Giró, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

36
Francesc Giró Director de la Fundació Natura
El Perú, centre mundial de biodiversitatEl Perú és un dels països més rics en biodi-
versitat del món. Això és a causa de la seva situació geogràfica i característiques físiques.
La seva orografia variada crea condicions molt especials que han determinat una gran
riquesa d’hàbitats naturals adaptats als diferents climes del país. D’altra banda, hi ha la
diversitat cultural, derivada de l’activitat humana gràcies a cultures mil·lenàries, que han
treballat la terra des de més de 4.000 m als Andes, fins a pocs metres per damunt del
nivell del mar a la selva. Això ha generat una enorme riquesa de varietats locals d’alguns
productes com la patata, el blat de moro o el tomàquet, per citar-ne alguns. Encara que
existeixen serioses amenaces per a la conservació d’aquest patrimoni, el Perú és encara un
país privilegiat, amb un enorme potencial gràcies a la biodiversitat que encara conserva
a les selves, les costes, els boscos andins, boscos secs o les terres agrícoles.
La biodiversitat agrícolaLa riquesa de varietats peruanes d’alguns productes agrícoles és
excepcional. Un dels millors exemples és el de la papa (patata). Al món existeixen 4.000
varietats de patata i solament a la zona al sud de Pisac, a la Vall Sagrada dels Inques, al sud-
est del país, se’n poden trobar fins a 1.200 varietats. La indústria de la patata és una de les
més importants al sector agrícola i de l’alimentació, amb una facturació milionària. La
major part d’aquesta indústria es basa en unes poques varietats, fet que no deixa de ser un
punt dèbil d’aquesta activitat. Existeix un debat important sobre l’espoli de germoplasma o
riquesa genètica als països del Sud per part dels països desenvolupats. En aquesta regió del
sud-est, es produeix una experiència exemplar que pot ser replicada per a altres productes
en benefici de l’economia del país. Es tracta del Parque de la Papa, iniciativa promoguda per
l’Asociación Cultural Quechua-Aymara Andes que ha aconseguit involucrar 8.000 pobla-
dors de les sis comunitats d’Amaru, Pampallacta, Quyo Grande, Sacaca, Paruparu i
Chahuaytire per reunir les 8.661 hectàrees corresponents als seus sis títols de terres comu-
nals i utilitzar-les de forma conjunta per al benefici col·lectiu. 
L’objectiu del projecte és conservar el seu paisatge, les seves formes de sustentació i els
seus estils de vida, i revitalitzar les seves institucions i lleis consuetudinàries. Es creu que
l’àrea es troba dins del “centre d’origen” de la papa, i la gran majoria de les papas (una par-
cel·la de cultiu típica pot contenir entre 250 i 300 varietats) són per a consum local i per
al comerç de bescanvi regional.  
El Parque de la Papa pretén garantir els recursos alimentaris de la zona, assegurar la pro-
pietat intel·lectual dels agricultors sobre aquests recursos i desenvolupar fórmules que ofe-
reixin beneficis directes a les comunitats sense deixar d’enfortir la seva identitat cultural.
“Ens unim per protegir els nostres recursos genètics i coneixements tradicionals, i per
defendre’ns de la biopirateria, que s’emporta tot el que tenim”, manifesta Justino Yucra,
de la comunitat de Chahuaytire. El Parque de la Papa pretén ser el primer parc de recur-
sos biogenètics alimentaris del món.
Una història amb un final no tan feliç és la de la maca (Lepidium peruvianum), un ende-
misme peruà, l’arrel tuberosa del qual és coneguda ancestralment per les seves propietats
nutritives, reconstituents i medicinals, i que creix en alçàries superiors als 4.300 m als
Andes. Des de l’any 2000 les companyies transnacionals farmacèutiques PureWorld
Botanicals, Inc. i Biotics Research Corporation han sol·licitat tres patents a l’Oficina de
Patents d’Estats Units (Pat.n=BA6.267.995, n=BA6.093.421 i n=BA878.141), amb l’ob-
jectiu d’atribuir-se el descobriment de les propietats medicinals d’aquesta arrel i ostentar
la comercialització exclusiva dels productes derivats. No cal dir que això pot tenir conse-
qüències greus per a l’economia dels productors locals i per a la seva comercialització. 
BIODIVERSITAT 
I  DESENVOLUPAMENT AL PERÚ
UNA GRAN OPORTUNITAT PER A UN PAÍS PRIVILEGIAT
www.cidob.org
37
BIODIVERSITAT I DESENVOLUPAMENT AL PERÚ
La biodiversitat dels sistemes naturalsL’enorme biodiversitat
dels sistemes naturals és un patrimoni molt valuós dels peruans i de
la humanitat, amb un enorme valor intrínsec. A més a més d’a-
quest valor existencial, la biodiversitat que es troba a la puna, als
boscos nebulosos, a les selves, als deserts i aiguamolls constitueix
una gran oportunitat per al desenvolupament. Se citen, a conti-
nuació, alguns exemples de béns i serveis que es poden derivar de
plantes i animals salvatges que es troben als boscos i selves, i que
moltes vegades encara s’han de descobrir o identificar.
Un gran laboratoriÉs ben coneguda la importància de la indús-
tria farmacèutica a nivell mundial. Una part de l’esforç d’investi-
gació i desenvolupament de nous principis actius per a la indústria
es duu a terme a les selves tropicals. És precisament a les selves,
amb la seva enorme diversitat de plantes i animals i amb una gran
complexitat d’interaccions entre els organismes, on aquests han
desenvolupat múltiples estratègies d’atac i defensa amb el resultat
de síntesi de multitud de compostos i molècules que no es conei-
xen. De totes aquestes noves molècules, moltes s’han mostrat efec-
tives per al tractament d’alguns tipus de càncer, per a les malalties
cardiovasculars i, fins i tot, per al tractament de la Sida. 
L’enorme riquesa de les selves peruanes i dels seus boscos nebulosos
ofereix una gran oportunitat per a la investigació de la indústria
farmacèutica, que hauria de beneficiar sobretot el Perú. 
Una granja per descobrirLa humanitat va començar a domesti-
car algunes espècies animals fa uns 10.000 anys. Passat aquest
temps, pràcticament basem la nostra dieta en proteïnes de les
mateixes espècies que els romans fa 2.000 anys. Tant a Amèrica
com a Europa, Àsia o la resta del món, mengem pollastre, ànec, gall
d’indi, xai, cabra, vedella, conill i porc. La llama i l’alpaca són molt
poc conegudes i utilitzades a la resta de continents. El búfal asiàtic,
el iac o el camell són utilitzats molt localment per al transport o
l’alimentació. De totes aquestes espècies, únicament una de les
varietats d’ànec domèstic i el gall d’indi procedeixen d’Amèrica. La
resta provenen d’Europa o Àsia. És sorprenent que de la gran diver-
sitat de mamífers, aus i rèptils que ofereix el continent
americà, a penes s’hagin desenvolupat varietats domèsti-
ques. Recentment, s’ha generalitzat la cria d’iguanes,
sobretot a Amèrica Central, però poc més. En aquest
camp, el Perú té també grans oportunitats per desenvo-
lupar nous productes a partir de la seva rica fauna sal-
vatge. 
Rius i llacsL’aqüicultura d’aigua dolça s’ha desenvo-
lupat sobretot a Àsia, Europa i, més recentment, a Àfri-
ca. Les espècies més comunes han estat la truita, les car-
pes i les tilàpies. És sorprenent que a zones tropicals del
Perú hi hagin vivers de tilàpies (originàries d’Àfrica) i
que fins fa molt poc no s’hagi experimentat o desenvo-
lupat alguna de les espècies de peixos de la rica ictiofau-
na amazònica. Actualment, la situació és esperançadora,
amb el funcionament d’almenys dos centres d’aqüicultu-
ra amazònics, una a la carretera Iquitos-Nauta i l’altre a
Puerto Maldonado, en els quals s’investiga i promou l’a-
qüicultura d’espècies natives com la gamitana, el boqui-
chico, el paco i el sábalo. També treballen en la repro-
ducció d’espècies ornamentals. Un cas concret espe-
rançador és el programa de recuperació del paiche
(Arapaima gigas), un dels peixos d’aigua dolça més grans
del món, que es troba amenaçat en algunes zones del
Perú. Afortunadament, l’Instituto de Investigaciones de
la Amazonía Peruana (IIAP) a Loreto ha posat en marxa
aquest programa, que està rebent l’interès i el suport de
la població riberenca. 
Un gran magatzem de matèries primeresLes últi-
mes dècades s’han anat descobrint i utilitzant multitud
de productes derivats de les selves tropicals. Des de l’e-
norme varietat de fustes fins a les resines, els resultats i
aplicacions d’aquests fruits o les seves essències han
estat utilitzats per la indústria cosmètica, per la de la
fusta o moltes altres. Una bona gestió d’aquests recursos
i la seva patent podrien evitar que es repetís el que ja va
ocórrer amb el cautxú i el seu trasllat a Àfrica i Àsia,
competint durament amb el continent americà.
Solament d’aquesta manera aquesta riquesa pot contri-
buir d’una manera eficaç al desenvolupament econòmic
del Perú.
La biodiversitat com a atractiuLa riquesa de paisat-
ges, de flora i fauna, constitueix per si mateixa un enor-
me atractiu turístic tant pels peruans com per als visi-
tants. Fins fa molt pocs anys, el Perú era un destí apre-
ciat únicament pel seu patrimoni arqueològic i arqui-
tectònic. Cada vegada més, aquest atractiu es comple-
menta amb l’ecoturisme. L’ecoturisme es perfila com a
un dels sectors amb un major potencial de desenvolupa-
ment al Perú.
Selva de Tarapoto (Perú)
© 
Gu
ill
er
m
o 
Fi
gu
er
oa
38
BIODIVERSITAT I DESENVOLUPAMENT AL PERÚ
Ecoturisme a la selvaLes selves del sud-est del Perú es tro-
ben entre les més diverses del món. Els darrers deu anys s’ha
produït un important desenvolupament de l’ecoturisme tant
en l’entorn del Parc Nacional del Manu, com en l’entorn del
parc de Bahuaja-Sonene. S’han construït multitud d’ecoallot-
jaments. La majoria, o bé disposen de terreny propi en el qual
la conservació de la biodiversitat és una prioritat, o bé tenen
acords amb ONG que dediquen els seus esforços a la conser-
vació de la biodiversitat. Un bon exemple d’ecoturisme és el
que duu a terme l’empresa Rainforest Expeditions, en
col·laboració amb la comunitat nativa Ese’eja de Infierno, a
Puerto Maldonado. L’ecoallotjament està construït en terres
comunitàries i la comunitat n’és la propietària. Rainforest
Expeditions obté un 40% dels beneficis i l’acord estableix que
als 20 anys, la comunitat recuperarà el 100% de la propietat
de l’ecoallotjament i els seus beneficis. Durant tot aquest
temps tota la comunitat en surt beneficiada, ja que les famí-
lies es reparteixen els llocs de treball i les oportunitats. A
canvi, la comunitat renuncia a la caça en una part important
del seu territori, amb l’objectiu que els visitants tinguin més
probabilitats d’observar la fauna. Aquest projecte ha rebut
diversos premis a l’excel·lència en ecoturisme, en donar
exemple com aquest contribueix activament en la conserva-
ció de la biodiversitat, i al desenvolupament econòmic de la
població local.
Reflexió finalLa biodiversitat tan elevada del Perú hauria
de ser la major garantia per al seu desenvolupament. És fona-
mental que es prengui consciència del potencial i la riquesa
que això suposa, també des del punt de vista econòmic.
Mantenir la riquesa de les varietats agrícoles de papa, blat de
moro o d’altres productes significa reduir la dependència de
l’exterior, significa oportunitats per al futur i una major sos-
tenibilitat ambiental. Investigar amb l’enorme riquesa
d’espècies de peixos d’aigua dolça autòctons és una inversió
de futur que pot generar una gran riquesa. El desenvolupa-
ment de l’aqüicultura d’aigua dolça tropical hauria de trobar
ràpidament substituts a la cria de tilàpies, que reduirien els
riscos ambientals i podrien constituir una important font de
recursos per a zones actualment marginades. El fet de conser-
var els boscos tropicals significa guanyar temps per conèixer
allò que alberguen, per descobrir nous medicaments, nous
productes per a l’alimentació, noves matèries primeres. Si es
guanya temps, també es pot aprendre a aprofitar millor la
biodiversitat de manera sostenible. Les selves tropicals cons-
titueixen l’últim gran laboratori vivent del planeta; a les pro-
peres dècades serà necessari cercar alternatives als derivats
del petroli, que cada vegada serà més escàs. Molt probable-
ment a les selves es trobaran les molècules capaces de gene-
rar materials idèntics o millors que els derivats del petroli. La
conservació i aprofitament sostenible d’aquests últims grans
boscos és una de les millors oportunitats de desenvolupament
per al Perú.     
Existeix un interès creixent per les selves tropicals i pels seus
parcs nacionals i àrees protegides. Les zones més altes de la
serra andina també tenen el seu interès per a l’ecoturista. Els
nevats, les extensions de puna o els relictuals boscos de queü-
ñas (Polylepis sp.) atreuen un nombre creixent de visitants.
Precisament, una història d’èxit que demostra la relació estre-
ta entre ecoturisme, desenvolupament econòmic de la pobla-
ció local i conservació de la biodiversitat, és la que protago-
nitza l’organització ECOAN a la serralada de Vilcanota, prop
de la Vall Sagrada. En aquest projecte, ECOAN treballa amb
les comunitats locals per buscar alternatives a la utilització de
llenya del bosc natiu de qüeuñas. D’aquesta manera, s’han
regalat cuines d’argila que redueixen un 30% el consum de
llenya, s’aporta llenya d’eucaliptus a les famílies, s’ajuda a la
creació d’hivernacles per cultivar verdures i millorar la dieta
de la població, entre altres accions. Destaca la implicació dels
ecoturistes que acudeixen a la zona per observar les aus endè-
miques d’aquests boscos, que es troben en greu perill d’extin-
ció, als quals es convida a participar econòmicament en el
programa de conservació forestal. A més de treballar activa-
ment en la conservació d’aquests peculiars boscos que es pro-
dueixen entre els 3.800 i els 4.600 m. d’altitud, ECOAN
també treballa amb les comunitats en un programa de refo-
restació. Els últims quatre anys s’han reforestat gairebé 100 ha
de bosc de queüñas amb més de 100.000 arbres. En tots
aquests treballs han participat les comunitats locals. 
El Perú és un dels països del món que té una major diversitat
d’espècies d’aus silvestres. Observadors d’aus d’arreu del món
viatgen al Perú on saben que es poden observar fins a 1.900
espècies de les poc més de 9.000 que hi ha al món. Existeixen
diverses empreses peruanes especialitzades en aquest tipus de
turisme que requereix arribar a les zones naturals millor con-
servades del país. Algunes d’aquestes empreses tenen acords
amb organitzacions dedicades a la conservació de la biodiver-
sitat, de manera que una part dels seus beneficis s’inverteix en
projectes de conservació que impliquin la població local.
Una iniciativa d’aquest tipus és el projecte de conservació de
l’aiguamoll de Wacarpay, prop de Cusco, promogut per
Fundació Natura, d’Espanya, i dues organitzacions locals,
Andes i ECOAN. En aquest cas, la conservació i valoració dels
aiguamolls, es basa en el seu interès com a recurs ecoturístic.
L’observació d’aus a la llacuna i el seu entorn és summament
fàcil i la situació estratègica de l’aiguamoll, a només 30 km de
Cusco, el principal centre turístic del Perú, és una oportunitat
única. El projecte consisteix en el desenvolupament de l’ecotu-
risme, en la reforestació de la conca de l’aiguamoll i en la capa-
citació de la població local. A través d’aquest, es mostra als
habitants de Lucre i Wacarpay que la biodiversitat dels seus
aiguamolls els proporciona més beneficis a mig i llarg termini,
que el seu aprofitament insostenible. La biodiversitat en aus de
la zona ja està aportant recursos econòmics a la comunitat, que
inicia un canvi d’hàbits i comprèn que la conservació de la bio-
diversitat és també una via per reduir la pobresa.


Biodiversitat i desenvolupament al Perú: una gran oportunitat per a un país privilegiat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert