Planas i Coll, Jordi

Tatjer i Montaña, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL PLANIFICADOR PROPOSA
I LA REALITAT DISPOSA
ALGUNES CONSIDERACIONS ENTORN DE LA REFORMA DE
L'ANY 70! DE LES PREVISIONS DE L'ACTUAL (1)
J. PLANAS - J. M. TATJER
Els efectes estructurals d'una reforma educativa poden
expressar-se d'una manera sintética i prou clara mitjançant
la comparació dels itineraris formatius que segueixen efec-
tivament els alumnes abans i després de la seva aplicació.
Eventualment, si els qui l'han planificada les han fet expli-
cites, podrem veure el grau d'ajust (o de desajust) entre les
previsions i la realitat.
Cal admetre que aquests enfocs quantitatius només pre-
senten una vessant, forçosament esquemàtica, dels fets,
però ens forneixen unes bases per a Panalisi que, si més no,
resulta arriscat obviar. La nostra aportad() al debat consis-
tirà, doncs, en proposar quatre gràfics, esbossar alguns co-
mentaris i suggerir a les persones interessades que hi re-
flexionin i extreguin les seves pròpies conclusions.
Dos dels gràfics que presentem —1'1 i el 3— represen-
ten, respectivament, els fluxos d'alumnat entre els diversos
cicles formatius en el període immediatament anterior a
l'elaboració i l'aprovació de la Llei d'Educació de 1970 i en
l'època actual. Els altres dos, en canvi, són conjectures; l'un,
el número 2, reflecteix les previsions del Llibre Blanc per
al sistema educatiu que havia de néixer de l'aplicació de la
llei; l'altre, el número 4, recull un dels intents que s'han fet
de convertir en xifres concretes el model global de la
LOGSE.
La primera sorpresa és que el Llibre Blanc incloïa en el
seu projecte uns càlculs precisos que ens permeten compro-
var l'acompliment de les hipòtesis dels planificadors, men-
tre que els documents oficials que acompanyen la LOGSE
no es comprometen d'una manera inequívoca. Fins i tot, els
diversos agents que l'han d'aplicar (és a dir, els responsables
d'educació dels governs autònoms) discrepen radicalment
entre ells pel que fa a les previsions amb les quals treballen
(2).
Per tal de facilitar la lectura i la interpretació dels diver-
sos quadres, recomanem començar per les tres compara-
cions següents: gräfics 1 i 3, gràfics 2 i 3, i gràfics 3 i 4.
1.- COMPARACIÓ ENTRE ELS GRÀFICS 1 13
El sistema educatiu del nostre país ha sofert entre els
anys seixanta i els anys vuitanta una transformad() radical,
que ha compensat, si més no, en part un retard de dècades.
No solament la població esta escolaritzada fins als catorze
anys, que era una fita encara bastant llunyana a finals dels
seixanta, sinó que s'ha substituït la doble via tradicional
—Primaria/ Batxillerat— per una escola "comprensiva" fins
als 14 anys.
L'increment de les taxes d'escolarització és més especta-
cular com més avancem en la pirámide d'edats. Noranta de
cada cent joves segueixen estudis després dels 14 anys en-
front dels vint que ho feien el 1967. Cinquanta-tres comen-
cen el C.O.U. o la Formació Professional de 2n. grau front
als nou que llavors restaven al sistema educatiu als 17 anys.
I, finalment, trenta-ú accedeixen a la universitat en comp-
tes dels tres de fa 25 anys.
Els canvis s'han esdevingut d'una manera comparativa-
ment molt accelerada i molt concentrada en el temps. Mal-
grat les deficiències innegables de la seva implementació i
els defectes que tothom reconeix en el sistema actual, el
procés ha estat prou reeixit, ateses les circumstàncies i els
recursos disponibles, tant econòmics com organitzatius.
Des del punt de vista estructural i demogràfic el model de
la LOGSE no representa ni de bon troc una transformació
d'una magnitud equiparable.
2.- COMPARACIÓ ENTRE ELS GRÀFICS 213
No és fácil destriar els canvis que han estat conseqüèn-
cia de l'aplicació de la Llei d'Educació d'aquells que són el
resultat de la propia dinàmica social o de l'actuació dels
agents que hi han intervingut, o fins i tot en quina propor-
ció han jugat uns i altres factors. Una primera hipòtesi se-
ria que la Reforma s'ha ajustat a les previsions quan aques-
tes s'adequaven a les demandes de la societat i, segons com,
als interessos o les idees del professorat, mentre que ha fa-
lla quan les contradeia.
Els encerts més notables dels planificadors responen, en
efecte, a tendències que segurament ja eren presents a
l'Espanya del desenvolupament econòmic: necessitat de
més educació per a tothom i de més formació professional
per atendre a les exigències de la indústria i els serveis, i
demanda de formació universitaria per als fills de les noves
classes mitges. Val a dir, tanmateix, que el sistema educa-
tiu existent era molt inadequat per a respondre als nous rep-
tes, especialment en la franja dels 10 als 16 anys, que va ser
precisament la que va patir la renovació més important l'any
70.
Algunes de les insuficiències o els defectes que vol
pallar la LOGSE, com ara, per exemple, el tall entre l'en-
senyament primari i el secundari als 14 anys, són consubs-
tancials a la pròpia reforma de la Llei d'Educació i hagués
estat summament dificil trobar-hi cap altra solució, atesos
els condicionaments de que hom partia, però d'altres deri-
ven més aviat, al nostre entendre, d'una implementació
mancada, independentment de les causes a que calgui atri-
buir-la. La comparació entre els fluxos d'alumnes previstos
i alió que efectivament ha succeït podria ajudar-nos a esbri-
nar la qüestió.
Quines són, doncs, les desviacions mes remarcables en-
tre els pronòstics dels planificadors del Libre Blanc i la rea-
litat actual?. Les podem resumir en cinc punts: 1) Aparició
de la "doble via" B.U.P./ F.P.2) Menys batxillers (70% a
l'inici del B.U.P. segons les previsions, enfront de 55%; i
20% a PF.P.1, en el primer cas i 40% en el segon); 3) Més
"Tracas escolar" especialment al B.U.P. i la F.P.; 4) Manca
de desenvolupament de les carreres universitàries de cicle
(1) Aquesta comunicació deriva en bona mesura del treball de R. MERINO I J. PLANAS, "Els itineraris postobligatoris dels joves i la reforma escolar", on s'ana-
litza d'una manera molt més extensa i precisa la situació actual i les perspectives futures. Creiem, tanmateix, que podria ser interessant tractar amb el
mateix mètode el procés de reforma de l'any 70 (amb l'avantatge que ja sabem què ha passat) i hem volgut encetar el camf.
(2) Vegeu, p.e., PLANAS, J.; COMAS, M., "Prevention de 'bobee scolaire et de la marginallsation des jeunes dans la période de transition de l'acole a la vie
adulte et professionelle en Espagne".
99
25 30Inici Batxillerat Elemental60Continuació esc. primaria
25
Final Batxillerat Elemental
38
Final primaria
curt i expansió correlativa del segon cicle; i 5) Inexistència
de l'F.P.3.
Una les conseqüències del sistema "realment existent" i
de l'evolució parallela del mercat de treball, segons la re-
cerca de Merino i Planas que hem citat més amunt, ha es-
tat l'aparició de dues menes de col . lectius de joves amb pro-
blemes d'inserció social i laboral: els qui abandonen el sis-
tema educatiu amb una formació molt escassa (entre un 25
i un 45% segons les comunitats autònomes) i els qui tenen
una formació superior a les seves possibilitats d'inserció
professional.
3.- CONSIDERACIONS ENTORN
DELS GRÀFICS 3 I 4
Les novetats més importants de la LOGSE pel que fa a
l'ensenyament secundari són:
a) L'establiment d'un ensenyament secundari obligatori i
comú dels 12 als 16 anys.
b) La necessitat d'aprovar la E.S.O. o el Batxillerat per
accedir a la Formació Professional.
c) Els Programes de Garantia Social.
El gràfic número 4 ens presentä una hipòtesi de fluxos
d'alumnat un cop aplicada la reforma. Si el comparem amb
la situació actual (gràfic 3) sens plantegen un seguit d'in-
terrogants sense una solució fàcil, dels quals en voldríem
destacar dos:
1)Quina estratègia caldrà aplicar perquè els joves que no
obtinguin el Mol d'E.S.O. siguin menys que els que ara no
assoleixen el graduat, malgrat l'allargament de l'escolaritat
fins als 16 anys, amb un agreujament probable de les cau-
ses de fracàs i de rebuig de l'escola?
2) Quina estructura hauran de tenir i quins incentius hau-
ran d'oferir els nous cicles de nivel] 2 i, sobretot, de nivell
3 per esdevenir de deber altematives al Batxillerat i a la Uni-
versitat? En concret es imaginable que es redueixin a la
meitat els efectius que entren a la universitat?
GRÀFIC 1: FLUXUS D'ALUMNES A MITJANS DELS ANYS 60, SEGONS LES DADES DEL "LLIBRE BLANC"(elaboració prea)
100 NENS DE 6 ANYS
85
Escolarització a l'escola
primaria
15
No escolaritzats
10
22
5
FP
15
Inici Batxillerat Superior
5
10
Final Batxillerat Superior
PREU
Inici Universitat
Inici ensenyaments técnics grau
mig + magisteri
100
GRÀFIC 2: FLUXUS D'ALUMNES PREVISTOS PEL LLIBRE BLANC COM A RESULTAT DE L'APLICACIÓ
DE LA REFORMA DE 1970 (elaboració pròpia).
100
EGB
6-14
10
70
	
20
B P
	
FP1
10
40
COU
20
FP2
15
25
1r. CICLE
UNIV.
10
2n. CICLE
15
FP3
101
GRÀFIC 3: FLUXUS ENTRE ELS CICLES EDUCATIUS DESPRÉS DE 20 ANYS D'APLICACIÓ DE LA LLEI
D'EDUCACIÓ. SEGONS R. MERINO Y J. PLANAS "ELS ITINERARIS POSTOBLIGATORIS
DELS JOVES I LA REFORMA ESCOLAR".
EGB
100
Graduat
77
Certificat
23 5
55 22 18
Inici BUP
55
Inici FP1
40
10 11
Inici BUP
45
Final FP1
29
18 111 0
Inici COU
33
Inici FP2
20
5
Final COU
28
Final FP2
11
28
Entrada Universitat
31
<25 anys
1
102
GRÀFIC 4: PREVISIÓ DEL DIAGRAMA DE FLUXOS D'ESTUDIANT DESPRÉS DE LESO ( 1 ) .
2°/.
Cicles formatius
de nivell 3(15-17%)
Mandó del sistema educatiu
20%
Cicles formatius
de nivell 2(25-30%)
Universitat
Batxillerat
15%	 150/0
Mandó del sistema educatiu
o accés a la garantía social
25%	 55%20%
ESO(100%)
(1) Aquesta previsió de fluxos ha estat publicada a COLOMÉ (dir) (1994), L'ordenament de la formació
professional a la provincia de Barcelona, Barcelona: Diputació de Barcelona.
103


El Planificador proposa i la realitat disposa : Algunes consideracions entorn de la reforma de l'any 70 i de les previsions de l'actual

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert