Gasol i Almendros, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PRAT DE LA RlBA I LES BASES DE MANRESA 
+ 
Josep M. Gasol i Almendros 
Aprofitant la incidencia del 
setanta-cinque aniversari de la 
rnort d'Enric Prat de la Ribo i 
del centenari de les Bases de 
Manresa que enguany 
cornrnernorern, Josep M. 
Gas01 fa en aquest article una 
valoració de la contribució 
d'aquest en la redacció i 
discussió (a voltes en clara 
discrepancia) de I'articulat del 
projecte. 
Rernarca, així, I'extremada 
jovenesa de Prat, qui tan sols 
comptava amb poc rnés de 
vint-i-un anys i ja era secretari 
de la Unió Catalanista, i que 
exercí corn a tal en la mesa 
que presidí IIAssernblea, 
essent aquest el punt de 
parten~a d'una dilatada 
carrera política que el rnena a 
prornoure i presidir fins a la 
seva rnort la Mancomunitat de 
Catalunya 
Enric Prat de la Ribo. Secrefari de 
la Unió Catalanista i de Phsemblea 
que apmv6 les Bases de Manresa. 
L'any del centenari de les Bases, 
aprovades per I'AssembleadelaUnió 
Catalanistaelsdies 25-27 de mar$ de 
1892, coincideix ambel setanta-cin- 
que aniversari de la mort d'un dels 
seus protagonistes: Enric Prat de la 
Riba. 
El dia primer d'agost de 1917, 
poc després de les onzedel matí-ala 
mateixa casa, a la mateixa cambra i 
al mateix llit del seu naixement- 
finava la vida mortal de I'eximi pa- 
trici, primer president de la Manco- 
munitat, «seny ordenador de Cata- 
lunya», quan comptava només 46  
anys i 8 mesos d'edat. La solemne 
epigrafia de la Iapida commemorati- 
va, a la facana de la casa pairal, ens 
ho recorda i proclama: «D'ella sortí 
per edificar la nova Catalunya i re- 
gir-ne la vida nacional, i en la seva 
pau volgué morir, entrant a la Nn- 
mortaiitab). 
Ara fa vint-i-cinc anys, amb mo- 
tiu -i amb el pretext, cal dir-ho- del 
cinquantenari de lamortde Prat de la 
Riba, vam publicar a1 peribdic local 
Manresa un article retolat amb el 
mateix títol que encapcala el pre- 
sent, només que escrit en castelli 
com igualment, i per forca de les 
circumstancies, ho era tot el text.' 
Aparegué en l'acostumat número 
extraordinari de Festa Major de la 
que era aleshores la publicació ofi- 
ciosa de la ciutat. Escrit a tal1 de 
cronica de xpetita historia manre- 
sana», perb pensat i publicat amb la 
intenció de recordar i divulgar el fet 
d'aquella primera assemblea catala- 
nista, de la celebració de la qual 
s'csqueia el setanta-cinque aniver- 
sari. 
L'autor de I'article va guanyar-hi 
unes quantes felicitacions d'amics i 
simpatitzants, perb també una esti- 
rada d'orelles per part de I'autoritat 
municipal i la protesta del Consejo 
local del Movimiento, que tingué 
per indigne, escandalós i intolerable 
que el cronista oficial de la ciutat fes 
propaganda separatista i, encara pit- 
jor, des de les pagines d'un periodic 
del Movimiento. 
El 1981, JosepM. Ainaudrepetia 
el títol i tractava amb més profundi- 
tat el tema en una comunicació que 
presenta a la XXVI Assemblea In- 
tercomarcal d'Estudiosos organit- 
zada pel Centre d'Estudis del Ba- 
ge~.~Partint  dedocuments de I'arxiu 
familiar de Prat, I'erudit historiador 
barceloní ens il.lustrava sobre el ve- 
ritableprojectepolíticdel jove Enric 
Prat de la Riba, que no coincidia pas 
del tot amb les idees dels prohoms 
catalanistes de la generació anterior 
o amb la teoria formulada pels re- 
dactor~ de les Bases aprovades a 
Manresa. Una lecturade la interven- 
ció oratoria d'en Prat durant la 
discussió d'algun dels textos presen- 
tats a 1'Assemblea demostra efec- 
tivament les discrepincies. 
Novament, I'oportunitat de les 
efemerides que celebrem (cent anys 
de les Bases de Manresa, setanta- 
cinc anys de la mort de Prat de la 
Riba) suggereix i justifica la represa 
del tema, en clau histbrica i per evo- 
car la presencia i la participació acti- 
va d'aquest en la proclamació d'a- 
quelles. 
Com a secretari de la Unió Cata- 
lanista, el 25 de febrer de 1892 Enric 
Prat de la Riba signava la con- 
vocatoria de la primera Assemblea 
de delegats i, el 12 de mar$ següent, 
una altra de la Junta Permanent i 
Consell de Representants per a la 
reunió preparatoria de 1' Assemblea, 
que s'havia acordat de celebrar a 
Manresa els dies 25, 26 i 27 del 
mateix mes. El diumenge dia 20, 
juntament amb Lluís Domenech i 
Montaner, «en nom de la Comissió 
Ponent*, subscrivia el ~Projecte de 
Bases pera la Constitució Regional 
Catalana» que s'hi havia de discutir. 
1, l'endema, els mateixos Domenech 
i Prat -respectivament president i 
secretari de la Unió- s'adrecaven 
per escrit a I'alcalde de Manresa, 
Pere Arderiu i Brugués, sol.licitant 
I'ús de la Sala del Consistori, de la 
Casa de la Ciutat, per a la celebració 
de la projectada Assemblea. 
L'Ajuntament considera molt 
raonable la sol.licitud dels esmen- 
tats, «personas respetabilísimas>~ 
segons parer de la majoria dels regi- 
dors, i acordava cedir el local, en 
atenció a la tasca que es proposaven 
dura terme per a la «reorganización 
de nuestra sociedad» i «enalteci- 
miento de nuestra tierra». 
En vigflies d'inaugurar-se 1'As- 
semblea, el Setmanari catald, pu- 
blicació de la Lliga Regional de 
Manresa, anunciava la vinguda a la 
ciutat de notables personatges de 
I'ambit cultural catala i restava a 
l'expectativaque intervinguessin «en 
les discussions, defensant ses esme- 
nes, varis joves regionalistes, entre 
ells els senyors Moliné, Prat de la 
Riba, M. Roger i Torres i Sampol»? 
Durant la celebració de 1' Assem- 
blea, «el jove advocah -jove sí, ad- 
vocat no encara- Enric Prat de la 
Riba va ésser-ne una de les figures 
estel.lars, sempre present en virtut 
del paper de secretari de la Mesa, per 
al qual fou elegit juntament amb 
I'il.lustre terrassenc Josep Soler i 
Palet. Li toca de Ilegir, en comencar 
la primera sessió, a les cinc de la 
tarda del divendres 25 de marc, els 
articles del Reglament de la Unió 
Catalanista referents a les assem- 
blees de delegats i, immediatament 
després del missatge presidencial de 
Domenech i Montaner, el text del 
projecte de Bases, tema de les deli- 
beracions que s'inauguraven. 1 la 
seva signatura figura al peu de I'acta 
d'aquesta primera sessió, com i tam- 
bé dels dies successius. 
Si els 56 delegats presents a la 
primera part de la segona sessió, que 
presidí el metge manresi Oleguer 
Miró, escoltaren embadalits el pi- 
nyol oratori d.Angel Guimera, de 
presentació de la base 3a., seguida 
per un Iíric discurs del poeta Picó i 
Campanar comentant la base 4a. i la 
llicó magistral del jurista Verdaguer 
i Callís sobre la base Sa., en la repre- 
sa de la sessió -presidida per I'ad- 
vocat reusenc Pau Font de Rubinat- 
foren oients i testimonis d'una im- 
portant intervenció de Prat de la Ri- 
ba, en defensa d'unes esmenes que 
presentava a les bases 8a. i 9a. del 
projecte. (Potser cal insistir en el 
nombre d'assembleistes efectiva- 
ment presents a Manresa. Corrent- 
ment hom dóna xifres inexactes. No 
foren, ni de bon tros, els 243 dele- 
gats de les llistesoficials. No haurien 
cabut a la sala de sessions de 1'Ajun- 
tament. Els assistents van ser 40 el 
primer dia; 56 a la segona sessió i 76 
en la de clausura de I'Assemblea). 
Amb un llarg i documenta1 dis- 
curs, que la Veu de Catalunya qua- 
lifich de «pie dedoctrina*, Prat de la 
Riha suggeria esmenar les bases 8a. 
i 9a., i proposava uns afegits al text 
primitiu, que en resultaria notable- 
ment modificat. Puix que I'objecte 
de I'Assemblea era redactar una 
Constitució, Prat manifestava el seu 
pensament sobre la que el1 creia que 
els catalans volien i Catalunya ne- 
cessitava. 1 formulava una síntesi 
d'organització política diferent de la 
que trobava escrita en les Bases que 
es discutien; laqual, al seu criteri, no 
corresponiaa la tradició histbricadel 
país ni havia apres les Ilicons de la 
praxi constitucional moderna. 
Va replicar-Ii un altre jove advo- 
cat de vint-i-cinc anys, Martí Roger 
i Crosa, delegat del Baix Emporda. 
En el curs de I'última sessió, havent 
Pratde la Riba retiratles seves esme- 
nes i addicions -de regust historicis- 
ta, romantic i arcaitzant, barrejat 
tanmateix amb idees de caracter 
pdctic i de progrés-, aquelles dues 
bases foren aprovades segons el text 
presentat a 1'Assemblea. 
Trobarem novament la signatura 
d'Enric Pmt de la Riba al capdavall 
de l'acta final de I'Assemblea, 
acompanyant la del president Lluís 
Domenech i Montaner i flanquejada 
per la de Josep Soler i Palet, I'altre 
secretari; mbricant les entusiastes 
frases finals: «Los senyors Delegats 
se separen als crirs de [Vista 
Manresa! {Vista Catalunya!~, i 
precisant: «Són lesduesde la tarda* 
(del diumenge, s'entén, 27 de mar$ 
de 1892). 
Closes les sessions, Prat de la 
Riba continua enfeinat en la recopi- 
lacióde la crbnica, discursos i textos 
discutits i aDrovats a Manresa. 
preparant-ne I'edicióque inaugura la 
Biblioteca de la Unio Catalanista. 
Rafael Oliver Bertrand, bibgraf de 
Prat, pondera la importancia de la 
tasca: «La impressió del volum 
contenint lessessionsde l'Assemblea 
de Manresa i la imminenr eleccióde 
chrrecs en les socierats catalanistes 
li robaven un rernpspreció~».~ 
Indiscutiblement, Enric Prat de 
la Riba i Sama és un dels grans 
personatges de la la. Assemblea de 
la Unió Catalanista i, per aixb, cal 
tenir-lo per un dels «pares» de les 
Bases de Manresa. Va trobar-s'hi 
abocat a causa del c h e c  de secretari 
de la Unió i, de retop, de la primera 
assemblea d'aquesta, reunida a 
Manresa. Enmig del cenacle de 
barons madurs i prestigiosos, laseva 
- 
Segell de lo Unió Cotafanisiu 
edatjovencana. pocmésde vint-i-un 
anys, i la inexperiencia política-«tot 
just entrat en les lluites humanes», 
s'autodeclarava humilment- li 
impedien d'aspirara altre lloc que el 
de secretari. Un secretari, sens dub- 
te, eficient i fidel; lleial i disciplinat. 
perb no pas un simple «escolanet 
d'aménn i. menys, comparsa muda 
de la histbrica reprcsentació. 
Nofou tampoc I'únic delsassem- 
bleistes que manifesta punts de vista 
diferents del plantejament general o 
una certa actitud contestataria. 
L'advocat vigata Narcís Verdaguer i 
Gallís, una altra figura histbrica del 
catalanisme, també es mostrh quel- 
com refractan i fins i tot, diuen, 
obertament contrari a les Bases (Jo- 
sep Pla afinnava que Verdaguer ha- 
via anat a Manresa prccisament a 
combatre-les'). Un altrecas paradig- 
miltic és el del canonge Collell, reti- 
cent abans i poc entusiasta després 
de I'Assemblea; ho comentirem en 
un article anterior d'aquesta mateixa 
rev i~ta .~  Certament -i afortunada- 
ment- no esqueia a cap d'aquests 
personatges un paper d'acompa- 
nyants muts, cecs i sords d'aquell 
senat de barons insignes. 
Passant a un altre aspecte d'a- 
questa evocació doblement comme- 
morativa, seri bo de recordar que 
alguns dels familiars més propers 
del jove Prat de la Riba (el qual 
implorava, en presentar les seves 
esmenes: «feu abstracció dels meus 
pocs anys ... m) no el deixaren sol, 
aquells dies a Manresa, davant i en- 
mig d'una tan respectable assem- 
blea. A la Ilista de Delegars per a 
1'Assemblea de Manresa que encap- 
cala el volum de les actes figuren 
Esteve Prat de la Riba i Antoni Oller 
i Sarra, tots dos «propietaris», de 
Castelltercol i en representacióde la 
comarca del Moianes. 
Sera tal volta superflu explicar 
que el primer dels esmentats. Esteve 
Prat de la Riba i Magarins no era 
altre que el pare d'Enric Prat de la 
Riba. 1 que I'Antoni Oller i Sarra era 
un cosí gema del mateix Enric, he- 
reu de la masia de I'Oller decastell- 
terqol i testimoni que sena en les 
noces del futur President. La mare 
Oller, Antbnia Sama i Rosas, era 
gennana de la mare d'en Prat, Mana 
Sarril i Rosas. totes oriündes del 
Sard, de Sant Quirze Safaja. 
Una crbnica periodística consig- 
nava la presencia dels delegats de 
Castelltercol entre els quaranta as- 
sistents de la primera sessió de 
I'AssembIea.'Noensdiuquinoquins 
eren aquests delegats: podia ésser el 
pare, que hem d'imaginar-nos entre 
cofoi i temorenc davant l'actuació 
de1 noi, o el cosí Antoni Oller, amic 
i company d'esplais dominicals de 
I'Enric, els anys d'infantesa i joven- 
tut.' (Ho hem recordat a tito1 mera- 
ment anecdbtic i, personalment, com 
un tnbut d'homenatge al patriarca 
Antoni Oller, a la memoria del qual 
I'autor se sent vinculat per un motiu 
familiar molt profund). 
Se'ns fa una mica difícil, des de 
la perspectivaactual, &imaginar-nos 
uns xicots tan joves ficats a fer de 
polítics i doctnnaris i perorar sobre 
temes tan importants i delicats com 
els que es discutiren en el curs de 
I'Assemblea. Val a dir que els vells 
personatges que hi participaren no 
eren tan vells corn ara podríem pen- 
sar: el president Domknechi Monta- 
ner, per exemple, no passava gaire 
dels quaranta anys; el «venerable» 
Guimeri no havia ambat encara als 
cinquanta. 
Tantcom la reunióde gent madu- 
ra, del ram de la política, de les lle- 
tres i de les arts, l'assemblea de 
Manresa esdevingué un aplec de jo- 
ventut inquietai prometedora. A tots 
afecta igualment aquel1 qualificatiu 
quelcom benevol i perdonavides- 
de «beneméritos varones, optimis- 
tas hasta la candidez», d'un histo- 
riador castella;' com també, I'exa- 
brupte i I'anatema dels parlamenta- 
ris de Madrid, uninimes en titllar 
d'irresponsables i malvats els que 
intervingueren en les Bases de Man- 
resa, que enguany es commemoren. 
Ni Enric Prat de la Riba ni els altres 
no foren uns irresponsables ni, en 
absolut, gent dolenta. 
NOTES 
1- J.M. GASOL: ~Pra~delaRibay losiinsesde 
Ma~~resa>: Matrreso. 28.V111.1967. 
2- J.M. AINAUD DE LASARTE, *Pral de la 
Riba i les Bases de M a m a n :  Miscel.ldriia 
d%sf«dis Bngerics 3. Mannsa, CEB. 1984. 
ps. 73-79. 
3- Sernioilori Coiold 111, 12. Manresa, 
24.111.1982, p. 192. 
4- R. OLIVER: Pral de la Riba. Baraelonn. 
Aedos, 196% p. 91. 
5- J.PLA:Fra,tcescCnn&.Barcelona, LaNovs 
Revista, 1928, p. 64. 
6- J.M. GASOL: uLapaflicipaci6d'oclesiiistia 
en I'Assembleide Manresa-:Dovello X1.41. 
M a m a ,  abril 1992. ps. 45-50. 
7- Setntnimri Cornld 111. 13. Manresa, 
31.111.1982, p. 197. 
8- "Esfeve Prnr de la Ribn. 118oll preocupafper 
I'aspecre frdgil del seu Iiereu l.../ nquesro 
preocupacid acorrrelld In fn,>tilia etripniror 
I'EnricperquP ods  eLr diunieiigcs al nurr de 
I'ot~cle Oller, siruar a u>$ qunri escds de 
CasfeII~cr~oi /.../Al ,tus, IEtric soiia diimr 
anibmésgoilaqueo la viQfirrrifoijugorntin 
esroruiambelssewcosi11~[.~.~x.R.OLl~R: 
Pror de la Riba, p. 25. 
9- G. MAURA Y GAMAZO: Hirlorio edfica 
del rei~mdo de Alfomo XIII. 
10- tdJ,t dio Sder hagdde sonir~n &.NO de 
les Bnsesde Mailresa que, en uno 'pregunta al 
Govern: hnvienesror~ir l lodes&~~~~<~risres 
i oitricotrrrilucionBlr. 1 puk que la se& 
esdevi11~uP borrascosi1. amb inierrupciom i 
c ~ r s e s f e ~ u o ~ s d e l s d i p ~ r ~ r ~ ~ o ~ u m d i e r o ~ ~ ~  va 
veure'soblixato declarac 'Si yohubiese sa- 
bido que había de ser ocah6n, el acla 
honmsísima de diputado. panoirhablarqul 
con vilipendio de Calaluaa y de su idioma. 
antes habría rotoel actaquesentarmeenestos 
bancos'.. I.M. GASOL: Leot~iSoleriM<~mIr 
(1858-1932). Manresa, 1988, p. 15. 
- U N I ~  CATALANISTA, Assombleas 
Cnrrtlo,risins (Pr int~rn) .  Motzresa. - 
Ddibernciora i Aons. Barcelona, 1893. 
- JOSEP M. GASOL, LesBosesdeManresa - 
In.Assemblea dela Ui~IdCarnlo~~isro. 2a.ed. 
Barcelona, Ralael Dalmzu, 1991. 
~~trolnnisrn(1891-1899). ~anrera.~undaci6 
Caixa de M a n ~ s s ,  1992. 
Josep M. Gasol i Almendros 
Cronisla de la Ciulat 


Prat de la Riba i les Bases de Manresa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert