Sánchez Real, José

DIALNET

La creu de la confraria de Santa Llúcia de Montblanc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA CREU DE LA CONFRARIA DE SANTA 
LLÚCIA DE MONTBLANC 
José SANCHEZ REAL 
Que un artista desenvolupi la seva activitat lluny de la seva residència, 
separat del seu obrador ordinari, no és un fet estrany. La qualitat del seu 
treball pot ser suficient perquè justifiqui el cost que el desplaçament gravarà 
el preu de l'obra. Però també pot succeir que l'artista d'un indret rebi 
l'encàrrec de realitzar una obra, el model de la qual, es trobi en un altre lloc 
diferent al lloc de la seva residència. Aquest fou el cas que passà a Montblanc, 
quan es buscà un argenter de Tarragona perquè fes una creu processonal, 
similar a una altra que tenien a Reus. 
Les raons que ho podien haver motivat podien ser: que l'argenter de 
Tarragona hagués fet la creu que es trià com a model -que era a Reus-, que 
hagués estat el que hagués ofert el preu més baix, que hagués estat més fàcil 
el desplaçament d'un argenter de Tarragona a Reus que el d'un argenter de 
Montblanc a Reus, o, que l'argenter de Tarragona fós, en aquell moment, el 
de més prestigi. 
El 1628 l'argenter de Tarragona, Bernat Maymó, es desplaçà fins a 
Montblanc a fi i efecte de firmar un compromís laboral. S' obligava a fer, per 
a la Confraria de Santa Llúcia, una creu de plata igual que la creu que tenia 
la Confraria dels Peraires de la Vila de Reus, a la qual hi havia de fer en una 
banda Crist crucificat i a l'altra, la Verge amb el Nen. 
L'obra encomanada al mes de maig s'havia d'entregar en un termini 
curt, dos dies abans de la festivitat de la Verge d'agost; rebria una gratificació 
en cas de ser puntual i complidor, i, en cas contrari, s'imposava una pena 
69 
Fotografia 2.- Detall del revers de la 
creu. 
Fotografia ].- Creu de la Confraria de 
Santa Llúcia. Fotografia 3.- Magolla de la creu. 
70 
depenent del retard amb que entregués l'obra. 
DESCRIPCIÓ DE LA CREU 
El document, que es troba al registre del notari J. Alba detalla 1' encàrrec 
de la següent manera: 
(...) creu de plata conforme la dels peraires de la vila de Reus, so és, en 
una part de dita creu un Christo yala altre part Nostra Senyora de la Serra 
y lo manech de plata ab sis canons ab sos botons, la qual creu ha de ser: so 
és, entre creuy canons y manech de setmarchspoch més o manco que prenen 
summa de denou marchs y per quiscun march que entrarà en lo manech a 
rahó per cada march de setse reals march (...) 
Hem de remarcar el fet que el treball de la creu es valorava més que el 
que s'havia de fer al mànec. Com a bestreta l'artista rebé seixanta lliures 
(Apèndix documental, document I). 
La creu de la Confraria de Santa Llúcia es conserva actualment a 
l'església de Santa Maria. El conjunt de la creu i el mànec (Fot. 1) té una 
longitud de 261 cm. El mànec és format per 6 canalons de plata, amb un 
diàmetre d'uns 3 cm i de longituds diferents: 40, 35, 37, 39, 33 i 15 cm, 
ajuntats per uns encaixos més amples, d'uns 4 cm. La creu amida 61 cm d'alt 
i 36 cm d'ample, és per tant de proporcions llatines; els extrems quadrats de 
la creu són perfilats amb ornamentació barroca. L'anvers presenta al mig a 
Jesucrist crucificat, i al revers una imatge de la Verge i el Nen amb sengles 
corones, seguint un model iconogràfic propi de l'època (Fot. 2). La magolla 
té forma d'orsa o gerro ovoide, amb quatre anses disposades en equidistància 
verticalment, delimitant quatre espais; en un d'ells hi ha, repusada dins d'un 
oval, la imatge de Santa Llúcia, i, fent de vorada hi ha una inscripció: 
ES DE LA COFRADIA DE SANTA LLÚCIA 
A raltre espai i dins d'altre oval semblant, en el qual hi ha repusada la 
imatge de la Verge de Montserrat amb el Nen, asseguda damunt les 
muntanyes de Montserrat (Fot. 3), hi ha també altra vorada a la qual hi llegim: 
FONC FETA EN LO ANI DE 1628 
ALTRES DETALLS 
La Confraria es volgué assegurar de tal manera que si, un cop feta la 
creu aquella no els agradava, l'argenter havia de fer-se càrrec de tots els 
danys i perjudicis que això motivés, restant la confraria lliure de poder 
encarregar l'obra a un altre artista, tot a costes de dit Maymó. 
Entregada l'obra, l'argenter demanà que se li completés el pagament 
del seu treball; per això la Confraria es vegué obligada a demanar un préstec 
de vint-i-dues lliures i deu sous a la confraria de la Sang de Jesucrist de 
Montblanc, amb la creació d'un censal (Apèndix documental, document II). 
71 
Pel que fa a Bernat Maymó podem indicar que se'l sap autor, junt a 
mestre Ros de Barcelona, d'una imatge de plata de Santa Tecla que es féu a 
la Seu de Tarragona amb la plata de la sagristia de la Catedral que no feia cap 
servei (CAPDEVILA I FELIP, Sanç: La Seu de Tarragona, Bibl. Balmes, 
Barcelona, 1935, pp. 92-93); uns anys abans, el 1614m havia entregat al 
Capítol catedralici una imatge de plata de la Verge de la Concepció, que 
havia estat encarregada per l'arquebisbe Joan Vich: tenia un pes de 36 marcs 
i dues unces, una alçada de tres pams; el treball que havia fet en dita obra 
ascendí a cent lliures (Ibidem, idem). 
APÈNDIX DOCUMENTAL 
I 
21, maig, 1628 
Els procuradors de la confraria de Santa Llúcia pacten amb /' argenter 
Bernat Maymó, de Tarragona, lafabricació d'una creu de plata. L'argenter 
otorga apoca de seixanta lliures. 
Lo honorable Bernat Maymó, argenter de la ciutat de Tarragona, constituït 
personalment en la vUa de Montblanch per ferma, vallida estipulació convé y en 
bona fe promet als honorables mossèn Hyasinto Roig, notari, Llois Pobblet 
menor, Toni Llort presents y Joseph Montaner absent com a procuradós de la 
devota Confraria de Santa Llúcia de la present vüa y als honorables Pere Moja, 
Joseph Sanjanís menor, Joseph Banquer presents y Joseph Martí absent y als 
seus successors en semblat offici etcètera. 
Es a saber que los ha de fer una creu de plata conforme la dels peraires de 
la vila de Reus, so és: en una part de dita creu un Cristo y a la altre part Nostra 
Sehora de la Serra y lo mànech de plata ab sis canons ab sos botons, la qual creu 
ha de fer, so és, entre creu y canons y mànech, so és, la creu de dotse marchs de 
plata poch més o manco y lo mànech de set marchs més o manco que prenen 
summa de denou marchs, y per quiscun march que entrarà a la creu a rahó de 
trenta reals per march y la que entrarà en lo mànech a rahó per cada march de 
setse reals march de mans. 
E més dita creu a de ser marcada al rebrer aquella etcètera. 
E més los dits procuradós y elets prometen pagar lo valor de la plata 
entrarà en dita creu, so és, que ara de present li donen 60 lliures com ja ne 
fermarà dit Maymó apocha y les restants sempre i quant dit Maymó envia a 
sercar plata o dinés per dita creu entès que de las mans no.n prometen donar 
cosa fins sie acabada dita creu y lo que toque a la plata a rahó de devuit sous 
onsa dic 18 sous, y per attendre y complir dites cosses lo dit Maymó ne 
obbligue tots sos béns ab escriptura de ters y per maior securetat de cosses 
ne done per fermansas a mossèn Honofre Vilar, argenter de la ciutat de 
Taragona y a Joan Andreu texidor de lli, de Monblanch que presents 
72 
accepten y obligen sos béns ab scriptura de ters renunciant a la lley que diu 
que primer sia convengut lo principal que la fermansa e ab scriptura de ters 
tant principal com fermanses en los béns tantsolament y tinga forsa y valor 
dita scriptura de ters si lo dia o festa de Nostra Senora de Agost dit Maymó 
no aura feta la dita creu perficcionada y acabada com està capitulat no obstant 
les 5 lliures de pena se ha posades y que sian executades per totes les pecúnies 
constarà dit Maymó tenir per la fàbrica de dita creu y aquelles age de restituir 
y que dits procurades patiran e dita confraria pera fer dita creu en virtut de 
dita scriptura de ters se pugan executar tam que declarin la qual fan y fermen 
en la cort del magnífich veguer de la present vila y de altres corts y los 
fermants renuntian etcètera y ab totes les renuntiations y clàusules neces-
sàries en semblats actes acostumades en posar y los dits procurades y elets 
ne obliguen per dites cosses los béns de la dita confraria y així tots obligaren 
y juraren etcètera fiat large etcètera. 
Testes Jacobus Marsallés chirurgus et Jacobus Sabater agricola 
Montisalbi 
Dictis die et anno etcètera 
Iten cum alio instrumento dictus Bemardus Maymo gratis etcètera 
f irmavit apocham dictis procuratoribus et elets et suis de recepto de sexaginta 
libris monette Barchinone per dictum Maymo receptis in presentia notarii et 
testium infrascriptorum receptus et illa firmatus etcètera 
Testes Gabriel Masaguer et Joannes Andreu Montisalbi 
Arxiu Històric de Protocols de Tarragona. Fons Notarial de Montblanc, 
núm. 3523, notari Joan alba (1628-1630), ff. 58-60. 
II 
4, desembre, 1638 
La confraria de Santa Llúcia manlleva a censal diners a la Confraria 
de la Sang deJesucrist, afi de pagar les despeses que ocasionà lafabricació 
de la creu. 
Josephus Marti, Josephus Montaner Antonius Llort et Gabriel Oller, 
procuratores devote confratie de Sancta Llúcia deia present vila de Mont-
blanch diòcesis de Tarragona, com a tenint llegítim poder del capítol de dita 
confraria al darrer de noembre de dit any al qual se ha relatió en dit nom y 
per subvenir ales necessitats de dita confraria y en particular per a acabar de 
pagar y satisfer una creu de plata que fa mossèn Bernat Maymó argenter de 
Tarragona pera dita confraria agen de menester dinés y no agen trobat millor 
ni més comoditat sinó vint y dos lliures deu sous que la confraria de la Sanch 
de Jesucrist té pera dexar e així com ja tingan lo si dels procurades y capítol 
de dita confraria de la Sanch prenen a for de sensal dites 22 lliures 10 sous 
73 
moneda barcelonesa, a pentió quiscun anys de vint y dos sous sis dinés 
annuals rendals y perpetuals en favor de dita confraria de la Sanch de 
Jesucrist eo de sos procurades que vuy són Jaume Valmanya, Joseph Janer, 
Gabriel Oseres y Pere Ferigola y als successors en semblat offici y a dita 
confraria, lo qual sensal de vint y dos lliures deu sous dexen dits Valmanya, 
Oseres, Janer y Ferigola en lo dit nom de aquelles altres tantes y semblats 22 
lliures 10 sous que lo honorable en Lloís Pobblet maior los a quitat y Uoït del 
sensal de consemblant quantitat que.ls feye cada any de preu de dites 22 
lliures 10 sous pentió 1 lliura 2 sous 9 [dinés] per un encarregament de una 
vinya avie comprada de Francesch Valero com conste més llargament del 
acte del dit encarregament en favor de dita confraria de la Sanch de Jesucrist 
en poder de mossèn Joan Mestre notari de la present vila, dia y any en aquell 
cotengut al qual se ha relatió. 
La qual venda fan etcètera y prometen pagar quiscun any la pentió de 
1 lliura 2 sous 6 [dinés] sots obligatió dels béns de la dita confraria de Santa 
Llúcia y prometen també de Uoir-lo y quitar-lo del dia que.s fa lo present 
contracte a dos anys primer vinent ab promessa que si fan al contrari de 
aprecariar-los de nou los béns que voldran de la dita confraria fiat cum 
omnibus renuntiationibus et clausulis juxta estillum etcètera firmarunt 
etcètera actum etcètera 
Testes Gabriel Maseguer et Amator Andreu, Montisalbi 
Arxiu Històric de Protocols de Tarragona. Fons Notarial de Mont-
blanc, núm. 3523, notari Joan alba (1628-1630), ff. 144-145. 
74 


La creu de la confraria de Santa Llúcia de Montblanc

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

DIALNET

Revistes Catalanes amb Accés Obert