Ballesteros Ferrandis, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Restitució paleoambiental  
de l’entorn de la cova de la Font 
Major (l’Espluga de Francolí) 
mitjançant la palinologia i els 
sistemes d’informació geogràfica
Anna Ballesteros Ferrandis
Aplec 27_1.indd   71 6/4/09   11:38:59
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà 
2
Aplec de Treballs (Montblanc) 27 (2009): 71-80
Restitució paleoambiental  
de l’entorn de la cova de la Font 
Major (l’Espluga de Francolí) 
mitjançant la palinologia i els 
sistemes d’informació geogràfica
Anna Ballesteros Ferrandis
annetta08@hotmail.com 
Doctoranda i col·laboradora de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili 
– Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona
Resum: Els darrers estudis a l’entorn de la cova de la Font Major han permès recons-
truir el paisatge vegetal d’aquesta àrea durant el període neolític. Aquesta restitució s’ha dut 
a terme a partir de les anàlisis palinològiques, que ens ha mostrat que el paisatge d’aquella 
època era molt més boscós que l’actual, caracteritzat per boscos de roures, alzines i pins. 
A més a més, aquests resultats han estat tractats amb un sistema d’informació geogràfica, 
que ha permès dotar-los, d’una banda, d’un marc físic, i de l’altra, quantificar el retrocés de 
la massa forestal.
Paraules clau: cova de la Font Major, palinologia, restitució paleoambiental, SIG.
Introducció
Actualment els estudis palinològics de jaciments arqueològics estan plena-
ment instaurats al nostre país. Aquests treballs, gràcies a la capacitat de fossilització 
del pol·len, ens ofereixen una informació molt valuosa sobre l’entorn natural a tra-
vés dels diversos períodes històrics. Així, obtenim informació sobre les formacions 
vegetals que ocuparen aquests indrets, i ens apunten canvis en el paisatge vegetal i, 
per tant, climàtics. La representació en un diagrama dels tàxons vegetals retrobats 
mitjançant percentatges ens permet conèixer les característiques de la vegetació 
pretèrita i ens mostra canvis en les formacions vegetals.
Tradicionalment, s’ha treballat amb aquestes dades, tenint en compte la 
significació d’aquests taxons; és a dir, a partir de les espècies més representatives. 
Recentment, gràcies a les aportacions multidisciplinàries i les noves eines de trac-
tament de dades, s’ha encetat un nou àmbit de treball, el tractament espacial dels 
resultats de les anàlisis palinològiques. Aquesta nova aplicació ha necessitat, però, 
d’uns plantejaments teòrics, que s’han aportat des de diversos àmbits de les cièn-
cies ambientals i geogràfiques, que amb la incorporació de les noves tecnologies, 
com ara els sistemes d’informació geogràfica, les han dotat d’un marc espacial.
En el nostre cas apliquem aquesta metodologia als resultats palinològics de 
la cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí). Partim, doncs, d’unes mostres ar-
Aplec 27_1.indd   72 6/4/09   11:38:59
3
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà 
Aplec de Treballs (Montblanc) 27 (2009): 71-80
queològiques que ens han permès saber quina era la vegetació que ocupava aquesta 
zona durant el neolític. Aquestes coves es troben ubicades al municipi de l’Espluga 
de Francolí (Conca de Barberà), a la zona de l’actual parc fluvial, a uns 400 m per 
sobre del nivell del mar. Atesa la seva topografia i les condicions climàtiques, la ve-
getació actual dels voltants de l’Espluga de Francolí és bastant diversa; s’hi troben 
formacions naturals (boscos d’alzines, pins i roure reboll), paisatges agraris (vinya i 
olivera) i zones totalment antropitzades. És per aquesta diversitat de paisatges que 
les coves de l’Espluga són una zona interessant per a l’estudi de la vegetació, tant 
avui dia com en èpoques passades.
Als diversos treballs arqueològics (Vilaseca, 1969; Miró, 1988) duts a ter-
me en ambdues coves han aparegut restes de diversos períodes: paleolític, neolític, 
edat del bronze i època ibèrica, tot i que no s’hi ha dut a terme cap excavació 
sistemàtica. Durant l’adequació de l’espai per a la ubicació de l’actual museu es va 
extreure gran part dels sediments que contenia la cavitat, tot deixant només els se-
diments d’algunes parets, que resten avui dia com a testimoni. A les zones properes 
a la sortida en ambdues coves encara s’hi conserva un testimoni de més o menys 
un metre de potència, en el qual Salvador Vilaseca (1969) va extreure fragments 
de ceràmica cardial i va dotar-los d’una cronologia relativa. Aprofitant aquests dos 
testimonis es va realitzar un mostreig a les dues coves i es van recollint un total 14 
mostres de sediment arqueològic; d’altra banda, es recol·lectaren 4 molses actuals 
a les immediacions de la cova, a fi de conèixer si la sedimentació pol·línica actual 
és fidel amb la vegetació regional (vegeu il·lustració 1).
Metodologia
L’inici d’aquest estudi es va centrar en l’obtenció d’una metodologia mixta 
que ens permetés obtenir un cartografiat d’aquestes dades. Per això, va ser neces-
sari l’establiment d’una sèrie de premisses i hipòtesis de treball. Aquestes es van 
sustentar a partir d’una hipòtesi de partida clau, que es centrava en el fet que la 
informació referent a la vegetació que proporcionen les anàlisis palinològiques 
pot ser representada cartogràficament, tenint en compte les condicions mediam-
bientals de la zona i les necessitats fisiològiques de les diferents espècies. Això és 
possible perquè la distribució geogràfica de les espècies vegetals s’ajusta a un seguit 
de paràmetres ben coneguts i estudiats actualment. D’aquesta manera, a partir de 
conèixer els paràmetres topogràfics, climàtics i ambientals que afecten a una zona 
podem establir la vegetació potencial que l’ocuparà. Tenint en compte que l’es-
pectre pol·línic obtingut de les anàlisis palinològiques ens proporciona amb força 
exactitud les espècies que apareixen en una zona i l’abundància relativa d’aquestes, 
només caldrà conèixer els factors limitadors (necessitat d’aigua, de sòls, d’irradia-
ció solar, etc.) d’aquestes espècies per poder-les ubicar geogràficament. D’aquesta 
manera, per iniciar aquest procés s’establirà una zona de treball, de la qual és 
necessitarà, d’una banda, uns resultats palinològics i, de l’altra, una cartografia 
potent. Per tot això serà necessari treballar amb un volum d’informació notable 
Aplec 27_1.indd   73 6/4/09   11:38:59
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà 
4
Aplec de Treballs (Montblanc) 27 (2009): 71-80
Il
·lu
str
ac
ió
 1
: D
ia
gr
am
a 
po
l·l
ín
ic
 d
e 
le
s m
os
tr
es
 a
rq
ue
ol
òg
iq
ue
s d
e 
la
 c
ov
a 
de
 la
 F
on
t M
aj
or
, t
ra
ct
at
 a
m
b 
el
 p
ro
gr
am
a 
T
ili
a.
 E
n 
aq
ue
st 
po
de
m
 o
bs
er
va
r 
el
s d
iv
er
so
s t
ax
on
s 
ap
ar
eg
ut
s a
 le
s d
iv
er
se
s m
os
tr
es
, o
rd
en
at
s p
er
 ta
xo
ns
 a
rb
or
is 
(A
P)
, i
 n
o 
ar
bo
ri
s (
N
A
P)
 q
ue
 e
ns
 m
os
tr
en
 le
s h
er
be
s, 
i fi
na
lm
en
t l
es
 a
lg
ue
s i
 e
ls 
fo
ng
s. 
A
qu
es
t t
ax
on
s e
sta
n 
re
pr
es
en
ta
ts 
am
b 
un
a 
tr
am
a 
de
 c
ol
or
 n
eg
re
 q
ua
n 
en
s m
os
tr
en
 e
ls 
va
lo
rs
 r
ea
ls 
i u
na
 tr
am
a 
en
 g
ri
s q
ua
n 
s’h
a 
pr
od
uï
t u
na
 e
xa
ge
ra
ci
ó 
pe
r 
ta
l d
e 
vi
su
al
itz
ar
-lo
s a
m
b 
m
és
 
fa
ci
lit
at
. A
 la
 d
re
ta
 p
od
em
 o
bs
er
va
r 
la
 c
la
ssi
fic
ac
ió
 e
n 
fu
nc
ió
 d
e 
le
s s
im
ili
tu
ds
 e
nt
re
 le
s d
iv
er
se
s m
os
tr
es
 r
ea
lit
za
da
 p
el
 p
ro
gr
am
a 
C
O
N
IS
S.
 F
on
t: 
el
ab
or
ac
ió
 p
rò
pi
a.
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90
fondària (cm)
20
40
%
Qu
erc
us
 p
er
en
ni
fo
lis
20
Qu
erc
us
 ca
du
cif
oli
s
Ac
er
Be
tu
la F
ra
xin
us Co
ry
lu
s Al
nu
s S
ali
x
20
cf 
Ju
ni
pe
ru
s
20
40
60
80
10
0
%
A
P
 / 
N
A
P
Pi
nu
s
Er
ica
Ci
sta
ce
ae Ep
he
dr
a
20
%Po
ac
ea
e C
er
ea
lia
-ti
pu
s
20
As
te
ra
ce
ae
 (t
ot
al)
Ch
en
op
od
iac
ea
e
Ap
iac
ea
e
Pl
an
tag
o
Ar
tem
isi
a
Sc
ab
ios
a
Ro
sa
ce
ae Li
lac
ea
e Cy
pe
ra
ce
ae
Ty
ph
a-
Sp
ar
ga
niu
m
20
%es
po
re
s f
alg
ue
re
s
ZO
N
A
B
2
B
1
A
2b
A
2a A
1
h
e
rb
e
s
a
rb
u
s
ts
a
rb
re
s
C
ov
a 
de
 la
 F
on
t 
M
aj
or
an
àl
is
i p
ol
·lí
ni
ca
0
,4
0
,8
1
,2
to
ta
l s
um
 o
f 
sq
ua
re
s
C
O
N
IS
S
Aplec 27_1.indd   74 6/4/09   11:39:00

Centre d’Estudis de la Conca de Barberà 
Aplec de Treballs (Montblanc) 27 (2009): 71-80
(fonts cartogràfiques), que s’haurà de preparar per poder-hi treballar. Per dur a 
terme aquest procés els SIG ens doten de les eines necessàries per simplificar-ho.
Partirem, doncs, d’un total de 10 mostres de la cova de la Font Major i 4 
de la cova de la Vila, obtingudes del testimoni abans esmentat, les quals es van 
sotmetre a un tractament fisicoquímic de preparació (Burjachs, 1985; Burjachs et 
al., 2003) i s’obtingueren només resultats per a les mostres neolítiques de la cova 
de la Font Major.
A més a més de les mostres arqueològiques es van mostrejar molses actuals, 
per tal de testar la fiabilitat dels resultats i veure en quina proporció s’ajustaven a la 
vegetació actual d’aquesta geozona. Un cop validats aquests resultats es va establir 
una zona de treball àmplia al voltant del jaciment, que permetés veure l’evolució 
d’aquestes espècies vegetals des de la cubeta de la Conca de Barberà, plana en què 
està situada la cova de la Font Major, fins al capdamunt de les Muntanyes de Pra-
des, de manera que s’arribava als 950 m d’altitud (vegeu il·lustració 2).
Paral·lelament es va dur a terme un estudi sobre les condicions ambientals 
(topogràfiques, climàtiques i paisatgístiques) actuals, que va proporcionar-nos un 
major coneixement de l’entorn de les coves de l’Espluga. Així, analitzant la geo-
logia, la topografia, la climatologia, els hàbitats i els usos del sòl, es van establir 
les condicions actuals associades a cadascuna de les parcel·les (píxels o tessel·les) 
del model digital d’elevacions utilitzat com a base per al nostre estudi. Aquest ens 
proporcionava una dada, de cadascun dels ítems, cada 30 metres. Tenint com a 
punt de partida aquesta resolució, es van treballar els aspectes fisiològics (neces-
sitats d’aigua, temperatura, tipus de sòl, etc.) dels diversos tàxons obtinguts de 
les anàlisis palinològiques, per tal d’establir el seu punt de localització més òptim 
(vegeu il·lustració 3).
Resultats
Un vegada finalitzat aquest treball de recerca disposem d’uns resultats pa-
leoambientals referents a l’entorn de les coves de l’Espluga per al període neolític 
(vegeu il·lustració 4). La seqüència neolítica analitzada de la cova de la Font Major 
ens mostra a grans trets un ambient boscós, caracteritzat principalment pels bos-
cos d’alzines i roures que formarien el gruix de la massa boscosa, acompanyats per 
altres arbres, com ara els pins o savines / ginebró / càdec (Juniperus sp.).
Coneixent les condicions mediambientals d’aquesta zona, podem afirmar 
que als nivell inferiors de la seqüència, el que hem anomenat Zona A, i amb més 
claredat a les subzones A1 i A2a, ens trobem davant d’un bosc climàcic, represen-
tat principalment per diverses espècies de Quercus. És a dir, ens trobem davant la 
vegetació natural existent en aquest territori tenint en compte les característiques 
ecològiques d’aquest, abans de la intervenció de l’home. Aquests boscos d’alzines, 
roure reboll i pins estarien acompanyats també d’un bosc de ribera, que aprofitaria 
l’aigua provinent del Francolí, riu Sec i dels nombrosos barrancs d’aquesta zona 
per poder créixer (Juniperus sp.).
Aplec 27_1.indd   75 6/4/09   11:39:00
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà 

Aplec de Treballs (Montblanc) 27 (2009): 71-80
Il·lustració 2: Requadre que ens mostra la zona d’estudi sobre el mapa topogràfic a escala 1:50.000. 
A dalt, podem observar la situació de les coves de l’Espluga. Font: Elaboració pròpia amb base 
cartogràfica ICC.
Aplec 27_1.indd   76 6/4/09   11:39:01

Centre d’Estudis de la Conca de Barberà 
Aplec de Treballs (Montblanc) 27 (2009): 71-80
Il·lustració 3: Esquema dels passos seguit per la configuració del mapa de vegetació durant el neolític. 
Tenim com a punt de partida el coneixement de les condicions que tenen les diverses espècies per 
poder sobreviure que limitaran les àrees que poden ocupar. Paral·lelament es desenvoluparà una 
cartografia que tingui en compte aquests factors, que es creuarà amb la informació disponible dels 
factors limitadors. Un cop creuada s’obtenen les zones òptimes que compleixen els requeriments de les 
espècies aparegudes als diagrames pol·línics. De la unió de tot aquesta informació en sortirà el mapa 
de la distribució de les diverses espècies per un període concret. Font: elaboració pròpia.
Il·lustració 4. Mapa dels principals tipus de bosc que ocuparien aquesta zona durant el període 
neolític. Obtingut tenint en compte les necessitats de les espècies que ocuparien la zona durant 
el neolític. El bosc mixt estaria format per alzines, roures i pins. Les rouredes, caracteritzades 
principalment pel roure reboll, i finalment la vegetació de ribera. Font: elaboració pròpia.
Aplec 27_1.indd   77 6/4/09   11:39:01
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà 
8
Aplec de Treballs (Montblanc) 27 (2009): 71-80
En aquest sentit observem una màxima extensió de bosc en els nivell infe-
riors de la seqüència de mostreig, que anirà minvant a poc a poc. Per damunt dels 
60 cm de profunditat, les proporcions d’herbàcies experimentaran un lleuger aug-
ment (zona B), fet que anirà acompanyat de l’augment d’altres tàxons de caràcter 
colonitzador com el pi, les cistàcies, brucs (Erica sp.) i Ephedra, que ens mostren 
l’evolució cap a un paisatge més obert. D’aquesta manera, les mostres situades a 
la part més alta del diagrama són les que permeten veure amb més claredat aquest 
fenomen d’obertura del bosc climàcic. 
Aquesta obertura s’acompanya de l’augment de tàxons herbacis, com ara 
les gramínies silvestres i les asteràcies, a les quals s’hi uneixen els cereals. La pre-
sència de cereals augmenta cap al final de la seqüència, fet que ens mostra una 
intensificació de l’ocupació humana en aquesta zona (B2). De la mateixa manera, 
testimonien aquesta obertura altres tàxons, com les apiàcies; tàxons que solen ser 
ruderals i que acompanyarien aquests primitius conreus.
La presència de tàxons higrohidròfits, com ara els salzes (Salix), boga 
(Typha) o algues d’aigua dolça, ens demostren una humitat més elevada que avui 
dia.
Comparant els resultats obtinguts per al període neolític amb els actuals, 
veiem que les formacions vegetals que hem apuntat per al neolític tenen encara 
avui dia petits reductes en aquesta zona. En aquest sentit, els boscos de roure reboll 
(Quercus pyrenaica), actualment residuals, durant el neolític ocuparien les cotes 
més altes de la zona d’estudi. Aquests limitarien cap a les zones més planes amb els 
boscos mixtes d’alzines roures i pins, que s’extradiren per tota la vall i ocuparien 
gran part de les zones de conreu actuals. Finalment, la zona seria travessada pels 
boscos de ribera, que s’extradiren a banda i banda del riu Francolí i en forma de 
galeria pels nombrosos torrents que nodreixen aquesta zona.
Conclusions i perspectives
L’estudi de l’entorn de la cova de la Font Major ha posat de manifest un 
paisatge vegetal predominat pels boscos d’alzines, roures i pins. Aquest tipus de 
vegetació encara present en alguns indrets de la Conca de Barberà hauria tingut la 
seva màxima extensió durant el neolític, tal i com mostren les anàlisis pol·líniques. 
Gràcies a aquestes, s’han pogut identificar nombroses espècies i apuntar que l’en-
torn de la cova es trobava en una zona de confluència de tres tipus d’ambients; hi 
apareixien, per tant, espècies típiques dels boscos de ribera, dels alzinars mixtos i 
de les rouredes de roure reboll (Quercus pyrenaica) a les zones de major altitud. Pel 
que fa als indicadors climàtics, la presència d’alguns tàxons en les mostres, com els 
salzes, la boga i algunes espècies d’algues, ens mostren la importància de les pluges 
en aquella època, de la qual cosa en resultava una presència d’aigua i una humitat 
més elevada que avui dia.
Aplec 27_1.indd   78 6/4/09   11:39:01
9
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà 
Aplec de Treballs (Montblanc) 27 (2009): 71-80
A més a més, en aquesta recerca s’han combinat dos enfocaments nous, per 
tal de cartografiar els resultats de les anàlisis palinològiques. Amb aquest objectiu 
s’ha aconseguit elaborar un mapa de la ubicació potencial de les diferents espècies 
vegetals al voltant de la cova de la Font Major. Aquest enfocament més geogràfic 
aportarà una informació suplementària per a futurs estudis a l’àmbit de l’obten-
ció de recursos, la prospecció de nous jaciments, etc. Aquests resultats posen de 
manifest la importància de l’entorn de les Muntanyes de Prades i la cubeta de 
la Conca de Barberà com a reductes de vegetació existents encara en els nostres 
dies, entre els quals cal destacar l’Alzinar de la Mata, el reducte de vegetació de 
ribera dels Torrents del Titllar, de la Trinitat, etc. —actualment compresos en el 
PNIN del Bosc de Poblet. En aquest sentit, aquest estudi s’ha servit dels sistemes 
d’informació geogràfica per tal de quantificar el retrocés d’aquest ambients des 
del moment de màxima extensió durant el neolític. Els resultats han estat clau, i 
apunten la pèrdua de gairebé la meitat de les hectàrees forestals enfront de l’ocu-
pació actual d’aquesta zona per altres tipus d’usos. En aquest sentit, la pèrdua més 
important ha estat la de la vegetació de ribera, que ha perdut el 90% de la seva 
extensió potencial.
Agraïments
Vull agrair la col·laboració de totes aquelles persones i institucions que han 
fet possible la realització de la meva tesi de màster, que ha donat lloc a aquest arti-
cle. Agrair al Patronat de Turisme de la Cova de la Font Major que m’hagi permès 
l’estudi dels materials i facilitat tota la informació de què disposaven; també, a 
l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i a l’Institut Català de 
Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) per facilitar-me la infraestruc-
tura necessària per dur-ho a terme. De la mateixa manera, al projecte de recerca 
CICyT: HUM2007-62915/HIST en què s’emmarca. I, principalment, vull donar 
les gràcies a Francesc Burjachs, tutor de la tesi i revisor d’aquest article. 
Referències bibliogràfiques
Burjachs, F.; López-Sáez, J.A.; Iriarte, M.J. (2003): “Metodología arque-
opalinológica”, dins Buxó, R.; Piqué, R. (eds.): La recogida de muestras 
en arqueobotànica: objetivos y propuestas metodológicas. Barcelona, Museu 
d’Arqueologia de Catalunya, p. 11-18.
Carreras, A. (2000): Història de l’Espluga de Francolí. Medi Ambient. L’Esplu-
ga de Francolí, Associació per l’Història de l’Espluga de Francolí.
Aplec 27_1.indd   79 6/4/09   11:39:01
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà 
80
Aplec de Treballs (Montblanc) 27 (2009): 71-80
Miró, J. (1988): “El neolític antic a la Conca de Barberà”. Tesis doctoral pre-
sentada al Departament de Prehistòria i Història Antiga de la Universitat 
de Barcelona.
Vilaseca, S. (1969): “Cueva de la Font Major”. Trabajos de Prehistoria, 26: 
117-220.
Dades de l’estudi
Rebuda: desembre 2008
Supervisió: Dr. Francesc Burjach (URV)
Acceptació: març 2009
Aplec 27_1.indd   80 6/4/09   11:39:02


Restitució paleoambiental de l'entorn de la cova de la Font Major (l'Espluga de Francolí) mitjançant la palinologia i els sistemes d'informació geogràfica

Restitució paleoambiental de l'entorn de la cova de la Font Major (l'Espluga de Francolí) mitjançant la palinologia i els sistemes d'informació geogràfica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert