Puig i Oliver, Jaume de

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Jaume de Puig i Oliver
JOHANNES MERHOUT COPISTA DE LLIBRES A CATALUNYA
1413-1414
En un altre lloc1 ens demanàvem què hi feia a Catalunya, a principis del se-
gle XV, el clergue Johannes Merhout, copista de la Postilla super epistolam ad
Galatas, de Nicolau Eimeric, conservada al ms. 141-23-10 de la Biblioteca Ca-
pitular y Colombina de Sevilla. La pregunta, ai, ja era contestada, car l’any
1908 Rudolf Beer2 havia assenyalat Johannes Merhout com copista del ms. de
l’ACA, Ripoll 35. Al costat de Johannes Merhout3, Beer esmentava altres co-
pistes centro-europeus que també treballaven per al monestir de Ripoll.
Un d’ells, el mestre Johannes Blasius de Brabant, copià el que ara és el ms.
ACA Ripoll 17, que en els folis 1-59 transmet el Repertorium de Guillem Du-
rand i en els folis 61-90 el Sacramentale de Guillem de Montlaudun.4
Un altre, Theodoricus de Palude, de Dottmehen, ,nationis Alamanie’, aca-
bava a Girona l’any 1419 la còpia del Repertorium Iuris Canonici de Petrus de
Braco.5Segons l’èxplicit de Teodoric, doncs, ell només hauria escrit la darrera
1. Cfr el nostre treball Manuscrits eimericians de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevilla
provinents de Girona, dins «Arxiu de Textos Catalans Antics", XVII (1998), 374-376.
2. Cfr Rudolf Beer, Die Handschriften des Klosters Santa Maria de Ripoll, II, Wien 1908, 88.
3. Beer, ib., seguint la Bibliographie Nationale ... de Belgique, XIV (1897), cols. 257-259,
afirma que Johannes Merhout fou frare agustí, nascut a Diest, diòcesi de Lieja, a finals del s. XIV
i que morí el 1476, havent estat teòleg, filòsof, cronista i poeta. Segons aquestes dades, quan tre-
ballava a Catalunya Johannes Merhout hauria d’haver estat jove, pràcticament un infant. Atès
que el nostre Merhout s’autoanomena simplement ,clericus’, potser cal suggerir que és un perso-
natge diferent del Merhout agustí assenyalat per Beer.
4. Cfr ACA, ms. Ripoll 17, fol. 1ra, inc. (rúbrica): «Alpha et O ihe [...x...] [Inc]ipit Reper-
torium magistri Guillerm[i Duranti]. Incipit prologus (fi de rúbrica) [Re]uerendo in Christo pa-
tri ac domino domino Matheo Dei gratia Sancte Marie in Porticu dyacono cardinali magister
Guillermus Duranti domini pape subdyaconus et capellanus utriusque hominis sospitatera (!)
Prothoplausti rubigine humana contaminata condicio ...». Fol 60rb, exp.: «... constituit de cleri.
egro. c. 1. Nemo delinquendo suam ...» (fine mutilus). Fol 61ra, inc.: «Assit principio sancta Ma-
ria meo. [C]arisimo filio suo ac socio speciali domino poncio de uillamino in iure canonico bacal-
lario excellenti Guilelmus de monte lauduno inter alios doctores decretorum minimus salutem
cum sospitate utriusque hominis. Presens opus letemini cum in iuuentutis nostre primordio
...». Fol 90rb, exp.: «Explicit sacramentale domini Guillermi de monte lugduno doctoris iuris
canonici in studio tholosano deo gracias Amen. Magister Johannes Blasii de brabancia me scrip-
sit mandato venerabilis domini Guillermi Pontiliani bacalarii iuris canonici. Finito libro sit laus
et gloria Christo amen».
5. Cfr ACA, ms. Ripoll 20, fol. 1ra, inc.: «Reuerendo in Christo patri ac domino suo domi-
no Stephano digna Dei gratia tituli sanctorum Johannis et Pauli presbytero cardinali, Petrus de
Bracho inter professores decretorum minimus eius humilis capellanus cum debita et humili re-
comendacione seipsum et benigna et caritatiua correctione suscipere et attendere presens opus».
part del manuscrit. Ara bé, en aquest ms. ripollès hi ha tres mans: la primera es-
criu els folis 1-196ra; la segona els folis 196rb-296rb; la tercera, que seria la de
Teodoric, els folis restants, 296v-326va. I en un lloc de Catalunya que no es
precisa posava punt i final a la còpia de la Lectura super prima parte Digesti novi de
Bartolo de Sassoferrato.6
També hem de recordar aquí un altre copista tudesc: Albert de Greifswald
acabava de copiar els tres primers llibres del Llibre de contemplació de Ramon
Llull, en la seva versió llatina, a Berga, el gener del 14197.
La presència de copistes centro-europeus a Catalunya a principis del XV és
un fet i qui sap si no cal posar-lo en relació tant amb els moviments de Benet
XIII d’aquells anys com i assenyaladament amb les vistes de Perpinyà entre
l’emperador Segimon i l’esmentat papa avinyonés el 1415.
Tornem ara a Merhout i a l’obra que copià per al monestir de Ripoll. Aquest
manuscrit de pergamí conté la Lectura super usibus feudorum de Baldo de Perusa, i
en el seu explicit hom llegeix:
«Explicit subtilis ac perutilis lectura super vsibus feudorum domini Baldi de
Perusio Itoris (!) utriusque doctoris excellentissimi in inclita ciuitate Papie pu-
blicata scripta per manus Iohannis Merhout clerici leodiensis diocesis et finita
per eumdem anno ab Incarnatione Domini Millesimo CCCCº XIIIIº vicesima
prima die mensis junii».8
Aquest explicit té la mateixa estructura que el de la Postilla super epistolam ad
Galatas: En una primera part es dóna el nom de l’obra, de l’autor amb els seus
títols, i de la ciutat on fou escrita, i en la segona part el copista escriu el seu nom
i professió, i la data en què ha acabat la còpia:
«Explicit postilla litteralis super epistolam ad Galatas per fratrem Nycho-
laum Eymerici ordinis fratrum predicatorum magistrum in theologia et inquisi-
torem Aragonie heretice prauitatis Auinione incepta et Gerunde perfecta. Scripta
per manus Johannis Merhout clerici traiectensis leodiensis dyocesis et finita per
576 JAUME DE PUIG I OLIVER
«Quoniam inter cetera dampna que suis posteris intulit prothoplastorum transgressio non mi-
nimum fuit obliuio ...». Fol. 326va, exp.: «Explicit Repertorium Iuris edutum (!) per bone me-
morie dominum Petrum de Braco in iure canonico eximium doctorem cuius anima requiescat in
sancta pace Amen. Completumque fuit residua pars dicti voluminis huius per me Theodericum
de Palude nacione Alemanie Gerunde De Anno Domini millesimo quadringentesimo decimo-
nono in vigilia anunciacionis gloriossime Virginis Marie». Cfr també Gerardo Martínez Díaz,
Dos catálogos inéditos de la biblioteca del Monasterio de Ripoll, dins «Hispania Sacra», XXII (1969),
386, núm. 3.
6. Cfr Antonio García García, Iter Hispanicum (Códices Operum Bartoli a Saxoferrato re-
censita II), Florència 1973, 69; Bartolo de Saxoferrato y España, dins «Anuario de Estudios Medie-
vales», 9 (1974-1979), 439-467.
7. Cfr J. Perarnau Espelt, Consideracions diacròniques entorn dels manuscrits lul·lians medie-
vals de la «Bayerische Staatsbibliothek» de Munic, dins «Arxiu de Textos Catalans Antics», 2
(1983), 151, nota 9; Els manuscrits lul·lians medievals de la «Bayerische Staatsbibliothek» de Munic.
II. Volums de textos llatins, Barcelona, Fac. de Teologia de Catalunya 1986, 85.
8. ACA ms. Ripoll 35, foli 157 rb.
predictum anno ab incarnatione Domini Mº CCCCº tercio decimo secunda die
mensis septembris».9
Com es veu, Merhout copià primer l’obra d’Eimeric i després la de Baldo de
Perusa, i gairebé es pot conjecturar que els dos treballs s’encadenaren, perquè el
segon fou acabat tot just nou mesos després de l’altre: encara que el ms. de
l’ACA Ripoll 35 té menys folis que el primer dels eimericians de Sevilla, també
cal dir que el seu format és molt més gran. Per tant, Merhout és actiu en terres
gironines com a mínim el bienni 1413-1414, o, si no resideix en aquelles ter-
res, almenys treballa per l’abadia de Ripoll i per al convent dominicà de Girona
copiant llibres durant els dos anys esmentats.
La lletra és la mateixa en els dos manuscrits: bastarda de principis del s. XV
amb trets cursius, una mica més espessa i gruixuda en el ms. eimericià.
L’únic element que falta per aclarir és que en l’explicit de la Postilla
s’anomena ,clerici traiectensis leodiensis diocesis’, mentre que en l’explicit de
la Lectura ha desaparegut el ,traiectensis’ i Merhout és simplement ,clericus leo-
diensis diocesis’, clergue de la diòcesi de Liège. Cal tenir en compte que la diò-
cesi era anomenada antiguament ,ecclesia Tungrorum quod et Trajecto’,
,Tungrensis, Treiectensis Leodiensis ecclesia’.10 Per això, tant en l’explicit de la
Postilla com en el de la Lectura Merhout diu el mateix, i no hi ha confusió possi-
ble.
Com sigui, el que queda clar és que la Postilla eimericiana copiada per Mer-
hout l’any 1413 a Girona ha pogut ésser un encàrrec del convent de Sant Domè-
nec, com la Lectura de Baldo ho fou, ben probablement, del monestir de Ripoll.
La còpia dels dos manuscrits un darrere l’altre fa molt més versemblant la nos-
tra hipòtesi que l’exemplar de la Postilla super epistolam ad Galatas hagi hagut de
formar part des del principi del grup dels manuscrits eimericians copiats i con-
servats a Girona, ara en la seva major part a la Biblioteca Capitular y Colombina
de Sevilla.
JOHANNES MERHOUT COPISTA DE LLIBRES A CATALUNYA 1413-1414 577
9. Bibl. Cap. y Colombina de Sevilla, ms. 141-23-10, f. 188vb.
10. Cfr «Dictionnaire d’Archélogie Chrétienne et de Liturgie», t. IX, première partie, Paris
1930, 646-647, 653-654. Aquest detall no fou tingut en compte en l’article citat supra, nota 1.


Johannes Merhout copista de llibres a Catalunya 1413-1414

Puig Oliver, Jaume de

Secretaría de Estado de Cultura

Hemeroteca Cientifica Catalana

Jaume de Puig i OliverJOHANNES MERHOUT COPISTA DE LLIBRES A CATALUNYA1413-1414En un altre lloc1 ens demanàvem què hi feia a Catalunya, a principis del se-gle XV, el clergue Johannes Merhout, copista de la Postilla super epistolam adGalatas, de Nicolau Eimeric, conservada al ms. 141-23-10 de la Biblioteca Ca-pitular y Colombina de Sevilla. La pregunta, ai, ja era contestada, car l’any1908 Rudolf Beer2 havia assenyalat Johannes Merhout com copista del ms. del’ACA, Ripoll 35. Al costat de Johannes Merhout3, Beer esmentava altres co-pistes centro-europeus que també treballaven per al monestir de Ripoll.Un d’ells, el mestre Johannes Blasius de Brabant, copià el que ara és el ms.ACA Ripoll 17, que en els folis 1-59 transmet el Repertorium de Guillem Du-rand i en els folis 61-90 el Sacramentale de Guillem de Montlaudun.4Un altre, Theodoricus de Palude, de Dottmehen, ,nationis Alamanie’, aca-bava a Girona l’any 1419 la còpia del Repertorium Iuris Canonici de Petrus deBraco.5Segons l’èxplicit de Teodoric, doncs, ell només hauria escrit la darrera1. Cfr el nostre treball Manuscrits eimericians de la Biblioteca Capitular y Colombina de Sevillaprovinents de Girona, dins «Arxiu de Textos Catalans Antics", XVII (1998), 374-376.2. Cfr Rudolf Beer, Die Handschriften des Klosters Santa Maria de Ripoll, II, Wien 1908, 88.3. Beer, ib., seguint la Bibliographie Nationale ... de Belgique, XIV (1897), cols. 257-259,afirma que Johannes Merhout fou frare agustí, nascut a Diest, diòcesi de Lieja, a finals del s. XIVi que morí el 1476, havent estat teòleg, filòsof, cronista i poeta. Segons aquestes dades, quan tre-ballava a Catalunya Johannes Merhout hauria d’haver estat jove, pràcticament un infant. Atèsque el nostre Merhout s’autoanomena simplement ,clericus’, potser cal suggerir que és un perso-natge diferent del Merhout agustí assenyalat per Beer.4. Cfr ACA, ms. Ripoll 17, fol. 1ra, inc. (rúbrica): «Alpha et O ihe [...x...] [Inc]ipit Reper-torium magistri Guillerm[i Duranti]. Incipit prologus (fi de rúbrica) [Re]uerendo in Christo pa-tri ac domino domino Matheo Dei gratia Sancte Marie in Porticu dyacono cardinali magisterGuillermus Duranti domini pape subdyaconus et capellanus utriusque hominis sospitatera (!)Prothoplausti rubigine humana contaminata condicio ...». Fol 60rb, exp.: «... constituit de cleri.egro. c. 1. Nemo delinquendo suam ...» (fine mutilus). Fol 61ra, inc.: «Assit principio sancta Ma-ria meo. [C]arisimo filio suo ac socio speciali domino poncio de uillamino in iure canonico bacal-lario excellenti Guilelmus de monte lauduno inter alios doctores decretorum minimus salutemcum sospitate utriusque hominis. Presens opus letemini cum in iuuentutis nostre primordio...». Fol 90rb, exp.: «Explicit sacramentale domini Guillermi de monte lugduno doctoris iuriscanonici in studio tholosano deo gracias Amen. Magister Johannes Blasii de brabancia me scrip-sit mandato venerabilis domini Guillermi Pontiliani bacalarii iuris canonici. Finito libro sit lauset gloria Christo amen».5. Cfr ACA, ms. Ripoll 20, fol. 1ra, inc.: «Reuerendo in Christo patri ac domino suo domi-no Stephano digna Dei gratia tituli sanctorum Johannis et Pauli presbytero cardinali, Petrus deBracho inter professores decretorum minimus eius humilis capellanus cum debita et humili re-comendacione seipsum et benigna et caritatiua correctione suscipere et attendere presens opus».part del manuscrit. Ara bé, en aquest ms. ripollès hi ha tres mans: la primera es-criu els folis 1-196ra; la segona els folis 196rb-296rb; la tercera, que seria la deTeodoric, els folis restants, 296v-326va. I en un lloc de Catalunya que no esprecisa posava punt i final a la còpia de la Lectura super prima parte Digesti novi deBartolo de Sassoferrato.6També hem de recordar aquí un altre copista tudesc: Albert de Greifswaldacabava de copiar els tres primers llibres del Llibre de contemplació de RamonLlull, en la seva versió llatina, a Berga, el gener del 14197.La presència de copistes centro-europeus a Catalunya a principis del XV ésun fet i qui sap si no cal posar-lo en relació tant amb els moviments de BenetXIII d’aquells anys com i assenyaladament amb les vistes de Perpinyà entrel’emperador Segimon i l’esmentat papa avinyonés el 1415.Tornem ara a Merhout i a l’obra que copià per al monestir de Ripoll. Aquestmanuscrit de pergamí conté la Lectura super usibus feudorum de Baldo de Perusa, ien el seu explicit hom llegeix:«Explicit subtilis ac perutilis lectura super vsibus feudorum domini Baldi dePerusio Itoris (!) utriusque doctoris excellentissimi in inclita ciuitate Papie pu-blicata scripta per manus Iohannis Merhout clerici leodiensis diocesis et finitaper eumdem anno ab Incarnatione Domini Millesimo CCCCº XIIIIº vicesimaprima die mensis junii».8Aquest explicit té la mateixa estructura que el de la Postilla super epistolam adGalatas: En una primera part es dóna el nom de l’obra, de l’autor amb els seustítols, i de la ciutat on fou escrita, i en la segona part el copista escriu el seu nomi professió, i la data en què ha acabat la còpia:«Explicit postilla litteralis super epistolam ad Galatas per fratrem Nycho-laum Eymerici ordinis fratrum predicatorum magistrum in theologia et inquisi-torem Aragonie heretice prauitatis Auinione incepta et Gerunde perfecta. Scriptaper manus Johannis Merhout clerici traiectensis leodiensis dyocesis et finita per576 JAUME DE PUIG I OLIVER«Quoniam inter cetera dampna que suis posteris intulit prothoplastorum transgressio non mi-nimum fuit obliuio ...». Fol. 326va, exp.: «Explicit Repertorium Iuris edutum (!) per bone me-morie dominum Petrum de Braco in iure canonico eximium doctorem cuius anima requiescat insancta pace Amen. Completumque fuit residua pars dicti voluminis huius per me Theodericumde Palude nacione Alemanie Gerunde De Anno Domini millesimo quadringentesimo decimo-nono in vigilia anunciacionis gloriossime Virginis Marie». Cfr també Gerardo Martínez Díaz,Dos catálogos inéditos de la biblioteca del Monasterio de Ripoll, dins «Hispania Sacra», XXII (1969),386, núm. 3.6. Cfr Antonio García García, Iter Hispanicum (Códices Operum Bartoli a Saxoferrato re-censita II), Florència 1973, 69; Bartolo de Saxoferrato y España, dins «Anuario de Estudios Medie-vales», 9 (1974-1979), 439-467.7. Cfr J. Perarnau Espelt, Consideracions diacròniques entorn dels manuscrits lul·lians medie-vals de la «Bayerische Staatsbibliothek» de Munic, dins «Arxiu de Textos Catalans Antics», 2(1983), 151, nota 9; Els manuscrits lul·lians medievals de la «Bayerische Staatsbibliothek» de Munic.II. Volums de textos llatins, Barcelona, Fac. de Teologia de Catalunya 1986, 85.8. ACA ms. Ripoll 35, foli 157 rb.predictum anno ab incarnatione Domini Mº CCCCº tercio decimo secunda diemensis septembris».9Com es veu, Merhout copià primer l’obra d’Eimeric i després la de Baldo dePerusa, i gairebé es pot conjecturar que els dos treballs s’encadenaren, perquè elsegon fou acabat tot just nou mesos després de l’altre: encara que el ms. del’ACA Ripoll 35 té menys folis que el primer dels eimericians de Sevilla, tambécal dir que el seu format és molt més gran. Per tant, Merhout és actiu en terresgironines com a mínim el bienni 1413-1414, o, si no resideix en aquelles ter-res, almenys treballa per l’abadia de Ripoll i per al convent dominicà de Gironacopiant llibres durant els dos anys esmentats.La lletra és la mateixa en els dos manuscrits: bastarda de principis del s. XVamb trets cursius, una mica més espessa i gruixuda en el ms. eimericià.L’únic element que falta per aclarir és que en l’explicit de la Postillas’anomena ,clerici traiectensis leodiensis diocesis’, mentre que en l’explicit dela Lectura ha desaparegut el ,traiectensis’ i Merhout és simplement ,clericus leo-diensis diocesis’, clergue de la diòcesi de Liège. Cal tenir en compte que la diò-cesi era anomenada antiguament ,ecclesia Tungrorum quod et Trajecto’,,Tungrensis, Treiectensis Leodiensis ecclesia’.10 Per això, tant en l’explicit de laPostilla com en el de la Lectura Merhout diu el mateix, i no hi ha confusió possi-ble.Com sigui, el que queda clar és que la Postilla eimericiana copiada per Mer-hout l’any 1413 a Girona ha pogut ésser un encàrrec del convent de Sant Domè-nec, com la Lectura de Baldo ho fou, ben probablement, del monestir de Ripoll.La còpia dels dos manuscrits un darrere l’altre fa molt més versemblant la nos-tra hipòtesi que l’exemplar de la Postilla super epistolam ad Galatas hagi hagut deformar part des del principi del grup dels manuscrits eimericians copiats i con-servats a Girona, ara en la seva major part a la Biblioteca Capitular y Colombinade Sevilla.JOHANNES MERHOUT COPISTA DE LLIBRES A CATALUNYA 1413-1414 5779. Bibl. Cap. y Colombina de Sevilla, ms. 141-23-10, f. 188vb.10. Cfr «Dictionnaire d’Archélogie Chrétienne et de Liturgie», t. IX, première partie, Paris1930, 646-647, 653-654. Aquest detall no fou tingut en compte en l’article citat supra, nota 1.

http://revistes.iec.cat/index.php/ATCA/article/download/3120/137370

Johannes Merhout copista de llibres a Catalunya 1413-1414

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Secretaría de Estado de Cultura

Hemeroteca Cientifica Catalana