Crusat i de Abaria, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RELACIONS INTERNACIONALS 
OTAN: QUARANTA ANYS D'ALIANCA 
L'acord al qual s'arriba la matinada del dia trenta de maig posa fi a 
una reuni6 que, coincidint amb el quaranta aniversari de la creació 
de I'Alianqa Atlhntica, ha estat una de les mes critiques de la seva his- 
toria; mes dividida que mai pel que fa a clares diferencies d'alguns 
dels pa~sos en relació a la tematica de la modernització de I'armament 
nuclear i la necessitat d'obtenir un avenq en les negociacions per acon- 
seguir la seva eliminació. Una estrategia diplomatica molt ben dirigi- 
da per part de la Uni6 Sovibtica aquests Últims temps ha fet que Bush 
es veies obligat a donar una resposta adequada a la crisi que s'havia 
obert entre els Estats Units i la República Federal Alemanya. 
Els presidents o caps de govern dels 
pai'sos signataris del Tractat de I'Atlan- 
tic Nord han celebrat a Brussel.les el 
quaranta aniversari del naixement d'a- 
quest bloc militar que després de tants 
anys d'estar com qui diu al servei dels 
Estats Units ha sofert una de les crisis 
mes importants de la histbria de I'orga- 
nització. La creació de I'OTAN, el mes 
d'abril de mil nou-cents quaranta-nou, 
precedida per una campanya propagan- 
dística orquestrada principalment pels 
Estats Units sota el lema de I'amenaca 
comunista i la necessitat d'estar prepa- 
rats davant de la possible agressió per 
part del contrari; I'excusa del carhcter 
únicament defensiu del bloc militar que 
neixia ha quedat ben caracteritzada evi- 
dentment com a una sola excusa, el ca- 
racter ofensiu i contra qui, s'ha fet evi- 
dent. Els arguments que s'oferiren en 
el seu temps eren sols que era exclusi- 
vament una forca de pau perb en reali- 
tat el seu objectiu entre d'altres era que 
['Alemanya Occidental absorbís I'Ale- 
manya de I'Est encobrint la remilitarit- 
zació de la primera amb una propagan- 
da de tipus pacifista. En la reunió que 
se celebra a Ginebra I'any 1955 entre 
els caps de govern de la URSS, els Es- 
tats Units, Gran Bretanya i Franca s'evi- 
denciaren serioses diferencies entre els 
antics aliats: les tres potencies occiden- 
tals varen insistir en I'actitud pacifista 
de I'alianca, perb aixb sí quan es va fer 
la proposta per part de la URSS 
d'integrar-se dins de I'alianca si de ve- 
ritat aquestes eran les autentiques in- 
tencions de pau, no se li va donar res- 
posta a la proposta evidenciant aixi cla- 
rament la seva finalitat. 
Quaranta anys després i seguint rigo- 
rosament el desenvolupament de I'a- 
lianca, es palesa la seva intencionalitat 
que ha quedat ben demostrada. 
Precisament unes setmanes abans 
de la reunió que s'acaba de celebrar, la 
Unió Sovibtica anunciava una propos- 
ta que contenia mesures unilaterals de 
reducció d'armes tactiques a Europa. 
Aixb ha forcat a donar un pas al front 
als membres de I'alianca puix que si no, 
es feia massa evident la seva minsa in- 
tenció d'arribar a acords que afavoris- 
sin el desenvolupament de la pau. Ha 
estat en funcio de I'ofensiva internacio- 
nal, que la URSS ha vingut portant a ter- 
me en el camp de la lluita per la pau i 
la conservació de la vida a la terra, que 
les contradiccions s'han aguditzat dins 
del si de I'alianca, no sols per aquesta 
actitud sinó també per la reacció clara 
de la poblaci6 envers una política arma- 
mentistica evident que cada vegada es 
mes difícil de comprendre i que s'argu- 
menta amb el llenguatge clBssic de la 
guerra freda. En aquests moments al- 
guns governs europeus que pertanyen 
a I'Alianca es veuen pressionats per la 
població que vol que es materialitzin en 
acords de desarmament. És a I'Alema- 
nya Occidental on s'esth mes sensibi- 
litzat envers la problematica de I'arma- 
ment per moltes raons i en especial per 
la seva prbpia posició geografica. Amb 
antelació a la reunió i pocs dies després 
que la URSS anuncies la retirada uni- 
lateral de 500 missils de curt abas, pro- 
cediment que enfortia el moviment con- 
tra la modernització armamentística a 
I'OTAN i en especial a la República Fe- 
deral Alemanya, el ministre dlAssump- 
tes exteriors de la URSS Edward She- 
varnadze declarava que en el cas de 
modernitzar I'OTAN el seu arsenal de 
missils de curt abast, la URSS es veu- 
ria obligada a desenvolupar i desplegar 
un nou sistema de missils nuclears; 
aquestes declaracions varen esser I'ad- 
vertencia mes clara feta pel Kremlin fins 
el moment envers un rearmament com 
a resposta a la intenció de Washington 
i Londres d'imposar, en contra de la 
postura de Bonn, la modernització dels 
missils. Les declaracions no s'aturaren 
aquí sinó que s'ana més lluny en dir que 
I'assumpte dels missils de curt abast po- 
dria afectar les negociacions sobre qual- 
sevol tipus d'arrnament; no s'especifi- 
ca de quines pero era clar que donada 
la proximitat de les negociacions de les 
converses START sobre missils inter- 
continentals, les converses de Viena so- 
bre armament convencional i les nego- 
ciacions sobre armes químiques, es 
tractava d'aquest procés negociador. 
L'activitat diplomatica va esser continua 
i després d'unes converses entre els mi- 
nistres d'assumptes exteriors de la Re- 
pública Federal Alemanya i de la URSS, 
les posicions d'ambdues nacions en- 
vers la qüestió en debat eren mes pro- 
peres que les que mantenia amb els 
seus propis aliats. Els plans de moder- 
nització de I'OTAN considerant el de- 
senvolupament d'un nou míssil que 
substituira el Lance, de 120 qilbmetres 
d'abast que s'assegura estaria absolet 
I'any 1995. 
Bonn, amb el recolzament de la ma- 
joria de totes les capitals europees, es 
mostra a favor d'iniciar converses amb 
la URSS per reduir armaments; per des- 
comptat les tropes estacionades en ter- 
ritori alemany aprofitant les propostes 
de desarmament sovibtiques, per altra 
banda Washington i Londres s'hi opo- 
saren en funcio dels arguments que 
plantegen que es fonamenten en que 
I'inici de les converses suposaria I'aban- 
donament de I'estratbgia de resposta 
flexible en la qual esta basada la defen- 
sa d'Europa i conduirien inevitablement 
a I'opció triple zero o el que es el ma- 
teix, a I'eliminació de les armes nuclears 
del sbl europeu. 
La cimera 
Fins a I'últim moment hi hagué serio- 
sos dubtes del final felic de la cimera de 
I'OTAN; la divisió envers els problemes 
que hi havia plantejats eren importants. 
RELACIONS INTERNACIONALS 
Per fi es va arribar a un consens sobre 
els missils nuclears que va quedar ex- 
plicitat en un document que planteja la 
forma global de la futura politica de des- 
armament de I'alian~a pretenent donar 
satisfacció a totes les parts implicades. 
Bonn ha aconseguit un compromis per 
part del conjunt dels pai'sos de I'Alian- 
Ca de negociar la reducció dels missils 
amU la URSS i retardar qualsevol deci- 
sió sobre la possible modernització fins 
el mil nou-cents noranta-dos. El docu- 
ment aprovat permet obrir negociacions 
abans de I'inici de I'aplicació d'un futur 
acord sobre la reducEi6 d'armes con- 
vencionals encara que es precisa que 
la reducció efectiva dels missils no po- 
drh anar pel davant de la reducció d'ar- 
mament convencional per tant no hi ha 
res que s'oposi a una negociació simul- 
thnia. A canvi d'aquestes concessions, 
els Estats Units han aconseguit que tot 
tipus de proces de desarmament nu- 
clear que es pugui donar en el futur va- 
gi vinculat a la superioritat real de la 
URSS en armament convencional i tam- 
be ha mantingut el principi de la neces- 
sitat de conservar un cert arsenal nu- 
clear a Europa sobretot mentre la supe- 
rioritat esmentada es perllongui o els 
processos de desarmament siguin irre- 
versibles. 
Aquest ha estat un pas important per 
al manteniment de la unitat de I'OTAN 
perb a Europa en aquests moments hi 
corren aires nous que, malgrat aquests 
resultats, ja fa temps que han obert un 
procés de revisió de teories i condicio- 
naments que s'han demostrat superats. 
La presentaci6 per part del president 
Bush de la proposta de reducció de tro- 
pes a Europa fins un mhxim de 275.000 
soldats ha estat un pas endavant en 
1 aquest proces per tal d'aconseguir un ! punt positiu envers la continuada ofen- siva diplomBtica que ha vingut practi- 
cant fins el moment des de I'any 1985 
la URSS. Fins aquí el conflicte que 
s'obria entre les nacions de I'alianqa 
sembla que s'ha solucionat, no obstant 
les contradiccions persisteixen: sols han 
quedat ajornades i la perspectiva del fu- 
tur no es gaire fhcil puix que en funció 
de les actituds tant de Washington com 
de Londres no sembla que hi hagi veri- 
table interes en renunciar al projecte de 
dissuasió nuclear la qual cosa no coin- 
cideix, almenys en aquests moments, 
amb el parer de la resta de pa'isos que 
formen part del bloc militar i estan mes 
propicis a avanCar pel cami de la disten- 
sió, 
Es curiós que no sols la posició dar- 
rera dlAlemanya Occidental, Ithlia, Gre- 
cia i tambe Espanya faci veure un futur 
mes abocat a la realitat, sinó que pocs 
dies abans de la reunió fins i tot Norue- 
ga ha redactat una proposta en el fons 
dirigida als Estats Units i Gran Breta- 
nya perque es propicii' una cooperació 
cada vegada mes creixent i intensa en- 
tre I'OTAN i els pa'isos del Pacte de Var- 
sovia, una ampliació de la cooperació 
que inclogui sectors tals com el comerC 
i I'economia, la protecció ambiental i els 
contactes humans; es significatiu que 
des de dins de I'OTAN es plantegi la ne- 
cessitat de tenir una actitud mes positi- 
va envers la URSS. 
El que si es evident es que les con- 
tradiccions com ja hem dit anteriorment 
s'estan aguditzant; en el fons de la 
qüestió, de cara enfora es pretbn donar 
les diferencies per solucionades pero 
dia a dia es cada vegada mes clar que 
el món avanca en una direcció de pro- 
grés que malgrat els entrebancs dispo- 
sats per alguns no eviten a la llarga 
I'evolució Iogica i natural dels sistemes 
d'aliances que quan es fonamenten en 
els proposits tan clars ofensius, malgrat 
es pretengui vestir-10s amb altres robes, 
es fa palesa la seva actitud amb els fets. 
Enric Crusat de Abaria 


OTAN: quaranta anys d'aliança

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert