És analitzada la validesa dels objectius fundacionals de
l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en el moment actual, en relació amb l'adequació d'aquests objectius a l'estat present de l'activitat científica a Catalunya i al seu desenvolupament previsible. Hom fa l'estudi de les estructures que constitueixen l'IEC i del tipus d'activitats que han pogut emprendre al llarg de llur evolució històrica, amb vista a fixar la vàlua potencial de l'IEC dins una organització de ]a recerca a Catalunya

Casassas i Simó, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PAPER DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
DINS UNA ORGANITZACIO DE LA RECERCA
CIENTIFICA A CATALUNYA -,
per
ENRIC CASASSAS I SIMO
President de la Seccio de Ciencies de NEC
RESUM: Es analitzada la validesa dels objectius fundacionals de
l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en el moment actual, en relacio
amb l'adequacio d'aquests objectius a 1'estat present de 1'activitat
cientifica a Catalunya i al seu desenvolupament previsible. Hom fa
I'estudi de les estructures que constitueixen l'IEC i del tipus d'ac-
tivitats que han pogut emprendre al Ilarg de llur evolucio historica,
amb vista a fixar la valua potencial de I'IEC dins una organitzacio
de ]a recerca a Catalunya.
L'Institut d'Estudis Catalans es una institucio d'alta cultura di-
vidida en quatre seccions: la Seccio Historico-Arqueologica (creada
el 1907), la Seccio de Ciencies i la Seccio Filologica (creades el 1911)
* Comunicacio presentada al CoHoqui Internacional sobre l'organitzacio
de la Recerca Cientifica. Museu de la Ciencia de la Caixa de Pensions per a
la Vellesa i d'Estalvis. Barcelona, 13, 14 i 15 de novembre de 1980. El Dr. Jo-
sep M. Tura i Soteras, President actual de la SCCFQM, llegi aquesta comuni-
cacio per causa d'una indisposicio del Dr. Enric Casassas i Simo.
191
10 ENRIC CASASSAS I SIMO
i la Seccio de Filosofia i Ciencies Socials (creada el 1968). Be que
a la present comunicacio horn procedeix a un estudi del paper que
I'Institut globalment ha tingut i del que pot tenir dins el camp de
la recerca, en tot alto que segueix ens referim mes concretament a
]'area d'activitats coberta per la Seccio de Ciencies.
Davant 1'estat mes aviat languid de la vida cientifica oficial a
la Catalunya del comencament de segle, es forma una consciencia
critica collectiva de les deficiencies existents i el convenciment que,
tambe en el terreny de la ciencia, I'accio correctiva havia de sorgir
de Catalunya mateix. Fruit d'aixo fou la creacio, l'any 1907, per la
Diputacio de Barcelona, que presidia Enric Prat de la Riba, de l'Ins-
titut d'Estudis Catalans (nomes ]a Seccio Historico-Arqueologica),
amb un objectiu fundacional enunciat clarament pel mateix Prat de
la Riba en el dictamen a I'acord de creacio (1):
<<Per aixo es arribada 1'hora que ]a Diputacio prengui la ini-
ciativa per a fundar aqui centres d'estudis cientifics concre-
tament especialitzats i destinats, mes que no pas a 1'ensenya-
ment, a produir ciencia i facilitar les investigacions, per a
saber directament tot el que tenim de propi, i no haver d'a-
prendre dels estrangers el que han estudiat a casa nostra...>>
i seguia mes endavant 1'esmentat acord:
<<Es crea un centre d'estudis que s'anomenara Institut d'Es-
tudis Catalans i tindra per objecte la superior investigacio
cientifica de tots els elements de la cultura catalana...>>
Quatre anys mes tard, quan es procedeix a la creacio de la Sec-
cio de Ciencies, I'acord fundacional estableix que les missions d'a-
questa Seccio han d'esser (2):
a) publicar obres, memories i ressenyes de recerques cien-
tifiques que hauran d'esser escrites en catala, sense perjudici
que els treballs de les persones invitades a collaborar es pu-
bliquin en llur idioma propi; b) dur a terme o afavorir les
empreses cientifiques per a les quals sigui necessaria una or-
ganitzacio collectiva; c) establir laboratoris d'investigacio, or-
(101
L'LE.C. I LA RECERCA CIENTIFICA A CATALUNYA 11
ganitzar reunions, etc.; d) assessorar la Diputacio en 1'ordre
d'estudis de la seva competencia; e) correspondre amb els
centres cientifics estrangers, intervenir en els congressos in-
ternacionals i en tots els acres, reunions i institutions en que
es judiqui convenient que sigui representada la ciencia cata-
lana.>>
Aquests objectius foren comentats pel mateix Prat de la Riba a
la memoria justificativa adrecada al ple de la Diputacio uns mesos
abans, amb aquestes paraules (3):
«Els estudiosos acoblats en aquesta Seccio, a mes dels tre-
balls d'investigacio personal i la mutua collaboracio en les
tasques cientifiques, a mes d'establir la instrumentacio neces-
saria per a moltes de les recerques cientifiques modernes, que
sigui desconeguda encara a Barcelona, donaran unitat d'im-
puls a les initiatives emprades, relligant harmoniosament les
institucions i fundacions ja existents.>>
Fins a quin punt 1'Institut d'Estudis Catalans ha pogut complir
aquests objectius es una giiestio que ultrapassa el marc d'aquesta
comunicacio. Podem dir, pero, que sorpren la fecunditat del treball
de l'Institut durant els periodes que Catalunya ha fruit d'alguna
parcel-la de poder politic, i aixo malgrat la notable escassetat de
mitjans posats a la seva disposicio, tant en temps de la Mancomu-
nitat com en els de la Generalitat d'abans de ]a guerra. Hem de
remarcar que 1'Institut nomes ha pogut desenvolupar una activitat
en conditions d'una major o menor normalitat durant aproximada-
ment una quarta part del total dels setanta anys que to de vida. En
particular, des del 1939 al 1976 ha pogut dur a terme nomes una
minima activitat testimonial, sense altres recursos economics que
els molt estimables pero molt escassos procedents d'alguns mecenes,
i que ha hagut d'escudar-se en la seva adscripcio a la Union Academi-
que Internationale per a poder sobreviure. Ambdos factors ban
contribuit a accentuar en el public la impressio que redueix la fun-
cio de 1'Institut a la d'una Academia.
Cal fer notar que, d'acord amb els seus objectius fundacionals,
]a concepcio de ]'Institut d'Estudis Catalans no to res a veure amb
fill
12 ENRIC CASASSAS I SIMO
el concepte tradicional d'Academia tal com aquest es entes als palsos
de l'Europa occidental. Tal com ha analitzat lucidament Miquel Tar-
radell (4), l'Institut, pensat corn a centre coordinador d'una cons-
tellacio de cellules diverses d'investigacio, es, en certa mesura, un
precursor d'aquells organismes complexos que als paisos socialistes
han estat anomenats tambe Academies.
El 26 de novembre de 1'any 1976 fou signat a Madrid el decret
que atorga a l'Institut d'Estudis Catalans el reconeixement oficial.
Sorprenentment, el decret li atribueix un ambit d'actuacio que com-
pren, textualment, <<totes les terres de llengua i cultura catalanes>>,
cosa que ni la Diputacio de Barcelona, ni la Mancomunitat, ni la
Generalitat no havien pogut fer. Cal esmentar que en aquest decret
l'objectiu de la Seccio de Ciencies es ampliat amb la inclusio de les
aplicacions tecnologiques dins les disciplines propies de la Seccio.
Com que el reconeixement oficial no represents en l'aspecte econo-
mic gairebe res, car les quantitate rebudes no passaren d'esser sim-
boliques, l'Institut continua essent practicament la mateixa institucio
testimonial dels darrers anys. L'any passat, algunes Diputacions ca-
talanes, en particular la de Barcelona, la Generalitat i sdhuc l'Estat,
han aprovat algunes particles pressupostaries que permetran d'iniciar
una etapa en que, sembla, l'Institut tindra algunes possibilitats efec-
tives de treball.
Actualment, amb el restabliment del Govern de la Generalitat i
del Parlament de Catalunya, i amb les comissions de traspassos de
serveis en funcionament, l'Institut d'Estudis Catalans es replanteja
molts aspectes dels seus programes de treball i de la seva estructura.
Ha passat molt de temps des de la seva fundacio i han canviat moltes
coses; particularment en el camp de les ciencies, que es el que ens
interessa aqui, les disciplines s'han multiplicat i diversificat, llur
conreu ha esdevingut una activitat que aplega un nombre elevat de
persones professionalitzades en graus diversos, els centres de recerca
especialitzats son ara nombrosos, tambe les universitats han assumit
llur paper investigador. Hem d'actualitzar, doncs, les idees que van
inspirar la fundacio de l'Institut d'Estudis Catalans adequant-les als
nivells cientifics d'avui i als requeriments tecnologics i a les neces-
sitats immediates del pals. Seguint el raonament d'Alsina i Bofill (5),
[121
L'LE.C. I LA RECERCA CIENTIFICA A CATALUNYA 13
ex-president de l'Institut, podem dir que l'activitat de recerca avui
comporta tres direccions: d'inspiracio, de coordinacio i de realit-
zacio.
La primera, essencialment politica, implica la fixacio d'objectius.
Es, en efecte, una feina politica que cal deixar a les mans dels qui
tenen, o han de tenir, la visio general de la realitat i de les necessitats
economiques del pals; i, a mes, el poder de decisio. (En aquest punt
cal insistir que les previsions han d'esser inspirades tambe pel res-
pecte ponderat a les initiatives individuals que tan profitoses han
resultat molt sovint.)
Plantejats els objectius, caldra la coordinacio dels centres tecnics
per tal d'encarrilar les possibilitats de cadascun. En el camp de la
realitzacio caldra atenir-se a les directrius proposades per 1'ambit de
recerca del Congres de Cultura Catalana (6): aconseguir un nivell
optim d'investigadors, tant en nombre com en qualitat, a tots els
centres de treball mitjancant una norma de concentracio d'esforcos
i d'agilitat administrativa i de professionalitzaci6.
Es en la faceta de la coordinacio on ha de recaure la intervencio
de l'Institut. Aqui es previsible la constitucio d'un Consell per a la
Investigacio cientifica i tecnologica emanat de la Generalitat. Es en
aquest centre neuralgic on l'Institut creu que ha de demanar el Hoc
de treball que Ii pertoca, no com a recompensa per haver mantingut
durant setanta anys una continuitat de presencia i d'inspiracio, sing
per esperit de servei. I tambe perque l'Institut es pot considerar,
sense presumpcio gratuita, representant dell mes alts nivells de la
cultura catalana. L'Institut, que no s'ha manifestat encara publica-
ment sobre el tema de l'organitzacio de la recerca a Catalunya, ha
iniciat significativament la reestructuracio interna a que farem refe-
rencia posteriorment, i s'ha adrecat a ]a Generalitat oferint la seva
col]aboracio i el seu assessorament i manifestant la seva voluntat
de participacio en el sentit indicat.
L'Institut, d'altra banda, continuara i potenciara els tipus d'acti-
vitats que li son propies i que ha desenvolupat en els periodes del
passat en que aixo ha estat possible: les recerques propies, les pu-
blicacions, la promocio de ]a recerca a traves de premis i d'ajuts de
treball (que es duen a terme sota la supervisio de tutors especialit-
[131
14 ENRIC CASASSAS I SIMO
zats amb el fi de garantir-ne el nivell proposat i el rigor d'execucio),
la creacio o el patronatge de serveis o organismes d'infrastructura de
la recerca, i el foment de l'actuacio de les societats filials, tipus d'ac-
tivitats que han estat comentats tots ells en publications de M. Tar-
radell (4) i E. Casassas (7) pel que respecta a les Sections i de J. M.
Tura (8) pel que fa a les filials, i sobre els quals, per tant, no cal
insistir aqui.
Per encarar-se a totes les responsabilitats d'aquest futur tan pro-
xim, l'Institut ha comencat a adoptar la seva estructura i la seva
dinamica a les noves condicions del mon cultural. En algun aspecte,
les societats filials li han obert cami:. Les depenents de la Seccio de
Ciencies li han incorporat vora de dos milers de cientifics que han
radicat consegiientment llur activitat dins el mart de l'Institut. Corn
ha dit molt be Folch i Guillen (9), aquests <<s'han servit dels mit-
jans de recerca de la Universitat i d'altres centres publics o privats,
i han fet funcionar per a la societat catalana -almenys parcialment-
allo que entre tots haviem pagatn.;,
En un altre aspecte, l'esmentat proces d'adaptacio s'ha manifes-
tat en la superacio en certa manera del dogal del numerus clausus
existent des de la fundacio de l'Institut, i que tant ha contribuit a
donar-li 1'aparen'a d'academia, mitjancant ]a creacio d'un nou tipus
de collaboradors, els membres agregats, designate entre les persones
* Aquestes Societats filials cobreixen camps tan diversos com els que
indiquen llurs denominations, que son, entre d'altres: Societat Catalana de
Biologia (constituida el 1913, represa el 1954), Institucid Catalana d'Historia
Natural (constituida el 1899, esdevinguda filial el 1917, represa el 1949), So-
cietat Catalana de Ciencies Fisiques, Quimiques i Matematiques (que inclou
tambe una seccio d'enginyeria) (constituida el 1931, represa el 1959), Societal
Catalana de Geografia (constituida el 1935, represa el 1963), Societal Catalana
de Filosofia (constituida el 1923, represa el 1980), Societal Catalana d'Estudis
Historics (constituida el 1946), Societat Catalana d'Estudis Juridics, Economics
i Socials (constituida el 1950), Societat Catalana d'Estudis Liturgics (constitui-
da el 1969), Societat Catalana de Musicologia (constituida el 1974), Societat
Catalana d'Ordenacid del Territori (constituida el 19...), Societat Catalana
d'Estudis Classics (constituida el 19...).
1141
L'LE.C. I LA RECERCA CIENTIFICA A CATALUN'YA 15
mes destacades en el conreu de les disciplines fins ara no representa-
des al ple. En el cas de la Seccio de Ciencies, el nombre de membres
agregats ja incorporats supera ampliament el dels membres efectius
anteriors, de manera que actualment son representades a l'Institut
dins aquesta Seccio vint-i-una disciplines cientifiques diferents.** Ul-
tra llur collaboracio personal, tots aquests nous membres consoliden
la connexio de l'Institut amb els centres de recerca i d'estudi que
avui es troben en plena activitat.
Un darter aspecte d'aquell proces inclou la reestructuracio de
les relations entre els diferents nivells de 1'organisrne: el ple, les sec-
cions i les societats filials, i tracta de donar a aquestes darreres, que
sempre s'han caracteritzat per Ilur empenta dinamitzadora, mes pes i
mes influencia en la presa de decisions de les Sections i, consequent-
ment, en la marxa global del conjunt.
Podem dir, en conclusio, que si be es mantenen valids els ob-
jectius fundacionals, representen ara una tasca d'una magnitud molt
superior a la que tenien quan foren enunciats. Podem resumir-los en
els segiients: dur a terme o promoure aquelles empreses cientifiques
per a les quals sigui necessaria una organitzacio col-lectiva, establir
laboratoris o serveis d'infrastructura cientifica encara inexistents al
pals, assessorar els organs de govern en 1'ordre de les questions d'in-
teres cientific, i, en fi, donar unitat d'impuls a les initiatives diver-
ses, coordinant les institucions i fundacions ja existents.
L'acompliment d'aquests objectius es una tasca que pot esser ende-
gada amb exit per I'Institut si aquest es posa al dia, per a la qual
cosa poden no esser suficients uns canvis menors d'organitzacio com
els ja iniciats , sing que pot exigir, sobretot, un increment de la per-
meabilitat dels murs de 1'Institut, es a dir, l'adopcio d'una politica
de collaboracio decidida amb les institucions politiques catalanes i
** Topologia, Algebra, Geometria diferencial, Probabilitat i Estadistica,
Informatica, Enginyeria electrica, Urbanfstica, les Qufmiques Inorganica, Or- -
ganica i Analitica, Medicina, Farmacologia, Fanerogamia, Criptogamia, Zoolo-
gia, Ecologia, Genetica, Oceanografia, Fitogeografia, Geologia i Estratigrafia.
[15]
16 ENRIC CASASSAS I SIMO
amb les cient ifiques ( tant les universitats com les institucions de
recerca extrauniversitaries , les existents i les que puguin esser crea-
des en el futur).
Barcelona , novembre 1980
REFER >;NCIES
1. Dictamen -Acord de creacio de I'Institut d'Estudis Catalans . Excma. Di-
putacio de Barcelona , 18 de juny de 1907.
2. Dictamen-Acord d ' ampliacio de l'Institut d'Estudis Catalans. Excma. Di-
putacio de Barcelona , 14 de febrer de 1911.
3. Arxius de l'Institut de Ciencies, 1 (num . 1), 5 (1911).
4. MIQUEL TARRADELL , Serra d ' Or, 20 ( num. 226- 227), 447 ( 1978).
5. JOSEP ALSINA i BOFILL, Serra d'Or, 20 ( num. 226-227), 445 ( 1978).
6. <Text de l'ambit de Recerca per al Manifest de la Cultura Catalana>>, a:
<<La Recerca als Paisos Catalans , llibre d 'homenatge a Jordi Rubio i Ba-
laguer>> , ed. pel Secretariat de l'ambit de Recerca del Congres de Cultura
Catalana. Barcelona , 1978 , pag. 568.
7. ENRIC CASASSAS, Serra d ' Or, 20 ( num. 226-227), 451 (1978).
8. JOSEP M . TURA I SOTERAS : << Les filials de ciencies de 1'Institut d'Estudis
Catalans>> , a: <<Centenari de la Naixenca d'Albert Einstein *, Jornades d'Ho-
menatge organitzades per la SCCFQM , Arxius de la Seccio de Ciencies, LXI,
115 (1981).
9. RAMON FOLCII i GuILLEN : << La recerca a les filials cientifiques de 1'IEC<,
a <<La Recerca als Palsos Catalans , llibre d'homenatge a Jordi Rubio i Ba-
laguer>>, ed. pel Secretariat de 1'ambit de Recerca del Congres de Cultura
Catalana . Barcelona , 1978, pag. 83.
[161


Paper de l'Institut d'Estudis Catalans dins una organització de la recerca científica a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert