Revistes Catalanes amb Accés Obert

38
 Maies
 Arawak
MÈXIC
BELIZE
HONDURES
EL SALVADOR
MÈXIC
OCEÀ PACÍFIC
GUATEMALA
 Jutiapa
 Cuilapa
Antigua 
Guatemala
Chimaltenango
Mazatenango
Sosolá 
Quezaltenango 
San Marcos 
Sta. Cruz del Quiché
Salamá
 Cobán
Totonicapán
Huehuetenango
Retalhuleu 
Escuintla 
 Zacapa
Chiquimula 
El Progreso
 Flores
MÈXIC BELIZE
EL SALVADOR
HONDURES
NICARAGUA
COSTA RICA
PANAMÀ
COLÒMBIA
VENEÇUELA
EQUADOR
Ú
BRASIL
GU
YA
N
A
LOCALITZACIÓ
Amèrica Central, vorejant el mar del Carib, entre Hondures i Belize, i
vorejant l'oceà Pacífic entre El Salvador i Mèxic.
Superfície4108.890 km2
Fronteres4total 1.687 km. Amb Belize (266 km), El Salvador (203
km), Hondures (256 km), Mèxic (962 km)
Capital4Guatemala (1.167.495 hab.) (1995)
SISTEMA POLÍTIC
República multipartidista unicameral4(Congreso de la República:
113 escons)
Independència415 de setembre de 1821 (d'Espanya)
Constitució4adoptada el 14 de gener de 1986
Cap d'Estat i de Govern4president elegit per sufragi universal per un
període de quatre anys. Alfonso Antonio Portillo Cabrera des del 26 de
desembre de 1999 (FRG)
Composició parlamentària4des de les eleccions del 7 de novembre
de 1999
-FRG, Frente Republicano Guatemalteco: 63 diputats
-PAN, Partido de Avanzada Nacional: 37 diputats
-URNG-DIA, Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca: 9 diputats
-DCG, Democracia Cristiana Guatemalteca: 2 diputats
-PLP, Partido Libertador Progresista: 1 diputats
-LOV-UD, La Organización Verde – Unión Democrática: 1 diputat
INDICADORS ECONÒMICS
PNB416.018 milions de dòlars (1996)
PNB per càpita41.470 dòlars (1996)
PIB per sectors4agricultura: 24%; indústria: 21%; serveis: 55%
(1997)
Força de treball total43,2 milions (1996)
Indústria4sucre, tèxtils i confecció, mobles, productes químics,
petroli, metal·lúrgia, turisme, cautxú
Exportacions4valor total 1.935 milions de dòlars (1995)
Productes cafè (23,3%), sucre (9,9%), plàtans (7,6%), llegums (3,3%)
Socis EUA, El Salvador, Hondures, Alemanya
Importacions4valor total 3.146 milions de dòlars (1995)
Productes maquinària (17,1%), productes minerals (15,6%), productes
químics (14,1%), equipament de transports (12,3%), aliments
(7,7%), productes plàstics i metàl·lics
Socis EUA, Mèxic, Veneçuela, El Salvador
Deute extern42.766 milions de dòlars (1996)
Moneda4quetzal. 1 dòlar = 6,7 quetzals (gener 1999)
POBLACIÓ
Total410.802.000 (1998). Indígenes: 42% (1981)
Llengües4a més de l’espanyol, existeixen entre 20 i 30 idiomes indí-
genes, la major part dels quals pertanyen a les llengües maia, xinca
(d’origen desconegut) i carib. Gran part d’aquestes llengües les par-
len poblacions monolingües. 
Distribució lingüística de la població indígena (anys vuitanta)4 qui-
ché: 15% de la població indígena total; cakchiquel: 10%; mam [maia]:
8%; tzutujil: 2%; achí: 2%; pocomam: 1%
Població rural (1981)4Població indígena: 50%. Població no indí-
gena: 50%
Població urbana (1981)4Població indígena: 25%. Població no indí-
gena: 75%
Taxa d'analfabetisme (1981)4Població indígena: 79%. Població no
indígena: 40%
Estructura d'edat (1994)40-14 anys: 44%; 15-59 anys: 50,2%; 60
anys i més: 5,8%
Taxa de creixement42,79% (1994)
Índex de natalitat435,4 naixements per 1.000 habitants (1994)
Índex de mortalitat47,5 morts per 1.000 habitants (1994)
Índex de mortalitat infantil446,15 morts per 1.000 naixements
vius (1999)
Esperança de vida en néixer464,5 anys; homes: 61,9 anys; dones:
67,1 anys (1994)
Índex de fecunditat44,8 fills per dona (1994)
Perf i l  indígena
de GUATEMALA4
www.cidob.org
39
GUATEMALA
POBLACIÓ INDÍGENA DE GUATEMALA4
Fonts4Psacharopoulos, G. i Patrinos, H. (1998)
Las Poblaciones indígenas i la pobreza en Amé-
rica Latina. Washington: Banco Mundial.
CIA World Factbook 1999
[www.odci.gov/cia/publications/factbook/pe]
Britannica Book of the Year 1999
Segons un estudi del Banc Mundial dels anys
noranta, podem fer algunes constatacions:
4Les poblacions indígenes viuen principalment
en les zones rurals i tenen l'agricultura com a prin-
cipal activitat econòmica.
4Tendeixen a viure en les regions muntanyoses
menys accessibles i aquest factor és important en
la determinació del nivell d'educació, el nivell
d'ingressos i l'accessibilitat als serveis de salut.
4La població guatemalenca en general és pobre,
però la desigualtat i la pobresa afecten més les
poblacions indígenes que les no indígenes. Així,
les unitats familiars que es troben per sota del
nivell de pobresa (menys de 60 dòlars per persona
i mes) el 87% són indígenes i aquelles situades per
sota del nivell d’extrema pobresa (menys de 30
dòlars per persona i mes) ho són el 61%.
4Les famílies indígenes que es troben per sota
del nivell de pobresa depenen dels pagaments en
espècie per satisfer fins a una quarta part de l'in-
grés mensual total. A més, depenen de llocs de
treball secundaris per cobrir fins el 10% del seu
ingrés mensual.
4A Guatemala, la major part de la població no té
accés als serveis públics com aigua corrent i elec-
tricitat, tot i que en les zones urbanes, lògica-
ment, aquest accés és més fàcil que a les zones
rurals. En aquest sentit, menys d’una tercera part
de les unitats familiars indígenes té accés a
aquests serveis, en comparació amb quasi la mei-
tat de les no indígenes.
4Els problemes inherents al sistema d'educació
guatemalenc s'accentuen encara més en el cas de
les poblacions indígenes per la seva dificultat per
parlar l’espanyol i per la seva incapacitat per assu-
mir els costos necessaris per enviar els fills a l'es-
cola.
4Les deficiències en matèria d'educació queden
reflectides també en la carència d’educació dels
indígenes i no indígenes, que és del 60% i del 24%
respectivament. Només el 57% dels nens indígenes
de 10 a 12 anys i el 29% dels nens indígenes de
13 a 15 anys van a l’escola.
4En termes generals, els treballadors indígenes
tenen una major probabilitat que els no indígenes
de treballar pel seu compte, de tenir més d'una
feina i guanyen menys diners que els treballadors
no indígenes. Així, de mitjana, l'ingrés dels treba-
lladors indígenes és inferior a la meitat del dels
treballadors no indígenes. 


Perfil indígena de Guatemala

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert