Vila-Masana i Portabella, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

T A R D O R 2 0 0 9  -  D O V E L L A -  42
L’editor barceloní Àngel Toldrà i
Viazo va editar un segon grup de 12
postals de Manresa el primer semes-
tre de 1908 que van del número 2347
al número 2358. Al mateix moment
que editava aquest nou grup ampliant
les postals ja editades amb noves vis-
tes diferents de la ciutat, també ree-
ditava 7 postals de les 13 que forma-
ven el primer grup que havia editat
dos anys abans. Aquell primer grup el
va editar en castellà i la reedició, si bé
era feta amb els mateixos clixés, va
ser realitzada amb català traduint la
llegenda o bé canviant-la. Per exem-
ple la que es titulava “Plaza Mayor”
després serà “Plassa Major”, però la
que es deia “Vista general desde San-
ta Catalina” serà titulada com “Vista
parcial” i la que es deia “Rio Cardo-
ner” amb català és “Vista Parcial” que
és una fórmula més genèrica i que val
en ambdós idiomes.
Al ser una reedició, son les matei-
xes vistes que les de l’any 1906. De
totes elles cal destacar les de dues
places emblemàtiques de la ciutat.
Les dues places que havien marcat la
història de la ciutat durant molts
anys: la Plaça Major i la Plaça de la
Plana de l’Om1. En les dues fotogra-
fies es veuen dos grups de persones
posant per la càmera del fotògraf. La
més representativa és la de la Plaça
Major on hi ha un grup de més de
vint-i-cinc infants amb edats com-
preses entre els quatre i els dotze
anys aproximadament, vestits amb la
clàssica bata d’estar per casa. Tam-
bé hi ha un carro que travessa la pla-
ça. Aquest era el mitjà de transport
d’aquells anys.
La plaça Major no ha canviat tant
la seva fesomia amb al pas dels anys.
Únicament hi han hagut substitu-
cions d’edificis per altres més mo-
derns però al mantenir l’alineació de
les façanes dona un aspecte de cer-
ta continuïtat que permet identificar
força bé l’indret. Aquells anys en
aquesta plaça hi havia un dels grups
d’establiments comercials més em-
blemàtics de la ciutat. Començant per
l’esquerra cap a la dreta veiem en pri-
mer terme les dues portes, sota ten-
dals, de la pastisseria, confiteria i bo-
tiga de queviures “LA VIRREINA”
d’en Josep Fàgregas on s’hi venien els
articles de menjar més selectes de la
I m a t g e s
Postals de Manresa. Imatges per a la història
10. La ciutat a través 
d’un nou format: A.T.V. (II)
Joan Vila-Masana i Portabella
Figura 1. Vista panoràmica de la Plaça Major tal com era l’any 1906. La frescor de la fotografia ve
donada pel grup de més de vint-i-cinc infants que al mig de la plaça posen pel fotògraf i pel carro
que passa al seu costat com element natural i indispensable de transport d’aquells anys. La fesomia
de la plaça s’ha conservat amb el pas dels anys malgrat la renovació d’edificis que hi ha hagut
durant un segle. En aquesta plaça hi havia una part dels establiments comercials més emblemàtics
de la ciutat.
ciutat. A continuació, sense tendal, la
Impremta “VINYALS GERMANS” on
s’editaven llibres, s’en venien i es
feiea qualsevol treball d’impressió.
Els tres tendals següents eren de la
Drogueria d’Àngel Ferrer i Granera i la
Farmàcia de Ramon Oliveras, que en-
cara actualment existeix regentada
per en Pere Ruyra i Pagés. El següent
tendal correspon a la Cansaladeria
Torner, però fins pocs anys abans hi
havia hagut el cafè més famós de
Manresa: el Café Gual on es reunien
la gent de la ciutat per parlar de mol-
tes coses, entre elles de política, el
que va fer que hagués estat tancat en
més d’una ocasió segons el moment
polític en què es vivia. A continuació
hi havia la Carnisseria de Francesc
Tomàs i a sobre, al primer pis, la con-
sulta de l’odontòleg Francesc Horta i
Felip que tenia un rètol negre d’a-
nunci que ocupava tot el balcó.
A continuació a la part dreta de la
plaça des del carrer de Sobrerroca hi
tenim l’altre pastisseria que hi havia
a la plaça, parlem de la Pastisseria i
confiteria “La Palma”. Al costat,
amb un tendal, hi ha l’espardenyeria
“La Permanent” i a sobre al primer
pis amb un gran rellotge que presi-
deix aquell costat de la plaça la po-
pular i coneguda Rellotgeria i joieria
de Joan Bransuela. Al costat i per
acabar un dels establiments em-
blemàtics de la plaça, la Barberia de
Jaume Blanch que al mateix temps
feia d’agència d’encàrrecs i ell mateix
feia de comissionista per a qualsevol
afer degut a la gran quantitat de re-
lacions que tenia.
L’altre plaça carregada d’història
és la Plana de l’Om. A la postal edi-
tada hi ha indefectiblement el grup
de persones que posen pel fotògraf on
es poden veure a totes les nenes amb
un mocador al cap, tal com era ales-
hores costum (figura 2). A la dreta, a
la planta baixa de la “Casa Soler” o
“Casa Oller” hi havia la merceria i bo-
tiga de teixits de Francesc Oller2, d’on
li ve un dels noms de la popular ca-
sa recentment restaurada. A l’esquer-
ra únicament apareix el tendal de la
sastreria que feia cantonada amb el
carrer Nou. Al finals del carrer de
Sant Miquel hi ha a la cantonada amb
el carrer Nou la botiga de roba, con-
fecció i complements de Joan Tor-
ruella tal com es pot observar en el rè-
tol de la part “Adornos”. Al costat la
coneguda sabateria “La Bota de Oro”
de Francesc Casanovas. En el mo-
ment de la fotografia estaven d’obres
en l’edifici doncs es pot observar com
hi ha una bastida de fusta penjada de
sengles corrioles dels taulons afer-
mats a la teulada i amb la protecció
de fustes per als vianants. Davant a
la cantonada del carrer de Sant Mi-
quel amb el carrer de les Piques hi
havia una molt popular i coneguda lli-
breria propietat de Conrad Subirà que
també va editar una sèrie de postals
de la ciutat.
Amb el segon grup de postals edi-
tades els durant els primers mesos de
1908 s’amplien les vistes de la ciu-
tat amb indrets clàssics com la Seu,
la Baixada de Sant Marc, etc.; i s’in-
corporen altres monuments com els
claustres romànics de la Seu i els del
convent de les Caputxines al carrer
Talamanca. S’amplia aquest grup
amb dues vistes de l’estació i de la lí-
nia fèrria del Nord i altres vistes ge-
nerals de la zona de Sant Pau. Les
que són més interessant son quatre
postals amb vistes de les noves zones
de la ciutat com son el Born, la Mu-
ralla i el Parc de la Seu com a zona
d’esbarjo dels manresans.
T A R D O R 2 0 0 9  -  D O V E L L A -  43
Figura 2. Vista panoràmica de la Plana de l’Om l’any 1906 segons la
postal que Àngel Toldrà i Viazo va editar. No hi falta el grup d’infants
posant pel fotògraf amb els vestits que portaven en el dia a dia. Es pot
observar com les botigues es protegien del sol i de la calor amb els
típic tendals amb laterals. En aquest indret hi havia una altre part de
les millors botigues de la ciutat com la botiga de roba i confecció de
Francesc Oller que ha donat nom a l’edifici (el de la dreta de la plaça
cantonada amb el carrer de les Piques). A la cantonada del davant amb
el carrer de les Piques la Llibreria de Conrad Subirà. Al davant, al
carrer de Sant Miquel, la sabateria “Las Botas de Oro” de Francesc
Casanovas i fent cantonada amb el carrer Nou la botiga de roba,
confecció i complements de moda de Joan Torruella.
La vista de la Muralla del Carme
(figura 3), que s’havia incorporat a la
ciutat, com una dels carrer cèntrics,
al haver enderrocat la part de les mu-
ralles de la Porta d’en Planeta, de l’À-
guila o del Carme l’any 1877. D’això
feia escassament trenta anys, i feia
poc més que el carrer s’havia urba-
nitzat, va ser l’any 1859. A la foto-
grafia encara es pot observar com el
carrer està sense pavimentar i era la
via natural pel bestiar per anar al mer-
cat setmanal que es celebrava al re-
dós de la part de la muralla del Car-
me. El carrer era una de les vies més
importants de la ciutat, doncs era la
continuació de la Muralla de Sant
Domènec que era la que unia les car-
reteres que anaven cap a Cardona,
Vic, Solsona, Calaf, Lleida i Saragos-
sa, per la qual cosa la majoria de car-
ruatges passaven per aquest carrer
que com a continuació de la Muralla
de Sant Domènec canalitzava les en-
trades a la ciutat de les mercaderies
que provenien d’aquells indrets. A la
postal es pot veure, al fons de la fo-
tografia, la circulació dels carros a la
zona que correspon a l’esmentada
Muralla de Sant Domènec davant ma-
teix de l’església del mateix nom.
També es pot observar la gran quan-
titat de gent que circulava per la Mu-
ralla del Carme com a camí natural
cap al centre de la ciutat que ales-
hores era la Plaça Major, el carrer de
Sobrerroca i el carrer de Sant Miquel.
Un altre indret de la ciutat que es-
tava molt de moda era el carrer del
Born on s’edificaren a principis de se-
gle XX els principals edificis de la ciu-
tat abans que fos el Passeig el lloc es-
collit per les famílies benestants per
a construir-hi les seves residències.
En aquest lloc s’hi van construir-hi
aquells anys dues cases emblemàti-
ques: una la Casa Devant, propietat
de Francesc Devant, que estava si-
tuada al carrer de Born cantonada
Plaça de Sant Domènec construïda
entre els anys 1902 i 1905 i l’altre
la casa Torrens acabada de construir
T A R D O R 2 0 0 9  -  D O V E L L A -  44
Figura 3. Postal número 2358 del grup editat l’any 1908 de la Muralla del Carme en un dia feiner
amb una gran quantitat de gent que puja cap al centre de la ciutat que aleshores es trobava a la
Plaça Major, carrers Sobrerroca i Sant Miquel. El carrer encara no estava pavimentat per permetre
el pas del bestiar a la fira setmanal que es celebrava sota el tros de la muralla existent. La
circulació dels carros, al fons de la fotografia, es força important i ressalta la importància de la
Muralla de Sant Domènec com a via de trànsit pel comerç.
Figura 4. Postal del carrer del Born amb la vista de dos dels edificis
emblemàtics de principis de segle XX, la casa Devant, on s’hi van
instal·lar els Magatzems Jorba i la casa Torrens, Milord, o Buressa.
Aquest carrer era el lloc de moda per anar a donar un volt en qualsevol
moment del dia, a l’anar o tornar de la feina, per anar a comprar 
o simplement per anar a donar un volt.
aquell mateix any 1908. A la prime-
ra, obra de l’arquitecte Ignasi Oms i
Ponsa, s’hi van instal·lar l’any 1904,
abans d’acabar la construcció de l’e-
difici, els populars magatzems Jorba.
La casa Torrens, obra del mateix ar-
quitecte Ignasi Oms i Ponsa, la va
construir l’industrial Llogari Torrens i
Serra casat amb Antònia Burés i
Borràs. Per aquest motiu és conegu-
da també com a “Ca la Buressa”.
Quan Antònia Burés es va quedar ví-
dua es va casar amb en Conrad Su-
birà, que com s’ha esmentat ante-
riorment, tenia una papereria al car-
rer de Sant Miquel cantonada carrer
de les Piques i que també havia edi-
tat l’any 1906 una col·lecció de pos-
tals de Manresa. El carrer del Born
era el lloc de moda per anar a donar
el tomb en algun moment del dia al
anar cap a la feina o be en tornar-ne
o simplement en anar a comprar. Ob-
servi’s (figura 4) la gran quantitat de
gent passejant i el tràfec existent.
L’edifici més important construït a
la ciutat aquell any 1908 era l’edifi-
ci que Llogari Torrens va encarregar
al solar del carrer del Born, plaça de
Fius i Palà i carrer de Sant Tomàs.
Era el segon edifici, després de la Ca-
sa Davant que tenia façanes a tres
carrers o places de la ciutat. L’edifi-
ci era l’únic edifici privat de la ciutat
que tenia entrada pels carruatges que
encara es manté a la façana de la
plaça Fius i Palà. Era un edifici de
molta qualitat edificat en pedra i
d’estètica modernista i que es va pro-
jectar l’any 1905. La construcció s’i-
nicià aquell mateix any però va durar
tres anys fins a 1908. Aquest edifici
aleshores es coneixia com a “Palau
Torrens”, perquè realment per una
ciutat com Manresa, semblava una
autèntic paluet. Un altre nom que li
donaven era el de “Casa Milord” en
relació al seu propietari; però el nom
que li va quedar, més oficial, va ser
el de “Casa Torrens”. El temps, però
to ho canvia, i quan el seu propietari
es va morir, la seva muller, Antònia
Burés, va quedar com a propietària de
l’edifici i amb els anys li ha donat el
nom amb que popularment se la co-
neix actualment: “Ca la Buressa”.
Aquest edifici era l’entrada majes-
tuosa per un carrer que havia d’esde-
venir en els propers anys el carrer més
comercial de la ciutat: el carrer del
Born (figura 5).
Al peu de l’edifici s’hi pot obser-
var el quiosc de premsa que existia
des de l’any 1894 a la plaça Fius i
Palà3. Aquest quiosc serà substituït
per un d’estil modernista l’any 1917
i que actualment encara es conserva.
Aquest era el segon quiosc de venda
de premsa que tenia la ciutat. El pri-
mer el va instal·lar l’impressor Martí
Trullàs el 12 d’octubre de 1809 a la
plaça Major per la venda del “Diario
de Manresa”. aquest era un local des-
tinat a la seva venda i separat del lo-
cal de la impremta. Així ho anuncia-
va el diari del dilluns 9 d’octubre en
el que es manifesta: “El próximo jue-
ves se traslada la venta del diario en
la misma Plaza Mayor frente al para-
ge donde se vende la Caza; y en la
puerta de la casa abrá un tablón con
la inscripción: Venta del Diario. Lo
que se pone á noticia del Publico pa-
ra su inteligencia”4.
Manresa feia pocs anys que s’ha-
via alliberat de l’encotillat que li ha-
vien provocat les muralles durant
molts de segles. L’inici de l’enderro-
cament es va produir l’any 18575 i
per tant l’espai dintre de la ciutat em-
murallada era escàs. No existia din-
tre muralles cap espai per a l’esbarjo
dels manresans prou ampli i agrada-
ble per anar a passejar. Els manre-
sans anaven a passar el temps a les
fonts properes a la ciutat fins que van
T A R D O R 2 0 0 9  -  D O V E L L A -  45
Figura 5. Postal número 2356 del segon grup que Àngel Toldrà va
editar poc després que s’acabés de construir l’edifici de la “Casa
Torrens” o “Casa Milord” o “Ca la Buressa” com actualment se la
coneix en referència a la seva propietària Antònia Burés i Borràs
casada, en primeres núpcies, amb l’industrial Llogari Torrens i Serra;
que poc després al quedar vídua es tornà a casar amb el llibreter
Conrad Subirà i Tàpies.
disposar del primer parc. Aquest es va
poder habilitar com a conseqüència
de la construcció del nou cementiri
del Congost l’any 1847 i es deixa
d’enterrar intramurs d ela ciutat. Els
llocs on s’enterrava era als cementi-
ris de les esglésies, com les del Car-
me, Sant Domènec i la Seu. En el cas
de l’església de Sant Domènec va per-
metre amb els espais del cementiri
obrir una nova plaça, era la del Clos
de Sant Dòmenec que després res re-
batejarà com a plaça Fius i Palà, en
honor del polític manresà. En el cas
de la Seu, els morts s’enterraven al
redós de l’església. Quan es van ha-
ver traslladat els difunts que estaven
enterrats en aquell indret es van en-
derrocar les cases dels enterramorts i
també algun edifici annex a l’esglé-
sia, el que va permetre que l’any
1851 s’aplanés el terreny i es cons-
truís el Parc de la Seu.
Aquest espai era l’únic de la ciu-
tat que servia per esbarjo i s’hi podia
anar a prendre l’aire que hi circulava
lliurement. La ciutat, com la resta de
nuclis habitats, estava formada en-
cara d’una munió de petits carrers es-
trets on hi havia poca ventilació i per
tant mala salubritat. Tot això va ser
un argument més per decidir l’ender-
rocament de les muralles. Així els
manresans disposaven per primera
vegada d’un parc on hi podien anar a
passar l’estona i que després es va ei-
xamplar amb el Passeig del Riu com
a zona lúdica de la segona meitat del
segle XIX. Al parc hi anaven a passe-
jar endiumengats, on s’hi feia relació
i on es mostrava la imatge personal en
societat (figura 6). A la postal que va
editar Toldrà i Viazo d’aquest parc es
pot observar tot això des dels més pe-
tits fins a las persones més respecta-
bles.
NOTES
1. Aquestes dues postals corresponen als
números 877 “Plassa Major” i 884
“Plassa del Om” amb la grafia original.
2. Poc després a l’any 1915 s’hi establiria
en Just Pastor i Barros amb la coneguda
cotilleria “La Ville Paris” i que després
passaria a la seva filla Pilar Pator i Cam-
poy.
3. Aleshores la plaça Fius i Palà s’anome-
nava Clos de Sant Domènec i era la pla-
ceta que quedava davant de l’entrada de
l’església de Sant Domènec o de Predi-
cadors a l’interior de la muralla.
4. “Diario de Manresa” número 278(283)
del dilluns 9 d’octubre de 1809, p. 1394
(ACMA).
5. Gaietà Cornet i Mas, “Guia del viajero en
Manresa y Cardona”, Barcelona, 1860,
p.121.
BIBLIOGRAFIA
Boix Felip, Ernesto: “Catàleg de targetes
postals de Barcelona. A. T. V. Angel To-
drá Viazo”, Sabadell, 2002, p. 699
(AJVMP).
Cornet i Mas, Gaietà, “Guia del viajero en
Manresa y Cardona”, Barcelona, 1860.
(AJVMP).
“Història de la Ciutat de Manresa. 1900
– 1950”, 3 volums, Caixa de Manresa,
Manresa, 1991. (AJVMP).
Plànol de la ciutat de Manresa, A la “Geo-
grafia General de Catalunya”, A. Marin,
Barcelona, 1903. (AJVMP).
Sarret i Arbós, Joaquim; “Història de la in-
dústria, del comerç i dels gremis de
Manresa”, Manresa, 1923, p. 298.
(AJVMP).
Joan Vila-Masana i Portabella
Col·leccionista i estudiós
T A R D O R 2 0 0 9  -  D O V E L L A -  46
Figura 6. El Parc de la Seu com era a la primavera de 1908. Els manresans hi anaven a passejar i a fer relacions tot endiumenjats. 
Era el primer parc públic que va disposar la ciutat per tal que els seus habitants hi anessin a prendre l’aire des de 1851, quan es va 
aplanar aquest terreny després de ser el cementiri de l’església de la Seu.


Postals de Manresa. Imatges per a la història. 10. La ciutat a través d'un nou format: ATV. (II)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert