Costa i Llobera, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

M COSTA, PBRE. 
d 
PER L' ANNIVERSARI 
DE LA DIORT D*l 
M O S S E N  JACINTO V E R D A G U E R  
Qui veu de  massa grop 1' altissim Canigó, 
d '  entre '1s meteixos plechs qu'esten pel Iloselló 
com ample rossegall de  regia vestidura, 
no 'S forma cárrech bé del front y i' estatura 
a b  que ho domina tol aquel1 excels gegant. " 
Mes quant un home surt del róssecli onejant' 
d e  valls y de  turons, y arriba ja a la plana, 
llavors b4 descubreix la testa sobirana, ' 
I' espatlla, pit y cbs del Canig6 sublii~i. 
1,lavors veu acalarse entorn tot altre ciili; 
y allá, dins 1' cspleudor blavic del heiiiisleri; 
contempla '1 pui: suprem, nevat .  radiós, ctcri, 
oom si a l a  llum de DPU se fos transfigurat 
Tal brilla '1 Canigó vist en sa iilajeslat! 
Ta l  passa a son poeta Atlant de  Catalunya: 
con1 a b  lo pás del temps un més y mOs S' allunya 
del rbssech alterós de carnhis y accidents 
ab  que se tapa '1 geni aprop entre les gents, 
m& al t ,  mes unich brilla irradiautde gloria 
aquest' cim ideal d' un poble dins 1' historia. 
De cada gran poeta aqucsta ii' es la sort: 
dominador del sigle algai'se de  la mort 
més alt del borizó dins la serena auiplaria. 
Cad' un  ,d' eixos gegants es pedra mil-linria 
qu' oii lo camí del temps per sempre senyará 
1' altura ahont sa raqa uii día s'en pujá. 
Tot passa y defalleix, tot uiort y se trasiiiudn. .. 
La ciencia gran ahir demb es cosa retuda, 
y les teorícs van per generncions 
mudant,  com fulles d '  arbre en les estacioiis ... 
Mes, contra aquesta lley del temps inexorable, 
sols en lo humá '1 poeta excols es inmutable. 
El1 viu en l a  seva obra, en lana que viva '8 sent 
PER L'ANNNERSARI DE LA MORT D E  MOSSEN J. VEKDAGUER 337 
la llengua o la nnci6 d' hont es enronament. . . ~ 
Verb elrpressiu d' un poble, el1 11' es 18 consistencia, 
que de,tota altra gent ne treu la diferciicia; 
J axí nfirmant dels seus la personalitat, 
eom ~ r n f i i  ab la lira axeca sa ciutat! 
Si: un geni sobirh fa pntria. ¿Que seria 
tal volta Portugal, si Camocna no tcnia? , '  
. . Gcrmania prepoteut ¿no es feta dels cantors? 
iAh! '1s genis d'una rata en son mantenedorsl 
Donchs ventur6s un poble hon surt un gran poeta: 
ja tO bat,eig auguat y cracle d e  profeta, 
ja tk divisa g nom d' esser reconegut. 
Podrh per temps'decaurc estAri!'y abatut; 
Mes cll posseyrh, mentres sa vida duri, 
pcnyor&¿le retoin, un inmortal auguri: 
serh con1 Israel d' csclavitut tornat 
qui dins el fanch d; 11n pou trob& son foch sagcat. 
Es mes: anc i  que a finir arribi aquclla rapa 
son pensament viurh, que '1 gerii jairiay passa; 
influirá on lo curs de tota nova gent - 
y a.la major mudnnqa assistirh present, 
com sobre '1 mún qui roda. aguayton e influcxen 
lesconstclacions que inay se desvanexen. 
Miran: 1' estrn sublim del Orient rcmot 
no sois dura ab lo salni ctern dcl sacerdot, 
sin6 que '1 geni grech encara. avuy domina, 
éncara rcgna aviiy la magestatllatina, 
y encara 'S faii surgir del Ganges o 1' Iran 
cantors de segles morts que '1s vius admiraran. 
Axi per 1' ideal es que 'S fa  etern un poblc! 
Donchs, vclln Catalunya, axcca ton cor noble: 
ja tens títol y nom per segpre durader, 
ja no 's oorifon la rapa d' hon surt un Verdagucr! 
Per el1 tu cenyirAs l'esplkndida corona 
quccap podcr del ni611 la lleva ni l a  dona, 
pcr el1 tu serác tu dcvant les nacions! 
Y encara que demil oaygu~sscs ore1  fons 
de negra mort,, pcr cll encnr? en sortirics 
en visiú de llum y iast,rc d' harmonics, 
per flotar en lo ccl del Art ... [Ah! vessa flors 
y 118gripes y preohs y c&ntichs y recorts 
sobre '1 pcnyal hont tens del geni Ics despulles, 
y 4' eura que S' hi enfila ab renovades fulles 
sía 1' emblema viu de ta adhesió coral. 
cm<.. -as 
338 LOCCATALANSDELALGUERKNCERDENYA 
Eleva ton poeta alt epich pedestal 
que '1 puga saludar la multitut inmensa... 
, Enseuyal a tos fills; y mcntre '1 tcmps avenpa 
no dexis may de veure ab renovatesment 
1' obra del Mestre, qu' es son propi mo~urnent! 
Vers aqueix puig suprein endreca la volada 
dels esperits hlats que trega ta fillada: 
águila o rossinyol, be pot triarshi niu 
en regalat boscatge o penyalar aspriu ... 
Allá hi ha cims suaus de neu, timbes ferestes, 
cstanys de blau de cel y inágiques florestes, 
idilis dc pastors y plantes de Girtut, 
ab 1' ayre mcntanyá qui dona la salut, 
cabanes y castells, erinites y asceteris, 
. . 
ruines y cancons y covcs de misteris, 
y i'onts de rius nnixents y fonts de tradició ... 
iAllb es nostre ideal, poktich Canigó! 
LOS CATALANS DEL ALGUER EN CERDENYA 
AL8 IIiUPITUES AOADEMICNS DE llOXES LJAYl'RES DE BARCELORA 
Encara quc molt lluny, y monts, valls y marina 
ücparin Ics ducs terrcs quc Iliga nfcctc autich, 
Com fills d' una inaLexa tendra marc llatina 
Son nostros los grans homens del voslra cel tan rich 
Eaguercm volgut csser prescnts a 15, gran festa 
quc Barcelona ilustre consagra a J'crdnguev. . 
Y olrir cn sua memoria una, si bé modesta 
Bb nostrcs mans tixida corona de Ilorcr. 
Ma si en tal i'eata hi falta nostre pobrc persona 
De cort el vot no hi manca del nostre cor germá; 
Y '1 pensamcnt quc corri tot drot a Barcelona 
En aquel1 dia nostre salut vos portcrá. 
iDitxosa Catalunya que entre tos fills gloriosos 
Lo gran poeta vantas Jacinto Ve?.dagued 
Do '1 sol de Vallvidrera~als resplandors hermosos 
Tainbe 'n gaudeix ta filla la catalana Alguer. 


Per l'anniversari de la mort de Mossen Jacinto Verdaguer

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert