Felip i Sánchez, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'ERMITA I EL RETAULE DE 
SANT JOAN BAPTISTA DE MONTBLANC 
(SEGLE XVI) 
Jaume FELIP SANCHEZ 
Els orígens de l'ermita de Sant Joan parteixen de l'època medieval, un 
moment propici per a l'esclat de l'eremitisme. Situada dins el terme de 
Montblanc i a uns tres quilòmetres envers el massís de les Muntanyes de 
Prades, el seu difícil accés afavoreix el desenvolupament d'una vida retirada 
i de recolliment, condició indispensable per als practicants de la contempla-
ció eremítica. Fou un personatge pertanyent a la noblesa qui donà més fama 
a l'ermita ara estudiada: ens referim a la dama Elionor d'Urgell. Na Elionor 
preferí la vida contemplativa després de la caiguda i empresonament del 
dissortat Jaume d'Urgell. Sojornà a l'ermita de Sant Joan des del 1414 fins a la 
seva mort l'any 1430'. El relat de la seva actitud de penitència i santedat ratlla 
gairebé el qualificatiu de llegendari. A la segona meitat del segle XV ja hi devia 
existiria capella i algunes cel·les, sota l'administració dels cònsols de Montblanc, 
ja que tenim la notícia de que l'any 1472, a fi de guarir-se d'una malaltia, s'hi 
volia estar fra Blai Romeu, monjo de Poblet, amb dos ajudants-. 
' PALAU I DULCET, A. Guia de Montblanc. Impremta Romana, Barcelona 1931, sense indicar 
l'origen de la informació. Per obtenir més dades de l'ermita als segles XVllI i XIX cal consultar 
l'interessant article de CARRERAS, J. i GRAU, J.M.T., "L'ermita de Sant )o3.a", di Espitllera. Revista 
montblanquina, núms. 56-57, agost-setembre del 1981, pp. 93-98. 
-ALTISENT, A. "De com un monjo erudit volia, el 1472, sojornar a l'ermita de Sant Joan de 
Montblanc", a Aplec de Treballs núm. 5, del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, pp. 223-229. 
63 
L'ERMITA DURANT EL SEGLE XVI 
Durant aquesta centúria l'administració de l'ermita continuava en 
mans del municipi montblanquí: hem trobat l'any 1511 que els cònsols Joan 
Pedrolo, Joan Berenguer Desclergues i Joan Issern actuaven a la venda d'un 
censal "ut administratores domus heremitane beatiJohanis babtiste, cons-
tructa in termino Montisalbi" ^. 
Uns anys més tard, el 18 de gener de 1536, consta la signatura d'un 
contracte per tal de fer una campana nova "de la mateixa forma ypes [de la] 
que avuy és, sis lliures més o mancho", firmat entre els procuradors de 
l'ermita i el mestre campaner Joan Roca, habitant a les Piles''. La dada és prou 
important perquè ens indica l'existència d'una construcció antiga i impor-
tant, ja que junt a la capella hi havia paraments prou resistents per aguantar 
el pes d'una bona campana. Tot sembla confirmar que a la segona meitat del 
segle XV hi havia una important edificació a l'ermita. 
L'any 1569 s'hi van fer unes obres a les quals s'hi empraren dotze 
mitgeres de calç, a més de pedres per fer paret (manobrà) que hagueren de 
pujar-se des de Montblanc, així com l'aigua necessària. La fusta potser 
l'agafaren del tombant de l'ermita perquè no consta en cap de les partides 
econòmiques. Dels qui hi treballaren, alguns foren recompensats amb diners 
i d'altres ho foren amb una bona menjada el dilluns de Pasqua: es consumí 
un anyell, fetges, espècies, vi negre i ous, a més d'un parell de mones amb 
un total de dues dotzenes d'ous. L'ermità ja residia a Sant Joan^. 
L'any 1573 morí l'ermità i s'aixecà inventari de tots els béns* posats sota 
la seva responsabilitat: així ens assabentem de l'existència d'una casa a 
Montblanc on vivia l'ermità, a més de les diferents dependències de l'ermita. 
A l'ermita hi havia, a més de la capella: una cuina; una saleta, potser 
situada davant la capella (a l'entrar), que era on feia vida l'ermità; una 
cambreta situada al cap de l'escala, utilitzada com a dormitori; i dues 
cambres: la primera era un altre dormitori i la darrera un traster per als mals 
endreços. 
La capella tenia tres altars: el primer, dedicat a sant Joan, tenia un 
frontal ("devant altar ") de tela pintada ( "pinzell"), un retaule, dues imatges 
de Jesucrist i altres objectes litúrgics. Un segon altar era advocat a la 
^ Arxiu Parroquial de Montblanc (A.P.M.), reg. núm. 1 fr., foli 24 r. 
"QUERALT, P. "La campana de Sant Joan", a Aires de la Conca, 58 (2-VII-1927), pàg. 5. 
'A.P.M., Carpeta Inventaris i Registres núm. II, sense classificar; l'hem transcrit a l'apèndix 
documental amb el número 1. 
''Transcrit a l'apèndix documental, amb el número 2. 
64 
Visitació de la Mare de Déu, amb un frontal de tela pintada i, potser, un petit 
retaule (no és esmentat). El tercer altar repetia la dedicació a sant Joan, el qual 
posseïa un frontal de tela, una bacina de llautó amb espelmes, i en una caixa 
de pi tancada amb pany s'hi guardaven un faristol, llibres, ornaments i altres 
objectes litúrgics per a l'ús de tots els altars; en aquest darrer altar tampoc 
s' esmenta el retaule. Al'hora de fer un inventari, a vegades no es mencionava 
el retaule si aquest era fixat a la paret de la capella, pel fet que l'inventari 
intentava evitar la desaparició dels objectes mobles: és a dir, podria ser que 
a aquest altar de Sant Joan i al de la Visitació hi hagués, l'any 1573, retaules 
adossats a la paret. De fet, a l'ermita hi hagué fins a l'any 1936 un retaule 
d'alabastre enganxat a la paret de la capella. 
EL RETAULE DE SANT JOAN 
Com hem dit, fins a l'any 1936 presidia l'altar central de la capella de 
l'ermita un formós retaule d'alabastre dedicat al titular de l'ermita. El retaule 
patí els efectes de la fúria iconoclasta de la darrera Guerra Civil; amb tot, avui 
en dia encara podem admirar la bellesa d'aquella veritable obra d'art en els 
importants fragments conservats i reagrupats al Museu Comarcal de 
Montblanc, on esperen una millor restauració^. 
Hem dit que aqueixa obra és un retaule, però potser s'ajustaria millor 
a les seves característiques la denominació de petit retaule o plafó, ja que 
l'objecte del nostre estudi no posseeix cap estructura arquitectònica o 
emmarcament: es limita a una simple peça d'alabastre amb dues figures 
esculpides en alt relleu: Sant Joan Baptista i Jesucrist; Sant Joan Baptista, 
situat a la meitat dreta del relleu, sosté amb la mà dreta un plat amb el qual 
bateja Jesucrist amb les aigües del riu Jordà. Jesucrist, a l'esquerra de la 
imatge, rep el baptisme en actitud de pregària, amb les mans juntes i el cos 
mig inclinat cap endavant. Sant Joan s'aguanta, amb la mà esquerra, la part 
inferior de la túnica. 
Un dels elements estilístics que ens permeten indicar la cronologia 
aproximada de l'escultura és, precisament, la túnica de Sant Joan, perquè, 
malgrat la senzillesa de la composició, l'obra pregona amb prou claredat la 
gran categoria de l'artista que la cisellà. Altres trets representatius de l'estil 
'Per a aquesta finalitat serà de gran ajuda la donació que la família Dalmau pensa fer d'un fragment 
del mateix retaule, recollit pels de Cal Murtra poc després de la seva destrucció. Els Murtra foren, durant 
molts anys, grans devots de l'ermita de Sant Joan. 
65 
El retaule de Sant Joan 
abans de la seva 
destrucció, emplaçat a 
l'ermita 
i l'època són la nuesa de les figures, tapades amb petites peces de roba: les 
cames i braços nus, l'estudi de l'anatomia portat a detalls minuciosos, el 
tractament dels cabells i el seu pentinat. Tot avala a col·locar l'obra dins 
l'estil del Renaixement del classicisme italià, dins les directrius més pures 
del primer Renaixement a Catalunya, al segle XVI. 
Si bé una anàlisi superficial del conjunt aviat ens fa pensar en una obra 
del taller de DamiàForment, escultor valencià actiu a Montblanc des de l'any 
1527 fins al 1529, mentre obrava peces del retaule major de l'església de 
Santa Maria de Poblet, alguns detalls artístics permeten afinar la identifica-
ció del possible autor.** 
*E1 maig de l'any 1997 fórem pregats pels "ermitans de Sant Joan" d'escriure algunes dades sobre 
el petit retaule, el qual s'havia d"exposar amb aquell text juntament aínb una col·lecció d'antigues 
fotografies i altres objectes relacionats amb l'ermita de Sant Joan, amb motiu de les Fires de Sant Maties. 
66 
El retaule en el seu estat 
actual, servat al Museu 
Comarcal de Montblanc 
La clau per indicar aquesta possible autoria ens la dóna una Dormició 
de la Mare de Déu, actualment conservada al Museu Nacional d'Art de 
Catalunya, i que en el moment de la seva construcció formava part de la 
decoració d'una capella de l'enderrocada església de Sant Miquel de 
Barcelona. Els paral·lelismes entre aquesta obra i el nostre retaule de Sant 
Joan són prou evidents: el més característic és la traça ametllada dels ulls de 
les figures, a més de la forma dels pentinats del cap i barbes que, tot i 
presentar una notable varietat de models, atenen una estructura similar. Altre 
En aquell text aleshores fet públic donàvem la descripció inèdita del retaule, així com algunes dades 
històriques, a la vegada que també apuntàvem: "...Pel que fa al tema de la determinació de l'autoria del 
retaule! cal dir que entrem en un camp lliscós i ple d'incertituds: si bé coneixem Teslança del taller de 
l'escultor valencià Damià Forment a Montblanc des de l'any 1527 fins al 1529, mentre obrava el Retaule 
Major del Monestir de Santa Maria de Poblet, cl fet que treballessin molts artistes a les seves ordres fa 
difícil precisar si pertany al seu taller o no. Malgrat que no descartem aquesta hipòtesi formentiana, alguns 
trets estilístics podrien apuntar a algun artista no català ... del segle XVI". 
67 
Detall superior del retaule 
detall a ressaltar és la gran expressió de mobilitat de les figures, aspecte que 
és ben visible al retaule de Sant Joan: en això hi contribueixen força la 
disposició i el gest de mans i cames, així com el tractament de les robes, molt 
ben resolt. 
L'AUTOR DE LA DORMICIÓ DE LA MARE DE DÉU 
Aquest conjunt escultòric fou atribuït ja l'any 1942 a Martí Díez de 
Liatzasolo, tot rebutjant una anterior hipòtesi que en preconitzava un poc 
probable origen italià.^ Salas fixava aquesta atribució en una certa similitud 
entre aquesta Dormició de la Mare de Déu i un Sant Enterrament existent a 
l'església del Sant Esperit de Terrassa, documentat amb seguretat com a obra 
'DE SALAS, X. "Escultores renacientes en Levante espano\". a Analesy Bolelín de los Museos de 
Arte de Barcelona I, 2, 1942, pp. 104-107, Traiem aquestes dades de l'obra d'en Joaquim GARRIGA 
L'època del Renaixement, xegk XVI. Història de l'Art Català, volum IV, Edicions 62, Barcelona 1986, 
pp. 120-122, especialment la nota 124. 
68 
Detall del 
retaule. 
Jesucrist 
de Martí Díez de Liatzasolo'". De fet, ni la Mare de Déu de la Victòria, obra 
de Martí Díez, ni el Sant Enterrament de Terrassa mostren gaire analogia 
formal amb la Dormició ara analitzada. Tot sembla indicar que el conjunt de 
la Dormició ha de pertànyer a algun altre artista: la solució ens lapodriadonar 
una cita coneguda des de l'any 1947, en la qual ens apareix un escultor barceloní, 
Enric de Borgonya, contractant l'any 1535 amb els obrers de l'església de 
Sant Miquel la construcció d'un pilar per a l'obra d'un sepulcre que podem 
identificar com el de la Dormició de la Mare de Déu." Es tracta d'un escultor 
prou hàbil; tenim notícia de la societat establerta entre ell i en Joan de Tours entre 
els anys 1534i 1535, quan treballaven en la talla de quatre escons per al cor de 
la seu de Tarragona, per compte del bisbe auxiliar Llorenç Peris.'^ A la seu de 
Tarragona s'hi construïa, aleshores, la magnífica tomba de l'arquebisbe Pere de 
Cardona; un altre superb sepulcre, fet "a la romana", fou col·locat entremig de 
les capelles manades constmir pel Cardona, mitjançant un "portal", en realitat 
'"GARRIGA, obra citada, pàg. 120. 
"MADURELL.J.M. "Escultores renacetitistas en Calaluíia",/tfií//e.í.vif(?/e»'fitíe (05 A/Mje(w</^ r^tÉ' 
de Barcelona, V, 1947, pàg. 252. 
'^GARRIGA, obra citada, pàg. 118. 
69 
Dormició de la Mare de Déu, de l'enderrocada església de Sant Miquel de 
Barcelona (Museu d'Ar! de Catalunya), atribuït a Martí Díez de Liatzasolo 
una volta gòtica de quatre pennes, que havia de ser feta per un artista anomenat 
"Auriguo de Burgonya". El nom fou mal interpretat per Mn. Serra Vilaró, el 
qual les llegí de les notes de Mn. Sanç Capdevila, que a la vegada les havia 
extretes de les Actes Capitulars de la Seu, de l'any 1536. Un cop consultades les 
actes hem constatat que fan referència a "Anriquo de Burgonya", és a dir, el 
nostre Enric de Borgonya. Enric capitulà la construcció d'aquesta volta i 
sembla que al desembre de l'any 1536 encara no havia començat a fer-la.'^ 
Una anàlisi detallada d'aquesta construcció i del sepulcre poden aportar 
moltes clarícies sobre l'estil d'aquest artífex del Renaixement català. 
'•'CAPDEVILA, S. La seu de Tarragona, Biblioteca Balmes, Barcelona 1935, pàg. 51, citat per 
GARRIGA, obra cit., pàg. 21, nota 14. 
70 
APÈNDIX DOCUMENTAL 
1 
Despeses anotades pel clavari del municipi de Montblanc en la 
realització d'obres a l'ermita de Sant Joan, l'abril de l'any 1569. 
Compte del que pague lo clavari del any 1569 per la obra se fa a la 
hermita de Sant Joan en dit any 
Primo al consoli mestre Delmer per dotze migeres de cals nos vené a 
rahó de dos sous i sis dinés migera trenta sous, dich 111 x s 
ítem al fill d-en Alball y a-n sol fet per un dia ajudaren adobar lo camí 
per pujar la calc a la hermita, tres sous a quiscun i eles se feyen la despesa, 
diem 11 vi s 
ítem a-n Toni Joan, gendre d-en Minguella, per dos dies ajudà a puyar me-
nobra y portar aigua a la dita obra a dita rahó de tres sous per dia 11 vi s 
ítem a-n Arnet per un dia ajudà a dita obra ab dos asens per muntar la 
calls era restada a muntar com l-altra si haguesse pujada grans, cinch sous 
diem 11 V s 
ítem a-n Antoni Piles fedrí qui stà a la Guàrdia, per dos dies ajudà a 
portar menobra i aygua a dita obra, sis sous 11 vi s 
Lo que ha pagat dit clavari per lo que se despengué lo dia de la festa a 
xi de abrill 1569 
Primo a dos homens per adobar lo camí 11 v s 
ítem a la vídua Montaguda tres corters de vi vermell 11 xii s 
ítem a-n Oller per una anyella pesà nou lliures y de altra part quinze 
dinés de fetge, per tot 1 11 s viiii 
ítem a-n Matheu Bellissèn per una liura candeles y una onsa pebre y un 
quart de canyella y saffrà y cleveles, per tot 11 vi s vi 
ítem a-n Oliver per quatre plats y tretze scudelles 11 iiii s 
ítem al hermita per cinch dotzenes de ous 11 iiii s ii 
ítem a-n Olesa per dos dotzenes de ous en dos raones 11 ii s ii 
ítem a madona Margarida per aparellar lo dinar 11 i s vi 
ítem a-n Alball y a-n Monserrat Cabessa per portar la roba del empeliar y 
vestiments y la vitualla per al dinar y la botella del vi un sou a quiscun 11 ii s 
Arxiu Parroquial de Montblanc, carpeta Inventaris i Registres núm. II, 
sense classificar. 
71 
2 
Inventari dels béns de l'ermità Francesc Martí 
Inventari de la Hermita de San Joan après de la mort de frare Francesc 
Martí, hermità de dita hermita. 
die tercia augusti 1573 
En la casa de Montblanch 
dues botes, una vuide, una mig plena 
una capota dolenta 
una cistella de vimens 
La hermita 
una tovalloleta 
dos calses de piltre trencats 
tres rams de fill 
un poch de oli ab un cetrill de terra 
dos banchs i una tauleta 
dos brocalls 
tres scudelles i un plat i una taca i un topí 
una botella (la té mestre Pere Pont) 
(?8) juliol 1573 
Dins la capella de Sant Joan, en la ... pal 
en lo altar un devant altar de tela vermella 
un altra devant altar de pinzell 
unes tovalles blanques squacades 
un sobrealtar de cuiro 
en lo retaule dos Christos i un donapau de fusta 
dos presentales de argent, a modo de quepulls lo hun, 
ab una veta blanca lo altre. 
En lo altar de la Visitació 
unes tovalles blanques listades de blau 
un devant altar de tela ab unes listes brudades de seda de grana 
altra devant altar de pinzell 
72 
En lo altre altar de Sant Joan 
Primo unes tovallas blanques scaquades 
un devant de altar de tela ab unes listes brudades de seda negra 
un bací de lautó ab unes poques de candeles 
una caxa de pi ab pany y clau dins lo qual és lo següent: 
uns vestiments ab tot son complement de color de langardax ab uns 
rivets grochs 
uns altres vestiments de cotonina vergada trenada ab tots sos 
compliments 
un missal 
una cartela, un calser de piltre 
uns corporalls ab son stox de fust, ab quatre tancadors 
un libre officier de Sant Joan 
tres tovalles scacades, dues bones y les unes aldanes 
una casula blanca de lli ab una lista groga 
un maniple y una stola de cotonina blanqua 
... tovalles franceses ... 
... sobrepellís de lli 
una presentalla de lli 
un breviari 
una capsa per a tenir hòsties 
una presentalla de bri que penje en la dita capella 
un feristoll 
una làntia ab sa bacina de lautó 
4 - augusti - 1573 
En la saleta de dita hermita 
una taula llarga ab sos capitells, dos banchs, una cadira de costelles, una 
tauleta ab son petge y un cobretaula listat de migalana, un cànter de aram, 
quatre cànters de terra ab sos taps dins lo celleret, una scala, una caragollera, 
dos cànters xichs, un saler d-estany, un saler de alabastre, dos tasses de vidre, 
un cànter de aram, un cove de vimens. 
Cuyna 
cinc plats, vint scudelles, dos culleres, un morter, una paella gran de 
fust, un ast de ferro y dos ferros de foch, tres ollers, dos banquets, dos barrills 
per a tenir cendra, uns manills o tovalles ab listes blancs, tres exugamans, una 
caldereta de aram. 
73 
En la cambreta del cap de la scala 
un lit ab posts y màrfega y un treveser plé de palla de una saqua 
dos flassades blanques ya aldanes y la huna té listes 
quatre lansoUs de dos teles molt dolentes 
una axada ab son manech 
dos olles ab unes poques de olives 
un rail i un linvaner 
una taca de stany dolenta 
En la altra cambra 
un lit de posts ab un banch 
una màrfega ab palla 
una saqua dolenta per treveser plena de palla 
una sinera 
En la altra cambra 
.. sense mànech... 
.. martell sense mànech ... 
.. Ida de ferro dolenta ... 
.. de spasa ab un mànech dolent 
.. trencat 
Testes Franciscus Delmer, Petrus Gebelli, Ferdinandus Simó et Micael 
Mullerat, cadirer. 
Arxiu Parroquial de Montblanc, carpeta Inventaris i Registres núm. II, 
sense classificar. 
74 


L'ermita i el retaule de sant Joan Baptista de Montblanc (segle XVI)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert