Alvareda i Vivó, Laura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Per a uns intercanvis
comercials més justos Laura Alvareda i Vivó*
C
O
M
ER
Ç
 J
U
ST
istòricament, la proposta del Comerç
Just (CJ) va aparèixer a Holanda en la dèca-
da dels setanta de la mà de grups de soli-
daritat de base. Era una resposta concre-
ta a les grans propostes que havien fet els
països no alineats a finals de la dècada
passada i que s’havia contextualitzat en la
Declaració del Nou Ordre Econòmic Inter-
nacional de l’Assemblea de Nacions Uni-
des (1974) i el lema Comerç si, no ajuda. 
En els darrers 10 anys, ONGD, grups de
solidaritat i Organitzacions de Comerç
Alternatiu (OCA) han començat a introduir
el moviment de Comerç Just-Consum
Responsable (CJ-CR) al nostre país. Avui
podem començar a dir que el moviment
de CJ-CR aglutina a Catalunya un impor-
tant sector del món associatiu, i que s’es-
tan fent importants intents perquè el CJ
no sigui exclusiu del sector de les ONGD,
sinó que impliqui un ampli ventall de sec-
tors socials, com el moviment ecologis-
ta, feminista, associacions de veïns i tota
la població. Segon la xifra de les vendes
dels productes en el darrer any, Catalu-
nya i el País Basc han estat les comuni-
tats de l’Estat espanyol amb major crei-
xement comercial i implantació social.
Aquest fet, manté relació amb els nivells
de vida de la població, que es pot per-
metre de comprar productes més cars, i
amb el moviment social d’aquestes comu-
nitats autònomes que des de fa molts anys
ha entès en fets concrets la solidaritat.
Els actors del CJ són fins avui bàsica-
ment: les OCA i les Organitzacions no
Governamentals de Cooperació al Desen-
volupament. Entre aquestes organitzacions
hi ha tres tasques clarament diferenciades:
la importació, la distribució i la venda. En
general són les OCA i algunes ONGD les
que importen els productes, directament
de cooperatives del Sud, o bé d’importa-
dores europees. Amb seu a Catalunya
només hi ha una importadora: Alternativa
3. Les altres OCA importadores tenen la
seu comercial fora: Fundació Intermón
(València), Equimercado (Pamplona), Sode-
Paz (Madrid). Totes elles distribueixen els
productes entre les diferents botigues i
punts de venda.
Els canals d’importació són molt con-
crets, degut als principis que han de
complir els productes. A nivell europeu
s’han generat segells de garantia social
que serveixen com a comprovants de
què els productes han estat elaborats
en condicions de dignitat. A Catalunya
i a l’Estat espanyol encara no s’ha creat
cap segell de garantia i fins avui la majo-
ria de productes del Sud passen per les
importadores europees, fins i tot man-
tenen les seves etiquetes. 
El mes de juny de 1996 es va crear la
Coordinadora de Organizaciones de
Comercio Justo (CCJ), que està forma-
da per 17 OCA de l’Estat espanyol. L’ú-
nica OCA d’aquest grup que té seu jurí-
dica a Catalunya és Alternativa 3. La
Coordinadora està funcionant en dos
grans grups de treball: les importadores
i les botigues, en coordinació amb els
grups europeus, EFTA (Associació
Europea de Lliure Comerç) i NEWS
(Xarxa Europea de Botigues Solidàries). 
Els productes
El productes de CJ que fins avui s’han
comercialitzat a l’Estat espanyol són
d’artesania, tèxtil i alimentació. A Cata-
lunya, els productes que predominen
són els d’artesania. Però tal com ha suc-
ceït en els altres països europeus, l’ar-
tesania està perdent ventes enfront a
l’alimentació. Això indica que estem atra-
vessant un període de creixement i
transformació, que a molts països euro-
peus es va viure fa uns anys.
El principal problema de comercialitza-
ció de l’artesania és el fet que la majoria
de les seves vendes es concentren en perí-
odes de l’any molt concrets (Nadal). Per
aquesta raó, les botigues tenen unes des-
peses de manteniment massa altes per
mantenir una demanda tan irregular. Els
productes tèxtils mantenen una dinàmica
de vendes més alta, malgrat la dificultat
d’aquests productes a adaptar-se als gus-
tos occidentals i els canvis de les modes.
En canvi, l’oferta de productes d’alimen-
tació va augmentant i respon més a unes
necessitats diàries. Els principals produc-
tes comercialitzats a Catalunya són: cafè,
rom, xocolata, te, mel, barretes de sèsam,
sucre de canya. Fins avui, tant a nivell euro-
peu com a Catalunya, el producte que con-
centra el volum de facturació és el cafè.
Les importadores
Alternativa 3 és una OCA creada l’any
1991 a Castelló, però que actualment té
la seu a Terrassa. És membre d’IFAT (Inter-
national Federation of Alternative Trade)
de la qual formen part organitzacions del
Sud i del Nord. Aquesta OCA és una de
les principals proveïdores dels productes
d’artesania i tèxtils que trobem en les boti-
gues catalanes i en els darrers anys tam-
bé importa alimentació. L’any 1996 va
comercialitzar amb Setem la primera mar-
ca de cafè de CJ a Catalunya.
Intermón és una de les ONGD que
treballen en el camp del CJ. La impor-
tació de productes es fa des del depar-
tament d’artesania i comerç amb seu
a València. Intermón importa directa-
ment productes de 45 organitzacions
artesanals de 37 països del Sud. Esta-
bleix programes de capacitació, ges-
tió i orientació de la producció i comer-
cialització, oferint-los sortides als seus
productes. També s’abasteix dels grups
importadors d’EFTA de la qual és mem-
bre, com Fair Trade Organisatie (Holan-
da) o directament d’Oxfam (Europa).
Equimercado és una OCA que es va
crear a Navarra a principis dels anys noran-
ta a través de la Fundació ADSIS (Asso-
ciació de Serveis i Iniciatives Socials). A
finals del 1993 Equimercado va iniciar la
distribució de productes i la difusió del CJ
a Catalunya amb l’esforç de persones que
varen dedicar el seu treball en un moment
en que el CJ era desconegut. L’objectiu
era el de donar sortida als productes d’a-
limentació a través de punts de venda
generats en el moviment social (grups de
Tercer Món de parròquies, oganitzacions
de base, de veïns, etc.). L’any 1995, Equi-
mercado va entrar en contacte amb Sode-
Pau i a partir d’aquest moment la distri-
bució dels seus productes a Catalunya es
va fer a través d’aquesta ONGD. Actual-
ment la distribució és a través de la Xar-
xa de Consum Solidari.
SodePaz (Madrid) importa directament
el cafè i rom de Cuba. El cafè és impor-
tat en gra verd perquè té aranzels més
baixos i és torrefactat i empaquetat a
Barcelona per una empresa que fa anys
que treballa amb Cuba i és distribuït per
Herriak Aske i SodePau. En general
aquests productes són distribuïts a tra-
vés de la Xarxa Consum Solidari.
La distribució del comerç just
en xarxa, els punts de venda
La Xarxa de Consum Solidari (XCS) es
22 Nº 63-64 - D E S E M B R E ’97 - G E N E R ’ 9 8
H
* Economista. Màster en Estudis per al Desenvolupament
(Fundació CIDOB-UAB)
www.cidob.org
C
O
M
ER
Ç
 J
U
ST
23Nº 63-64 - D E S E M B R E ’97 - G E N E R ’ 9 8
va constituir el mes d’abril de 1996 i està
formada actualment per més de 120 enti-
tats que també són punts de venda, bàsi-
cament de cafè de Cuba. Va ser una pro-
posta conjunta per generar una platafor-
ma comunitària de distribució, informació
i divulgació que augmentés l’eficàcia de
les entitats individuals. Avui intenta vin-
cular tots els sectors del món associatiu
al voltant del Consum Responsable.
La XCS ha potenciat productes d’ali-
mentació recollint la línia d’Equimerca-
do i generant nous punts de venda.
Dinamitza la circulació d’informació a
través d’un butlletí i una pàgina Web,
dóna suport a campanyes de pressió,
denúncia i boicot i a la creació d’una
Xarxa d’intercanvi o LETS (Local Exchan-
ge and Trading System). Un dels nous
objectius és estendre el CJ-CR a nivell
local per tota Catalunya.
Les botigues 
A Catalunya hi ha actualment al voltant
d’onze botigues solidàries generalment
vinculades directament a una ONGD o
a una OCA. Podem destacar la iniciati-
va d’Alternativa Solidària-Plenty d’iniciar
la venda per catàleg. I, en general, el des-
plaçament puntual de la majoria a fires
o festes per tot Catalunya En tot cas, no
les hem de confondre amb les botigues
en què trobem productes d’artesania, ja
que hi ha certs grups empresarials que
prenen aquesta iniciativa en benefici pri-
vat, per això es necessari cada vegada
més la creació de segells de garantia.
L’evolució de les botigues ens mostra
com en els darrers anys s’han obert algu-
nes botigues (Sant Cugat, Reus...) que
després s’han hagut de tancar, ja que
les despeses superaven enormement els
ingressos. Per això les botigues que
estan funcionant millor són aquelles que
aprofiten les infraestructures físiques i
humanes de les mateixes ONGD, reduint
les despeses. L’altra opció són les boti-
gues tradicionals o bé les grans super-
fícies que entenguin els principis del CJ
i ofereixin aquests productes. Les boti-
gues locals funcionen a nivell comarcal,
abasteixen aquestes zones de produc-
tes. Des del 1996 cada any les botigues
europees agrupades a NEWS (Xarxa
Europea de Botigues Solidàries) cele-
bren el Dia Europeu del Comerç Just.
La investigació sobre el
Consum Responsable
A Catalunya va crear-se l’any 1995, el
Centre de Recerca i Informació en Con-
sum (CRIC) que té per objectius la crea-
ció d’un equip orientat a la recerca, ela-
boració i difusió d’informació entorn les
variables ètiques, ecològiques i socials
de les empreses i sobretot les grans trans-
nacionals. D’aquesta manera, els consu-
midors/es podran gaudir d’informació
objectiva per a poder optar per una opció
de consum més responsable. El CRIC
dóna suport operatiu a les campanyes de
denúncia de consum responsable. Aquest
grup manté relacions amb les associa-
cions europees i nord-americanes que
treballen en aquest camp, sobretot amb
el Centro Nuovo Modello de Sviluppo (Ità-
lia), amb el qual ha adaptat la publicació
del llibre Rebelión en la tienda. Opciones
de consumo, opciones de justicia (Edit.
Icària, 1996), que intenta donar les pri-
meres dades sobre la situació del con-
sum responsable a l’Estat espanyol. 
Les campanyes de
sensibilització, pressió
empresarial i el Comerç
Just en els fòrums polítics
Conjuntament a la venda de productes,
la sensibilització social i política ha estat
un dels elements importants de les ONGD
per difondre i aprofundir el CJ. Per inici-
tiva de les ONGD que treballen en aquest
camp, la Federació Catalana d’ONGD va
presentar al Parlament de Catalunya la
demanda d’aprovació d’una resolució a
favor del Comerç Just i la pressió políti-
ca. Aquesta va ser aprovada a principis
de 1997 com una resolució no de llei, això
sí reduint enormement les demandes. 
En aquest camp, la majoria d’ONGD i
OCA han elaborat materials i campanyes
de difusió de les quals podem destacar
les campanyes de: la Fundació Intermón,
Per la seva dignitat: comerç just, consum
responsable (1996) i l’extensió de la Cam-
panya europea del Cacau per influir en les
empreses xocolateres perquè no apliquin
la directiva comunitaria que autoritza en
la fabricació de la xocolata la substitució
d’un 5% de la mantega de cacau per gras-
ses vegetals; Setem, amb la Campaya
Solidaritat dia a dia (1996-1998), per a pro-
moure el Comerç Just. A partir del més
de setembre de 1997, amb coordinació
amb la Fundació Pau i Solidaritat inicia-
ran a l’Estat espanyol la Campanya de
pressió empresarial Roba Neta (Clean
Clothes) que pretén ser una plataforma
de coordinació d’entitats per pressionar
les empreses tèxtils i sobretot les botigues
perquè evitin la compra de productes que
han estat elaborats en condicions de tre-
ball indignes o treball infantil: Cooperac-
ció i la Fundació Pau i Solidaritat han ini-
ciat una Campanya adreçada a centres
de treball i cooperatives per impulsar el
consum de cafè de CJ a través de la dis-
tribució de màquines de cafè. 
El futur
El reptes més importants amb els quals
s’enfronten les OCA i les ONGD són els
següents:
- El finançament, ja que la majoria depe-
nen dels seus fons privats o de préstecs
bancaris. Son poques les OCA que reben
subvencions i en canvi el pagament als
proveïdors és un 50% per avançat.
- La diversitat en els preus entre les dife-
rents botigues, degut a la baixa factura-
ció que provoca un augment dels preus
comercials per a cobrir les despeses.
- La dependència del treball volunta-
ri. Això comporta una manca de pro-
fessionalitat i implica el fet que les matei-
xes persones es dediquen a totes les
tasques (comptabilitat, compra, venda,
administració, divulgació).
- L’existència de molts petits importa-
dors encareix encara més el productes.
Un dels debats immediats és el fet de
poder generar una importadora forta i
potent que pugui millorar la gestió i el
finançament. 
- El mateix repte el trobem en la dis-
tribució, el fet que existeixin diferents
formes de distribució genera una gran
confusió i ineficàcia entre els grups.
- La manca d’existència de segells de
garantia. És una necessitat cada vega-
da més demanada pels consumidors. 
- El debat de l’ampliació de la venda
de productes de CJ en grans superfícies.
Aquest fet pot generar elements contra-
dictoris amb el significat profund del CJ.
Potser cal cercar vies intermèdies. 
Hem de tenir en compte que l’amplia-
ció de la solidaritat a les relacions comer-
cials implica una opció de crítica al fun-
cionament actual del mercat, però al
mateix temps treballem en el mercat. Les
joves organitzacions de CJ han de man-
tenir l’objectiu inicial d’equitat, justícia i el
treball solidari, evitant en el major grau que
sigui possible la competitivitat irracional. 
Considero doncs, que el CJ a Catalu-
nya gaudeix avui d’una dinàmica molt
dispersa, però amb un període de crei-
xement important. El moviment s’en-
fronta a la seva consolidació i això impli-
ca responsabilitat i la realització d’una
tasca seriosa, que presenti el CJ-CR com
una opció real i alternativa a les injustí-
cies del comerç internacional i a la glo-
balització econòmica. Potser així és com
podrem pressionar les empreses trans-
nacionals, els intermediaris i els Governs
perquè canviïn les seves actituds. n
Dades d’interès
«Resolución sobre el consumo de café como
actividad de apoyo a los pequeños productores
de café en el Tercer Mundo y la introducción de
este café en el seno de las instituciones comuni-
tarias». DOCE, Diario Oficial de las Comunidades
Europeas, nº C280/33, 8 octubre 1991.
«Resolución sobre un comercio justo entre el
Norte y Sur» DOCE, nª C44/119. 19 enero 1994.
«Enmienda transnacional a la proposición no
de ley presentada por el Grupo Parlamentario
IU-EB-B referente al fomento de un comercio
justo y solidario entre Norte y Sur». Vitoria-Gas-
teiz, Eusko Legebitzarra, Parlamento Vasco, 6
octubre 1995.
«Resolució 285/V del Parlament de Catalu-
nya, de suport al Comerç Just i Solidari», BOPC,
Núm 159, 12330, 14 d’abril de 1997.


Per a uns intercanvis comercials més justos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert