Revistes Catalanes amb Accés Obert

www.cidob.org
28
L’Organització Mundial del Comerç (OMC) és l’únic òrgan internacional encarregat d’establir les nor-
mes que regeixen el comerç internacional; també és l’únic amb capacitat real per sancionar els països
que incompleixin les regles. Es crea oficialment el gener de 1995, gairebé cinquanta anys després de
la Conferència de l’Havana que havia d’establir l’Organització Internacional del Comerç (OIC).
L’OMC, com l’Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) el qual integra i substitueix, fun-
ciona a base de conferències ministerials i de rondes de negociació (si les negociacions superen el
marc temporal de les conferències), en les quals es prenen efectivament els acords. Actualment ens
trobem enmig de la Primera Ronda de Negociacions, iniciada a la Conferència de Doha, i ja s’han cele-
brat cinc conferències ministerials: Singapur (desembre de 1996); Ginebra (maig de 1998); Seattle
(novembre de 1999); Doha  (novembre de 2000); i Cancún  (setembre de 2003).
L’OMC és una organització internacional de caràcter permanent i amb una sòlida base jurídica, contrà-
riament al GATT, que tenia un caràcter ad hoc i provisional. Així, mentre el GATT comptava amb “parts
contractants”, l’OMC està integrada per “membres”. 
QUÈ ÉS L’OMC?
DADES, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT
 Administrar i aplicar els acords comercials de l’OMC.
 Ser un fòrum per a noves negociacions comercials.
 Mitjançar per resoldre les diferències comercials.
 Supervisar les polítiques comercials nacionals dels seus membres.
 Oferir assessoria tècnica als països en desenvolupament.
 Cooperar amb altres organitzacions internacionals.
La base de funcionament està constituïda pels acords de l’organització, que són negociats i signats
per la majoria dels països membres que participen en el comerç mundial. Aquests acords són essen-
cialment contractes que estableixen les normes jurídiques fonamentals del comerç internacional i
obliguen els governs a mantenir-se dins dels límits del conveni.
F U N C I O N S
 Principi de Nació Més Afavorida: Vol dir que no hi pot haver un tracte preferencial o discrimina-
ció entre els membres.
 Tractament Nacional: Implica que no es pot discriminar entre béns i serveis nacionals i estrangers.
 Compromís únic: Suposa que la negociació és un paquet indivisible de compromisos i que no es
poden prendre decisions de manera separada entre aquests.
 Tractament especial i diferenciat: Significa una excepció al principi de Nació Més Afavorida, ja que
reconeix la necessitat d’aplicar un tractament especial als països del Sud. Aquest principi, però,
es redueix a facilitar períodes de transició més llargs per a l’execució dels acords de l’OMC, ja que
les normes són les mateixes que per als països industrialitzats.
PRINCIPIS
Dades bàsiques
Fundació15 d’abril de 1994 a Marràqueix (Marroc). Efectiva des de l’1 de gener de 1995
SeuGinebra (Suïssa)
Membres146 països (abril de 2003)
Òrgans directiusConferència Ministerial; Consell General; Secretaria
Director GeneralSupachai Panitchpakdi (Tailàndia), des del 2002
Pressupost155 milions de francs suïssos el 2003
Personal de la Secretaria560 persones
29
QUÈ ÉS L’OMC? DADES, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT 
Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) de
1994Continua regulant, com ho ha fet sempre, el comerç de
mercaderies. La versió actualitzada de l’acord s’anomena “GATT
1994”.
Acord General sobre el Comerç de Serveis (AGCS, o GATS
en les sigles en anglès)Primer conjunt de regles multilate-
rals, jurídicament obligatòries, que regeixen el comerç
internacional de serveis.
Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lec-
tual relacionats amb el Comerç (ADPIC, o TRIPS, en
anglès)Regula temes relacionats amb la propietat industrial
(invencions, patents, marques, etc.) i els drets d'autor (obres
literàries, artístiques, musicals, cinematogràfiques, etc.). En
aquest acord s'inclouen temes com les patents sobre els medi-
caments o les anomenades patents de vida.
Acord sobre les Mesures en Matèria d’Inversions Relacio-
nades amb el Comerç (MIC)Vol assegurar que tots els països
estiguin subjectes a les mateixes normes respecte a la utilitza-
ció de certes mesures en matèria d’inversió, les quals poden ser
la causa de la distorsió comercial. 
Acord sobre Agricultura (AoA)Un dels més polèmics i difí-
cil d’aplicar. Es basa en els anomenats tres pilars: accés al mercat,
suport interior i subsidis a l’exportació. Els estats membres de
l’OMC es comprometen a incrementar l’accés al mercat, com tam-
bé a reduir el suport domèstic i les despeses dels subsidis a
l’exportació. L’AoA també inclou referències a aspectes no comer-
PRINCIPALS ACORDS ADMINISTRATS
Les decisions en l’OMC es prenen normalment per consens, entre els governs de tots els paï-
sos membres, i en el seu defecte per votació. 
Per prendre les decisions per consens, les reunions informals són de vital importància ja que
representen el procés necessari per tal que una gran diversitat de membres es posin d’acord.
Algunes qüestions d’especial dificultat s’han de debatre en grups més petits. Últimament una
pràctica adoptada és que el president d’un grup de negociació provi d’aconseguir la confor-
mitat mitjançant la celebració de consultes en les diferents delegacions, en grups de dos o
tres, o en grups de 20 o 30 representants de les delegacions més interessades. Malgrat tot,
són  moltes les veus que s’aixequen per protestar per la manca de transparència i democràcia
interna. Són molt criticades les negociacions de l’anomenada “sala verda” (green room, el color
de la sala de reunions del director general), un sistema de reunions informals entre 20 i 40
delegacions, iniciat durant la Ronda Uruguai, en les quals hi participen un nombre reduït de
països. Aquests poden arribar a acords que més tard seran ratificats per consens per part de
tots els països membres (molts dels quals mai no han estat convidats a les reunions).
Quan no és possible arribar al consens, l’Acord sobre l’OMC preveu la votació, que es guan-
ya per majoria dels vots emesos i que es realitza sobre la base de “cada país un vot”. 
PRESA DE DECISIONS
cials, com la seguretat alimentària, el medi ambient i el tracta-
ment diferencial i especial dels països en desenvolupament.
Acord sobre l’Aplicació de Mesures Sanitàries i Fitosa-
nitàries (MSF)Estableix unes regles bàsiques per tal de protegir
la vida i la salut de les persones i els animals, com també pre-
servar els vegetals. Aquest acord es centra en les mesures relatives
a la innocuïtat dels aliments i és aplicable a totes les mesures
sanitàries i fitosanitàries que poden afectar, directament o indi-
recta, el comerç internacional.
Acord sobre el Tèxtil i els Vestits (ATV)Substitueix l’an-
terior Acord Multifibres negociat per primera vegada el 1973.
L’ATV posa una data fixa, l’any 2005, per reintegrar aquest sec-
tor al comerç internacional, ja que des del 1962 estava sotmès
a règims especials fora de les normes del GATT.
Acord sobre SalvaguardesLes mesures de salvaguardes
poden ser adoptades pels membres de l’OMC per tal de restrin-
gir temporalment les importacions d’un producte, i així protegir
una branca de producció nacional específica que es veu ame-
naçada per l’augment d’importacions d’un tipus de producte de
la mateixa branca. Aquest acord estableix terminis per totes les
mesures de salvaguarda (“clàusula d’extinció”).
Acord sobre Subvencions i Mesures CompensatòriesPer
primera vegada s’acorda una definició de subvenció en l’àmbit
internacional. Aquest acord sotmet a disciplina la utilització de
subvencions i reglamenta les mesures que els països poden adop-
tar per contrarestar els efectes de les subvencions. 
30
QUÈ ÉS L’OMC? DADES, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT 
MÀXIMA AUTORITAT
Conferència Ministerial
Integrada pels ministres de Comerç dels països membres, és
el màxim òrgan de presa de decisions de l’OMC i es reuneix
com a mínim una vegada cada dos anys. Fins ara les trobades
han estat: Singapur (1996); Ginebra (1998); Seattle (1999);
Doha (2000) i Cancún (2003). La Conferència Ministerial pot
adoptar decisions sobre tots els assumptes o àmbits que con-
templa qualsevol dels acords comercials multilaterals (en què
intervenen més de dos països).
SEGON NIVELL
Consell General
Integrat per ambaixadors i caps de delegació dels estats mem-
bres destinats a Ginebra, porta a terme la tasca ordinària de
l’organització en el temps transcorregut entre les conferències
ministerials. Es reuneix periòdicament per realitzar les funcions
de l’OMC i compta amb una Secretaria amb seu a Ginebra. Del
Consell General depenen l’Òrgan de Solució de Diferències i
l’Òrgan d’Examen de les Polítiques Comercials. De fet, els tres
són un mateix.
Òrgan de Solució de Diferències (OSD)
El Consell General es reuneix en qualitat d’aquest òrgan per
supervisar el procediment de solució multilateral de diferèn-
cies entre els membres. És l’únic òrgan entre els organismes
multilaterals amb capacitat sancionadora. Quan un o diversos
països membres detecten l’incompliment d’alguns dels acords
de l’OMC, per part d’algun altre país o països membres, acu-
deixen a l’OSD per interposar una demanda. L’OSD consta d’uns
Grups Especials de solució de diferències, formats per experts
i establerts per emetre dictàmens sobre diferències sense resol-
dre, i d’un Òrgan d’Apel·lació. Les resolucions dels grups
d’experts són vinculants i poden derivar en sancions comer-
cials.
Òrgan d’Examen de les Polítiques Comercials
El Consell General es reuneix en qualitat d’aquest òrgan per
analitzar i supervisar l’adequació de les polítiques comercials
de cada país membre a la normativa de l’OMC. Per aquest motiu,
posa a l’abast dels països una amplia gamma d’estudis i tre-
balls que permeten ampliar la tasca d’orientació i informació.
TERCER NIVELL
Constituït per tres consells especialitzats responsables del
funcionament dels Acords de l’OMC que tracten una àmplia
esfera del comerç. Estan integrats per tots els membres de
l’OMC i cadascun d’aquests supervisa el funcionament dels res-
pectius acords multilaterals relatius al comerç de mercaderies,
de serveis i de la propietat intel·lectual. Actuen sota les direc-
trius del Consell General i tenen òrgans subsidiaris.
ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT
Consell del Comerç de Mercaderies (CCM)
Assumeix els acords del GATT sobre el comerç internacional de mer-
caderies i està format per onze comitès que s’ocupen de temes
específics (agricultura, accés als mercats, subvencions, mesures anti-
dumping, etc.). Consta també de l’Òrgan de Supervisió dels Tèxtils
(en el qual no estan representats tots els països membres), dels
Grups de Treball sobre les Empreses Comercials de l’Estat i d’Ins-
pecció Prèvia a l’Exportació i del Comitè de l’Acord sobre Tecnologia
de la Informació, els quals informen al CCM sobre la seva tasca.
Consell del Comerç de Serveis (CCS)
S’encarrega de revisar el funcionament de l’Acord General sobre el
Comerç de Serveis (AGCS, o GATS en les sigles en anglès). Els seus
òrgans subsidiaris s’ocupen, entre d’altres, dels serveis financers,
les reglamentacions nacionals i les normes de l’AGCS.
Consell dels Aspectes dels Drets de la Propietat Intel·lectual
relacionats amb el Comerç
S’encarrega de revisar l’aplicació de l’Acord sobre els Aspectes dels
Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC
o TRIPS, en les sigles en anglès) i, en particular, del compliment
per part dels membres de les obligacions que els corresponen. Ofe-
reix als membres l’oportunitat de fer consultes sobre qüestions
referents als aspectes dels drets de propietat intel·lectual rela-
cionats amb el comerç.
Comitès i grups de treball especialitzats 
En aquest mateix nivell trobem sis òrgans més que han de passar
comptes al Consell General, els quals tenen un àmbit de competèn-
cia més petit. Estan integrats per tots el membres de l’OMC i abasten
qüestions diferents: comerç i desenvolupament, medi ambient, acords
comercials regionals, i qüestions administratives. A la Conferència
Ministerial de Singapur (1996) es decideix crear nous grups de tre-
ball per examinar les qüestions de la inversió i política de competència,
la transparència de la contractació pública i la facilitació del comerç.  
Comitè del Comerç d’Aeronaus Civils i Comitè de Contractació
Pública
Són dos òrgans subsidiaris que s’ocupen dels acords plurilaterals i
també han d’informar regularment al Consell General de les seves
activitats. Aquests acords no estan signats per tots els membres
de l’OMC. 
Comitè de Negociacions Comercials (CNC)
Establert en virtut de la Declaració de Doha (2001), funciona sota
l’autoritat del Consell General i és responsable d’implantar i super-
visar els òrgans subsidiaris de negociació, als quals s’encarreguen
les converses sobre les diferents matèries de la Ronda de Doha.
31
QUÈ ÉS L’OMC? DADES, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT 
Estructura de l’OMC
Comitès de
Accés als Mercats
Agricultura
Mesures Sanitàries i
Fitosanitàries
Obstacles Tècnics al Comerç
Subvencions i Mesures
Compensatòries
Pràctiques Antidumping
Valoració de Duana
Normes d’Origen
Llicències d’Importació
Mesures en matèria d’Inversions
relacionades amb el Comerç
Salvaguardes
Òrgan de Supervisió dels Tèxtils
Grup de Treball sobre
les Empreses Comercials de
l’Estat
Programa de Doha per al
Desenvolupament: CNC i els seus òrgans
Òrgan d’Apel·lació
Grups Especials de Solució de Diferències
Comitès de
Comerç i Medi Ambient
Comerç i Desenvolupament
Subcomitè de Països Menys Avançats
Acords Comercials Regionals
Restriccions per la Balança de Pagaments
Assumptes Pressupostaris, Financers i
Administratius
Grups de treball sobre
Adhesions
Grup de treball sobre
la Relació entre Comerç i Inversions
la Interacció entre Comerç i Política de
Competència
la Transparència de la Contractació Pública
Comerç, Deute i Finances
Comerç i Transferència de Tecnologia
Comitè
del Comerç de Serveis Financers
de Compromisos Específics
Grups de treball sobre
la Reglamentació Nacional
las Normes de l’AGCS
Acords Plurilaterals
Comitè del Comerç
d’Aeronaus Civils
Comitè de Contractació Pública
En Sessió Extraordinària
Consell del Comerç de Serveis / Consell dels ADPIC /
Òrgan de Solució de Diferències / Comitè d’Agricultura
/ Comitè de Comerç i Desenvolupament / Comitè de
Comerç i Medi Ambient
Grup de Negociació sobre
Accés als Mercats/Normes
Consell del Comerç
de Serveis
Consell dels Aspectes dels Drets
de la Propietat Intel·lectual
relacionats amb el Comerç
Consell del Comerç
de Mercaderies
Conferència Ministerial
President
El Consell General reunit com a
Òrgan d’Examen de les Polítiques Comercials
El Consell General reunit com a
Òrgan de Solució de Diferències
Comitè de Negociacions Comercials
Plurilateral
Comitè de l’Acord
sobre Tecnologia
de la Informació
Informa al Consell General (o a un òrgan subsidiari)
Informa a l’Òrgan de Solució de Diferències
Els Comitès dels Acords plurilaterals informen de les seves activitats al Consell General o al Consell del Comerç de Mercaderies, encara que no tots els Membres de l’OMC han signat aquests acords
El Comitè de Negociacions Comercials informa al Consell General
SECRETARIA / DIRECTOR GENERAL OMC
Consell General
President
 OMC
Encapçalada pel Director General de l’OMC, compta amb una plan-
tilla de 560 treballadors, el 81% dels quals procedeixen de països
desenvolupats, principalment de França i del Regne Unit. Cada
divisió o dependència de la Secretaria depèn directament del
Director General o d’un dels quatre directors generals adjunts.
Algunes de les seves competències són les següents:
Assistència administrativa i tècnica als òrgans delegats de
l’OMC (consells, comitès, grups de treball o grups de negociació)
respecte a les negociacions i l’aplicació dels Acords.
Assistència tècnica als països en desenvolupament, especial-
ment als menys avançats.
Elaboració per part dels seus economistes i estadístics d’anà-
lisis dels resultats del comerç i de les polítiques comercials.
Assistència jurídica en la solució de diferències comercials
referents a la interpretació de normes i precedents de l’OMC.
Organització de les negociacions d’adhesió de nous membres
i assessorament als governs que consideren la possibilitat d’ad-
herir-s’hi.
Mentre algunes divisions estan encarregades de donar suport a
determinats comitès, com per exemple la Divisió d’Agricultura,
que ofereix assistència al Comitè d’Agricultura i al Comitè de
Mesures Sanitàries i Fitosanitàries; altres donen un suport més
general a les activitats de l’OMC (cooperació tècnica, anàlisis
econòmiques, informació, etc.). La Secretaria no té assignada
cap funció de presa de decisions.
LA SECRETARIA
Fonts
http://www.wto.org
CONGDE “El Comercio, ¿una herramienta para la reducción de la pobreza? Informe de la CONGDE, (abril de 2002).
Observatori del Deute en la Globalització
Boletín económico de ICE; El País; La Vanguardia; EFE


Què és l'OMC?: dades, estructura i funcionament

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert