Ruaix i Vinyet, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

JOSEP RUAIX I VINYET
ELS AUTORS CATALANS ANTICS EN TRES ANTOLOGIES
Recentment han aparegut en el mercat tres reculls antològics de litera-
tura catalana. Ens referim als següents:
— Tria, antologia de la literatura catalana (tres volums), a cura de
Jordi GALf I HERRERA, coedició de Grup Promotor i Santillana, Bar-
celona 1981.
—
Garba, antologia de textos literaris catalans, a cura de Glòria CA1
SALS, Manuel LLANAS, Ramon PINYOL I TORRENS i Llorenç SOLDEVILA,
Edicions 62, Barcelona 19822 (primera edició: 1981).
— Antologia escolar de la literatura catalana, a cura d'Antoni COMAS,
PUTICIaCió Mediterrània, Barcelona 1981.
El primer d'aquests reculls va destinat als darrers cursos de l'Educació
General Bàsica. El segon, als cursos de batxillerat (BUP). El tercer s'adreça
al món escolar en general.
Ens ha semblat, doncs, que un repàs de les tres antologies citades ens
serviria per a veure quin tractament hi tenen els autors catalans antics i
així podríem constatar de quina vigència gaudeixen en l'actual didàctica
de la nostra llengua i literatura. Es cert que la didàctica actual del català se
serveix de molts altres manuals, però els tres esmentats, precisament per-
què es presenten com a florilegis, ens oferiran d'una manera més clara i
simple la panoràmica buscada.
Corn se suposa, els textos seleccionats apareixen en les antologies en
forma fragmentaria, llevat dels textos més breus, que solen ésser alguns
poemes. En tots, com és natural, l'ortografia és modernitzada; d'alguns,
adreçats a escolars més joves, se n'ofereix una adaptació per al públic
actual.
Tot seguit donem la relació, per ordre generalment cronològic, dels
autors i textos triats per les antologies esmentades. Quan ho han estat per
totes tres, els fem precedir de tres asteriscs; quan ho han estat per dues,
de dos asteriscs; quan només per una, per un. El mateix fern en citar les
diverses obres d'un mateix autor.
366	 JOSEP RUAIX
* Homilies d'Organyà (Dominica inicio Quadragesimae).
* -Alfons EL CAST, Per mantas guibas m'és datz.
* Guillem de CABESTANY, Llegenda del cor menjat.
* Cerverí de GIRONA, La cobla d'En Cerverí...
' Ramon
 LLuLL, ' Cant de Ramon, *** Llibre d'Amic e Amat (ver-
sió modernitzada en «Tria»), ** Llibre de les bèsties, ** Llibre
d'Evast e Blanquerna, * Llibre de contemplació en Déu, * Plant
de la Verge, * Llibre qui és de l'orde de cavalleria, * Llibre d'Ave
Maria.
* * * JAUME I, Crònica o Llibre dels Feits.
' Bernat
 DESCLOT, Crònica o Llibre del Rei En Pere.
Ramon MUNTANER, Crònica (versió modernitzada en un fragment de
Tria).
* Pere EL CERIMONIÓS, Crònica.
** Francesc EIXIMENIS, * Terç del «Crestia», * Dotzè del «Crestiä», * Lli-
bre de les dones, * Regiment de la cosa pública, * Faula de la
somera que es volia pintar.
Sant Vicent FERRER, * Sermó de Quaresma, * Sermó, * L'avariciós i
l'envejós i Com cal fer oració (adaptacions modernes dins Tria).
' Bernat
 METGE, m Lo somni, * Sermó.
* Pere MARC, Cançó d'opbsits.
* Andreu FEBRER, Poesies (Si en lo món fos gentilesa perduda...).
** Jordi de SANT JORDI, ** Poesies (Jus lo front port vostra bella sem-
** Presoner (Deserts d'amics, de béns e de senyor...).
* Disputació d'En Buc ab son cavall (anònim s. my).
Ausiàs MARC, m Cant espiritual, ' Lleixant a part l'estil dels tro-
badors..., ** No em pren així com al petit vailet..., * Veles e vents
han mos desigs complir..., * Així com cell qui es veu prop de la
mort..., * Així com cell qui en lo somni es delita..., * Pren-me
enaixi com al patró que en platja..., * Coleen les gents ab alegria
festes..., * Qui no és trist, de mos dictats no cur...
** Curial e Güelfa (anònim s. xv).
Joanot MARTORELL,
	 Tirant lo Blanc, * Lletra de batalla.
** Jaume ROIG, Espill.
' Joan Roís
 DE CORELLA, ** Balada de la garsa i l'esmerla, ** Història
de Leander i Hero, * Mort per amor, * Oració a la Verge Maria,
* Tragèdia de Caldesa.
* Espill de la vida religiosa (anònim s. xvt).
* Pere SERAFÍ, Volent amor venjar tan gran cruesa..., Si em llevi de
bon mati...
* Joan TIMONEDA, Bella, de vós só enamorós.
AUTORS CATALANS ANTICS EN ANTOLOGIES	 367
* Joan FERRANDIS D'HEREDIA, La vesita.
* Francesc VICENÇ GARCIA (Rector de Vallfogona), * A una hermosa
dama de cabell negre,* Elogia un galant la hermosura de una dama,
* A la expressita senzillesa de la llengua catalana, * Al desdenyós
mirar d'una dama, * No més comparacions..., * A les vanitats
mundanes, * A una mossa gravada de verola, * No és menester que
em digau...
Francesc FONTANELLA, * Fúnebre obsequi a una eclipsada bellesa...,
* Giletes, * A la mort de Nise, * Lo desengany.
* Joan RAMIS, Ègloga de Tirsis i Filis.
* Ignasi FERRERES, Soliloqui de Caifils.
* * * Rafael d'AMAT 1 DE CORTADA (Baró de Mala.), Calaix de sastre.
* Josep Pau BALLOT, Gramàtica i apologia de la llengua catalana.
De la poesia popular tradicional (que ens ha pervingut amb els trets
lingüístics del segle xviti), les antologies recullen: ' El comte Arnau,
** Bac de Roda, * Quan ve la nit, * La cançó que m'haveu dita, * El ma-
riner, * El testament * La filadora, * Els tres tambors, * Don
Joan de Serrallonga, * El bon caçador, * L'Hereu Riera, * El desembre
congelat, * El rabadà, * Fum, fum, fum, * Goigs del Roser de tot l'any,
* La Mare de Déu quan era xiqueta, * Els villancets de les albades d'Ur-
gell, * Cançons de pandero (selecció), * Cançons de bressol (selecció).
En compilar aquesta petita estadística no era la nostra intenció de
treure'n gaires conclusions ni d'enfocar-la amb mirada crítica. Primerament,
perquè la base sobre la qual podríem operar és molt recluida. Segona-
ment, perquè són reculls condicionats pels programes escolars als quals
volen servir de subsidi, i ja se sap que la nostra realitat escolar dista molt
d'ésser normal pel que fa a la llengua i la literatura pròpies de la nostra
terra. Més aviat preteníem que hom pogués veure, en un cop d'ull sumari,
per on anaven els trets. I això queda força clar.
Això no obstant, sí sembla que cal fer una pregunta: a què respon la
presencia de textos antics en reculls de tipus didàctic: només a la necessitat
de presentar mostres d'una determinada història literària o també a l'inte-
rès d'oferir models d'escriure dignament en català? Si aquest segon membre
de l'alternativa no ha d'ésser exclòs, sembla que en tota antologia de la
literatura catalana no hauria de mancar alguna mostra del gènere epistolar,
no sols abundant entre nosaltres ans encara cultivat per alguns dels grans
mestres de la prosa catalana, com poden ésser Bernat Metge o Felip de Malla.


Els Autors catalans antics en tres antologies

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert