Aproximació a la relació entre els músics montblanquins del segle XIX i inicis del XX i els seus oficis, bàsicament menestrals, i se'n estudia l'evolució. Així, i a mesura que avança el segle, es comprova com la proporció de músics artesans va decreixent i augmenten els músics amb altres oficis dins els sectors industrials i altres serveis. Comprovarem que les ocupacions més nombroses són, en primer lloc, la de sabater i ,en segon lloc, la d'espardenyer. També s'explica la forta cohesió social interna que es buscaba tant dins de l'agrupació instrumental com dins del mateix gremi, fet que afavoria la fortalesa dels nuclis familiars dins de les orquestres
