Martí Sendra, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

POSICIONAMENT GLOBAL VIA SAI EL•LIT
(SISTEMA GPS)
XA VIER MAR TiSENDRA
Departament de Comunicacions
Universitat Politecnica de Valencia
INIROI)UCCIO
Diverses aplicacions, que es comentaran mes endavant, son Ies que han
fet que en aquests darters anys s'estigui escoltant molt, en diferents entorns,
les sigles GPS ("Global Positioning System").
Es tracta d'un sistema de posicionament via satel•lit amb cobertura global
de la Terra.
El sistema GPS comenca a desenvoluparse a mitjan dell anys 70, i fins al final
d'aquella dec<ada no es utilitzat pel Govern dels Estats Units (propietari del sisterna)
per a aplicacions militars. Al final dels anys 80 se'n permet l'us en aplicacions civils
com a sistema de posicionament, fonamentalment en navegacio maritima.
Actualment aquest sistema s'esta aplicant en diferents ambits com la
navegacio terrestre 1 aeria, els sistemes topografics, ...El desenvolupament
d'aquest sistema en la decada dels 90 es preveu espectacular, a jutjar pel
caracter de les darreres aplicacions que estan apareixent.
Cal destacar que la configuracio del sistema no ha canviat practicament
des d'un principi, no aixi els receptors GPS i els sistemes de processarnent que
aquests incorporen, Cosa que esta permetent que es disposi de receptors
especials per aplicacions deterrninades i no receptors de proposta general com
els tipics fins la pots anys. Aixi mateix, estan apareixent receptors GPS
integrats en monolitic (MMIC) per a aplicacions molt concretes, cosa que
provoca una millora en les prestacions i un abaratament dell preus. Es preveu
que on receptor de GPS sigui on equip d'electronica de consum, com on
aparell de telev1si6 0 un tipic "cassete" d'anar per casa.
A continuacio es passara a fer una descripcio del sistema GPS, els tipus
de senyals que utilitza, es comentara tambe com calcula la posicio d'un punt
a la Terra, aixi corn els errors que apareixen en el proces de calcul i mesura.
Depres es comenta breument el mode d'operacio diferencial, per la gran
millora de precisio que suposa, i per acabar es descriuen algunes aplicacions
[Burl!. Sot. (fat. Cii2ncj, Vol. XIV, N6 111. 2, 1 991
Iti6 Iv I(/OAI I/.Al(,IOB.I1 17.1.x.1/II 1I1 ^/^/I.1/.I(,/'^
tipiques, en concret la que s'esta desenvolupant al Departament de
Comunicacions de la UPV, com es el cas del control de flotes de mobils.
DESCRIP(A) DEI, slsr[MA I ITS SENYAIS
El sistema esta format per 21 satel•lits en orbita (18 d'actius 13 de reserva) i .3
satel•lits en Terra preparats per a llancar en cas d'una emergencia de substitucio.
Aquests satcl•lits estan distribLl' is en 6 orbites circulars a unaaJtura d' aproximadament
20.000 knm, i inclinades 60° entre elles. Les orbites son de 12 bores de periode.
F,Is satel•lits esrin controlats des d'estacions terrenes (cinc) distribu•ides en
Ilocs estrategics.
Des que es comenca el dissent/ del sistema, els satel•lits han gnat
evolucionant, i se'n pollen distingir fins al moment rtes tipus:
- Bloc I : Satel•lits de recerca.
Bloc II : Suport de 21+3 satel•lits que donen operativitat al sistema.
- Bloc IIR : Satel•lits de recanvi per at bloc II.
H i ha un quart bloc III, que son satel•lits que no estaran en disposicio fins
at principi del proper segle.
El fet que hi hagi diversos tipus de satel•lits ha provocat problemes en
algunes marques de receptors, perque no estan preparats per a adquirir lades
d'aquests Woos tipus.
Des de qualsevol punt del planeta hi ha almenys 4 satel•lits visibles a
qualsevol hora del dia, coca que proporciona cl caracter de cobertura global.
El fet que aquest nombre sigui 4 es perque, com es veura mes endavant, es
necessiten 4 satel•lits per a obtenir la posicio (x,y,z) d'un punt.
(want als senyals que es transmeten, tots son Jades digirals , i en concret
Cl tipus d'informacio son Jades orbitals (efemerides) i temps absolut. Les
frequencies que s'utilitzen apareixen a la figura I.
Fig. 1. Frequencies portadores del sistema (J'S.
IBudl. Sup. Cat. Cienc.], A',,I. XIV, Num. 2, 1994
Les portadores L1 i L2 (Figure 1) es modulen en fase/quadratura mitjan^ant
sequencies pseudoaleatories que a>difica el senyal:
* Portadora L1 (1575.42 MHz)
- Codi C/A ("Coarse/Adquisition "): d'us public, amb una velocitat
de 1023 Mbps i un periode de
repeticio d' 1 ins.
- Codi P ("Precision"): d'us restringit (encriptat) amb velocirat de
10.23 Mbps i un periode de repeticio de 267
dies.Aquestcodis'utilirl,^^peraplicacionsmilitars.
* Portadora L2 (1227.6 MHz)
- Codi P:
Aquests sen^-als donee Iloc a un espectre com el de la figure 2.
2046 MHz
H
Fig. 2. I^spectre del serval GPS que arriba a I'usuari.
La urilitzacio de dues frequencies (L1 i L2) es per a corretgir Terror que
produeix la Ionosfera i la "I^roposfera, degut al fenomen fisic de la refraccio
Q'index de refraccio disminueix amb I'al^ada i provoca una curvature del feix
electromagnetic).
J~UNCIONAMEN'I'. C^LCUI. U1^: LA POslCl(^)
F.I GPS proporciona dos serveis de posicionamenr.
[ BUt 11. ^()' . ( ^,It. ( ^ I CHL I. VOI. X1\ . ^\ um. 2, 1 99,1
1118 /'HA/( IU,A ;I// A / I,IUI/.i] III V Ill/ I/I S//// 1/I (,C^
- "SPS" o posicionament estandard : s'utilitza en aplicacions comercials
i la precisio es fixada pel DoD
(Departamentde l)efensa) dels EUA.
- "PPS" o posicionament precis: s'utlitza en aplicacions militars i 1'acces
esta limitat per criptografia (codi P vist
abans).
El receptor GPS calcula la seva posici6 mitjan4ant I'estimacio dell
anomenats pseudoranges, que es la distancia que separa el receptor del satel•lit
del que rep el senyal. Amb la posicio dels 4 satel•lits i la informaci6 temporal
es tracta de resoldre un sistema de 4 equations 14 incbgnites d'aquesta forma:
(x-U)'+ (y.-U)'+(zi-U,)2=(R-c•At)'
per i= 1,2,3 , 4 , que es correspon amb els 4 satel•lits.
La resoluci6 d'aquest sistema d ' equacions ens proporciona U , U , U , A
(offset del rellotge del receptor respecte al del sistema GPS), i s'obte aixf la
pocisi6 d' un punt.
Evidentment si es tracta de navegacio 2D, no ens interessa la coordenada
7, per la qual cosa el receptor ens demana un valor d ' aquesta coordenada. Aixi
es pot obtenir la mesura de la latitud ( 0) i la longitud (a) rebent nomes 3
satel•lits:
-,,/u'+Cos ±U= a=t
U
g
lul
ERRORS F N 1.1_ SIS"I'LMA GPS
Hi ha diversos errors en el sistema GPS quc degraden la precisi6.
Principalment es consideren:
- Retard produit per la ionosfera i la troposfera . Es pot corregir comparant els
retards en les frequencies Ll i 1,2.
- Fluctuations en els rellotges dels satel•lits.
- Soroll en els receptors . Per a augmentar la sensibilitat dels receptors sol
utilitzar -se tin preamplificador a la base de I'antena.
- Errors produits per reflexions que pot patir el senyal que viatja des del
satel•lit fins al mobil. Aquest error es mes acusat en navegacio 21) terrestre
en entorns urbans , on en un determinat moment hi pot haver mes d'un
satel•lit ( dels 3 necessaris ) que no es "visible" directament , sin6 quc el senyal
arriba mitjancant reflexions en edificis principalment ; aixo produeix el
IBu[II. Sot Cat. Cicncl, Vol. XIV, Num. 2, 199,4
molt conegut "fading multipath". Quan un mobil peril un satcl^lit (senyal
rebut per sota del nivell de llindar), el receptor commute a calcular amb la
informccio d'un altre satel•lir que to en Talmanac, que ha elaborat en el
periode de posada en marxa quan es connecta. Aquesta commutacio pot
esser directa (si rreballa amb un canal dedicat) o multiplexada (si treballa
en el mareix canal per a tots els satel•lits).
Errors de "GDOP" (dilucio geometrica de la precisio). En el calculs del
"pseudoranges" hi ha una imprecisio deguda a la geometric que former els
satel^lits i el punt on es Tusuari. Aquesta imprecisio es coneix per PDOP
(dilucio de la precisio en la posicio), que conjuntament amb la imprecisio
temporal gels retards (TROP), done un factor que es el GDOP.
Disponibilitat Selective. Aquesr concepte es degur al fet que en una
dererminada i desconeguda epoca, el DoD d'USA degrade la precisio
intencionadament perque possibles usuaris enemies no puguin unlitzar el
sistema GPS amb molta precisio. Aquesta degradacio la produeixen
transmetent errors en les posicions dell satel•lits, que com hem vist abcns
s^utilitzen en el calcul de la posicio. Aquesta degradacio to un caracter
alcatori de mirjana zero; per tent, si es fan mitjanes durant algunes hores
s'aconsegueix eliminar Terror. Aquesta forma d'eliminar Terror fa que el
sistema no sigui operatic en temps real. La degradacio de la precisio passe
duns 20 metres, quan no hi ha disponibilitat selective, a 200 metres quan
es active.
GPS ni^r.FZE^.NCini.
Es tracta d'un mode d'operacio per a corregir principalment la
disponibilitat selective. El funcionament s'esquematitza a Ia figure 3.
A.^.o^o,
^^s
Fig. 3. GPS diferencial.
1
[Butll. Snr. C:at. Cicnc.^, bol. SIB', Num. 2, 1994
^ vu /'nS/r 7n A.-LI /l V^ / r;1 uk.ll l /.-I ^.I / 17 / / / ^/.^ / ll/.I r;P.^
Com apareix a la figure, hi ha una esracio de referenda formada per un
receptor GPS conventional, software de correccio i un transmissor tipic de
radiocomunicacions.
A 1'estacio de referenda cal introduir la seva posicio de forma molt precise
(merodes geodesics o simplemenr feat la mitjana algunes hones de Terror).
Aquesta estaci6 rep informacio dels satel•lits, calcula la posicio amb aquesta
mEormacio i la compare amb la posicio real. Aixi obte en cede moment el factor
de correccio, que cs el que rransmet a la recta d'usuaris, perque puguin corregir
en temps real la posicio en-bnia que hen calculat.
Amb aquest sistema s'obtenen precisions de posicio d'un metre (adhuc
menys) i de velocitat de 0.1 m/s.
Ai^^.i<.:^ci^>^s
Les aplicacions mes tipiqucs son:
Navegacio 2D
* Navegacio maritime: es la mes ripica i la mes desenvolupada fins era. Es tracta
d'obtenir informacio de la posicio i la velocitat en vaixells. Amb aquesta
informacio i el con-esponent processar es calailen numbs i es fixer punts de pas
del vaixell.
Navegacio rerresu-e: En la navegacio terrestre s'utilitza principalment cl GPS
tom ajuda a la navegacio (optimitzacio de rotes) i control de flutes de mobils
com autobusos, t^ixis, ambulancies, bombers,...Tambe s'utilitza per obtindre
rotes recorregudes per mobils d'empreses de transport i repartimenr.
l's comentara especialment l'aplicacio al control de flores. Aquesta aplicacio esri
desenvolupent-seen el Depattament de Conumicacions de TUPV i consisteix
a tenir monia>ritzada en temps reel la flute dautobttsos de la ciutat de Valencia.
Cade autobus dispose d'un receptor de GPS i dun sistema 7?C (VHF) que li
permet de transmetre la informacio de posicio a Tesracio b^^se diferenci^^l que
aplica la correccio oportuna i enmagatzema les dales per a presenter-les sobre
un mapa de la ciutat A mes, cede autobus dispose de dive^sos sensors disrribuits
quepermetenobtenirinformaciodecombusrible,oli,...quctamhcestransmesa
a Testacio base nomes en cas dalarma dune mesura.
Navegacio 3D
Les aplicacions del GPS a la navegacio 3D son d^ajuda a larerratge i
aproximac^o i tambe de determinacio de positions des de Taire en tacos com
perimetrarge d^incendis, posicionat daccidents i carastrofes, a mes de les ja
intrinseques d'indicador de velocitat i al^ada.
^ B"Ill. ^-. Cm. C,cn,_ \ oi. Xl\ , "u,". -'. 199-4


Posicionament global via satèl·lit (sistema GPS)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert