Gual i Vilà, Valentí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

JURISDICCIONS SENYORIALS, 
CÀRRECS MUNICIPALS I 
DEMOGRAFIA A LA CONCA DE 
BARBERÀ (SEGLE XVIII) 
Valentí GUAL i VE.A 
EL MARC JURISCCIONAL 
A la Conca de Barberà, a inicis del s. XVin, la jurisdicció senyorial 
tenia un pes formidable. El Rei només controlava els territoris pertanyents 
al Ducat de Montblanc (la Vila Ducal, Blancafort, Lilla, Rojals i Els Cogu-
llons), alhora que retenia la jurisdicció criminal sobre els habitants de conesa 
(Català). 
El senyoriu eclesiàstic queia sobre amples zones de la comarca. Els 
hospitalers detentaven el domini ple de l'Espluga de Francolí -amb els llocs 
de Belltall i La Glorieta, integrants de la comanda espluguina—; de la cambra 
prioral de Barberà de la Conca -amb Pira, Ollers, Montbrió de la Marca, 
Biure, el Cogul, el Pinetell i la jurisdicció criminal de Vallverd-; de la 
comanda de Barcelona -Passanant- i de la de Vallfogona -Albió- (Miret). 
Els monestirs de Santes Creus i de Poblet abastaven també dominis 
notables. El cenobi del Gaià: La Sala, Savella, Fonoll, Torlanda, Sant 
Gallard i Figuerola, la Guàrdia dels Prats, Forès i la jurisdicció civil de 
Conesa -localitats de minso pes demogràfic, excepció feta de les tres 
darreres-. En canvi, sota l'ombra de Poblet hi havia l'important centre de 
Vimbodí, ultra Vallclara, Prenafeta, Miramar, Senan i Tarrés (Miret). 
L'Arquebisbe de Tarragona era senyor de Vilaverd i el capítol de 
Tortosa de Segura. 
205 
Llocs de baró laic eren: Santa Coloma de Queralt, Montargull, Rauric 
i Aguiló -del comte de Santa Coloma-; Sarral -dels Potau-; Solivella -dels 
Llorach-; Rocafort de Queralt -dels Armengol-; Savellà, Les Piles i 
Guimons -del comte de Savellà, amb la jurisdicció segrestada pel Rei, l'any 
1720-; Vüanova de Prades i La Riba -del comte de Prades-; Sta. Perpètua 
i Pontils -del marquès d'Aitona-; Llorac -ClaresvaUs-; Vallespinosa 
-Aguilar-; Seguer -Maranosa i Grimau- i La Cirera -Vadell i Lleó-. 
Per tant, establim un complicadísskn mosaic jurisdiccional, referma-
dor de la consideració prèvia a 1' anterior relació de senyors i pobles. Cal tenir 
en compte que l'any 1632 el 73% del territori català era en mans de barons 
laics o eclesiàstics, segons es desprèn de l'estudi de l'obra de Peguera. 
L'IMPACTE DE LA NOVA PLANTA 
Ens proposem d'analitzar l'impacte de la Nova Planta borbònica en 
l'organització municipal de les localitats d'una Conca sotmesa, majoritària-
ment, als dictàmens dels senyors. 
Segons el "Reglamento" del 1717, els nomenaments de batlles i 
regidors als pobles sotmesos a jurisdicció baronial quedaven reduïts a quatre 
fórmules: 
a) Els barons que haguessin triat lliurement les seves autoritats 
municipals, sense cap Latervenció dels habitants, podien seguir obrant així. 
De tota manera, havien de sotmetre el nomenament al vist-i-plau de la Reial 
Audiència que podia revocar l'elecció i dur-ne a terme una d'ofici. 
Dins d'aquesta tipologia entren la majoria dels llocs de la Conca: 
L'Espluga de Francolí. Belltall, La Glorieta, Barberà, Pira, OUers, Montbrió 
de la Marca, Biure, Passanant, Vallverd, Cogul, Solivella, Segura, Llorac, 
Rauric, Vallespinosa, Savellà, Guimons, La Sala, Savellà, Fonoll, Torlanda, 
La Guàrdia dels Prats, Sta. Perpètua, Vallclara, Prenafeta, Miramar, Senan, 
Tarrés, Vimbodí, Albió, St. Gallard, Figuerola, Sta. coloma de Q., Montar-
gull, Aguiló, Seguer i La Cirera. 
b) Als pobles on l'elecció de les autoritats estava pactada entre baró i 
vassalls -sobretot a través de la proposició de candidats en terna d'on el 
senyor escoUia els considerats més idonis-, el dret de proposició era 
mantingut, però restava relegat a mans del batlle i regidors cessants. A més, 
el baró havia de donar compte de la tria final a l'Audiència, en les mateixes 
condicions que en el cas anterior. 
Els llocs de la Conca els pobladors dels quals gaudien del privilegi de 
presentació de tema eren: Rocafort de Q. -des 1686 i confeccionada pels 
jurats(Gual, 136)-, Sarral, Vilaverd, Les Piles, Vilanova de Prades, Forès 
(on el batlle escoUia el sots-batlle) i els territoris del Ducat de Montblanc. 
c) En el cas dels pobles que sortejaven els noms de les autoritats per 
mitjà de sistema insaculatori -amb acceptació reservada al baró-, hom 
206 
ordenà la supressió d'aquest mètode. Fou substituït per la presentació de 
tema a cura dels dignataris cessants cada any. El baró elegia a la tema i 
sotmetia l'acte al plàcet de l'Audiència. 
De l'elecció de jurats a través de les bosses en tenim constància a: 
L'Espluga de Francolí, Pira, Rocafort de Queralt, Solivella, Sarral, Vila-
verd, La Guàrdia dels Prats i Forès. 
d) Els pobles que nomenaven les autoritats de manera directa, sense 
l'intervenció baronial, quedaven assimilats als ajuntaments reials i era, per 
tant, l'Audiència la que dictava els càrrecs. 
Tan sols a dues poblacions de relleu demogràfic notable -Vilaverd i 
Conesa- el consell votava els jurats. Altres llogarets: Montbrió de la Marca, 
Biure, Passanant, Vallverd, Segura, Llorac, Vallespinosa, Sta. Perpètua, 
Pontils i Belltall. 
Dos casos surten de la tònica: a Ollers i a Rauric s'accedia al càrrec de 
jurat per rotació anual i general de tots els caps de casa. El Cogul -un mas-
no tenia jurat, per raons evidents. 
Aquest és el resultat d'aplicar els models de Torras (212) a la Conca 
de Barberà i al règim dels seus municipis abans i després de la Nova Planta, 
establert gràcies al buidatge de la Sèrie "Corregimientos" de la Reial 
Audiència (A.C.A., lligalls 176, 180, 183 i 184). 
En trèiem en clar: la importància de la nominació directa de batlle i 
sots-batUe per part del senyor i l'escàs relleu del procediment insaculatori 
de cara a l'elecció de jurats, abans del Decret. 
Sense entrar en la problemàtica dels procuradors jurisdiccionals 
-anul·ladors de les atribucions de la resta d'homes del municipi-, analitzem 
i ponderem les afirmacions historiogràfiques que parlen de domini senyorial 
abusiu. Serem amatents a la figura del batlle: instrument fonamental del 
domini baronial sobre el municipi, encarregat de vetllar pels interessos del 
senyor i, gràcies a la Nova Planta, president de l'Ajuntament i administrador 
de justícia en nom del senyor. Destaquem la reincidència en l'ocupació del 
càrrec de batlle d'un mateix individu, ullant els nomenaments bianuals del 
període 1720-1738. 
Espluga de Francolí: Pau Anguera (724,731 i 736) 
Ventura Guasc (720 i 728) 
Barberà de la Conca: Ramon Prats (719, 727, 733, 734 i 738) 
Jaume Esplugues (721,7221736) 
En aquest cas no podem subscriure l'afirmació de Joan Rovira, 
exemplificada per Torras (213) de cara a explicar abusos senyorials. 
Pira: Francesc Cantó (733,734 i 738) 
Pere Mateu (7211722) 
Francesc Capdevila (729 i 736) 
O/Z^rí; entre el 1719iel 17 39 sempre apareix ala documentació coma batlle 
Josep Civit, expepció feta del bienni 1736-1738. 
207 
Montbrió de la Marca: 
Biure: 
Passanant: 
Vallverd: 
Cogul: igual que 
Solivella: 
Segura: 
Rauric: 
Vallespinosa: 
Pinetell: 
Vallverd, 
Miquel Ballester 
Macià Tarragó 
Agustí Marimon 
Ramon Piquer 
Josep Miró 
Joan Mateu (719, 
Isidre Miret 
pel criminal. 
Josep Espinach 
Pere Miret 
Marià Prous 
Jaume Salto 
Magí Florensa 
Joan Vilanova 
Joan Soler 
Jaume Esplugues de I 
(727, 733, 734 i 738) 
(719,721,7221731) 
(722, 733, 734 i 738) 
(719,721,7221731) 
(729 i 737) 
721 i 722, pel criminal) 
(723 i 736, pel civü) 
(727, 729 i 737) 
(7191722) 
(723 i 736) 
(727 i 733) 
(730 i 738) 
(719 i 734) 
(728 i 738) 
ïarberà sempre, excepte: 
Blancafort: 
Ramon Prats (719 i 736) 
Agustí Sala (724 i 733) 
Miquel Llurba (7291735) 
Josep Moix (726 i 737) 
Lilla: 
Vilaverd: 
Savellà: 
Les Piles: 
Vilanova de Prades: 
La Sala: 
Torlanda: 
Conesa: 
Guàrdia dels Prats: 
Forès: 
Sta. Perpètua:. 
Pontils: 
Vallclara: 
Prenqfeta: 
Jaume CerveUó 
Francesc Batlle, 
Joan Andreu 
Jaume Molas 
Jaume Canela 
Antoni Prous 
Joan Briansó 
Miquel Vilalta 
Francesc Sans 
Rafael Amenós 
Joan Moncusí 
Miquel Ferrer 
Josep Nuet 
Miquel Ferrer 
Josep Oüvart 
Joan Civit 
Josep FonoU 
Joan Clarasó 
Joan Balcells 
(719: 
ciut. h. Bama. (719 
(721, 727: 
(720: 
(724: 
(719,729: 
(725, 732: 
(723: 
(725 : 
(719: 
(719, 722, 725: 
i 728) 
i 734) 
i 738) 
i 727) 
i 729) 
i 734) 
i 738) 
i 727) 
i 737) 
i 721) 
i 733) 
(722 i 734), pel criminal. 
(719, 726 i 734), pel civü. 
(725 i 729), ídem. 
(719,722) 
(722, 728, 732 i 
(724, 734 ] 
(719] 
(721 i 
Jaume Baptiste Vilalta (722,. 731 i 
Joan Nadal, major (728 i 
Josep Gaya 
Jaume Solanes 
(724, 728 i 
(722, 725 i 
i 723) 
 736) 
i 738) 
i 721) 
723) 
737) 
 733) 
i 731) 
L737) 
208 
Seguer: Pere Torrents (719 i 721) 
Marià Soler (729,7311735) 
La Cirera: Valentí Martorell (7361738) 
Senan: Jaume Llobregat (726,7311735) 
Francesc Llobregat (728 i 733) 
Esteve Pinol (719 i 722) 
Tarrés: Miquel Arbós (719 i 722) 
JoanGiH (7261731) 
Josep Pàmies (728 i 733) 
Vimbodí: Isidre Roig (719,7221728) 
Albió: Manel Martí (722,724,729 i 736) 
Isidre Trilla (725, 732 i 738) 
Sant Gallard-Figuerola: Macià Corbella (721,7231725) 
Joan CasteUs (728, 732 i 736) 
Joan Lloreta (730 i 738) 
Montargull: Marià Malet (734 i 738) 
Aguiló: Josep Vallès (7181727) 
Marià Martí (7211729) 
Només a nou localitats -Sta. Coloma i Rocafort de Q., Sarral, Llorac, 
Rojals, Guimons, Savella, FonoU i La Riba- el càrrec de batlle no recaigué 
en la mateixa persona entre el 1720 i el 1738. A més, només Sta. Coloma, 
Sarral, La Riba, Rocafort i, menys, Rojals, gaudien d'importància demogrà-
fica. 
A la resta de llocs, sobretot als dominis hospitalers i pobletans, les 
reincidències eren a l'ordre del dia. Sens dubte, els barons tractaven de terúr 
a cada població un bàndol favorable, gràcies a la col·locació d'homes fidels 
en els càrrecs municipals (Torras, 214). 
Entrem breument en la qüestió de les regidories: la cerimònia de tria, 
"anava acompanyada de tota mena d'artificis per part dels barons a fi de 
forçar l'elecció de persones favorables als seus interessos" (Torras, 214). 
Un cop d'uU a les llistes obtingudes pel que fa a llocs amb quatre o més 
regidors: 
Espluga de Francolí: Francesc Anguera -regidor ler. el 724, 726 i 734—. 
Joan Boquer -ídem el 721, 732 i 738-
A més foren batlles el 722-724 i el 734-736, respectivament. 
Montblanc: Pere Joan Josa, ciutadàh. Bama.: reg. ler. el 720,724,726 i735. 
Josep d'Aguüó, ciutadà h. Bama.: reg. ler. el 721, 725 i 728. 
Josep Ribes i Soldevila ciutadàh. Bama.: reg. ler. el722,733, 
i 736. 
Antoni Muntaner i Murtra ciutadà h. Bama.: reg. ler. el 731, 
734 i 738. 
209 
Antoni Tomàs i Rubinat ciutadà h. Bama.: reg. ler. el 732 i 
738. 
Altres: Francesc Poca, dr. en Dret (723), Salvador Alba, notari (736). 
Així: -domini de la regidoria primera per part dels ciutadans honrats. 
-a la segona detectem notaris i mercaders, sobretot. 
Sarral: Bernat Generés, apotecari (721, 725 i 733) 
Francesc Fontanilles, pagès (726, 728 i 730) 
Joan Potau "del raval" (720 i 737) 
Francesc Fontanilles fou col·locat en sisè lloc. En una carta, indatada, 
afirmava merèixer el primer o segon lloc: havia estat sots-veguer de Sarral 
i capità en la defensa de la Torredembarra. 
A la gran majoria de regidors els fou aparellada la professió de 
"labrador", que hem d'entendre com a pagès ben establert. De tota maneta, 
l'escultor Isidre Espinalt havia estat regidor tercer en quatre oportunitats 
(721, 725, 727 i 733) 
Santa Coloma de Queralt: Josep Daknases, botiguer, reg. ler. 725 i 733. 
Ramon Cogul, ciutadà h. reg. ler. 734 i 737. 
Anton Pedrol, doctor (en ?) reg. ler. 720 i 735. 
Dos notaris, Francesc Busquets i Carles Roca, ocuparen la primera 
regidoria els anys 1721 i 1730, respectivament. No consta la professió de la 
resta de regidors primers. 
3 . - COMPARACIONS DEMOGRÀFIQUES 
Per tal de poder establir el nombre de regidors pertocants a cada 
localitat, l'Audiència havia de saber el nombre de veïns del lloc en qüestió. 
Comparem els resultats que aporta la Sèrie "Corregimientos" amb la relació 
"Cathaluna Numerada en sos termes, en sas casas y personas" (del 1716, 
segons Iglésies). 
La primera i la tercera columna corresponen a dades d'Iglésies, la 
segona i la quarta son nostres. 
Lloc 
Blancafort 
Lilla 
Rojals 
Vilaverd 
Guiaknons 
Vilanova de Prades 
Fonoll 
Conesa 
Guàrdia dels Prats 
(I) Cases 
66 
6 
30 
71 
11 
32 
1 
36 
25 
(2) Veïns 
60 
26 
30 
60 
10 
24 
1 
30 
32 
(3) Hbs. 
315 
41 
174 
232 
54 
145 
9 
68 
130 
Regidors 
3 
2 
2 
3 
2 
2 
— 
2 
2 
210 
Forès 
Sta. Perpètua 
Montblanc 
Espluga FrancoK 
Barberà de la Conca 
Pira 
Ollers 
Montbrió del la Marca 
Biure 
Passanant 
VaUverd 
Cogul 
Rocafort de Q. 
Solivella 
Segura 
Sarreal 
Rauric 
VaUespinosa 
Pinetell 
La Riba 
Seguer 
Sta. Coloma Q. 
Aguiló 
Albió 
MontarguU 
Figuerola 
St. Gallard 
Vimbodí 
Vallclara 
Senan 
TOTALS 
24 
23 
50 (sic 
150 
72 
28 
7 
16 
14 
33 
10 
1 
62 
45 
9 
230 
7 
20 
— 
20 
8 
200 
28 
12 
9 
4 
6 
80 
34 
11 
1.435 
(sense • 
Montbl.) 
20 
24 
;) 230 
? 
62 
26 
7 
15 
14 
26 
10 
1 
40 
50 
9 
220 
6 
15 
— 
17 
7 
200 
20 
8 
8 
? 
? 
68 
15 
10 
1.401 
(sense 
Espluga F.) 
91 
126 
115 (sic) 
663 4-
354 
135 
53 
66 
92 
101 
62 
12 
204 
262 
60 
929 
34 
77 
— 
84 
45 
714 
123 
36 
35 
3 
15 
308 3 -
85 
24 
5.961 
(sense 
Montbl.) 
2 
2 
6 
-ler. 5 -
3 
2 
2 
2 
2 
2 
2 
— 
3 
3 
2 
6 
2 
2 
— 
2 
2 
5 
2 
2 
2 
1 
1 
-ler. 4— 
2 
2 
PROCEDÈNCIA DE LES DADES: 
Fins Seguer: vegeu, Iglésies Estadístiques..., pgs. 307-308, Vegueria 
Montblanc. 
Fins St. Gallard: íd., pg. 479, Vegueria Cervera Baixa. 
Fins Senan: íd., pg. 266-267, Vegueria de Lleida. 
Comentaris: les. derivades de la Sèrie "Corregimientos" -columna 
(2)- estan arrodonides i normalment són defectives respecte les d'Iglésies. 
Sobten: Lilla: 6-26,en·orclara(2); Vilaverd:71-60; Vilanova de Prades: 32-
24; Barberà: 72-62; Passanant: 33-26; Rocafort: 62-40; Vimbodí: 80-68 i 
211 
Vallclara: 34-15.1 també: Guàrdia Prats: 25-32 i Solivella: 45-50. 
Montblanc mereix comentari a part: les xifres de "Cathalufia..." són 
clarament inferiors a la realitat i fruit d'un error lamentable, més encara si 
tenim en compte que pertoquen a la capital comarcal. El cas de l'Espluga de 
Francolí troba la mateixa aplicació a la inversa, en ser fruit d'un dissortat 
descuit del personal de l'Audiència. 
En definitiva, les xifres derivades de l'estudi de la sèrie "Corregimien-
tos" presentes certes deficiències que ens fan considerar-les només amb 
caràcter aproximatiu de la realitat demogràfica, sens dubte molt més ben 
reflectida en les dades aportades pel demògraf Iglésies. 
CONSIDERACIONS FINALS 
Un treball com el que hem presentat no pot presentar unes conclusions 
totals o globals: és compost de tres cossos diferenciats i ben definits i s'han 
d'extreure - i ho han estat- de cadascun dels mateixos. És per aquest motiu 
que defugim la síntesi. 
BIBLIOGRAFIA: 
-Català i Roca, Pere: Els Castells Catalans, vol. IV. Rafael Dalmau, 
editor. Barcelona. 1973. 1152 pgs. 
-Gual i Vila, Valentí: Terra i Guerra. Rocafort de Queralt a l'Edat 
Moderna. Rafael Dalmau, editor. Barcelona. 1987. 159 pgs. 
-Iglésies i Fort, Josep: Estadístiques de població de Catalunya el 
primer vicenni del s. XVIII, vol. I. FSVC. Bama. 1974. 562 pgs. 
-Miret i Sans, J.: Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
Imprenta Casa Prov. de la Caritat. Barcelona. 1910. 619 pgs. 
-Peguera, Lluís de: Pràctica, forma y stil de celebrar Corts en 
Catalunya. Barcelona, 1632. 
-Torras i Ribé, Josep M.-.Els municipis catalans de l'Antic Règim. Ed. 
Curial. Barcelona. 1984. 
FSCV: Fundació Salvador Vives Casajuana 
Prov.: Provincial 
212 


Jurisdiccions senyorials, càrrecs municipals i demografia a la Conca de Barberà (segle XVIII)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert