Revistes Catalanes amb Accés Obert

Federació Russa
República dels Adigués / Adiguèsia
Superfície: 7.600 km
2
Població: 432.000 habitants
Capital: Maikop (175.400 hab.)
Urbanització: 54%
Grups majoritaris:
Adigués 22%
Russos 68%
República del Daguestan
(etimològicament país de muntanyes)
Superfície: 50.300 km2
Població: 1.823.000 habitants
Capital: Makhatxkala (315.000 hab.)
Urbanització: 42,5%
Grups majoritaris:
Àvars 28%
Dargins 16%
Kúmiks 13%
Lesguins 11%
Russos 9%
Laks 5%
Tabasarans 4%
Àzeris 4%
Nogais i altres 2%
El Daguestan és un cas únic al món per
la seva composició multiètnica en un
espai tan reduït. És la república que pre-
senta el percentatge més petit de pobla-
ció russa. Durant el període soviètic es
van produir nombrosos reassentaments
de poblacions des de les muntanyes a
les planúries. Així, els àvars van ser reins-
tal.lats al territori dels kúmiks, que s’han
convertit en minoria als seus territoris.
República d’Ingüixètia
Superficie: 19.300 km2
Població: 1.270.000 habitants
Capital: Nazran (no dades hab.)
Urbanització: 42,9%
Grups majoritaris: no hi ha dades exac-
tes disponibles a causa de la recent
separació de Txetxènia i Ingüixètia, però
s’estima que un 71% dels ingúixos viu
a la seva república titular.
Creada el 1924, la Regió Autònoma
dels Ingúixos va ser unida el 1934 a la
dels txetxens per crear la Regió Autò-
noma dels Txetxens i dels Ingúixos i con-
vertida el 1936 en República Autònoma
dels Txetxens i dels Ingúixos.
El juny de 1992 els ingúixos decidei-
xen separar-se dels txetxens, amb els
quals no comparteixen les aspiracions
independentistes. Els ingúixos reclamen
la reincorporació a la seva república de
la regió de Prigorodny, on són majorita-
ris, la qual fou adjudicada a Ossètia del
Nord des de la deportació dels ingúixos.
República dels Kabardins i dels
Balkars / Kabardino-Balkària
Superfície: 12.500 km2
Població: 768.000 habitants
Capital: Nalchik (235.000 hab.)
Urbanització: 59,8%
Grups majoritaris:
Kabardins 49%
Russos 32%
Balkars 11%
Els balkars reclamen els districtes que
posseïen abans de la deportació, fet
que ha desencadenat alguns conflic-
tes entre les dues nacionalitats titulars.
El març del 1994 el Parlament rus va
passar una llei prometent suport a la
rehabilitació cultural, però no territorial,
dels balkars.
República dels Karatxais i dels Txer-
kessos / Karatxai-Txerkèssia
Superfície: 14.100 km2
Població: 414.970 habitants
Capital: Txerkessk (100.000 hab.)
Urbanització: 47,7%
Grups majoritaris:
Russos 42%
Karatxais 32%
Txerkessos 9%
Abazins 7%
El 1992 la Regió Autònoma dels
Karatxais i dels Txerkessos es conver-
teix en república autònoma. Actualment
tenen disputes territorials amb els
cosacs que viuen a la seva república.
La russificació (40% de la població) és
dCIDOB nº 56 juny-juliol’96
Les repúbliques del
Caucas Nord
Els pobles del Caucas Nord es localitzen a set repúbliques (Adiguèsia,
Daguestan, Ingüixètia, Kabardino-Balkària, Karatxai-Txerkèssia,
Ossètia del Nord i Txetxènia) dins de la Federació Russa i a dos anti-
gues repúbliques autònomes (Ossètia del Sud i Abkhàzia) dins de
Geòrgia.
8
www.cidob.org
molt forta a la república. Una part de la
població russa es considera cosaca (un
terç, segons fonts no russes, un 60%,
segons els propis cosacs), i vol sepa-
rar-se de la república i integrar-se al
cosacs de Kuban, en el districte veí de
Krasnodar. Alguns grups radicals karat-
xais reclamen una autonomia territo-
rial, i fins i tot una república karatxai
separada, d’acord amb la situació exis-
tent abans de les deportacions.
República d’Ossètia del Nord 
Superfície: 8.000 km2
Població: 638.000 habitants
Capital: Vladikavkaz (324.200 hab.)
Urbanització: 70,1%
Grups majoritaris:
Ossets 53%
Russos 30%
Ingúixos 5%
El 1918 la regió administrativa en la
qual es trobava Ossètia (regió del Terek)
va ser convertida en república autò-
noma. El 1921, després de la guerra
civil, s’uneix a d’altres territoris per for-
mar la República Autònoma de la Mun-
tanya.
El 1922 es crea, a dintre de Geòrgia, la
Regió Autònoma d’Ossètia del Sud i el 1924
la Regió Autònoma d’Ossètia del Nord,
transformada en República Autònoma el
1936, dins de la Federació Russa.
República de Txetxènia / Txetxena
d’Itxkèria
Superfície: 15.000 km2  (aprox.)
Població: 1.271.000 habitants
Capital: Grozni (387.000 hab.)
Urbanització: 42,9%
Grups majoritaris:
Txetxens 58%
Russos 23%
Ingúixos 13%
Els txetxens són el grup ètnic més
nombrós del Caucas Nord (vegeu fitxa
completa al final del monogràfic).
Geòrgia
Abkhàzia
Superfície: 8.600 km2
Població: 538.000 habitants
Capital: Sukhumi (100.000 abans de
la guerra)
Grups majoritaris:
Georgians 46%
Abkhazos 17%
Armenis 15%
Russos 14%
L’Abkhàzia fou integrada a Geòrgia el
1921. Stalin li va atorgar el 1930 l’estatut
de República Autònoma al si de la Repú-
blica Socialista Soviètica de Geòrgia. La
llarga lluita dels abkhazos per al respec-
te de la seva identitat cultural ha portat a
que ja des del 1978, la minoria abkhaza
reclami ser incorporada com a Repúbli-
ca Autònoma a Rússia. A l’abril del 1989
comencen els primers enfrontaments
armats entre abkhazos i georgians,
desembocant en una autèntica guerra a
partir de l’agost del 1992 fins el març del
1993. Al setembre del mateix any, les for-
ces georgianes es retiren i són desple-
gades forces de la CEI. La situació es
manté en un compàs d’espera, fins el
novembre del 1994, quan el Parlament
abkhazi declara la independència del país.
Ossètia del Sud
Superfície: 3.900 km2
Població: 99.000 habitants
Capital: Tskhinvali
Grups majoritaris:
Ossets 66%
Georgians 29%
Russos 2%
Els ossets del sud reclamen la seva
unió amb els ossets del nord, sobretot
des de l’abolició el desembre del 1990
del seu estatut com a república autò-
noma per part del president dictatorial
georgià Z. Gamsajúrdia. Els forts enfron-
taments armats van desembocar en una
guerra amb els georgians que va durar
fins a mitjan 1992. Com a Abkhàzia, la
situació es troba congelada a l’espera
que les diverses negociacions culminin
en un acord mutu.
MAR NEGRE
dCIDOB nº 56 juny-juliol’96 9
Forces Armades russes al Caucas
Font: Baev, P. K. (1996) The Russian Army in a Time of Troubles. Oslo: Prio.


Les repúbliques del Caucas Nord

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert