Espadalé, Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'ONU - HISTORIA 
L'Organitzacio de les Nacions Unides (ONU) 
L'ONU: evolució i canvi 
L'Organitzacid de les Nacions Unides (ONU) va ser creada a finals de la II 
Guerra Mundial amb les principals finalitats de mantenir la pau, promoure la 
cooperacid econbmica, cultural, social i humaniteria i garantir la seguretat 
dels Estats sobre la base dels principis d'igualtat i d'autodeterminacid, així 
com vetllar pel respecte dels Drets Humans (DD.HH.). 
L'ONU 6s successora de la Societat 
de Nacions -creada, sota el patrocini 
del president nordamerich Woodrow 
Wilson, pels tractats de pau que van 
posar fi a la I Guerra Mundial, i que no 
va saber o poder afrontar els problemes 
de la decada del 1930 ni aconseguir el 
seu objectiu principal de mantenir la 
pau-. Les primeres passes cap a la 
creaci6 de I'ONU van ser la Conferen- 
cia de Dumbarton Oaks (1944) i la Con- 
ferencia de Jalta (1945). Els dies 25 i 
26 d'abril de 1945, els representants de 
51 Estats reunits a San Francisco ela- 
boren i signen la Carta de les Nacions 
Unides, el text constitutiu de la nova or- 
ganitzaci6 mundial, que entra en fun- 
cionament el 24 d'octubre d'aquell 
mateix any. 
El sistema creat a San Francisco es 
basa en la victbria militar aliada i gira 
entorn de I'acord entre els *cinc grans*: 
Xina, els Estats Units, Franca, el Reg- 
ne Unit i I'URSS. 
La Carta de les Nacions Unides 
La Carta, basada en gran part en el 
Pacte de la Societat de Nacions, cons- 
ta de tres parts principals, dedicades 
als principis, I'estructura orgtinica fona- 
mental i les funcions de I'Orgnitzaci6, 
respectivament. 
Principis. L'ONU es configura com 
un organisme internacional dirigit a 
mantenir la pau i la seguretat interna- 
cionals. En aquest objectiu primordial, 
I'ONU s'ha de regir per una serie de 
principis que limiten I'arbitri dels seus 
brgans i membres: la igualtat sobirana 
de tots els seus membres, la prohibi- 
ci6 de l'ús de la forca i I'obligatorietat 
de rec6rrer a mitjans pacífics de solu- 
ci6 de conflictes s6n els fonamentals. 
Organització. L'Organitzaci6 comp- 
ta amb dos brgans principals: I'Assem- 
blea General i el Consell de Seguretat; 
I'Assemblea, formada per represen- 
tants de tots els Estats membres, es ba- 
sa en el principi d'igualtat, perd t6 
nomes funcions de recomanaci6 i con- 
sultives. En canvi, el Consell de Segu- 
retat esth format per un nombre limitat 
de membres, entre ells els cinc *grans* 
amb carhcter permanent, i t6 facultats 
decisbries pel que fa al manteniment de 
la pau i la seguretat internacionals. Pe- 
rb, com veurem m6s endavant, la prtic- 
tica ha afectat d'alguna manera el 
funcionament orgtinic de I'Organitzaci6. 
Per altra part, hi ha també altres br- 
gans encarregats d'aspectes particulars 
de I'Organitzaci6: el Consell dlAdminis- 
traci6 Fiduciaria (CAF) supervisa el r& 
gim de tutela; el Consell Econbmic i 
Social (ECOSOC) 6s un brgan consul- 
tiu en qüestions de cooperaci6 econb- 
mica i social, que promou I'establiment 
de relacions entre els Estats en aquest 
terreny, entre altres tasques; el Tribu- 
nal Internacional de Justícia (TIJ) s'ocu- 
pa de la soluci6 pacifica de conflictes i 
d'assessorar I'Organitzaci6 sobre pro- 
blemes jurídics; per Últim, la Secretaria 
General 6s I'brgan administratiu, que 
subministra personal als diversos br- 
gans, encara que compta també amb aC 
guna facultat d'iniciativa. 
Funcions. Les principals funcions de 
I'ONU regulades per la Carta s6n les 
següents: resoluci6 pacífica de contro- 
versies, seguretat col.lectiva, coopera- 
ci6 internacional econbmica i social, 
regim de territoris no autbnoms, regis- 
tre de tractats, etc. 
El supbsit en que es basava el siste- 
ma de I'ONU, la unitat entre els cinc 
grans (els aliats durant la guerra) va 
deixar d'existir aviat. Diferencies impor- 
tants entre I'URSS i les potencies oc- 
cidentals ja es van evidenciar a la 
Conferencia de Potsdam (juny 1945). 
La Guerra Freda 
L'etapa de 1945 a 1953, en plena 
*Guerra Freda*, esta marcada per una 
serie de crisis internacionals: el blo- 
queig de Berlín pels russos, la guerra 
civil a Grecia i la intervenci6 anglo- 
americana, el cop d'estat comunista a 
Txecoslovtiquia, el retorn de I'exercit 
frances a Indoxina, etc. El sistema de 
seguretat col.lectiva previst per la Car- 
ta no va poder funcionar, ja que era im- 
possible aconseguir el vot unanim dels 
cinc membres permanents del Consell 
de Seguretat. 
La guerra de Corea (1950-1953) 6s 
un punt de referencia, ja que treu a la 
llum les ambigüetats del sistema. El 27 
de juny de 1950, mentre I'URSS, pro- 
testant per I'ocupaci6 de I'esc6 xines 
per Taiwan, 6s absent del Consell de 
Seguretat, aquest, *havent constatat 
que I'atac dirigit contra la República de 
Corea per les forces armades de Co- 
rea del Nord constitueix una ruptura de 
la pau (...) recomana als membres de 
les Nacions Unides que subministrin a 
Corea del Sud tot I'ajut necessari-. 
Aquest text demostra que, malgrat 
haver-hi I'enviament a Corea d'una for- 
ca de I'ONU (FNUC) sota la bandera de 
I'Organitzaci6, tota I'execuci6 recau de 
fet sobre els Estats, principalment els 
EUA, que aporten els mitjans militars 
essencials i n'exerceixen el comanda- 
ment. Per tant, en paraules de J. Ver- 
hoven, *el 1950, s'anima d'alguna 
manera els Estats a exercir la legitima 
defensa, ja que el sistema no pot fun- 
cionar provisionalment, perque totes 
les condicions de la seva aplicacid en- 
cara no han estat definides, i cal actuar 
rhpidamentn. 
La distensid 
Un cop reintegrada I'URSS al seu es- 
c6 al Consell, I'Assemblea aprova la r e  
L'ONU - HISTORIA 
solucid 377 (*La Uni6 Per la Pau.): 
....en tots els casos en que el Consell 
no pugui exercir la seva funci6 de man- 
teniment de la pau i la seguretat inter- 
nacionals, I'Assemblea examinara 
immediatament la qüesti6 per tal de fer 
als membres les recomanacions ade- 
quades sobre les mesures col~lectives 
a prendre...*. 
Des dels anys cinquanta fins a la fi 
dels vuitanta, les Forces de manteni- 
ment de la pau de I'ONU han servit 
principalment per vigilar les treves o 
altos-al-foc. Per exemple, des de 1949, 
el grup d'observadors militars de I'ONU 
a l'lndia i el Pakistan (UNMOGIP), des- 
plegat a la regi6 de Jammu-Cachemira; 
la forca d'emergencia al Sinai de 1956 
a 1967; des de 1964, la Forca de man- 
teniment de la pau a Xipre (UNFICYP). 
A vegades, els cascos blaus pretenen 
impedir infiltracions militars com, des 
de 1978, la Forca provisional de I'ONU 
al Liban (FPNUL). 
Tan sols en una ocasi6 els cascos 
blaus han intervingut en combats 
oberts, a I'ex-Congo belga (Zaire) en- 
tre 1960-64. L'ONUC (20.000 homes) 
havia de urestablir I'ordre i mantenir la 
unitat del país*, 6s a dir, reduir la se- 
cessi6 de Katanga. L'afer era dificil i el 
secretari general, D. Hammarskjold, va 
morir en accident aeri quan s'hi tras- 
lladava a negociar (1961). Finalment, la 
rebelali6 va ser sufocada i els cascos 
blaus van abandonar el pais el 30 de 
juny de 1964. 
Aquestes operacions s'afronten a la 
punyent dificultat del seu financament. 
En els anys 60, la intervencid a I'ex- 
Congo belga provoca una greu crisi fi- 
nancera i política, que va acabar amb 
el dictamen del TIJ (20107162) que ales 
despeses del FUNU i I'ONUC s'ade- 
qüen a la missi6 de I'Organitzaci6n. 
A comenpaments dels noranta, 
I'ONU esta endeutada (81 6 milions de 
dblars el 31/12/91) amb nom6s 25 dels 
171 membres al dia de pagament de 
quotes. El mbs gran deutor 6s Estats 
Units, amb una quota del 25% del pres- 
supost de I'ONU (amb un deute acumu- 
lat de 739,4 milions de dbla rs... 6s a dir, 
el 90%~ del deute total de I'ONU). 
La post-guerra freda: el nou paper 
de I'ONU 
A finals dels vuitanta, amb la desa- 
parici6 de I'antagonisme Est-Oest, les 
intervencions de I'ONU es multipliquen 
i, sobretot, canvien d'abast i de sig- 
nificat. 
En primer lloc, el paper de bons ofi- 
cis del secretari general es desenvolu- 
pa. Aquest no bs, certament, un nou 
paper. La Resoluci6 242 del 2211 1167, 
referida al conflicte arabo-israelia, con- 
NOM 
Trygve Li 
- . a  
ali 
etarls Generals de I'ONU 
P A ~  ANYS 
Noruega 1946-1 952 
uag nammarslcjolc Sukia 1953-1 961 
U Thant Birmhnia 1962-1 971 
Kurt Walc Austria 1973-1 981 
Javier Pd Perú 1982-1991 
Butros G Egipte 1992- ? 
fia al secretari general la tasca d'inten- 
tar apropar els punts de vista dels bel.li- 
gerants. De fet, el secretari general 
interv6 quan les grans potencies estan 
disposades a deixar-lo actuar. Entre 
1973 i 1979, els EUA, primer amb H. 
Kissinger i amb J. Carter desprbs, ac- 
tuen de mitjancer entre les parts al 
conflicte citat. No obstant, amb el res- 
sorgiment sovietic, el secretari general 
de I'ONU s'imposa com la personalitat 
idbnia per presidir des de I'inici la reso- 
luci6 de diversos conflictes inacabables: 
Afganistan, Angola, El Salvador. CONU 
hi constitueix un mecanisme d'assisten- 
cia tknica, organitzant la negociaci6, 
restant clar que, si bé pot ajudar a la cris- 
tal.litzaci6 de les discussions, no pot en 
cap cas substituir les parts: s6n elles qui 
en Últim terme han d'arribar a un acord. 
Pel que fa als cascos blaus, ja no 
es tracta de subministrar aforces- 
tampons* en I'espera d'una possible 
solucid, sin6 d'intentar contribuir en un 
proc6s de fons. Per exemple, entre el 
1989 i 1990, el Grup d'Assistbncia de 
Nacions Unides per al periode de tran- 
sici6 (GANUPT), de 6.700 homes, por- 
ta Namibia a la independencia. 
Aquesta extensi6 del paper de I'ONU 
i les seves ambigüitats s6n il-lustrades 
per les dues operacions mes importants: 
1) L'Autoritat Provisional de les Nacions 
Unides a Cambodja (APRONUC) 
-15.900 militars, 3.600 controladors ci- 
vils, 150 funcionaris internacionals-- im 
plica, I'any 1992, assumir, posar sota la 
tutela de I'ONU, Cambodja, per tal de 
desarmar les faccions i organitzar elec- 
cions. L'ONU ha de posar fi a una gue- 
rra civil de mes de 20 anys i engegar 
una Cambodja democratica. 
2) La Forca de Protecci6 de les Na- 
cions Unides (UNPROFOR), de 14.000 
homes, enviada a I'ex-lugoslhvia el fe- 
brer de 1992,6s una intervenci6 de ti- 
pus tradicional, consistent en impedir 
els enfrontaments entre serbis i croats 
mitjancant el desplegament de cascos 
blaus a les regions croates ocupades 
per I'Exercit Federal Iugoslau i les mi- 
lícies serbies i intentar aturar els com- 
bats a Bbsnia-Herzegovina. Com la 
majoria de la resta de forces de I'ONU 
destinades a separar els combatents, 
la UNPROFOR tambb es podria enfan- 
gar en una operaci6 inacabable. 
En definitiva, I'ONU continua essent 
un instrument; les seves capacitats i 
modalitats d'acci6 depenen alhora de 
la conjuntura internacional i del com- 
portament de les potencies, com ho 
confirma la Guerra del Golf (1991): 
I'ONU, o mes ben dit, el Consell de Se- 
guretat, va servir fonamentalment com 
a insthncia de legitimaci6 de la coali- 
ci6 dirigida pels EUA en la seva lluita 
contra I'lrak de S. Hussein. 
llicenciada en Cibncies Polltiques. 


L'ONU: evolució i canvi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert