Saperas, Enric

Anàlisi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

A la nostra kpoca, molt més enfonsats 
en la societat de masses que no estaven a 
principis de segle, les descripcions, les 
reflexions i les pors de Tarde se'ns 
presenten amb la f o r ~ a  de  la seva 
originalitat primigknia. Tot allb que 
descriu de la societat de la seva kpoca, 
tot allb que llavors emergia, s'ha de- 
senvolupat poderosament. L'obra del 
nostre autor continua sent vigent i 
algunes de les seves denúncies tenen tanta 
o més actualitat ara que no pas quan ell les 
va pronunciar. 
Jordi Berrio 
J. Lance Bennet, News. The Politics 
of Illusion. Alex, Nova Jersey 1988. 
Aquest text constitueix una de les 
novetats més interessants del mercat 
editorial nord-americi referit a la recerca 
comunicativa. Lance Bennet és professor 
de cikncia política a la Universitat de 
Washington a Seattle i en els darrers anys 
ha anat evolucionant cap a l'estudi de 
l'impacte de la gran premsa i de la 
televisi6 nord-americana en la vida 
política d'aquell país. Segons Lance 
Bennet, a la societat nord-americana 
podem observar que el discurs dels 
mitjans de comunicaci6 actua com a nexe 
d'uni6 entre dos discursos totalment 
diferenciats i de comunicaci6 directa 
imposible: el discurs del politic i el 
discurs del ciutadi. És en aquest sentit 
com hem d'entendre l'acci6 dels mass 
media i, conseqüentment, com hem 
d'entendre el seu procés de formaci6 
de l'opini6 pública i de l'agenda temi- 
tica. Aquesta acci6 de formaci6 de la 
realitat pública nacional sorgeix, segons 
ell, de la gran premsa nacional que 
impacta la televisi6 i, finalment, s'expan- 
deix a tot el públic dels mitjans de comu- 
nicaci6. 
Des d'aquesta perspectiva general, 
Lance Bennet ha elaborat una obra 
brillant que, de manera semblant a la bona 
narrativa, no deixa al lector abandonar el 
text fins a l'acabament. News. The poli- 
tics of Illusion s'emmarca en la línia de re- 
cerca que nosaltres coneixem amb 
11expressi6 genkrica de ccconstrucci6 so- 
cial de la realitat),, que ha tingut a Making, 
News. A Study in the construction of Rea- 
lity de Gaye Tuchman (1978) l'exponent 
nord-americi més conegut entre nosaltres. 
A diferkncia de l'obra de la professora del 
Queen's College de Nova York, plena de 
problemes tebrics no resolts com a 
conseqükncia del seu mimetisme respecte 
a les obres dels sociofenomenblegs que 
van inspirar el seu estudi, l'obra que ara 
comentem es caracteritza per la seva ho- 
mogeneitat metodolbgica i per una manca 
total de fissures que la fan mereixedora del 
nostre interks més gran i de la valoraci6 
més positiva. Efectivament, Lance Ben- 
net opta per descriure el procés de 
formaci6 de l'opinió pública en l'hmbit 
polític resseguint estrictament les rutines 
dels professionals de la informaci6 sense 
cap voluntat de generalització tebrica, 
per6 amb una decripci6 intel.ligent de 
l'objecte d'estudi analitzat. Tanmateix, el 
caricter crític de l'obra resulta ben evident 
per al lector, que assisteix a una barreja de 
les dades prbpies de l'anhlisi amb altres de 
referides a l'opini6 pública nord- 
americana. Així l'autor inicia la seva obra 
plantejant-nos algunes qüestions claus 
com, per exemple, jcom és possible que 
una representaci6 de l'actualitat necessi- 
riament superficial hagi d'esdevenir tan 
central en les nostres vides?, jcom és 
possible que, malgrat estar en una societat 
comunicativament opulenta, bona part de 
la població nord-americana disposi de 
poc coneixement d'allb que s'esdevé al seu 
voltant, enmig d'un estat de confusió i 
d'ignorhncia? 
Lance Bennet ens recorda l'origen 
industrial i comercial de la informació i 
els nombrosos lligams d'interessos exis- 
tents entre l'estructura de la propietat dels 
mitjans de comunicació nord-amencans i 
els grups dominants a l'escena política. 
Analitza les causes que han fet evolucio- 
nar la informació política cap a una crei- 
xent personalització, fragmentació i 
dramatització que sovint fa oblidar la 
complexa realitat de la política que cada 
cop gira més al voltant del «jo» del 
polític. 
En el decurs de les pagines d'aquesta 
obra, assistim a una exhaustiva des- 
cripció de la relació que s'estableix entre 
el polític i el professional de la 
informació. Es descriu com el polític es 
presenta davant de l'informador i com 
aquest últim empra cenes rutines estandar- 
ditzades tendents a la homogenei'tzació 
del discurs periodístic. 
També s'estudia com el contacte quasi 
diari dels informadors, que arriben a 
compartir notícies i espais físics, tendeix 
a allb que s'ha donat a anomenar «l'efecte 
del ramat, altrament dit la tendencia a 
compartir rutines esthndards d'ampli 
reconeixement per part del públic i ben 
acceptades pels editors i pels mateixos 
polítics. 
La gran pregunta que es planteja a un 
lector catali és si la descripció feta per 
l'autor i les seves conclusions són també 
valides a casa nostra. En aquest cas penso 
que heu de ser vosaltres mateixos els que 
hi doneu la resposta després d'haver llegit 
aquest text tan suggerent. 
Enric Superas 
DD.AA. ,  Media, Culture & Society. A 173 
Critica1 Reader. Sage Publications, 
Londres 1986. 
DD.AA., Los intelectuales en la sociedad 
de la información. Antropos, Barcelona 
1987. 
L'evolució de la recerca comunicativa a 
Europa als últims trenta anys sovint ha 
estat molt vinculada amb la creació i 
la influencia posterior de les grans 
revistes especialitzades en aquets sector 
de la recerca social. Publizisrik, Com- 
munications, Versus o P r o b 1 e m i 
dell'lnformazione han estat exponents 
clars d'aquesta aportació decisiva als 
estudis sobre comunicació. 
Resseguint aquesta tradició, l'any 1979 
va apareixer una nova revista, Media ,  
Culture & Society, que ha esdevingut un 
dels vehicles d'expressió de la recerca 
comunicativa més brillants dels anys 
vuitanta. La seva consolidació com una de 
les millors revistes internacionals en 
l'hmbit de la recerca comunicativa fa que 
calgui consider-la com a triplement 
ex~aordinhia.  De primer, Media, Culture 
& Society representa la primera gran 
aportació britinica al mercat internacio- 
nal de les revistes comunicatives. Aixb 
no ens ha d'estranyar si tenim en compte 
que la recerca comunicativa bnthnica ha 
estat una de les últimes tradicions 
teorktiques en formar-se a 1'Europa 
Occidental. De fet, fins a la darrena dels 
anys seixanta la Gran Bretanya no 
s'incorporari plenament a la recerca 
comunicativa. En segon lloc, és notable 
que aquesta revista hagi sabut mantenir un 
tarannh crític, d'altra banda tan carac- 
terístic de la recerca europea, que als 
últims anys s'ha anat degradant 
manifestament. Amb aixb, aquesta revista 
no fa sinó arrelar en la tradició crítica 


LANCE BENNET, J. News. The Politics of Illusion

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert