Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les Filipines en el seu 
context 
Relaci6 de pai'sos que integren  sia Oriental 
Brunei Hong Kong Myanmar 
Cambodja lndonesia Singapur 
Corea del Sud Japó Tailandia 
Xina Laos Taiwan 
Filipines Malaisia Vietnam 
Agrupacions estandaritzades dels pai'sos 
1. NIC's 2. DEA's 
(New lndustrialized (Dynamic Asiatic 
Countries) Economies) 
Taiwan Malhisia 
Corea del Sud lndonesia 
Hong Kong Filipines 
Singapur Tailandia 
3. lndoxina 4. Resta 
Laos Japó 
Cam bodja Xina 
Vietnam Brunei 
Myanmar 
Organismes d'integració regional i cooperació 
ASEAN 
(Associació de Nacions del Sud-Est Asiitic) 
Paisos membres: Brunei, Indonesia, Malaisia, Filipines, Sin- 
gapur i Tailandia. 
Historia: Fundada el 1967 a Bangkok. Els membres fundadors 
foren els actuals llevat de Brunei, que s'incorpora el 1984. 
Objectius declarats: Promoure el desenvolupament econo- 
mic i el progrés cultural entre els seus membres, facilitar 
la cooperació en I'agricultura i la indústria, incrementar 
el comerq. i desenvolupar un marc comú davant pa'isos 
amb mes capacitat comercial. 
Estructura: Opera mitjan~ant cimeres trianuals, formades 
pels caps de govern. Compta amb diversos comites. El 
seu Secretariat Permanent va ser a lndonesia fins el 1993, 
quan va ser traslladat a Malaisia. 
Estat actual: El 1991 es va discutir la proposta de Malaisia 
de formar I'EAEG (Grup Econbmic del Sud-Est Asiatic) 
amb els membres de I'ASEAN, la República Popular de 
la Xina, Hong Kong, Japó, Corea del Sud i Taiwan. Final- 
ment es va modificar per tal de donar pas a EAEC (Junta 
Economica del Sudest Asiatic), d'estructura més informal. 
El 1992 es signa a Singapur una area de lliure comerc: 
AFTA, que hauria d'entrar en vigor I'any 2008. Els intents 
duts a terme fins ara per a reduir les tarifes duaneres no 
han assolit el consens de tots els membres. 
Tipus de cooperacio: Integració, coordinació, concertacio. 
Ambit d'aplicacio: Polític, economic, política-economic. 
Abast geografic: Regional-multilateral, subregional, bilateral. 
Nivell de cooperació actual: Pretén establir una zona de Iliu- 
re comerq. 
Grau d'institucionalitzacio: Mitja. 
APEC 
(Cooperació Fxon6rnica de  sia-pacífic). 
Paisos membres: Brunei, Indonesia, Malaisia, Filipines, Sin- 
gapur, Tailandia, Australia, Canada, Hong Kong, Japó, Tai- 
wan, EUA, Corea del Sud, Nova Zelanda i República Po- 
pular de la Xina. 
Historia: Iniciativa australiana amb el rapid suport dels EUA. 
La seva primera conferencia tingué lloc a Singapur el 1989 
com a forum per a la discussió de temes relacionats amb 
la cooperació economica i el comerC regional. 
Objectius declarats: Va sorgir per a desbloquejar la Ronda 
Uruguai del GATT (Acord General sobre Aranzels i Co- 
rner~) per a liberalitzar el comerq entre els pai'sos mem- 
bres. 
Estructura: Conferencia governamental. Des del 1989 fins 
el 1992 va funcionar practicament sense estructura. El 
1992 es crea un Secretariat amb funcions administratives. 
Estat actual: La reunió ministerial a Bangkok, el setem- 
bre del 1992, acorda I'estudi per a la liberalització del CO- 
merq regional per I'any 2000. D'altra banda, AustrAlia 
proposa convertir-lo en un model semblant al de la Co- 
munitat Europea (CE) en el qual es tractin qüestions poli- 
tiques. El Japó es partidari d'ampliar les seves funcions 
a temes de seguretat. 
Tipus de cooperacio: Integració, coordinació, concertacio. 
Ambit d'aplicacio: Economic. 
Abast geografic: Regional-multilateral (Cobertura: Pacífic) 
Nivell de cooperació actual: Mecanisme de consulta i co- 
operació economica. 
Grau d'institucionalització: Baix. 
PECC 
(Conferencia Econbmica del Pacífic) 
Pai'sos membres: Australia, Brunei, Canada, República Po- 
pular de la Xina, Corea del Sud, EUA, Filipines, Indone- 
sia, Japó, Malaisia, illes del Pacífic, Nova Zelanda, Sin- 
gapur, Taiwan i Tailandia. 
Historia: Fundada el mes de setembre del 1980 a Can- 
berra (Australia) sota iniciativa del Japó i Australia. 
gional. La Declaració feia emfasi en el comerq i inversió 
intra-regional, ciencia, tecnologia i infrastructura. L'ESCAP 
ha estat criticada per la seva incapacitat per a coordinar- 
se amb d'altres organitzacions regionals, encara que ac- 
tualment, revisa la seva política d'actuació. 
Tipus de cooperació: Integració, coordinació, concertació. 
Arnbit d'aplicació: Político-economic. 
Abast geografic: Regional-multilateral, subregional, bilateral. 
Objectius declarats: Reunir diferents sectors dels governs, Nivell de cooperació actual: 
així com a representants de negocis i staff academic per 
tal de discutir afers economics que afecten la regió del Pa- Grau d'institucionalització: Alt. 
cific Rim. Facilitar-ne la cooperació regional en sectors eco- 
nomics específics. 
Estructura: Des de la seva fundació, s'han dut a terme reu- 
nions generals cada 18 mesos, aproximadament, a diferents 
zones del Pacific Rim. Disposa d'un Secretariat Permanent. 
Estat actual: A causa del creixement economic de la zona, 
la PECC ha esdevingut un nucli de I'organització econo- 
mica del Pacífic i, per tant, s'observa una mes gran insti- 
tucionalització, que s'ha manifestat en la creació d'un 
Secretariat Permanent i no rotatiu. Ha tingut un paper des- 
tacat en la Ronda Uruguai del GATT. 
Tipus de cooperació: Integracio, coordinació, concertació. 
Arnbit d'aplicació: Economic. 
Abast geografic: Regional-multilateral, subregional, bilateral. 
Nivell de cooperació actual: 
Grau d'institucionalització: Mitja. 
ESCAP 
(Comissi6 Econ6mica i Social per a ~ ' A s i a  i el Pacífic) 
Pai'ws membres: Afganistan, Australia, Azerbaidjan, Bangladesh, 
Bhutan, Brunei, Cambodja, Rep. Pop. de la Xina, Fidji, Fran- 
Ca, índia, Indonesia, Iran, Japó, Kiribati, Corea del Nord, Co- 
rea del Sud, Laos, Malaisia, Maldives, I. Marshall, Estats 
Federats de Micronesia, Mongolia, Myanmar, Nauru, Ne- 
pal, Pa'isos Baixos, Nova Zelanda, Pakistan, Papua Nova 
Guinea, Filipines, Rússia, Singapur, I. Salomon, Sri Lanka, 
Tadjikistan, Tailandia, Tonga, Turkmenistan, Tuvalu, Reg- 
ne Unit, EUA, Vanuatu, Vietnam, Samoa Oest. 
Historia: Fundada I'any 1947 amb I'objectiu d'estimular el 
desenvolupament economic i social d'Asia i I'Orient Llu- 
nya. Fins el 1974 va rebre el nom de ECAFE (Comissió Eco- 
nomica per a  sia i Orient Llunya), moment en el qual la 
comissió es reorganitza. En els seus inicis la seva missió 
era afavorir la creació de I'ADB (Banc Asiatic de Desen- 
volupament). Fins els anys 60 va ser una de les poques 
organitzacions semi-regionals (juntament amb el Pla Co- 
lombo), fundat I'any 1950 per set paisos de la Common- 
wealth, I'objectiu del qual es la consecució del desenvolu- 
pament economic i social a Asia i la regio del Pacífic. 
Objectius declarats: La Comissio es va establir per a facili- 
tar el desenvolupament economic i social a Asia i el Pacífic 
i I'enfortiment de les relacions entre ells i la resta del món. 
ADB 
(Ranc Asiitic de Desenvolupament) 
Pai'sos membres: Afganistan, Australia, Bangladesh, Bhutan, 
Cambodja, Rep. Pop. de la Xina, Illes Cook, Fidji, Hong 
Kong, índia, Indonesia, Japó, Kiribati, Corea del Sud, Laos, 
Malaisia, Maldives, I. Marshall, Estats Federats de Micro- 
nesia, Mongolia, Myanmar, Nauru, Nepal, Nova Zelanda, 
Pakistan, Papua Nova Guinea, Filipines, Rússia, Singapur, 
I. Salomon, Sri Lanka, Taiwan, Tailandia, Tonga, Vanua- 
tu, Vietnam, Samoa Oest, mes 16 pai'sos no regionals. 
Historia: Banc regional de desenvolupament creat el 1965, 
fruit dels interessos i les necessitats expressats pels mem- 
bres de I'ESCAP (Comissio Economica i Social per  sia 
i el Pacífic). Ha estat una organització eficaq per a canalit- 
zar préstecs per al desenvolupament a Asia. El 1985, I'ADB 
amplia la seva assistencia al sector privat i augmenta el 
seu suport a les institucions financeres i mercats de capi- 
tal, afavorint la privatització d'empreses públiques quan 
era necessari. Coopera amb altres organitzacions interna- 
cionals actives a la regio, especialment amb el grup del 
Banc Mundial i amb el PNUD (Programa de Nacions Uni- 
des per al Desenvolupament). 
Objectius declarats: L'objectiu de I'ADB es la promoció de 
la inversió financera en la regio de I'ESCAP, per tal de fi- 
nanqar el seu desenvolupament. 
Estructura: Cada país membre escull dos representants que 
formaran el Consell de Governants, que ha de reunir-se 
anualment i el vot dels quals es proporcional a la seva con- 
tribució economica. Aquests representants poden delegar 
el seus poders en el Consell dels Directors, responsable 
de la direcció general de les operacions que dugui a ter- 
me el banc. El Consell de Directors es escollit pel Consell 
de Governants. Existeix també una administració forma- 
da per diferents departament, oficines, un Consell Gene- 
ral i un Secretariat. Els EUA i el Japó en són els maxims 
contribuents. Normalment, el president es japones. Quant 
al funcionament dels serveis financers, s'estableixen tipus 
d'interes variables i flexibles segons cada préstec. 
Estat actual: Ha estat efectiu per a canalitzar els credits per 
al desenvolupament a Asia mes enlla de la zona del Pací- 
fic. Durant els anys 70, va coordinar una investigació so- 
bre I'economia en el Sud-est Asiatic. Aquest estudi va 
comportar un canvi en les polítiques economiques es- 
trangeres. 
Estructura: Actua com a centre regional de I'ONU, i es I'únic Tipus de cooperació: Integració, coordinació, concertació. 
forum intergovernamental d'Asia i el Pacífic. Constitui'da 
per una Comissio que es reuneix anualment a nivell mi- ~ m b i t  d'aplicació: Economic-financer. 
nisterial. Compta, a mes, amb comites i cossos especials, 
un Secretariat i un Centre d'operacions en el Pacific. 
Abast geogif ic:  Regional-multilateral, subregional, bilateral. 
Nivell de cooperació actual: 
Estat actual: En la seva sessió anual de I'abril del 1992, adop- 
ta la declaració Beijing sobre Cooperació Economica Re- Grau d'institucionalització: Alt. 
N " 5 0  N O V E M B R E  91 dclmB 
Potencial industrial 1991 
Producció de la industria manufacturera (milions de dolars) 
COREA DEL SUD 
79.232 
XINA 140.467 
HONG KONG 
11.484 
FILIPINES 11.676 
SINGAPUR 11.595 
Industries manufactureres 
010 sobre PIB 
INDONESIA 24.460 Elaborac~ó: Fundaclo ClDOB amb dades del Banc Mundial 
TIRA, TIRA! 


Les Filipines en el seu context

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert