Alturo i Perucho, Jesús

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RESTES CODICOLOGIQUES 
DEL MÉS ANTIC MANUSCRIT 
DE JAUFRÉ AMB ALGUNES 
CONSIDERACIONS SOBRE AQUESTA 
NOVELaLA PROVENCAL 
En les meves recerques sobre fragments de cbdexs conservats 
en biblioteques i arxius de Catalunya acabo de tenir la satisfac- 
ció d'identificar un Roman de Jaufié, el que resulta de gran in- 
teres no sols com a nou testimoni de l'apreci de l'obra al nos- 
tre país, sinó també perque, segons crec, pot contribuir a donar 
una espurna de llum (i potser també a introduir alguna nova 
ombra) a l'encara tenebrosa qüestió de I'autoria i la data de com- 
posició d'aquesta anbnima nove1.h provencal en octosil~labs. 
D'ella, com se sap, només se n'han conservat dos manuscrits 
sencers: un d'origen italii i editat per H. Breuer el 1925 (= B)' 
i l'altre, segons opinió generalitzada, catali o llenguadocii, base 
de l'edició 'canbnica' de C. Brunel, de 1943 (= A)2,  qui té en 
1. Jan<fi. Ein nltprovenzolircherAbente~<momi~n dos 13. Jdrhundertr,  Gortingen 1925. 
2. Jnufii, vomromnn a n h ~ r i e n  du XIIP riPcie en v e n  prouen$aux, 2 vals., París 1943. 
compte també dos fragments de manuscnts donats a contiixer 
previament per el1 mateix i per M. Gouron: I'un el 1929 i d'ori- 
gen Ilenguadocii (= e)', i I'altre el 1931 i d'origen italii (= f14. 
N o  fa gaire encara ha aparegut un nou fragment de la novel.la a 
la Roerga (= G), d'on podria ésser ~r ig inar i .~  Testimonis a que 
caldria sumar, d'acord amb Brunel i Gouron, els versos citats 
en dos canconers, avui, I'un, a la Biblioteca Vaticana, ms. Lat. 
3206 (= c) i, I'altre, a Cheltenham, Thierlestane house, no 8335 
(= d). 
Tots aquests manuscrits, ultra provar la notable difusió de la 
novebla, condueixen, d'acord amb el criteri uninim dels seus 
estudiosos, a pensar en un autor catali o l leng~adocii .~ La cata- 
lanitat, segons Brunel, del manuscrit A -el fr. 2164 de la Bibli- 
oteca Nacional de París- abonaria aquesta hipotesi juntament 
amb les característiques lingüístiques del text, que palesen di- 
versos catalanismes, particularment en els seus primers cent 
versos.' 
D'altra banda, I'epoca de composició, deduida per la dedica- 
toria dels versos 59-84 al «rei d'Aragon» i encara pels elogiosos 
w. 2616-2630, la fixi C.  Brunel, seguint G. Paris, entre 1225 i 
1228 pensant en Jaume L8 R. Lejeune, en recensionar I'edició 
bruneliana, I'avanci a circa 1180: i M. de Riquer, en tractar de 
nou el tema, la situi al 1169-1 170, a I'inici del regnat d'Alfons 
dit el Cast.lo Tot i que aquesta darrera proposta és la que sem- 
bla avui majoritiriament acceptada,I1 no s'ha vist privada d'opi- 
3. Fragment d*n nauveau rnanr<rcBt de Jaufrc, ~Ronianian, 55 (1929), p. 529-536. 
4. Fragmenr &un 5ixiSme manurnit de Jaufre, ~Rornania., 57 (1931). p. 206-209. 
5. J. DELMAS, Unfiilgmenl rouergat du Raman de Jaufre, ~Romania~,  101 (1980), p. 
271-277. 
6. C. BRUNEL, JaufrC, cit., p. XLII. 
7. Ibidem, pp. XXN i XXV. 
8 .  Ibidem, pp. XXXVII-XXXVIII. 
9. La date du roman de Jaufr6, "Le Moyen Ágea, LIV (1948), p. 257-295 i, cn 
cular, p. 266. 
10. Lor problemnr del romanprovenzdl de Jaufrc, dins Martln de Riqwer. Antologúz. 
Anthropo~. Suplementos 12, Barcelona 1989, p. 41-53. 
11. Vcgcu, per exemple, la introducci6 de la recent traducció castellana de la noucl.la 
deguda a F. G ~ M E Z  REDONDO, Jauf i ,  Madrid 1996, p. 12, o I'estudi de J. E. RuiZ DOM~NEC, 
A propósito de A[fonro, rey de Aragdn, conde de Barcelona y marquPj de Prouenu, Barcelona 
1996, p. 115. 
RESTES CODICOL~GIQUES DEL MANUSCRiT DE JAUFRÉ ... 11 
nions discordants. La més recent de totes acaba de fer-se pú- 
blica aquests dies i és deguda a A. Espadaler, que proposa de 
nou, com veurem, I'epoca del rei Jaume." 
Jaufié planteja, per tant, bisicament el problema de la data 
de composició, al qual se suma també el de l'autor o autors de 
la novel.la. Respecte a la primera qüestió, malgrat ésser, com 
acabo de dir, la data proposada pel Prof. Riquer la millor rebu- 
da, a aquest estudiós se li plantejava el problema dels versos 
6637-6653, que aparentment segueixen el model de la Primera 
Conhnudció del Perceval, que és clarament posterior a 1191 i 
entre aquest any i el 1200. Per tant, Jaufié havia d'ésser poste- 
rior al 1200, deducció que entrava en clara oposició amb la que 
havia dut a situar la composició al 1169-1170. Per tal de trobar 
una explicació a aquesta contradicció, Riquer proposava dues 
recensions diferents de l'obra, hipotesi que sol.lucionaria, al 
mateix temps, el problema de i'aparent doble autoria de la 
novel.la que sembla deduir-se dels versos 10949-10950, que par- 
len de 'cel que romantz comenset' i #aquel que l'acabet'. 
Tanmateix, C. D. Eckhardt" ha posat de manifest que aques- 
ta hipotesi, que presuposa acceptar, contra tothom, la lectura 
paon en comptes de baston, queda invalidada perque, fins i tot 
donant per bona la variantpaon, res no impedeix de suposar un 
model anterior comú a la Primera Continuació i a Jaufié. El 
problema per a Eckhardt es reduia a determinar l'autoria indi- 
vidual o doble de I'obra. 
Que pot aportar a aquestes qüestions el fragment que acabo 
de descobrir? De primer, cal avancar que el seu valor filolbgic i 
histbric li ve sobretot de la seva antiguitat i del seu origen. 1 és 
que el considero dels primers anys del segle XIII, no gaire més 
enlli del 1200 i, en tot cas, del primer quart del segle XIII, i 
produit amb seguretat en terres transpirenenques, possiblement 
a la Provenca, i, sens dubte, en el mateix ambient escripturístic 
12. El Rei d'Arag6 i la datn del Jaufré, aCultura Neolatina., LVII (1997), p. 199-207. 
13. Two Notes on the Autorrhip ofJaufrc: Sir Kay Getr the Bird; rhe King ofArngon Reignr, 
"Romance Notcsn, 23 (1982-1983), p. 191.196. 
MI. Barcelona. lnstitut Municipal d'Hisrbrir, B-109 
MÍ. Barcelona. Institur Municipal BHisrbris, B-109 
14 J E S Ú S  ALTURO I PERUCHO 
que el manuscrit A, per al qual crec que s'ha proposat una data 
excessivament tardana, el segle XiIi-XiV," quan a mi em sem- 
bla, pels facsímils que en dóna el mateix Brunel a la seva edició, 
de mitjan segle XIil o del tercer quart d'aquesta centúria, com 
a molt tard. Es probable que Brunel pensés en una datació de la 
copia tan tardana impulsat per la seva creenga que la composi- 
ció de la novel.la tingué lloc en temps de Jaume 1, i els altres 
estudiosos de Jaufié no semblen haver-se ocupat gens de la pa- 
leografia del manuscrit donant per bona la proposta de Brunel. 
Amb tot, el nostre fragment sembla, com he dit, quelcom an- 
terior i es tractaria, doncs, del manuscrit més antic conegut i 
d'un manuscrit originari dels dominis reials a Provenca, com el 
mateix cbdex A. Una sola, perb notable, característica paleogri- 
fica m'ho fa creure : la presencia de la nota tironiana per a et 
amb un petit trac horitzontal que la travessa, absent, pel que a 
mi em consta, dels manuscrits d'origen catali i típic, en canvi, 
dels del nord dels Pirineus. Aquesta particularitat, que s'obser- 
va, així mateix, en A, ja apareix en un cbdex datat el 1217.'5 
Ja es veu, doncs, que el regnat d'A1fons 1 com a epoca de la 
composició de I'obra li va molt bé, pero no sols per a una part 
o una primera recensió, sinó pera tota ella, que sorgiria, per tant, 
en i'ambient cortes alfonsí tan ben dibuixat pel Prof. Riquer,lb 
perb possiblement, diria jo, no a Catalunya, sinó a Provenga, el 
que portaria a pensar com a data més precisa de composició de 
la novel.la en el 1176, any en que Alfons aconseguí la renúncia 
de Ramon V de Tolosa als seus pretesos drets sobre la Proven- 
ga marítima, o en el 1185, any de la ratificació'de la pau." 
14. C .  BRUNEL, op. cit., p. XX. 
15. Vcgeu el Cotllogi<e des manurcritr en éniture latine partnnt des indicationr de date, 
de Iieu orr de copiire. Torne VI] .  Oumt de 1s Frunce et Pay  de Loire. Planches, París 1984, Ms.  
Rouen, Bibl. Mun. 299 (A. 305), fol. 265 vo, i també es pot vcure en el ms. Parir, Arsenal 
3340, fol. 65 v", hrnina XII, dcl Tome I. PIsnchei, París 1959, que rransiner aLi rornans dc 
Troic* en copia dc juny de 1237. 
16. La littératureprovengale d la cour d'Alphonre I I  dilrngon, xCahicrs d e  Civiliaarion 
Médifualem, 11 (1959), p. 177-201. 
17. Vcgcu E. SOLDEVILA, Histd~ia de Catnlunya, 1, Barcelona 1962, p. 202. 
RESTES CODICOLOGIQUES DEL MANUSCRIT DE JAUF RE... 15 
En definitiva, el meu parer vindria a coincidir, en essencia, amb 
el de R. Lejeune, al qual M. de Riquer objectava que seria ab- 
surd de lloar el rei Alfons el 1180 per la seva primera batalla 
perque, als 26 o 28 anys que tindria llavors, ja n'havia realitzat 
altres igualment importants.18 Pero el que un hom ressalta en 
Jaufié, diria, és abans la precocitat de la primera victoria que no 
pas la victoria en ella mateixa. 
Queda clar també que la presencia del nostre fragment des- 
virtua, així mateix, la hipbtesi, altrament ben raonable, de I? 
RemyI9 de pensar que la dedicatoria podia anar adrecada a Pere 
el Catolic; res no s'hi oposaria, perque aquest també comenci a 
regnar jove i vencé els 'descresutz' albigesos, pero la cronolo- 
gia del nostre manuscrit i fins la nova proposada per a A ho fa 
forca improbable. 
1 el mateix hom pot dir respecte a la darrera hipbtesi, la &Es- 
padaler, que situa la data de composició entre el 1271 i el 1274, 
tot apuntant, d'acord amb els arguments de G. PinkerneIl,2' la 
data més precisa de 1272.21 1 cal reconeixer que l'argument més 
vilid adduit per Espadaler en favor de la seva hipbtesi, la coin- 
cidencia dels versos 61-62 de Jaufré amb els versos 525-526 del 
Maldit-Bendit de Cerverí de Girona, aquests sí referits clarament 
a Jaume 1, es faria difícil de rebatre si aquests versos no fossin, 
com crec, una fórmula i sobretot sense la presencia inqüestio- 
nable del manuscrit ara descobert, pel cap baix, mig segle ante- 
rior a la data tan reculada de composició suggerida pel susdit 
estudiós. 
D'altra banda, per que no acceptar literalment, sense forcar 
els significats, el que diuen els versos 10949-10950 respecte a 
un autor que comen@ I'obra i a un altre que I'acabi? Per que el 
text sembla escrit amb un mateix estil i la trama presenta uni- 
tat? La intervenció del segon poeta, autor sens dubte, en cas 
18. Los problemnr, cit., p. 46. 
19. Jairfré, dins Arthurian Literature in rhe Middle Ager, Oxford 1959, p. 400-405. 
20. Zur Dntierung des provenrnlUchen Jairfré-Romanr, ~Zeitrchrift für  romanische Phi- 
lologic*, LXXXVIII (1972), p: 105-110. 
21. A. ESPADALER, El Rei d'Arag6 cit., p. 207. 
d'existir, dels versos susdits, pogué ésser reduida; no cal pen- 
sar, necessiriament, que compongués una part important de la 
novel.la i, en la part en que pogué intervenir, havia de preten- 
dre imitar voluntiriament I'estil del primer autor i procurar un 
. . .  
acabament conseqüent amb el seu inici. 
En resum, doncs, diria que la composició de Jaufié tingué lloc 
entre 1176-1185, possiblement a Provenca, d'on semblen origi- 
naris la majoria dels manuscrits conservats i des d'on es difon- 
dria la novel.la amb una important branca de transmissió nor- 
ditaliana, el que no constitueix un impediement insalvable 
perque un deis dos poetes, que crec que intervingueren en la 
composició de l'obra -el segon amb una participació proba- 
blement modesta-, fos catali. 
D'altra banda, la presencia a Barcelona, penso que des d'an- 
tic, d'un manuscrit del rornan deJaufié, del qual hem de lamentar 
I'absencia de cap indicació arxivística sobre la seva procedencia,2* 
denota clarament l'interes al nostre país per la novel.la artúrica 
i és una manifestació més de l'ambient cultural propiciat per la 
cort d'Alfons 1. 
Codicogrificament el nostre fragment presenta les següents 
particularitats: manuscrit B- 109 de I'Institut Municipal d'His- 
toria de Bar~elona.~' En pergamí de gruix mitji i bona qualitat. 
El que queda de la pigina actual amida 145 x 53 mm, com a 
mesures miximes, pero la llargada de tot el bifoli fa 286 mm, i 
el marge intern, I'únic que ha restat, 10 mm. Dues columnes per 
pigina. Lletres de mbdul petit, 2 mm d'alcada, que arriben als 3 
mm en el cas de les lletres Ilargues; les majúscules fan 4 mm. 
La primera lletra de cada vers, sempre en majúscula, se separa 
22. Sobrc Ics anotacions que caldria fer en recuperar un fragment de cbdcx, normal- 
ment extret de relligadurci, em permeto de rcmcrrc al me" rrcball Elr eiti~dir obrefiagmentr 
i mcmbra disiccta de c o d a  a Ca&lunya. Breu ertat de la qüciti6, *Revista Catalana de Tco- 
logia., XIIIIZ (1988), P. 431-450, i, en concret, p. 449-450. 
23. Soca aqucsta signatura hom conté una petita col~lecció de fragmcntr dc cbdcxs, al- 
guns de notable intcres, quc tinc cn crrudi, eam Un alne manurnit del Llibre dcls fets del 
rei en Jnume, <qArxiu dc Tcxtos Cnralans Anticsm (en premsa). 
RESTES CODICOLOGIQUES DEL MANUSCRIT DE JAUFRÉ ... 17 
de la resta per una doble Iínia vertical de justificació. Tinta de 
color marró fosc, pero en bona part descolorida. Restes d'algu- 
na lletra en vermell, com uns punts decoratius a I'interior d'una 
torre dibuixada al marge arnb la mateixa tinta (i mi?) que serví 
per a la copia del text, executat en postcarolina arnb notables 
influencies gbtiques. Restes de Iínies de guiatge i de justifica- 
ció visibles en el costat carn, marcades, sembla, arnb mina de 
plom. 5 mm de separació entre vers i vers. Malgrat que en el 
nostre fragment sols queda un mixim $11 Iínies per pigina 
(amb dos versos per Iínia), cal pensar que es reproduiria la ten- 
dencia constatable en els altres cbdexs o fragments conservats 
d'utilitzar entorn de les 40 línies per pigina, el que ens duu a 
pensar que el fragment de Barcelona correspondria a un dels 
bifolis interns del quadern. Com sembla usual en aquests tex- 
tos, no hi ha cap signe de puntuació. La datació del cbdex, com 
ja he avancat, la situaria en els primers anys del segle XIII, no 
després del primer quart de la centúria. 
Dono a continuació el text que ofereix el nostre fragment (= 
Barc.) confrontat arnb l'edició de C. Brunel , que presento en 
nota juntament arnb les variants dels altres manuscrits quan 
existeixen. 
[fol. I r  a] 
[.../ non en m[.../" 
D'aquelles armes que vol fe?' 
Que tant corrent te vei anar?26 
Fe que dei a la vostra 
v. 6010 Donna, por les a mon seinorZs 
E a que1 obs, se Deus te gartZz9 
Que un wilaus fous e musar.Po 
24. E no m'en mentar, per ta fe BTX. 
25. D'aqehs armas qc vols far Brw, vol B. 
26. Qe tan corren nc "01s portar? Brri., corrn te vci ponar B. 
27. Fe qe dci a la vost'amor, B I M .  
28. Domna, porr las a mo seinor Bru., Domna porro la mon seinor B 
29. E a qe ops, sc Dcus tc  garr? Bru. 
30. Per un vilan fol e musarr Bru. 
Que s'es vengut ab el conbatrdl 
E si volez veser aquaireJ2 
V. 60 15 O auciwe, venit saz ades," 
Car mais no fo de mort tan pres." 
[fol. I r  b] 
E[. ..13' 
v. 6035 Si lan [...IJ6 
E Iaufiei [...]" 
Cant aixi la[...]38 
Tant con cava1 [...IJ7 
E fo irat, que de fiuncaq 
v. 6040 L'es doblada su garlar~dia.~' 
E Taulat venc de l'autra part" 
Plus fir que lion n i  la~part , '~ 
E wac firir de tal poder" 
[...] que [...Id> 
[fol. l v  a] 
v. 6060 [ . . . ] ~ r a t ~ ~  
[...]t correntd7 
[. ..]paza mantenentqs 
[...]ver Taulat v e n g ~ t ' ~  
31. Qc s'cs vengurz ab cl combarre Bru.. ab me B. 
32. E scl volctz vcscr abatre Bru. 
33. O aucir, vcnctz sai adcs, BTW. 
34. C'ancmais no fo dc mort can prcs. BIN.  
35. E a crcñdat : "Ve morir, Bru. 
36. Vilan. tu qc sai cst vengutz!" Blu. 
37. E Jaufre es vcs cl mogut Bru. 
38. Con airi s'auzi cscridar, Bru., cant si s'auzi B. 
39. Tan cul cava1 li poc portar, Bru., lo por portar B. 
40. E fo  irarz, qc de fcunia Bru. 
41. L'cs doblada sa galardia. Bru. 
42. E Taulatr venc daur I'autra part, Bru., de l'autra B. 
43. Pcjcrs qc lconr ni laupart, Bru. 
44. E va fcrir de tal poder Bru., E vac ferir per tal B. 
45. Jaufrc, qc no1 pot retener Bru., no1 poc B. 
46. E l'crguil, car rrop n durar!" Bru. 
47. E Jaufrc leva tot coren, Bru. 
48. Puis trai I'crpasa mantenen Bm. 
49. E cs s'cn ves Taulat vcngurz Brii. 
RESTES CODICOLOGIQUES DEL MANUSCRIT DE JAUFRÉ ... 19 
[...] el sol toz estendut" 
v. 6065 L..]pedat con esgrapat." 
E crida rant con pot, en aut:" 
"Cavalieu, per amor de Deu," 
[fol. l v  b] 
[.] a soferra la demesura5' 
Que feis al bon rei Altut," 
v. 6090 E no plus que t'o sofia plus'6 
Qu'en la cort del rei mon seig~or'~ 
As del cavaliers la flor" 
Del mont, toz let e t~ ia t . '~  
E cel qui a tort son menat60 
v. 6095 Sempre e a dreg manteng~t,~'  
E li ergolos e n f o n d ~ t , ~ ~  
Car Deus l'a pausat en d r e ~ t u r a , ~  
E [...]" 
[fol. 2r a] 
E Iaufve can lo v i  veniq6' 
Dixent, e va s'en cougauziP6 
v. 6725 E Ogier a dit a J a ~ f v e i : ~ ~  
50 .  Q c  jac el rol totz estcndutz Br.. 
51. E cspandatz coma grapaur. BY*., espcdatz A, Espandat en luec $un grxpaut B. 
52. E crida tan can pot, cn aut : BTU., tan con pot B. 
53. "Cavalcr, per amor de Dcu, Bru. 
54. T'a sufcrta la dcrmcsura Bru. 
55. Q c  ferirt al bon rci Arrus, Br". 
56. E no1 plas que t'cn sufra plus, Bru., quc te1 sufra B. 
57. Q'cn la cort del rci mo seinor Bru., De la cort A, Q u e  la cort del bon rci mo B. 
58. Es dels bos cavalers la flor Bri<., E dels A,  E om. B. 
59. Del mun, ruit clcit e triat. Bru. 
60. E cil qe sun a tort menat Bru. 
61. Sun per el a dreir mantcngut, Bru., pcr celr a B. 
62. E li crgolos cofundut, BTU. 
63. Car Dcus i'a pausat en dreitura, B u . ,  paurat pcr drcitura B. 
64. E cn aitan can lo mon dura, Bru., aitan con le montr dura B. 
65. E Jaufre can lo vi venir, Bru. 
66. Deisscnt, et van $'en congauíir Bru., e vairre congausir B. 
67. Et Augiers a dig aJaufre : BTU. 

RESTES CODICOLOGIQUES DEL MANUSCRIT D E  JAUFRÉ ... 21 
v. 6785 [...]mier fu entratU6 
'[. ..]pareilla$' 
[...]ran profession8 
[...]esibont lo fil D o v ~ n . ~ "  
[.Iquef s'en sent premieu entratqo 
v. 6790 E ant per lo castel mandat9' 
Que tuit n'iscont, per far honorq2 
A Jaufiei, con a IUY sezgnor: q3 
E tuit s'en sont foras ixit" 
Gent avarelat e g~rnit ,~'  
[fol. 4v b] 
v. 6815 Mon cor, mon saber e mon  en.^^ 
E, sol que plasa a B~nisen,~'  
Sejornerai aqui un mes," 
O, fant m i  pot far, un u tres.9q 
Seigner, e nous pot hom aisi",lw 
v. 6820 Dis \Augier/, "servir autresi'" 
Con a Monbrun? Si fara ben,'" 
Cor aisi non a nula renlo3 
86. D'Augicr, quc fa prcmier annar Bru. 
87. Sos dos fils, per aparelhar Bru. 
88. Consi ab gran profecion Bru., a gran proccssion B. 
89. Recipion lo filh Dovon. Bm, Repian B. 
90. Aquill cn ron premier inrrir Bru, Ez il s'cn san B. 
91. E an pcr lo casrel mandat Brw. 
92. Que tut n'crt-on, per lar honor Bru. 
93. A Jaufrcn, con a lur seinor. Bru. 
94. E tuit s'en son fonia issit Bru. 
95. Genr arcsar e gent garnir, Bru. 
96. Mun cor, mun saber e mon sen. Bru., Mos corr, moa saber e inons scntz B. 
97. E, sol quc plarra a Bmncsen, Bru. 
98. Sojornarai aqui un mes, BTU. 
99. 0 ,  tant mi por far, 11 o 111. Bru. 
100. c cancel-lado per una regonn md Bar, Seiner, e nous por om aissi", Brir.,Sciner, cn- 
nos pot A.  
101. Jauhci cnnrel.lat per la segonn md i rubrtituit per Augier Bar, Dir Augicr, "servir 
atressi Bru. 
102. Con a Monbmn? Si farai be", Bru., fara B. 
103. Car rainz non a nulha rcn Bru. 
JESÚS ALTURO 1 PERUCHO 
No sia vostra mil que mea.Ioq 
E, seigneu, remanez, per Deu,'" 
V. 6825 Sius plas, ab [...].lo6 
104. Non ria vosrrc rnielr que mieu. BTU., Non rai B 
105. E, seincr, rcmanes, per Dcu. 
106. Sius plir, %m nos pcr sajornar. Bru. 


Restes codicològiques del més antic manuscrit de Jaufré amb algunes consideracions sobre aquesta novel·la provençal

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert