Crusat i de Abaria, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LLIGA ARAB 
A la ciutat d'Amman 
LA CIMERA CONVOCADA 
PER LA LLIGA ARAB: EXIT 
DE PRES€NCIA 
O DE RESULTATS? 
La Lliga ~ r a b  convocil aquesta cimera el mes de setembre i la reu- T~~ aixo amb les declaracions que si 
ni0 tingué lloc a primers de novembre. En principi, i en unes condi- Egipte era readmes, com fins al moment 
cions polítiques no tan inestables com les que sofreix aquest grup de s'havia comentat en la Lliga ~ r a b ,  ell 
paisos, podria semblar el temps adequat per tal de treure'n resultats s'aliaria militarment amb I'lran i que pro- 
positius i sense presses de la situació actual: ara be, la complicació posaria com a tema la fabricació d'una 
de les relacions polítiques del món arab fa que encara es faci mes difí- bomba atomica arab. Per altra banda, 
cil lligar les intencions primeres amb els resultats finals. És per aixo Saudita i el Marroc varen enviar 
que dubtaríem a afirmar que no hagi estat una mCs de les reunions els prínceps hereus; aixo va suposar 
que es dones pas a una serie d'espe- que s'han fet fins ara i que les conclusions a les quals s'ha arribat eren 
culacions que ja s.havien fet amb ante- la fita maxima a que es podia arribar sense produir-se un trencament rioritat: que hi havia tensions dins de la 
estrepitós. casa reial saudi i la mostra n'era I'ab- 
sencia del rei Fahd. També s'objecta 
Després de la reunió, sobretot en el dre una decisió respecte al tema de que era una manera comoda de no 
món occidental i en els primers mo- I'lran i es van donar un temps pruden- comprometre's personalment en el de- 
ments, s'han fet comentaris positius so- cia1 per fer les reflexions oportunes da- bat. Tots els líders amb problemes in- 
bre els resultats aconseguits que han vant de les missions de pau que es pen- terns, en alguns casos de certa impor- 
anat essent matisats mes tard en fun- saven fer. La reunió fou causa d'expec- tancia, en algunos casos directament Ili- 
cio dels esdeveniments posteriors i del tatives pero la seva poca durada, - gats a la política exterior dins del marc 
raonament que escau a una analisi nomes cinc hores-, i la disminució del de les actuals aliances, pretenien la so- 
menys apressada. Cal dir que els ulls nombre d'assistents impedí que es to- lució dels problemes; en molts dels ca- 
estaven posats en la reacció que tin- quessin els temes en profunditat i els in- sos els propis i d'una manera molt mes 
drien els pa'isos arabs davant de la po- teressos estaven mes centrats en els suau, dels generals. 
sició iraniana en I'actual conflicte mili- discursos que es farien a les Nacions Per una part Síria presenta des de 
tar a que esta subjecte aquella part del Unides on havien d'intervenir tant el I'inici una posició bastant rígida en re- 
món. El comunicat deia que ~s'invita la president Ali Jamenei de I'lran com el lació a I'admissió dlEgipte pero per al- 
comunitat internacional perque adopti president Reagan. Estaven tots els in- tra banda te unes necessitats economi- 
totes les mesures útils per portar I'lran tegrats de la lliga Arab d'acord en que ques que se suposava que I'obligarien 
a respondre les demandes de pau. pe- era molt important veure I'evolució dels a fer alguna mena de concessió; cal afe- 
ro el que si es veritat es que no s'han esdeveniments i veure els resultats -si gir la coincidencia de la destitució a Tu- 
adoptat mesures conjuntes per part dels n'hi havia- sobre la situació. Cal cons- níssia de Habib Bourguiba, la qual co- 
reunits contra I'lran; les nacions arabs tatar que la decisió presa per convocar sa representa un seriós trontoll i s'hau- 
no han actuat en la mesura que espe- la cimera va ser feta segons informa- ra de veure en relació a I'estabilitat del 
raven molts paYsos de la comunitat in- cions per la mateixa ~ l i g a ~ r a b ;  sembla Magrib. És curiós que la caiguda del lí- 
ternacional i es que uns són els desit- ser que fou Síria nomes la que objecta der tunisia -encara que sembla pels 
jos i altres les realitats, i que per molta que no sols havien de tractar del con- esdeveniments que es veia venir des de 
por que facin les continues demostra- flicte entre I'lran i I'lraq sinó de tots els fa ja algun temps la seva incapacitat i 
cions de I'avenq de I'integrisme en problemes que te el món arab i que so- aquest ha estat el motiu del seu 
aquesta part del món, es ben cert que ta aquestes condicions estava disposa- relleu-, s'inicies amb el procés dels in- 
el que es pretengui que I'enemic comú da a participar. No obstant haver estat tegristes i en últim terme fos el fi del seu 
sigui I'lran fins a cert punt es una il.lu- d'acord a donar aquest pas, els liders lideratge. 
si6 dels pa'isos occidentals per així des- arabs es mostraren esceptics d'arribar El gran protagonista absent és Hos- 
placar d'aquest punt de mira Israel. De a prendre resolucions energiques en- ni Mubarak a causa de I'expulsió 
tot aixo es cuidaran els esdeveniments vers el principal problema: el de fer un d'Egipte de la Lliga ja fa nou anys, des- 
de desvetllar-ho ... front comú contra I'lran. Fins els darrers pres dels acords de Camp David; tal 
moments no es va tenir la certesa de com es rumorejava, es farien intents per 
quins liders de mes alt nivell hi partici- retornar40 a I'organització no sols per 
Preliminars parien ni de la duració de la trobada; cal ser un dels mes poblats dels estats 
afegir que varen causar una certa de- arabs sinó perque és també un vot no 
A la reunió de ministres d'Afers Ex- sil.lusiÓ les negatives d'assistencia per- despreciable i necessari per al grup 
teriors celebrarda a Tunis el proppassat sonal de Gaddafi que va enviar a Am- d'estats moderats en funció dels objec- 
mes de setembre ja varen evitar pren- man el seu segon, el comandant Jalud. tius que es proposin. Cal dir que el pre- 
Dossier Cldob no 21 - 1988 Pbg. 17 1 
~- 
r 
LLIGA ARAB 
sident egipci no va escatimar possibili- mi de la seva posició de primera línia en- problema amb Israel i el problema pa- 
tats en fer declaracions de bona volun- vers Israel. És obvi que Síria en aquests lesti no estan solucionats i que es una 
tat en relació al president siri Hafed el moments necessita els diners tant de bomba que pot esclatar el dia menys 
Assad; ni el rei Hussein que des de fa I'Arabia Saudita com de Kuwait; Síria pensat. 
un temps esta interessat en reconciliar s'enfronta a una situació economica Els resultats finals d'aquesta cimera 
el president iraquia Sadam Hussein molt compromesa amb un deute extern han estat clars: no s'ha decidit cap me- 
am.b el president de Síria i per aquest d'uns quinze mil milions de dolars, amb sura contra I'lran ni tan sols el trenca- 
motiu ha multiplicat els contactes tant la caiguda de les rendes del petroli. Tot ment amb Teheran que s'havia insinuat 
com ha pogut entre els dos líders. aixo amb una extraordinaria puja dels fins i tot aquest estiu passat; s'ha emes 
El representant del Liban, el president preus fa que la seva situació economi- un comunicat en el qual es condemna 
Amin Gemayel, sembla ser que tenia ca estigui molt ressentida. Un dels im- I'lran. És de creure que hi deu haver tin- 
uns interessos molt clars en aquesta ci- pediments perque no s1adopte8 durant gut part de responsabilitat entre les 
mera com pot ser I'ajut economic que, aquests últims anys una politica comú dues posicions I'actitud síria. El retorn 
com se sap, respon a les necessitats enfront de I'lran per pari de la Lliga dlEgipte a la Lliga arab no ha estat pos- 
creades 'per una crisi economica de ~ r a b ,  ha estat les diferencies existents sible pero s'ha deixat la porta oberta 
grans dimensions lligada directament entre els dos paisos i aquestes són con- perque els paisos que ho vulguin res- 
amb la inestabilitat política i els conti- seqüencia de la pugna des de fa molt tableixin relacions diplomatiques amb 
nus enfrontaments dels diferents grups de temps desenvolupada pel lideratge ell. 
polítics o comunitats que formen I'estat; del moviment baassista, del qual es fan Cimera de S O ~ U C ~ O ~ S  intermitges: tot- 
tot aixo, lligat als interessos que te Si- líders ambdues nacions. És evident que hom ha preservat fins a cert punt la se- 
ria en aquest cas i la nosa que li fan a les declaracions que fins ara ha vingut va honorabilitat; s'han fet certes conces- 
aquest ultim els grups integristes que fent Damasc han estat mes dirigides a sions pero el que si és cert, els objec- 
estan creixent en el Liban, esta creant un front comú, no contra els germans tius que I'animaven en un principi, han 
un desplavament de les possibilitats de raca; es a dir, la tesi siria es que I'lraq quedat en paraules, posicions ambi- 
síries. ha comencat una guerra que distreu els gües, reconciliacions simboliques. Per 
arabs del seu principal enemic objectiu altra banda el principal aliat de I'lran ha 
i enemic comú: Israel. Hi ha hagut re- aconseguit el pagament d'uns dos mil 
La cimera conciliació més aviat de tipus simbolic milions de dolars per part dels paisos 
a traves d'una reunió propiciada pel rei del golf amb la qual cosa sembla que 
El rei Hussein manifesta que estava de Jordania encara que no varen faltar queda clar que el paper de Siria dins de 
disposat a perllongar la cimera tant com les paraules amb els protagonistes o be I'Orient mitja continua essent molt im- 
fos possible per arribar a uns resultats alli mateix o a traves dels mitjans de co- portant malgrat les afirmacions que 
concrets en els principals assumptes municació. Varen expressar els seus s'han vingut sentint darrerament. 
que a ell li preocupaven: el front comú punts de vista amb menys duresa si pot D'immediat, tant Líbia com Síria feren 
contra I'lran, el retorn d'Egipte a I'orga- ser pero sense variar gaire les seves po- declaracions en els seus respectius pai- 
'nització de la Lliga ~ r a b  i per ultim acon- sicions molt clares; per altra banda Sí- sos que evidenciaven la clara disposi- 
seguir la reconciliació de I'lraq i Síria. ria es reafirmava en el fet que la guerra ció després de la cimera tals com <<Was- 
L'amfitrió d'aquesta reunió ha desenvo- del golf solament servia a I'imperialis- hington tem la revolució iraniana>>, <<els 
lupat tots aquests mesos i, principal- me. Iraq insisteix en el perill que repre- arabs s'han d'unir no contra I'lran sinó 
ment aquests Últims dies, una batalla di- senta per al món arab I'lran; també in- contra els EEUU>p, declaracions fetes 
plomatica a tots nivells a fi d'aconseguir sisti Siria en el fet que el retorn d'Egip- pel segon de Gaddafi en el mateix 
el que es proposa. Hi ha hagut fortes te a la Lliga tindria uns efectes mes do- d'Amman. 
pressions a Síria perque es distancies lents que positius. Cal remarcar que la La premsa síria no ha deixat relluir in- 
de I'lran, i Jordania i els paisos arabs política síria es manté en una coheren- dicis que hi hagi un canvi de posició en- 
moderats han jugat la carta economica; cia clara respecte a estar en contra dels vers I'lran o I'lraq i curiosament a Jor- 
es a dir, aquest any es produeix el ven- fets polítics que provocaren I'expulsió dania es cometava que tot aixo no te- 
ciment del termini de deu anys durant d'Egipte. Sembla que per part de la res- nia gaire importancia.~ 
els quals Siria ha vingut rebent ajut eco- ta de paisos arabs s'hagi oblidat certes 
nomic dels paisos petrolers com a pre- coses: per concretar, cladria dir que el Enric Crusat i de Abaria 
MEDITERRANEO 
MAURITANIA 
I MALI -7.- L-_\ , NIGER 
- 
P . M  lundadon., *OIS  
LA 
LlGA u m m m m ~ m ~ o .  
ARABE ISI *no d. ~nd.pnd.nrh 
Pai'sos que integren la Lliga Arab. ~ 


La cimera convocada per la Lliga Àrab: exit de presència o de resultats?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert