Amics de l'Art Romànic del Bages,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EXPLORACIONS A SANTA MARIA DE VlLADORDlS 
Aprofitant I'avinentesa de la de- 
cisió de la Junta parroquia1 de Vila- 
dordis, de canviar el paviment de 
mosaic hidriulic de I'església, col.lo- 
cat I'any 1915, per un  altre, de Iloses, 
com el que h i  havia hagut abans del 
mosaic, s'ha procedit priviament a 
I'obra, a aprofundir uns centímetres 
el sbl de la nau i, a més, a aixecar 
I'enllosat del presbiteri, en busca de 
restes deconstniccions anteriors a les 
que h i  havia a la vista. 
Ara, acabada I'exploració, que 
ha durat del 14 de gener al 25 de 
febrer, treballant-hi sols els caps de 
setmana, en podem donar els resul- 
tats. 
Sota I'enllosat del presbiteri, a 
10 cm. de la superficie, s'han trobat 
dues filades de carreus de I'absis 
del segle.XI i del corresponent arc de 
reducció. aue lliauen amb les oarets 
de la,na;, que sói  de la mateixa 6po- 
ca. Aquest absis 6s més reduit que 
I'actual, que és de finals de segle:XII 
o de principis del X I I  1, i té el centre 
mes cap a la nau, que el d'aquest. 
Les filades del referit absis de 
I'onzena centúria s'assenten sobre un 
fonament format per una filada de pe- 
dres de formes diverses i bastant irre- 
gularment col.locades, pero que des- 
criuen un semicercle de diimetre més 
ample que aquel1 i també excentric 
respecte dels altres absis que té a so. 
bre. El nivel1 superior d'aquest fona 
ment és a 55 cm. de la superfície de 
I'enllosat actual. A sota, a una pr 
funditat de 70 cm. de I'enllosat, S' 
troba el tapas, de color gris verdi 
El portal rominic i els peus dels mun- 
tan* del pre-rominic. 
Foto: Roser ViguC. 
L'exploració de I'interior de la 
nau ha posat de manifest un fonament 
sota les parets rominiques més ample 
que aquestes, bastant irregular i sense 
que en alquns llocs quardi paral.lelis- 
me amb :é. És de pe- 
dres tr i  ter de calc. 
1 eis murs 
ibades ai 
. . 
- 
: que sosi 
mb mor, 
. , Aquesr ronamenr na desaparegut 
en la seva major part sota I'arcada del 
campanar, ja que sols en queda la fila- 
da més externa. Les altres pedres, a l l i  
innecessiries, per no  haver de sostenir 
res, degueren ser aprofitades per a la 
construcció del cloquer. 
A I'alaa banda de la nau, davant 
['arcada pariona de la del campanar, 
que fa com una capella, hi ha, formant 
part del fonament, perb destacant- 
se'n, ja que es fica una mica endins de 
la nau, h i  ha, diem, les restes d'un pi- 
lar quadrat, de 47 x 47 cm. del qual 
se'n conserven dues filades, d'un sol 
carreu cadascuna, a la cara que dóna 
a la nau. A I'altre cantó d'aquesta no 
es veu rastre de cap pilar parió, perb ja 
hem di t  que alla ha desaparegut quasi 
totalment el fonament. 
Sota el portal romanic es van tro- 
bar les restes dels muntants del pre- 
rominic,. bastant més estret, d'uns 
78 cms. 
Altres troballes han estat les de 
tres sitges poc profundes, barroera- 
ment buidades al tapas, troncoconi- 
ques en llur forma actual i a una pro- 
funditat de 38 cm. del rnosaic ara 
suprimit, que era la mateixa fondaria 
d'un paviment fet de calc. terra, i pi- 
i h i c ,  de 1'-'-' 
gie XI i de 
Roser V 
Restes de I'at 
i a c  de redu 
sis del XII3  
lsis pre-ron 
ccib del se 
(111. Foto: 
cumt 
prob 
8 P....- 
I C.AL 
sic q 
fet 
cadís cerimic, que anivellava amb 
gruix divers la desigual superficie del 
tapas, que constitueix el sol natural. 
Aquestes sitges són irregularment re- 
partides i van ser trobades plenes de 
runa i terra, sense objectes d'interhs, si 
no és un tros de pedra de molí. 
S'ha descobert una sola sepultu- 
ra, al tercer tram de la nau, al costat 
dret, amb un esquelet posat en sentit 
longitudinal respecte de I'església i 
amb el cap vers I'absis. Tenia el brac 
esquerre doblat, arnb la ma sobre la 
cara. S'hi van trobar alla mateix alguns 
claus, que devien ser del bagul. Segons 
el Sr. Lluís-A. Guerrero, I'esquelet era 
d'una dona d'uns cinquanta anys, 
d'l,58 m. d'alcada, d'aspecte poc ro- 
bust, crani allargat, estret i alt, corres- 
ponent a la raca mediterrinia gricil. 
És de destacar la seva quasi total eden- 
tació i estava afectada d'osteoporosi 
superior a la  que se li podia suposar 
per la seva edat. Pot tenir uns tres- 
cents o quatre-cents anys. 
Dispersos, s'han recollit alguns 
fragments de thgula, ceramica sigillaia 
vermella i medieval negra, en molt  po- 
ca quantitat i dues monedes, un ardit 
de Felip IV  (1621-1665) i un altre de 
Carles II l. I'Arxiduc (1 706-171 1 ). 
Posats a interpretar les restes de 
les construccions descobertes, direm 
que les sitges cal atribuir-les a una eta- 
pa anterior a la construcció de la pri- 
mera església, és a dir, deuen ser del 
segle IX o anteriors i tenir relació arnb 
la víl.la les restes de la qual es van des- 
cobrir a la  placa de I'església " 
1975. 
El fonament sota la const.,., 
del segle X I  deu ser el de I'església do- 
'ntada com existent el segle X i, 
ablement, de finals del IX, perquh 
entricitat que té respecte de I'ab- 
va ser 
I ailar 
ue supor 
ier a aqi 
fa, indici 
iest, i Ili! 
I que no 
ga arnb e 
que hi ha al segon tram de la nau, sota Si aquesta hipbtesi fos certa, el 
la capella lateral dreta, pilar que no temple pre-rominic de Viladordis, el 
deu ser altra cosa que el muntant de de Santa MarM de Vilamajor, hauria 
I'arc triomfal pre-romanic, cosa que tingut una capcalera semicircular pro- 
sembla confirmar-ho el coincidir de longada o bé de planta de ferradura, 
mides amb la imposta esculturada que arc triomfal i una nau de 8'80 m. 
es va trobar anteriorment en les exca- fins a la paret de ponent. 
vacions de la placa de I'església. 


Exploracions a Santa Maria de Viladordis

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert