Revistes Catalanes amb Accés Obert

D
A
D
ES
20 Nº 70-71 Estiu 1999
Turquia al seu entorn regional (1997)
Indicadors
econòmics i socials
n menys de quinze anys, Turquia
passa d’un sistema econòmic amb for-
ta intervenció estatal, centralment diri-
git i autàrquic, a una economia de mer-
cat mitjançant una política de liberalit-
zació comercial. El canvi, impulsat per
Turgut Özal, és espectacular i l’econo-
mia experimenta una notable expansió.
El creixement del Producte Nacional Brut
(PNB) és d’una mitjana anual del 5,3%
durant el període 1985-1993. No obs-
tant això, al final de la dècada dels vui-
tanta reapareixen alguns desequilibris
macroeconòmics que, per la poca capa-
citat de reacció que mostren les autori-
tats, deriven cap a una important crisi
financera i monetària el 1994.
Des del 1995, l’economia torna de
nou a créixer fortament, al voltant del
8%, i el Banc Mundial estima que,
aquell any, el Producte Interior Brut
(PIB) és de 164.789 milions de dòlars,
la qual cosa equival a 2.780 dòlars per
càpita. Aquestes xifres situen Turquia,
amb 63 milions d’habitants, com a
potència econòmica al seu entorn
regional, només superada per la Fede-
ració Russa en PIB i per Grècia en ren-
da per habitant. Tot i això, el Govern
turc té serioses dificultats per a con-
Exportacions per
principals categories (1996)
Exportacions per
principals països (1996)
Importacions per
principals països (1996)
Importacions per
principals categories (1996)
0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000
PNB (milions de dòlars) PNB per càpita (dòlars)
*Països que formen la Zona de Cooperació Econòmica del Mar Negre (a) PIB 1993
Font: Banc Mundial, Informe sobre el desarrollo mundial, 1999. Elaboració: Fundació CIDOB
Font: Britannica book of the year, 1999 Font: Handbook of international trade and development statistics, 1997, UNCTAD
UE 22.784
Grècia* 12.010
Turquia* 3.130
Rússia* 2.740
Iran 1.780
Romania* 1.420
Iraq (a) 1.250
Síria 1.150
Bulgària* 1.140
Ucraïna* 1.040
Geòrgia* 840
Albània* 750
Moldova* 540
Armènia* 530
Azerbaidjan* 510
E
Aliments 19,7%
Béns manufacturats 73,8%
Matèries primeres d'origen agrícola 1,7%
Combustibles 1,2%
Minerals i metalls 2,4%
Alemanya 17,6%
Itàlia 9,8%
EUA 7,5%
França 6,3%
Regne Unit 5,8%Aliments 6,5%
Matèries primeres
d'origen  agrícola 4,7%
Combustibles 13,9%
Minerals i metalls 4,8%
Béns manufacturats 69,1%
Alemanya 22,4%
EUA 7,0%
Rússia 6,4%
Itàlia 6,3%
Regne Unit 5,4%
França 4,5%
UE …………………………………………8.530.737
Rússia* ………………………………………403.500
Turquia* ………………………………………199.500
Grècia* ………………………………………126.200
Iran ……………………………………………113.506
Ucraïna* ………………………………………52.400
Romania* ………………………………………32.100
Iraq (a) ……………………………………………24.000
Síria ……………………………………………17.100
Bulgària* …………………………………………9.400
Geòrgia* …………………………………………4.600
Azerbaidjan* ……………………………………3.900
Albània* …………………………………………2.500
Moldova*…………………………………………2.300
Armènia* …………………………………………2.000
www.cidob.org
D
A
D
ES
21Nº 70-71 Estiu 1999
trolar les altes taxes d’inflació, reduir
els elevats tipus d’interès i de canvi de
la moneda, alentir el creixement del
dèficit públic i limitar el dèficit comer-
cial i l’endeutament exterior. Les con-
seqüències del terratrèmol de l’agost
del 1999, és evident que agreugen
aquesta situació.
El ritme de creixement es fomenta
sobretot mitjançant una política d’ex-
pansió de la despesa pública i en un
menor grau per la fortalesa de la prò-
pia economia, situació que augura
nous problemes en un futur proper.
El pes del sector públic continua sent
important i a més necessita millorar
la seva eficiència. Pel que fa al sec-
tor privat, les grans empreses resis-
teixen en mig de la inestabilitat, ja que
s’han protegit fent servir el dòlar i el
marc alemany. Al costat d’aquestes
conviu un sector informal que repre-
senta prop del 15% de l’economia i
empra una part considerable de la
població, un 9% dels nens en edat
escolar entre ells.
Estructura productiva
Després de la fase d’industrialització
duta a terme per Turquia fins els anys
vuitanta, el país es mou cap a un major
grau d’orientació a l’estranger i la com-
petitivitat internacional. Pel que fa a l’es-
tructura productiva, cal destacar la crei-
xent importància del sector secundari
(el 1997 el 21,8% de la població activa
treballa al sector industrial) i dels ser-
veis, mentre que es redueix la partici-
pació del sector primari en el PIB, tot i
que moltes exportacions industrials
depenen de l’elaboració de productes
agrícoles.
Turquia és un important productor agrí-
cola (el 1997 emplea el 45,3% de la
població activa) gràcies a la seva dis-
ponibilitat de terra conreable i d’aigua,
la qual cosa permet autoabastar la
població, malgrat l’antiguitat dels seus
mitjans de producció. Entre els conreus
per a l’exportació destaquen l’avellana
(70% de la producció mundial i primer
país exportador), el cotó (setè produc-
tor mundial) i les fruites i verdures.
Majoritàriament, la infraestructura
industrial es troba concentrada al nord i
l’oest del país, a la regió d’Istanbul-Izmit,
a Izmir, Ankara i Bursa. També existeixen
importants centres industrials a la costa
mediterrània (Adana, Iskenderun i Mer-
sin) i a l’oest del litoral del mar Negre (Ere-
gli-Zonguldak). El sector manufacturer
s’ha transformat dràsticament durant els
últims anys i es troba distribuït en un 20%
per a la producció de béns de capital, un
42% pels béns de consum i un 38% pels
béns intermedis. El més important és el
tèxtil.
El turisme és un sector que ha cres-
cut molt, passant de poc més d’un milió
de visitants a començament dels vui-
tanta a prop de set milions els últims
anys. Un 45% d’aquest turisme corres-
pon al turisme de masses de la UE, men-
tre que el 43% correspon al turisme de
compres, originari de Rússia i l’Europa
de l’Est. En conjunt aporta al país prop
de 5.000 milions de dòlars anuals.
Agricultura Indústria Manufactures Serveis
1980 1997 1980 1997 1980 1997 1980 1997
26 17 22 28 14 18 51 55
Evolució de l’estructura del PIB (%)
Font: Banc Mundial, diversos anys. Elaboració Fundació CIDOB
Eregli
^
Aliaga
^
Elazig
^
Divrigi
^
Edirne
Izmit
Istambul
BursaCanakkale
Izmir Usak
Kütahya
Seydisehir
Konya
Antalya
Eskisehir
Mersin
Adana
Iskenderun
Antioch
Kayseri
Gaziantep
Sanliurfa
Malatya
Batman
Sivas
Samsun
Trabzon
Erzican
Kars
Erzurum
Van
Kirikkale
Corum
Karabuk
Sinop
ANKARA
Activitat econòmica
Font: adaptat de www.lib.utexas.edu. Elaboració Fundació CIDOB
Refineria de petroli
Química
Ciments
Tèxtils
Aliments processats
Turisme
Oleoducte
Gasoducte
Metalls processats
Indústria pesada
Indústria lleugera
Coure FerroLignit
Petroli Bor Crom
INDÚSTRIA
DIPÒSITS MINERALS
Font: Britannica book of the year, 1999 
Distribució sectorial del PIB (1996) i força laboral (1995) 
Agricultura 18,0% (44,70% de la força laboral)
Mineria 1,2% (0,60%)
Manufactures 18,0% (12,9%)
Construcció 5,7% (5,40%)
Transport i comunicacions 14,6% (3,70%)
Empreses públiques 2,9% (0,50%)
Comerç 19,0% (11,4%)
Serveis financers 7,4% (2,10%)
Administració pública, defensa 9,2% } (12,1%)Serveis 4,0%
Treballadors a l’estranger
(1998) (en milers)
Aràbia Saudita 115
França 96
Països
Baixos 56
Àustria 48
Suïssa 34
Bèlgica 27
CEI 25
Austràlia 17
Líbia 6
Alemanya 731
Font: The Europa world year book, 1999.
Elaboració: Fundació CIDOB
D
A
D
ES
22 Nº 70-71 Estiu 1999
Població, salut i educació
El ritme de creixement de la població
turca ha disminuït lleugerament als últims
30 anys, en especial per la reducció de
la taxa de natalitat. El perfil demogràfic
continua sent jove, ja que més d’un terç
de la població té menys de quinze anys,
amb les conseqüències directes en les
tendències de població i en les deman-
des d’educació i treball.
La distribució de la població és desi-
gual. Mentre que pel conjunt del país la
densitat és de 80 habitants per km2, a
la Turquia europea és de 250 i la pobla-
ció viu fonamentalment en grans ciutats.
En salut i educació Turquia es troba
situada al nivell dels països de desen-
volupament humà mitjà. La millora ha
estat considerable en el descens de la
mortalitat infantil i en l’escolarització
bàsica, però persisteixen encara desi-
gualtats en l’accés a l’educació entre
homes i dones, sobretot en la secundà-
ria i la superior.
També cal tenir en compte que les
dades presentades amaguen grans
diferències entre regions i entre el
camp i la ciutat. La costa i la part occi-
dental del país tenen uns nivells de
desenvolupament més elevats que la
zona oriental rural, on el perfil és molt
baix.
Grups d’edat de la població
Població Població Taxa mitjana anual de
(milions) Urbana (%) creixement demogràfic (%) Menys de 15 anys Entre 15 i 64 anys Més de 65 anys
1960 29 30 2,7 41 55 4
1980 46 44 2,5 37 59 4
1990 56 61 2,4 35 61 4
1997 64 72 1,8 33 70 7
Població
Esperança de vida al néixer (anys) Taxa de mortalitat infantil Població per metge 
(per 1.000 nascuts vius) (milers de persones)
1960 51 190 2.800
1980 62 109 1.630
1996 69 42 980 (1995)
Salut
Taxa d’alfabetització d’adults (%)
1960 38
1980 60
1990 81
1995 82
Despesa pública en educació
(% del PNB)
1980 2,8
1995 3,4
Taxa neta de matrícula
(% del grup d’edat corresponent)
Primària 96 (1995)
Secundària 50 (1995)
Taxa de matriculació combinada
primària, secundària i terciària (%)
Dones 53,7 (1995)
Homes 59,9 (1995)
Educació


Indicadors econòmics i socials

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert