè els alumnes sZn entre els 12-13 anys d'edat i tenen un
sentit crític bastant clar, com una característica més de l'eta
pa adolescent qn qué viuen o comencen a viure.
Didàcticament l'ensenyament de la Geografia és basat en:
a) L'observació de la realitat. Per tant s'aplicaran mètodes
intuTtius.
b) La localització dels fets. Temàtica que requerirà material
didàctic variat.
c) L'explicació. Sistema que permetrà la comparació amb altres
fets per tal de poder-ne deduir i induir les causes.
Metodològicament no pot estar allunyada dels interessos
dels alumnes i en conseqüència no es pot oblidar l'edat dels
estudiants a qué va dirigida. A partir de 6 ,1 curs és quan l'as-
signatura va adquirint un contingut més sistemàtic i científic.
La Geografia ha de tenir un sentit actiu, que els mateixos
alumnes facin llurs	 esquemes, que captin de cadascun dels
temes les idees principals per tal de facilitar després l'es-
tudi de la matèria. Han d'observar els mapes, les gràfiques,
les estadístiques... han d'entendre que cal fer-se seus aquests
elements.
La Història té també uns aspectes didàctics que han d'ésser-
hi moltpresents:
a) El sentit de canvi, és a dir, formar en l'alumne el sentit
de la successió i de l'evolució històrica.
b) La formació d'una consciència social que donarà suport a la
percepció de les relacions humanes.
c) El foment de la imaginació històrica per tal d'evocar el
passat.
d) La localització en el temps dels fets històrics per a ana-
litzar-ne les conseqüències posteriors.
118
Metodològicament tenim el gran recurs d'aprofitar la curio
sitat dels alumnes com a punt d'iniciació històrica.
El sentit actiu de la Geografia també es manifesta en aques-
ta mataria, buscant d'aconseguir el domini de la confecció dels
esquemes i donar suport així a un apartat de les Tècniques
d'Estudi que en bona part els nostres alumnes encara no domi-
nen.
Un aspecte de les CilIncies Socials que no hem d'oblidar és
el de la investigació de temes concrets que surten a les lli-
çons. D'aquesta manera "mouen" diccionaris, enciclopèdies, dia
ris, etc., i arriben a descobrir la connexió dels fets geogrà-
fics i històrics dins el context social d'un país o d'una épo
ca determinada.
En un intent d'esbrinar l'Opinió dels alumnes que reben l'as-
signatura de Ciències Socials, se'ls va repartir una enquesta
amb els segUents punts:
1. Valora la classe de Ciències Socials de O a 10 punts.
2. Raona el perquè de la nota que has posat.
3. Quins aspectes de l'assignatura consideres positius?
4. Quins aspectes consideres negatius?
5. Qué hi suprimiries?
6. Qué hi afegiries?
7. T'ha ajudat el fet de tenir la mateixa professora que el
curs passat (7h) i un sistema de treball semblant? Per qué?
8. Quina opinió et mereix el llibre de text que fas servir?
9. Pots afegir-hi algun comentari o idees que consideris adients
al tema de les Ciències Socials de 7h
 curs.
Gràcies per les temes respostes.
De les preguntes de l'enquesta tan sols recollim aquí_ les
opinions derivades dels apartats: 3,4, 5 i 6, considerant que
els altres poden servir de material per a p osteriorspunts de
reflexió sobre el tema.
119
Apartat 3. ASPECTES QUE CONSIDERES POSITIUS.
Tots els coneixements que adquirim
El sistema de fer les classes
La professora
Els treballs d'investigació
65%
8,3%
7,5%
7,5%
La mostra és de 120 alumnes de 7i nivell, 45 noies i 75
nois. No volem aportar unes dades purament estadistiques,pe-
re) si mostrar lesrespostes més significatives, les de fre -
qtlécia més alta, per tal d'arribar després a unes conclusions.
Apartat 4. ASPECTES QUE CONSIDERES NEGATIUS.
Cap 40%
L'exigència de la professora 5,8%
L'haver d'estudiar 20,8%
Els exàmens 5,8%
Apartat 5. QUE HI SUPRIMIRIES?
Res 34,1%
L'exigència de la professora 2,5%
L'haver d'estudiar 15%
Els treballs 12,5%
Apartat 6. QUE HI AFEGIRIES?
Res 33,3%
Amenitat 5,8%
Més temes d'història 4,1%
Més treballs d'investigació 18,3%
CONCLUSIONS.
Podem valorar en conjunt que la resposta de l'alumnat és
molt positiva a les classes que reben de Ciències Socials
aplicant els mètodes esmentats anteriorment. Malgrat tot, ma-
nifesten una postura de certa comoditat davant l'exigència del
docent en els controls, proves, estudi de l'asignatura, aspec-
120
te que pot ésser motivat pel moment psicològic que viuen els
nois i noies, i que els porta a manifestar una apatia davant
l'esforç que suposa la tasca d'estudi.
El professor haurà de tenir molt present el tema de la mo-
tivació per a un estudi dels conceptes memoristics que ofereixi
la matèria i facilitar al màxim les tècniques que han d'ésser
a l'abast de tot estudiant.
Aporten les respostes, també, un criteri de valoració posi-
tiva en la investigació a la qual s'estan habituant cada vega-
da més. Aspecte que el professional ha de saber recollir com
un dels objectius principals de la matèria, i alhora pot apro-
fitar-ho pel caràcter d'interdisciplinarietat que aporta.
Davant els nous plantejaments que el futur educatiu ens pre
para, creiem que les Ciències Socials han d'oferir a l'alumne
l'adquisició d'unes tècniques que li facilitin en primer lloc
de saber què estudiar i com, i el gust de buscar per ell ma-
teix el perquè deis fets que van configurant la societat i el
món en qué vivim.
Pensant en el ~ice d'integració internacional que esdevin
drä, creiem que un aels conductes més adients per a arribar a
l'esmentada integració pot ésser la profundització en el conei
xement i estudi de la Geografia i Història dels pobles i na-
cions. Profundització que ha d'ésser tasca de professor i alum-
nes amb un caire de respecte davant la diversitat i de visió pa
cifista i humana dels diferents grups socials. D'aquesta forma
no oblidarem el sentit de comunicació que es desprèn de totes
les anomenades Ciències Socials.
121


Aportació al plantejament didàctic de les ciències socials a l'E.G.B.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert