Fundació CIDOB,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Un recurs variat que abasteix moltes comunitats humanes...La rica biodiversi-
tat present al medi aquàtic es tradueix en les més de 28.000 espècies de peixos
conegudes arreu del planeta, de les quals un 40% es localitzen en aigües dolces.
L’explotació d’aquesta biodiversitat a través de la pesca esdevé una activitat de gran
importància comercial als països en desenvolupament, i té una gran transcendència
en l’àmbit de la subsistència de moltes comunitats rurals d’aquestes zones, espe-
cialment pel que fa a la seguretat alimentària (a Indonèsia el 60% de les proteïnes
animals s’obtenen del peix, el 50% a Ghana). En aquestes comunitats la pesca és
realitzada majoritàriament per dones i infants, de forma artesanal i informal en el
temps, i per això mateix moltes vegades no és considerada com a treball productiu.  
... però sotmès a nombroses pressionsL’impacte de les comunitats rurals sobre
la biodiversitat aquàtica, a través de la pesca artesanal, no és molt gran pel que fa
a la pèrdua d’espècies o a la reducció de les seves poblacions, ja que la pressió exer-
cida es dilueix entre la gran diversitat d’espècies capturades. 
No és aquest el cas, però, de les grans flotes pesqueres marines, el 30% de les captu-
res de les quals es concentra en només nou espècies (vegeu quadre adjunt). A l’altera-
ció ecològica consegüent d’aquest fet, s’hi afegeix el descart de peixos morts, llençats
novament al mar pel poc interès comercial que tenen, que representa un volum equi-
valent al 25% de les captures mundials. Moltes d’aquestes flotes, atretes pel rendiment
comercial de l’activitat pesquera, són originàries de països del Nord però pesquen en
aigües del Sud, i entren sovint en conflicte amb les poblacions locals que realitzen una
pesca artesanal. La pesca comercial industrialitzada no només suposa una enorme pres-
sió sobre determinades espècies de peixos, sinó també la sobrexplotació del 25% de les
zones de pesca mundials i l’esgotament de les seves reserves. 
Hi ha altres factors, directament o indirecta relacionats amb la pesca, que fan peri-
llar la biodiversitat aquàtica. Per exemple, el 25% de les espècies de peixos marins
mantenen una relació ecològica amb els esculls coral·lins ja sigui per la utilització
que en fan com a substrat per a la seva protecció o reproducció, ja sigui per l’ob-
tenció de recursos associada a aquest ecosistema. La seva desaparició  –estretament
lligada al canvi climàtic i a determinades tècniques de pesca– suposa la condemna
a l’extinció per a moltes d’aquestes espècies. 
Per la seva banda, l’aqüicultura –sector que representa el 26% de la producció pes-
quera mundial– utilitza només 55 espècies marines i 96 d’aigua dolça, fet que con-
tribueix a l’empobriment genètic. La poca varietat genètica amb què es treballa es
veu encara més afectada si tenim en compte que sovint s’empren espècies modifi-
cades genèticament, les quals poden escapar-se i barrejar-se amb les comunitats sal-
vatges, i així afectar el pool genètic de l’espècie. 
PESCA I  BIODIVERSITAT
28
Les nou espècies de peixos marins més capturades el 2002
NOM CATALÀ NOM CIENTÍFIC CAPTURES (TM)
Anxoveta del Perú Engraulis ringens 9.702.614
Abadejo d’Alaska Theragra chalcogramma 2.654.854
Bonítol ratllat Katsuwonus pelamis 2.030.648
Capelí Mallotus villosus 1.961.724
Arengada Clupea harengus 1.872.013
Anxoveta japonesa Engraulis japonicus 1.853.936
Sorell Trachurus murphyi 1.750.078
Maire Micromesistius poutassou 1.603.263
Bis Scomber japonicus 1.470.673
Total captures (9 espècies) 24.899.803
TOTAL CAPTURES MUNDIAL 84.452.487
Font  FAO 2002
www.cidob.org
29
PESCA I BIODIVERSITAT
Períodes de captures màximes de pesca i descens des de l’any d’índex més alt de pesca
PERÍODES DE CAPTURES MÀXIMES
• 1968-1980
• 1980-1990
• 1990-1997
Nord-est del Pacífic
-18,1%
Est del Pacífic Central
-13,4%
Sud-oest del Pacífic
-8,7%
Nord-oest
Atlàntic
-55,1%
Sud-oest
Atlàntic
0%
Nord-est
Atlàntic
-11,9%
Oest Atlàntic
Central
-26,9%
Est Atlàntic
Central
-13,9%
Sud-est
Atlàntic
-67,0%
Mediterrània i Mar Negre
-25,0%
Oest Oceà Índic
0%
Est Oceà Índic
0%
Oest del Pacífic Central
-0,9%
Nord-oest del Pacífic
0%
Els darrers 50 anys han conegut una expansió geogràfica sense precedents i un increment en la intensitat pesquera per part de les flotes industrials des dels nuclis de
l’Atlàntic Nord i Pacífic Nord, cap a àrees inexplotades o subexplotades durant els anys cinquanta. El mapa il·lustra la forma d’aquesta expansió. Els màxims de captura
de l’Atlàntic Nord van tenir lloc durant els anys setanta, i quan el model d’explotació va canviar cap a les àrees subexplotades del Pacífic Est i l’Atlàntic Central, aquestes
van assolir el màxim de captures durant els vuitanta. El model es va seguir estenent cap al Sud i el Pacífic Oest durant els noranta. El percentatge a cada àrea reflecteix
el declivi en captures de peixos des del darrer màxim de captura fins a les darreres estimes de captura de 1997.
 World Resources Institute, 2000
Sud-est del Pacífic
-28,5%
Paral·lelament, la pesca terra endins, que suposa més d’un 8%
de la producció pesquera mundial, es veu afectada per l’extrac-
ció d’aigua de rius i llacs, que és utilitzada per a l’agricultura
(el 60% del cabal del Ganges, a l’Índia, per a irrigació) o l’ob-
tenció d’energia (el 85% del cabal del Paranà, a Brasil, en cen-
trals hidroelèctriques), i per la contaminació. Tot plegat fa dis-
minuir tant les reserves de peixos com la seva diversitat. 
Finalment, les introduccions incontrolades d’espècies exòti-
ques, per a la pesca bàsicament esportiva, han suposat la colo-
nització de rius, llacs i mars, i en molts casos aquestes espè-
cies han esdevingut invasores, ja que competeixen amb les
espècies autòctones que molt freqüentment han vist reduïdes
les seves pròpies poblacions.
La regulació passa per la gestió integral de costes i con-
quesExisteixen acords generals per a la protecció de la bio-
diversitat aquàtica, com ara la pròpia Convenció sobre
Diversitat Biològica de 1992, i d’altres més específics com la
Llei del Mar de 1982, la Convenció de Ramsar sobre Zones
Humides de 1971, o el Mandat de Djakarta sobre Diversitat
Biològica Marina i Costera de 1995. La pesca també està regu-
lada per la Convenció per a la Conservació i Gestió de les
Poblacions de Peixos Transzonals i de les Poblacions de Peixos
Altament Migratoris de 1994 i pel Codi de Conducta per a la
Pesca Responsable de la FAO de 1999. Però totes aquestes
regulacions, d’altra banda necessàries, s’enfronten amb greus
problemes de definició i acompliment, tant per la mobilitat del
propi recurs com per la manca d’informació existent.
Si es vol protegir la biodiversitat aquàtica, és necessari desen-
volupar veritables mesures de conservació i pesca sostenible,
realitzar una gestió integral de les zones costaneres i conques
fluvials, restaurar hàbitats, fer respectar els protocols d’espè-
cies exòtiques i els codis de conducta, així com elaborar i pro-
porcionar les informacions necessàries. No es pot menystenir,
però, la importància de la pesca artesanal en les polítiques de
desenvolupament i, en conseqüència, cal actuar sobre els fac-
tors que impacten negativament en els medis de subsistència
fonamentats en la pesca.
Redacció Fundació CIDOB
Font
Biodiversidad en Breve. No.11. http://www.wcmc.org.uk/biodev/  


Pesca i biodiversitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert