Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'OBLIT DE LA HISTORIA 
La inestabilitat que es mant6 des de fa mes de setanta anys en I'in- 
dret del mbn que denominem Orient MitjPl 6s patent i fins i tot ens hi 
hem acostumat, per6 els fets actuals 6s evident que s6n consequhn- 
cia d'unes actuacions anteriors que sovint s'obliden i en la majoria 
dels casos sbn desconeguts pel gran públic; el tractament diferenciat 
dels successius aconteixements que es fa a traves dels mitjans infor- 
matius i polítics aboquen a fer un recorregut a traves de la historia 
per a recobrar les veritables raons dels posteriors conflictes. 
Es podria pensar que I'inici de tot el 
problema s'esdev6 a conseqübncia de la 
i m i 6  de Kuwait per I'lraq; és una qües- 
ti6 recent i en última insthncia podríem 
allunyar-nos fins a la disgregaci6 de I'im- 
peri otorna per a trobar les raons del que 
esta succeint; formalment seria aixi perd 
cal aprofundir mes en la qüesti6 per re- 
trobar els autbntics orígens. 
Ja pels voltants del 1869 I'imperi ote 
mA, a fi de refermar la seguretat del Golf 
Pbrsic organitza la regi6 de Bagdad en 
Vilayets sota I'autoritat de Midhat Pacha. 
La por de que el poder acumulat per 
aquest el faci perillds per *La Porta* fa 
que el Solda decideixi separar la regi6 
de Basora i creari un nou Vilayet, el de 
Basora. Cany 1891 es pren la determina- 
ci6 per part de *la Sublim Portam de d e  
nar el titol de Kaimakam a I'emir de Ku- 
wait, el qual equivalia al de prefecte sota 
I'autoritat del valí de Basora i per tant ma- 
nifestava aixi que considerava I'emirat 
com a part integrant de I'imperi otoma. 
S'obre, no obstant, una etapa a partir 
d'aquests darrers anys del segle XIX d'in- 
fluencia política de la Gran Bretanya la 
qual desitja crear les condicions favora- 
bles per protegir la ruta de les índies. El 
1899 malgrat les protestes de *la Porta*, 
Londres es fa donar la representaci6 di- 
pornatica per I'emir de Kuwait i li fa pre 
metre que no comprometrA el seu terri- 
tori sense el consentiment de la Gran 
Bretanya; tant 6s aixi que en funci6 
d'aquest tracte I'emir nega al govern ale- 
many la continuaci6 del ferrocarril --dit 
de Bagdad- que arribés a Kuwait i que 
Russia constnrís un dipbsit de carb6 pels 
seus vaixells el 1909. La creacid de la 
companyia petrolera AngloPersian Oil va 
lligar encara mes tot aquest sector a la 
Gran Bretanya. Posteriorment hi hague- 
ren intents dins del mateix Kuwait per 
atansar-se a Turquia causa que fou ofe- 
gada amb I'assassinat de I'Emir; el seu 
successor, membre de la mateixa famí- 
lia, afavoria el que la Gran Bretanya o b  
tingu6s de Turquia el 1913 el reconeixe- 
ment del protectorat exercit sobre Kuwait 
i no tan sols d'aquest sin6 també el que 
exercia sobre Bahrein, Qatar i Oman; a 
canvi Turquia mantenia la sobirania se 
bre Chatt-al Arab. Que esclates la Prime- 
ra Guerra Mundial poc temps després va 
impedir la ratificaci6 d'aquest tractat perd 
no obstant aixb les potencies estrange- 
res varen considerar I'emirat com un es- 
tat independent sota la protecci6 de la 
Gran Bretanya. Cal afegir que per tal 
d'assegurar la inviolabilitat dels protecte 
rats esmentants, la Gran Bretanya reco- 
neixia la sobirania de I'lbn Saoud sobre 
el Nejd i el Hassa en un acta del 26 de 
desembre de 1915. Set anys m& tard 
amb motiu de la convenci6 de Oukair es 
definia la frontera entre Kuwait i Arabia 
Saudita determinant també que les z e  
nes de Mountefik, Zafir i Amarat pertan- 
yien a I'lraq; aixi mateix s'establia una 
zona on tant el Nejd com Kuwait deurien 
tenir els mateixos drets que en un futur 
prbxim es delimitarien. 
La formaci6 de I'lraq en els territoris 
de I'antic imperi Otomh va 6sser un fet 
perd també, la reivindicaci6 des del seu 
origen de la seva sobirania sobre Kuwait 
i una de les raons que s'oferien era la de 
que Turquia havia separat Kuwait del Vi- 
layet de Basora i que el consell legisla- 
tiu de I'emirat havia admb que no ha- 
via deixat de formar part d'aquest Vilayet. 
El fill de Faisal, el primer rei de I'lraq, 
Ghazi, I'any 1939 va donar les ordres per 
incorporar Kuwait a I'lraq; ordres que va- 
ren ser retirades per consell del primer 
ministre Nuries Said a fi i efecte d'acom- 
plir el desig d'una forma mes pacífica. 
Cany 1958 6s un any molt important en 
aquest indret: la creaci6 de la uni6 de 
I'lraq i Jordania 6s el punt mk im d'en- 
teniment entre les dues monarquies; els 
seus sobirans Hussein i Faisal de la fa- 
míiia Haiximita s6n cosins. Aquesta uni6 
no dura gens a conseqübncia del cop 
d'estat que convertí a I'lraq en repúbli- 
ca; aquest aconteixement va tirar per ter- 
ra la possible integracid de Kuwait a 
I'lraq, idea que s'havia plantejat a través 
d'un tractat secret en el que la Gran Bre- 
tanya no n'era aliena. La nova posici6 p e  
lítica i el nou r@im establert a Damasc 
trencaven la línia d'influbncia que per a 
Gran Bretanya era del tot imprescindible 
pel domini neocolonialista del que era 
part interessada. La línia Palestina, Trans- 
jordania, Iraq, Kuwait, Golf Persic es tren- 
cava i per tant es feia necessari per la 
Gran Bretanya la persistbncia d'un Ku- 
wait independent lligat a la potencia pre 
tectora. Des de I'any 1938 en el que es 
descobriren jaciments de gran riquesa en 
I'emirat la importancia econdmica del te- 
rritori s'ha transformat; cal dir que en el 
seu temps I'emir va concedir 11explotaci6 
dels jaciments de petroli a la Koweit oi1 
Cia. fins I'any 2026 Les relacions de Ku- 
wait amb la monarquia de I'lraq varen é s  
ser bones mentre aquesta Última va exis- 
tir sobretot pel que fa als lligams de tipus 
econdmic; .es amb la implantaci6 de la 
república que comencen a debilitar-se 
encara que les importacions de I'emirat 
a I'lraq augmenten i tamb6 les conces- 
sions de bosses d'estudis als estudiants 
de Kuwait. Seria el 19 de juny de 1961 
quan la Gran Bretanya va renunciar al 
protectorat que exercia des de I'any 1899 
sobre I'emirat i d'aquesta forma Kuwait 
accedia a la independencia; cal fer es- 
ment de la politica que porta el nou r& 
gim envers el petroli que alarma la Gran 
Bretanya i va voler assegurar amb la in- 
dependbncia d'aquest emirat el control 
de la produccid de petroli i dificultar 
d'aquesta manera una Mura possible an- 
nexi6; no es pot oblidar que I'any 1939 
el consell legislatiu de I'emirat es va de- 
clarar a favor de la uni6 amb I'lraq. Cinc 
dies després de I'a& a la independbn- 
cia Kassem reivindica el territori de Ku- 
wait i diu que *Kuwait formara part eter- 
nament del territori de I'lraq*. A mes a 
m6s proposa a I'emir concedir-li el títol 
de ~Kaimakam* i I'amenap amb el de- 
licte de rebel.li6 si es nega. També de- 
clara nul I'acord de 1899 signat per 
Dossier Cdob nO 35 - 1991 
Cheik-Mubarak governador del territori 
que depenia del Vilayet de Basora. 
Les amenaces d'utilitzacib de la foqa 
per acomplir aquests desigs fan que 
Gran Bretanya envl un exercit per tal 
d'evitar la invasi6 i finalment aquesta no 
es dugu6 a terme. Cal afegir que també 
Arhbia Saudita va enviar un contingent 
armat en ajuda de I'emir, finalment, la Lli- 
ga Arab admetia a Kuwait en la seva or- 
ganitzacid amb dos vots en contra: els 
d'lraq i Iemen. Vint-i-nou anys despres el 
conflicte torna a esser actualitat. 
La fi de l'lmperi i els mandats 
El 10 d'agost de 1920 obeint les exi- 
gencies de les potencies vencedores de 
la primera guerra mundial, Turquia firma- 
va el tractat de pau a la ciutat de Sevres 
molt a prop de París; entre altres clhu- 
sules Arhbia, Mesopothmia i Palestina 
quedaven en mans dels anglesos i en les 
dels seus vasalls locals. Gran Bretanya 
tamb6 ocupava Mossul, un territori molt 
ric en jaciments petrolífers, -1'actual 
nord-est de I'lraq aleshores Mesopot& 
mia. Siria fou assignada a Franca. Pel 
que fa a I'Orient Mitjh aquestes s6n les 
principals clhusules del tractat; aquesta 
patia d'un defecte molt important i 6s que 
es caracteritzava per una prevista inten- 
ci6 en la que la nula claredat i omissi6 
en els punts mes essencials -les 
fronteres- no es varen delimitar amb 
I'exactitud que s'hauria d'haver fet; tam- 
poc va quedar clara la qüesti6 de la p m  
teccid de les minories nacionals que en- 
cara quedaven en mans dels turcs i en 
les d'aquelles que hi podia haver en els 
possibles nous estats. És evident que es 
creaven les condicions necesshries per 
a una futura intervencid i per a un nou 
ordenament si calia per part de les pe 
tencies colonials; la lluita entre Gran Bre- 
tanya i Franqa en aquesta regi6 va 6s- 
ser enorme i obstinada durant els tres 
anys que segueixen al tractat de Versa- 
Iles; no es pot dir que es reduís a un des- 
acord diplomhtic entre potencies ami- 
gues: el resultat va &ser evident amb la 
preponderhncia del poder angles en el 
sector. 
La Gran Guerra d6na lloc a I'emanci- 
pacid dels territoris que hom denomina- 
va com I'A&bia turca, o la Turquia d'Asia, 
les potencies aliades i totes les societats 
secretes que cooperaven amb elles ha- 
vien entrat en guerra sense haver-se pe 
sat d'acord en I'estructura política que 
s'havia de donar a tots els territoris que 
serien arrencats a I'imperi turc otomh. De 
fet es donava d'aquesta manera la pos- 
sibilitat a les grans potbncies d'actuar de 
la manera mes adient als seus interes- 
sos una vegada es firmes la pau. Els ser- 
veis secrets Briihnics d'Egipte tenien con- 
fianca amb el Xerif de les dues ciutats 
santes -La Meca i Medina- Hussein, 
el qual en el seu moment i a traves 
d'unes consultes amb els dirigents de 
Damasc va proposar a Henry MacMa- 
hon, alt comissari angles al Caire, subs- 
tituir amb I'ajuda Brithnica el Califat Oto- 
mh pel Califat ~ r a b  en profit de la seva 
casa, la Haiximita. Cal dir que hi havia 
un desig comú d'alliberar-se del poder 
turc i que aquest era I'unic lligam d'uni6 
dels nacionalistes dins el mateix si de les 
seves organitzacions. Fóu 1'1 de gener de 
1916 quan s'arribh a I'acord de que la 
Gran Bretanya ajudaria als Arabs a es- 
tablir les diferents formes de govern que 
es considerarien adequades i ajudaria 
tan sols ella Gran Bretanya a *Proveir els 
funcionaris necessaris per la constitucid 
d'una forma administrativa sblida* i a 
mes a mes hi afegia *La situaci6 i els in- 
teressos adquirits per ella en els vilayets 
de Basora i Bagdad necessitaven mesu- 
res especials de control administratiu*. 
En funcid d'aquest acord Hussein es Ilan- 
a la lluita en el desert al costat dels 
aliats contra les potencies centrals el 2i 
de juny i el 6 de novembre es proclama- 
va rei dels Arabs. Mentre Fmnp i la Gran 
Bretanya havien comencat a negociar 
per arribar a uns acords sobre la regi6. 
El resultat en fou I'acord secret Sykes- 
Picot de 16 de maig de 1916; aquest do- 
cument no coincidia en gran part amb les 
promeses que havia fet MacMahon a 
Hussein. En I'acord s'establien diverses 
zones: els vilayets de Bagdad i de Ba- 
sora formaven una Zona Vermella, Pales- 
tina una Zona Marr6, la Zona &* s'este- 
nia de I'antic Líban a Mossul, la Zona *B. 
de I'istme d'Akabba a Kirkuk. En aques- 
tes condicions Franm i Gran Bretanya es 
declaraven disposades a reconeixer un 
estat hrab o bé una confederaci6 d'estats 
independents soia la sobirania d'un cabdill 
hrab en les zones &* i UB*, aixb sí, te- 
nint un dret de prioritat sobre les empre- 
ses i els pr6stecs locals i el dret exclusiu 
de proveir de funcionaris i consellers les 
dues zones: Franp es quedava la Zona 
&W (zona Blava) i la Gran Bretanya la 
Zona UB* (zona Vermella). Acabada la 
Gran Guerra i després d'haver dubtat en- 
tre annexionar la zona Vermella a I'lmpe- 
ri o I'establiment d'un control indirecte so 
bre la Mesopothmia, Londres es decanth 
per la segona soluci6 i va demanar als ira- 
quians mitjanpnt un referendum si esta- 
ven d'acord en la constitucid d'un estat 
Arab sota el control Brithnic que cornpren- 
gu6s els tres vilayets Mesopothmics. 
Aquest referendum com es veu dona- 
va per descomptat que el Wlayet de Mos- 
sul quedava integrat a I'lraq; per tant no 
es complia el que formes part de la zona 
&B com s'havia establert. Finalment dins 
d'aquesta lluita que ja hem esmentat di- 
plomAtica entre Franca i Gran Bretanya 
les dificultats es resolgueren el 15 de se- 
tembre de 1919 per un acord entre les 
dues potencies que atorgava el Vilayet a 
la Gran Bretanya. 
La Societat de Nacions institucionalit- 
zh el r&im de mandats: el 25 d'abril de 
1920 el seu consell suprem va designar 
Franca com potencia mandathria per a 
Liban i Síria, i Gran Bretanya per a Me- 
sopothmia i la zona marr6. D'aquesta 
manera finalitzava una etapa de domini 
otomh per a iniciar-ne una altra de do- 
mini colonialista i neocolonialista. 
Finalment la línia Haifa, Amman, Bag- 
dad, Kuwait, quedava controlada per la 
Gran Bretanya com a pas d'uni6 amb 
l'índia amb el port estrategic de Kuwait 
i a m6s a més amb I'annexi6 del Vilayet 
de Mossul, ric en jaciments petrolífers. 
Dossier Cidob r f  35 - 1991 


L'oblit de la història

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert