Sureda i Garcia, Bernat

Hemeroteca Cientifica Catalana

La divulgació científica en el camp de les humanitats i de les ciències socialsestà experimentant importants transformacions. Per una banda, cada vegadas’accepta més la cultura de l’avaluació com un dels components bàsics de qual-sevol política científica. Un altre dels factors que es manifesta cada cop ambmés força és el de la internacionalització i el de la superació de les comunitatscientífiques tancades a favor de xarxes temàtiques i d’amplitud geogràfica mésàmplies. És evident que no poden ser excusa per a justificar baixos nivells dequalitat les tradicionals característiques de la recerca en ciències socials: aten-ció per temàtiques locals, interès dels resultat per a un públic no especialitzat,aplicabilitat directa dels resultats a polítiques específiques, impacte d’aquestsresultats en la preservació de béns i valors culturals propers als investigadors oen la conformació de l’opinió pública de col·lectius concrets. Igualment, lesdificultats, per a una avaluació de la qualitat a escala global per especialistesque desconeixen el context cultural o social de les temàtiques tractades, nopoden desprestigiar el sistema d’avaluació basat en l’opinió d’altres investiga-dors. Però al mateix temps, és evident que la difusió de la cultura de l’avalua-ció no es pot fer de manera mimètica a la que es dóna entre les ciències fisi-conaturals i experimentals. Com es manifesta a l’informe Judging research onits merits de la Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences (Amsterdam,maig del 2005): la missió de les humanitats i de les ciències socials és diferentde, per exemple, la de les ciències natural o de la medicina. Es pot afirmar173Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació, núm. 13 (gener-juny, 2009), pàg. 173-176Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació Núm. 13 (gener-juny, 2009), p. 173-176Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua CatalanaISSN: 1134-0258RESSENYES CRÍTIQUES I BIBLIOGRAFIAHistory of Education & Children’s Literature(HECL), un ambiciós projecte de divulgació científica <http://www.hecl.it/>Bernat SuredaUniversitat de les Illes Balearsque, per a aquestes últimes, la difusió dels seus resultats entre un cercle reduïtd’experts en l’àmbit internacional és una condició necessària per garantir queaquests resultats puguin ser contrastat i replicats. Per contra en el camp de lesciències humanes i socials la difusió restringida de resultats entre un grupselecte i minoritari d’especialistes no tan sols no és garantia d’acreditació dequalitat —si aquests no coneixen el context de la realitat investigada—, sinóque determinats resultats de la recerca poden restar desconeguts per a moltsdels que es podrien beneficiar-se’n. És important, per tant, que les ciènciessocials i humanes avancin en l’aplicació de la cultura de l’avaluació i en lainternacionalització sense perdre de vista les particulars característiques d’a-questes ciències, l’especificitat de les seves funcions socials i els requisits per auna correcta avaluació de la seva qualitat. La internacionalització de la difusióde la recerca pot aportar noves visions i formes d’abordar els vells i els noustemes, enriquides per un enfocament més comparat en l’àmbit internacional.Però també, com indicava el professor Willem Frijhoff en un article publicatal número 11 d’aquesta revista, referint-se específicament a la història de l’e-ducació, encara que ningú no pot penetrar en el món científic d’avui dia senseescriure o fer-se traduir a l’anglès i sotmetre els seus treballs a revistes científi-ques publicades per editors anglòfons, la generalització dels processos interna-cionals d’avaluació imposen també, a poc a poc, determinades orientacions dela recerca i la valoració de determinades temàtiques en perjudici de les altres.Una avaluació més globalitzada, encara que tingui avantatges, no pot obligara la recerca historicoeducativa, ni a cap de les branques de les ciències huma-nes i socials, a renunciar a determinades sensibilitats que responen a les reali-tats culturals i socials d’entorns específics.A aquesta voluntat d’establir nous instruments de divulgació de resultatsen el camp de la recerca de la història de l’educació, sensible a la mundialit-zació i, a la vegada, a l’especificitat de les ciències social, respon la publicacióde la revista History of Education & Children’s Literature que va publicar el seuprimer número el gener del 2007 corresponent al primer semestre de 2006.La revista neix lligada a l’activitat del «Centro di Documentazione e Ricercasull la Storia del Livro Scolastico e della Letteratura per l´Infanzia» de laUniversitat de Macerata que dirigeix el professor Roberto Sani. El prestigique en l’àmbit internacional tenen les activitats del grup de Macerata l’estanconvertint en un dels centres de referència de la recerca historicoeducativamundial en la nostra àrea com ho demostra el fet que el mateix Roberto Sani,que combina fins ara la seva activitat en el camp de la recerca amb les sevesresponsabilitats com rector de la universitat, sigui l’encarregat de coordinar174 Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació, núm. 13 (gener-juny, 2009), pàg. 173-176 BERNAT SUREDAel projecte «History on Line Project» en el qual participen diverses universi-tats europees.History of Education & Children’s Literature va néixer amb una clara voca-ció internacional i amb la intenció de donar difusió a la recerca en el camp dela història de l’educació; de les institucions i dels sistemes d’educació i forma-ció; de la literatura i dels llibres infantils i per als joves; dels llibres de text i delsmanuals escolars; del pensament pedagògic i de la teoria de l’educació. Larevista persegueix establir vincles i lligams entre els grups de recerca europeus ide fora de Europa per afavorir el debat metodològic i l’aproximació interdisci-plinari als camps propis de la revista i donar informació de les institucions i delsorganismes especialitzats en la recerca en història de l’educació, considerada enel sentit més ampli, i de la història de la literatura dedicada als infants i joves.Per la seva voluntat de publicació oberta a les aportacions internacionals, larevista History of Education & Children’s Literature accepta articles en italià,anglès, francès, espanyol i alemany. La revista es difon en una versió en paper iuna electrònica <http://www.hecl.it/>, i està estructurada en seccions queinclouen: recerques, fonts i documents, ressenyes crítiques i bibliografia i unasecció dedicada a donar informació relacionada amb les activitats dels grups iles institucions de recerca en el camp de la història de l’educació i de la litera-tura per a infants i joves.Amb els cinc números publicats fins a mitjan de 2008 amb uns 75 articles,la revista History of Education & Children’s Literature ha desmostrat ja la sevacapacitat per situar-se entre els més prestigiosos instruments internacionals dela difusió de la recerca en el seu camp, i un referents bàsic per als qui ens dedi-cam a aquest camp de la ciència. La revista History of Education & Children’s Literature va també en camí dedemostrar que és possible una difusió de la recerca d’alt nivell en el camp dela història de l’educació i una acreditació de la seva qualitat sense cedir del tota l’anglicització, i sense deixar-la, exclusivament, en mans dels editors anglosa-xons que, cada cop més, controlen la producció i divulgació de les revistescientífiques. Revistes amb vocació internacional com Paedagogica Historica ola creixent obertura internacional de revistes fins ara restringides a un àmbitnacional, com és el cas, en el nostre entorn proper, de la revista interuniver-sitària Historia de la Educación, marquen una orientació que també vol seguirla nostra revista Educació i Història. Una xarxa de revistes amb vocació inter-nacional, però atentes a les sensibilitats locals i a les problemàtiques del seuentorns cultural i social, i amb capacitat per donar a conèixer la recerca de qua-litat amb avaluadors que puguin valorar les aportacions de la recerca amb175Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació, núm. 13 (gener-juny, 2009), pàg. 173-176HISTORY OF EDUCATION & CHILDREN’S LITERATURE (HECL), UN AMBICIÓS PROJECTE DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICAconeixement del context historicoespecífic, podrien garantir l’excel·lència queavui dia s’exigeix a la divulgació científica en les ciències socials, sense haver derenunciar completament a l’ús de llengües diferents a l’anglès, ni fer insalvablel’abisme entre la difusió erudita dels resultats científics i la divulgació mésàmplia dels coneixements historicoeducatius. 176 Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació, núm. 13 (gener-juny, 2009), pàg. 173-176 BERNAT SUREDA

Spanish

History of Education & Children's Literature (HECL), un ambiciós projecte de divulgació científica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La divulgació científica en el camp de les humanitats i de les ciències socials
està experimentant importants transformacions. Per una banda, cada vegada
s’accepta més la cultura de l’avaluació com un dels components bàsics de qual-
sevol política científica. Un altre dels factors que es manifesta cada cop amb
més força és el de la internacionalització i el de la superació de les comunitats
científiques tancades a favor de xarxes temàtiques i d’amplitud geogràfica més
àmplies. És evident que no poden ser excusa per a justificar baixos nivells de
qualitat les tradicionals característiques de la recerca en ciències socials: aten-
ció per temàtiques locals, interès dels resultat per a un públic no especialitzat,
aplicabilitat directa dels resultats a polítiques específiques, impacte d’aquests
resultats en la preservació de béns i valors culturals propers als investigadors o
en la conformació de l’opinió pública de col·lectius concrets. Igualment, les
dificultats, per a una avaluació de la qualitat a escala global per especialistes
que desconeixen el context cultural o social de les temàtiques tractades, no
poden desprestigiar el sistema d’avaluació basat en l’opinió d’altres investiga-
dors. Però al mateix temps, és evident que la difusió de la cultura de l’avalua-
ció no es pot fer de manera mimètica a la que es dóna entre les ciències fisi-
conaturals i experimentals. Com es manifesta a l’informe Judging research on
its merits de la Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences (Amsterdam,
maig del 2005): la missió de les humanitats i de les ciències socials és diferent
de, per exemple, la de les ciències natural o de la medicina. Es pot afirmar
173Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació, núm. 13 (gener-juny, 2009), pàg. 173-176
Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació 
Núm. 13 (gener-juny, 2009), p. 173-176
Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana
ISSN: 1134-0258
RESSENYES CRÍTIQUES I BIBLIOGRAFIA
History of Education & Children’s Literature
(HECL), un ambiciós projecte 
de divulgació científica 
<http://www.hecl.it/>
Bernat Sureda
Universitat de les Illes Balears
que, per a aquestes últimes, la difusió dels seus resultats entre un cercle reduït
d’experts en l’àmbit internacional és una condició necessària per garantir que
aquests resultats puguin ser contrastat i replicats. Per contra en el camp de les
ciències humanes i socials la difusió restringida de resultats entre un grup
selecte i minoritari d’especialistes no tan sols no és garantia d’acreditació de
qualitat —si aquests no coneixen el context de la realitat investigada—, sinó
que determinats resultats de la recerca poden restar desconeguts per a molts
dels que es podrien beneficiar-se’n. És important, per tant, que les ciències
socials i humanes avancin en l’aplicació de la cultura de l’avaluació i en la
internacionalització sense perdre de vista les particulars característiques d’a-
questes ciències, l’especificitat de les seves funcions socials i els requisits per a
una correcta avaluació de la seva qualitat. La internacionalització de la difusió
de la recerca pot aportar noves visions i formes d’abordar els vells i els nous
temes, enriquides per un enfocament més comparat en l’àmbit internacional.
Però també, com indicava el professor Willem Frijhoff en un article publicat
al número 11 d’aquesta revista, referint-se específicament a la història de l’e-
ducació, encara que ningú no pot penetrar en el món científic d’avui dia sense
escriure o fer-se traduir a l’anglès i sotmetre els seus treballs a revistes científi-
ques publicades per editors anglòfons, la generalització dels processos interna-
cionals d’avaluació imposen també, a poc a poc, determinades orientacions de
la recerca i la valoració de determinades temàtiques en perjudici de les altres.
Una avaluació més globalitzada, encara que tingui avantatges, no pot obligar
a la recerca historicoeducativa, ni a cap de les branques de les ciències huma-
nes i socials, a renunciar a determinades sensibilitats que responen a les reali-
tats culturals i socials d’entorns específics.
A aquesta voluntat d’establir nous instruments de divulgació de resultats
en el camp de la recerca de la història de l’educació, sensible a la mundialit-
zació i, a la vegada, a l’especificitat de les ciències social, respon la publicació
de la revista History of Education & Children’s Literature que va publicar el seu
primer número el gener del 2007 corresponent al primer semestre de 2006.
La revista neix lligada a l’activitat del «Centro di Documentazione e Ricerca
sull la Storia del Livro Scolastico e della Letteratura per l´Infanzia» de la
Universitat de Macerata que dirigeix el professor Roberto Sani. El prestigi
que en l’àmbit internacional tenen les activitats del grup de Macerata l’estan
convertint en un dels centres de referència de la recerca historicoeducativa
mundial en la nostra àrea com ho demostra el fet que el mateix Roberto Sani,
que combina fins ara la seva activitat en el camp de la recerca amb les seves
responsabilitats com rector de la universitat, sigui l’encarregat de coordinar
174 Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació, núm. 13 (gener-juny, 2009), pàg. 173-176 
BERNAT SUREDA
el projecte «History on Line Project» en el qual participen diverses universi-
tats europees.
History of Education & Children’s Literature va néixer amb una clara voca-
ció internacional i amb la intenció de donar difusió a la recerca en el camp de
la història de l’educació; de les institucions i dels sistemes d’educació i forma-
ció; de la literatura i dels llibres infantils i per als joves; dels llibres de text i dels
manuals escolars; del pensament pedagògic i de la teoria de l’educació. La
revista persegueix establir vincles i lligams entre els grups de recerca europeus i
de fora de Europa per afavorir el debat metodològic i l’aproximació interdisci-
plinari als camps propis de la revista i donar informació de les institucions i dels
organismes especialitzats en la recerca en història de l’educació, considerada en
el sentit més ampli, i de la història de la literatura dedicada als infants i joves.
Per la seva voluntat de publicació oberta a les aportacions internacionals, la
revista History of Education & Children’s Literature accepta articles en italià,
anglès, francès, espanyol i alemany. La revista es difon en una versió en paper i
una electrònica <http://www.hecl.it/>, i està estructurada en seccions que
inclouen: recerques, fonts i documents, ressenyes crítiques i bibliografia i una
secció dedicada a donar informació relacionada amb les activitats dels grups i
les institucions de recerca en el camp de la història de l’educació i de la litera-
tura per a infants i joves.
Amb els cinc números publicats fins a mitjan de 2008 amb uns 75 articles,
la revista History of Education & Children’s Literature ha desmostrat ja la seva
capacitat per situar-se entre els més prestigiosos instruments internacionals de
la difusió de la recerca en el seu camp, i un referents bàsic per als qui ens dedi-
cam a aquest camp de la ciència. 
La revista History of Education & Children’s Literature va també en camí de
demostrar que és possible una difusió de la recerca d’alt nivell en el camp de
la història de l’educació i una acreditació de la seva qualitat sense cedir del tot
a l’anglicització, i sense deixar-la, exclusivament, en mans dels editors anglosa-
xons que, cada cop més, controlen la producció i divulgació de les revistes
científiques. Revistes amb vocació internacional com Paedagogica Historica o
la creixent obertura internacional de revistes fins ara restringides a un àmbit
nacional, com és el cas, en el nostre entorn proper, de la revista interuniver-
sitària Historia de la Educación, marquen una orientació que també vol seguir
la nostra revista Educació i Història. Una xarxa de revistes amb vocació inter-
nacional, però atentes a les sensibilitats locals i a les problemàtiques del seu
entorns cultural i social, i amb capacitat per donar a conèixer la recerca de qua-
litat amb avaluadors que puguin valorar les aportacions de la recerca amb
175Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació, núm. 13 (gener-juny, 2009), pàg. 173-176
HISTORY OF EDUCATION & CHILDREN’S LITERATURE (HECL), UN AMBICIÓS PROJECTE DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA
coneixement del context historicoespecífic, podrien garantir l’excel·lència que
avui dia s’exigeix a la divulgació científica en les ciències socials, sense haver de
renunciar completament a l’ús de llengües diferents a l’anglès, ni fer insalvable
l’abisme entre la difusió erudita dels resultats científics i la divulgació més
àmplia dels coneixements historicoeducatius. 
176 Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació, núm. 13 (gener-juny, 2009), pàg. 173-176 
BERNAT SUREDA


History of Education & Children's Literature (HECL), un ambiciós projecte de divulgació científica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert