Revistes Catalanes amb Accés Obert

dCIDOB nº 56 juny-juliol’96
Els principals pobles
del Caucas Nord
Abazins
Origen ètnic: poble caucàsic nord-
oriental
Llengua: abazí (d’origen caucàsic, dia-
lecte de l’abkhaz)
Religió: musulmans sunnites
Unitat territorial: República dels
Karatxais i dels Txerkessos
Nombre total d’autòctons a la regió:
33.000 (el 88% viu a la República dels
Karatxais i dels Txerkessos).
Abkhazos
Origen ètnic: poble caucàsic nord-
occidental
Llengua: abkhaz (d’origen caucàsic)
Religió: musulmans sunnites / cris-
tians ortodoxos
Unitat territorial: Abkhàzia (integra-
da dins de Geòrgia)
Nombre total d’autòctons a la regió:
105.000 (el 85% viu a la república titular).
Fets destacats: mig milió viu a l’exi-
li, a Turquia i a l’Orient Mitjà.
Adigués
Origen ètnic: poble caucàsic nord-
occidental (circassià)
Llengua: adigué (llengua caucàsica
nord-occidental)
Religió: musulmans sunnites d’obe-
diència hanafí
Unitat territorial: República d’Adi-
guèsia
Nombre total d’autòctons a la regió:
123.000 (el 77% viu a la república titu-
lar)
Fets destacats: són un dels tres grans
pobles txerkessos. Adigué  és el nom
indígena per designar la llengua txer-
kessa. Avui dia més d’un milió d’adigués
viuen a Turquia, l’Orient Mitjà i els EUA.
Aguls
Origen ètnic: poble caucàsic
Llengua: agul (d’origen caucàsic)
Religió: musulmans sunnites d’obe-
diència xafií, tot i que algus són xiïtes
Unitat territorial: República del
Daguestan.
Nombre total d’autòctons a la regió:
19.000 (el 69% viu al Daguestan).
Àvars
Origen ètnic: poble caucàsic nord-
oriental
Llengua: àvar (llengua d’origen caucà-
sic del grup àvar-andi-dido)
Religió: musulmans sunnites d’obe-
diència xafií
Unitat territorial: República del
Daguestan
Nombre total d’autòctons a la regió:
601.000 (el 82% viu al Daguestan)
Fets destacats: constitueix el grup
ètnic més nombrós del Daguestan. Avui
dia, dins de l’àvar s’inclouen 15 petits
pobles del grup lingüístic andi i dido. 
Balkars
Origen ètnic: poble turc del nord del
Caucas (emparentat amb els karatxais)
Llengua: balkar (kiptxak, d’origen turc-
occidental)
Religió: musulmans sunnites d’obe-
diència hanafí
Unitat territorial: República dels
Kabardins i dels Balkars
Nombre total d’autòctons a la regió:
85.000 (el 89% resideix a la república
titular)
Fets destacats: “poble castigat”.
Cosacs
Origen ètnic: eslaus
Llengua: rus
Religió: cristians ortodoxos
Assentament territorial: al Caucas
Nord es distingeixen dos grups de
cosacs: els de Terek, a les regions del
centre i de l’est, i els cosacs de Kuban,
a les regions de l’Oest.
Nombre total d’autòctons a la regió:
no van ser comptabilitzats en el cens del
1989.
Fets destacats: els cosacs son un
fenomen únic al mon. Descendents de
comunitats de guerrers independents,
històricament van tenir un paper rellevant
en l’expansió de l’Imperi Rus i en la
defensa de les seves fronteres. Totes les
capitals de les repúbliques del nord del
Caucas van ser originàriament fortifica-
cions cosaques. L’arribada dels bolxe-
vics a la regió el 1921 va suposar la
deportació de més de 70.000 cosacs des
del nord del Caucas a Sibèria. Oficial-
ment 25 milions de persones es consi-
deren descendents directes dels cosacs.
El 1992 el president Ieltsin va incloure els
cosacs entre els “pobles castigats”.
Actualment el moviment cosac, dominat
per un fort nacionalisme, coneix un renai-
xement important. 
Darguins
Origen ètnic: poble caucàsic nord-
oriental
Llengua: darguà (d’origen caucàsic)
Religió: musulmans d’obediència xafií
Unitat territorial: República del
Daguestan
Nombre total d’autòctons a la regió:
365.000 (el 77% viu al Daguestan).
Ingúixos
Origen ètnic: poble caucàsic
Llengua: ingúix (d’origen caucàsic)
Religió: musulmans sunnites
Unitat territorial: República d’In-
guixètia
Nombre total d’autòctons a la regió:
215.000 (el 71% viu a la república titu-
lar, un 13% a Ossètia del Nord)
Fets destacats: “poble castigat”. Com
en el cas dels txetxens, el terme ingúix
és un vocable rus sorgit d’un topònim;
els ingúixos s’autodenominen ghalghay.
Kabardins
Origen ètnic: poble caucàsic (circas-
sià, emparentat amb els txerkessos)
Llengua: kabardí o txerkès oriental
(d’origen caucàsic)
Religió: musulmans sunnites d’obe-
diència hanafí
Unitat territorial: República dels
10
www.cidob.org
Kabardins i dels Balkars
Nombre total d’autòctons a la regió:
391.000 (el 93% viu a la república titu-
lar)
Fets destacats: els kabardins repre-
senten la branca oriental del txerkessos.
Karatxais
Origen ètnic: poble turc
Llengua: karatxai (llengua d’origen tur-
coccidental o kiptxak)
Religió: musulmans sunnites d’obe-
diència hanafí
Unitat territorial: República dels
Karatxais i dels Txerkessos
Nombre total d’autòctons a la regió:
156.000 (el 82% viu a la República dels
Karatxais i dels Txerkessos)
Fets destacats: “poble castigat”.
Kúmics
Origen ètnic: poble caucàsic
Llengua: kúmik (kiptxak, d’origen turc-
occidental)
Religió: musulmans sunnites d’obe-
diència hanafí
Unitat territorial: Daguestan
Nombre total d’autòctons a la regió:
282.000 (82% viu al Daguestan)
Fets destacats: el 1917 els kúmiks
van participar en la Revolució Russa.
S’oposaven als conservadors religiosos
partidaris d’una unificació islàmica i
defensaven un Daguestan independent
turquitzat, la llengua nacional del qual
podria ésser el kúmik o l’azerí. 
Laks
Origen ètnic: poble caucàsic nord-
oriental
Llengua: lak (d’origen caucàsic)
Religió: musulmans sunnites d’obe-
diència hanafí
Unitat territorial: Daguestan
Nombre total d’autòctons a la regió:
118.000 (77% viu al Daguestan)
Fets destacats: els laks, que tradi-
cionalment habitaven les muntanyes,
foren obligats pel Govern soviètic a tras-
lladar-se a les terres de pastura del cen-
tre del Daguestan. Van ser reinstal.lats
a alguns dels territoris abandonats pels
txetxens en ésser aquests deportats, fet
que ha suposat motiu de conflicte entre
els laks i els txetxens després del retorn
d’aquests. 
Lesguins
Origen ètnic: poble caucàsic de les
muntanyes (d’origen desconegut)
Llengua: lesguià (d’origen caucàsic)
Religió: musulmans sunnites d’obe-
diència xafí (a Azerbaidjan, un cert nom-
bre són xiïtes)
Unitat territorial: Daguestan i Azer-
baidjan
Nombre total d’autòctons a la regió:
466.000 (el 44% viu al Daguestan i el
50% a Azerbaidjan)
Fets destacats: des del 1860, els les-
guins van quedar dividits entre el
Daguestan i l’Azerbaidjan, on no són
reconeguts com a minoria. Existeix un
moviment que reclama la creació d’un
Lesguistan lliure que englobi els lesguins
de cada banda de la frontera.
Nogais
Origen ètnic: poble caucàsic (d’ori-
gen turc)
Llengua: nogai (kiptxak, d’origen turc-
occidental)
Religió: musulmans sunnites d’obe-
diència hanafí
Unitat territorial: el Daguestan i la
República dels Kabardins i dels Balkars
Nombre total d’autòctons a la regió:
75.000 (el 37% viu al Daguestan i el 18%
a la República dels Kabardins i dels Bal-
kars)
Fets destacats: els nogais que viuen
al nord del Daguestan (prop de 30.000)
reben el nom de qara o nogais negres,
mentre que els que habiten a la provín-
cia russa de Stavropol (prop de 30.000)
es coneixen amb el nom d’aq o nogais
blancs. 
Ossets
Origen ètnic: poble indoeuropeu (des-
cendents dels Alans)
Llengua: osset (llengua indoeuropea
del grup irànic)
Religió: musulmans sunnites / cris-
tians ortodoxos
Unitat territorial: República d’Ossè-
tia del Nord a la Federació Russa i Ossè-
tia del Sud a Geòrgia.
Nombre total d’autòctons a la regió:
598.000 (el 67% viu a la República
d’Ossètia del Nord).
Rútuls
Origen ètnic: poble caucàsic
Llengua: rútul (d’origen caucàsic)
Religió: musulmans sunnites
Unitat territorial: Daguestan
Nombre total d’autòctons a la regió:
20.000 (el 72% viu al Daguestan).
Tabassarans
Origen ètnic: poble caucàsic
Llengua: tabassarà (d’origen caucà-
sic)
Religió: musulmans sunnites
Unitat territorial: Daguestan
Nombre total d’autòctons a la regió:
98.000 (el 78% viu al Daguestan).
Tsakhurs
Origen ètnic: poble caucàsic
Llengua: txakhur (d’origen caucàsic)
Religió: musulmans sunnites
Unitat territorial: Daguestan i Azer-
baidjan
Nombre total d’autòctons a la regió:
20.000 (el 26% viu al Daguestan i el 65%
a Azerbaidjan).
Txerkessos
Origen ètnic: poble caucàsic nord-
occidental (circassià)
Llengua: txerkès (llengua caucàsica
nord-occidental)
Religió: musulmans sunnites d’obe-
diència hanafí
Unitat territorial: República dels
Karatxais i dels Txerkessos
Nombre total d’autòctons a la regió:
50.800 (el 79% viu a la república titular).
Txetxens
Origen ètnic: poble caucàsic nord-
oriental
Llengua: txetxè (llengua caucàsica del
Nord-Centre)
Religió: musulmans sunnites
Unitat territorial: República de
Txetxènia
Nombre total d’autòctons a la regió:
957.000 (el 77% viu a la república titu-
lar)
Fets destacats: “poble castigat”. Uns
60.000 txetxens viuen sota el nom d’ak-
kis al Daguestan, i més de 50.000 a l’À-
sia Central.
El nom txetxè és un etnònim rus, deri-
vat del nom d’una població de la zona;
els txetxens s’autodenominen nokhtxi
(singular nokhtxuo), i han donat al seu
Estat el nom d’Itxkèria (veure fitxa com-
pleta al final del monogràfic).
(Les xifres de població corresponen al cens del
1989, l’últim que s’ha realitzat).
Fonts: Caratini, R. (1990) Dictionnaire des natio-
nalités et des minorités en URSS. París:
Larousse./ Central Asian Survey (Special North
Caucasus Issue) 1-2, 1991. / “The North
Caucasus: Minorities at a Crossroads” Minority
Rights Group Report %/94.
dCIDOB nº 56 juny-juliol’96 11


Els principals pobles del Caucas Nord

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert