Saurí, A. Julià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

391
VIDRES INESTELLABLES (*)
Segons les estadfstiques, mes del 70 °/p de les ferides en
els accidents d'automdbil i altres vehicles de transport de
viatgers s6n ocasionades pels fragments de vidre.
La substituci6 del vidre per altres materies que al tren-
car-se ofereixin menys perill es una questi6 que per ara no
esta resolta. La principal dificultat que presenten les diferents
materies que s'han proposat com a substituts del vidre es la
de perdre, en un temps mes o menys curt, llur transparencia,
ja sigui per efectes dels agents atmosferics o be per Ilur poca
duresa, que permet que la fricci6 d'un cos qualsevol produeixi
un seguit de rattles que dificultin la visi6.
Les qualitats inigualables del vidre fan, doncs, que aquest
sigui diffcilment substituible i ha catgut buscar la manera de
reduir els perills que presenta el vidre en cas d'accident.
Dos s6n els camins generals que es segueixen industrial-
ment per a obtenir els vidres dits de seguretat o inestellables,
que corresponen a la classificaci6 de vidres trempats i de
vidres sandwich.
Dels vidres trempats el tipus mes conegut entre nosaltres
es el que porta el nom comercial de securit. La particularitat
d'aquests vidres es la de que en cas de trencar-se ho fa total-
(*) A. JULIA SAURf. De la sessib del dia 24 d 'abril del 1934.
- 31 -
392
ment, reduint-se a petits trossets completament inofensius, ja
que no presenten arestes tallants. Presenten, per altra part,
una major flexibilitat que els vidres ordinaris, s6n mes durs i
resisteixen millor els cops, sempre que aquests siguin pro-
du'its per un cos de forma roma. Es comporten d'una manera
semblant a les llagrimes botaviques, aixd es, resisteixen un
cop de maca i en canvi una simple rascada amb un diamant
es suficient per a que el vidre esclati a petits bocins.
Industrialment es preparen aquests vidres a base de vidre
pla, uniforme i de bona qualitat, que cal tallar previament a
la forma i dimensions definitives, doncs una vegada trempat,
qualsevol intent de tallar, taladrar o variar les seves mides,
es tradueix per un esmicolament general. Una vegada ha
sofert totes les operacions mecaniques per a deixar-lo a mida,
esmerilat dels cantells, netejat i pulit, es fa passar per un forn
de revingut, fins a una temperature d'uns 700°, i d'allf passa a
la secci6 de tremp on es refredat rapidament fins a uns 350°
a 400°, ja sigui per submersi6 en grasses apropiades o be per
efecte de corrents d'aire que es fan actuar tangencialment
per les dues cares del vidre, mitjan4ant bufadors que seguei-
xen el seu perfinetre, que envien faire amb gran forca fregant
la superficie del vidre per a esser aspirat pels collectors
emplacats al centre d'ambdues cares del vidre.
Per efecte de les pressions internes que actuen entre les
superficies i la massa central dels vidres trempats, aquests
acostumen a presentar irisacions mes o menys fortes, que no
dificulten, pera, la visi6 per transparencia.
De 1'altra classe de vidres, o sia els anomenats sandwich,
el tipus mes conegut es el que porta el nom comercial de
triplex. Aquests estan essencialment constituIts per dues
plaques de vidre unides a una placa de materia plastica i flexi-
ble, tal com el cel-luloide, aixd es, s6n vidres que poden clas-
sificar-se dintre de la categoria de vidres armats. Aquests
- 32 -
393
vidres, en cas d'accident, es clivellen sense que saltin esber-
les, tots els trossos queden adherits a la fulla flexible que
serveix d'anima.
Corn a vidres de seguretat, els triplex donen un resultat
satisfactori: presenten, pera, alguns inconvenients deguts a la
materia plastica emprada i a les substancies encarregades de
mantenir l'adherencia entre aquesta i les plaques de vidre.
La materia plastica que mes s'usa avui per a constituir la fulla
central es el cel•luloide, per esser mes flexible que els defe-
rents substituts que s'han preconitzat a base de derivats
d'aceto-cel•lulosa i de resines sintetiques, i Punic inconvenient
que presenta es el de prendre amb el temps, sobretot si esta
exposat a la llum del sol, una coloraci6 groguenca que pot
esdevenir molt intensa. Aquest inconvenient pot evitar-se en
part emprant vidres que retinguin mes o menys els raigs
ultravioleta i actu'in de filtres de Hum.
El defecte mes molest, per6, es el degut a les substancies
que uneixen les plaques de vidre a la placa flexible, substan-
cies que absorbeixen la humitat produint unes fortes irisa-
cions que dificulten la visi6 a traves del vidre i, el que es
pitjor, redueixen notablement la unitat entre el vidre i ]a fulla
flexible quedant anul•lades les qualitats de seguretat en cas
d'accident. Per aquesta ra6, si be el vidre sandwich pot esser
tallat i treballat facilment, cal confiar aquestes operacions a
un taller ben equipat per a que, una vegada acabat el treball
i el vidre ajustat a les mides convenients, recobreixin perfec-
tament i amb eficacia tots els cantel]s amb una substancia
resinosa que protegeixi contra els efectes de la humitat.
33


Vidres inestellables

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert