Perarnau i Espelt, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

272	 JOSEP PERARNAU I ESPELT
Josep PERARNAU I ESPELT
SOBRE EL PROTOCOL HEBREU DE LA «DISPUTA DE
BARCELONA» DEL 1263
No fa gaire, Jaume Riera i Sans, basant-se en el fet que «fins avui no s'ha
trobat cap manuscrit de la relació hebrea que remunti al segle XIII, ni al
segle XIV, ni a la primera meitat del segle XV. El manuscrit més antic de
la relació hebrea és de final del segle XV o principi del segle XVI, és a dir,
dos-cents anys posterior a la disputa»,' afirmava «que la relació hebrea, tal
com avui la podem llegir, no reflecteix la Disputa real de la manera que es
produí l'any 1263, sin6 tal com l'estructurà, dos-cents anys després, un pia-
dós noveHista jueu de final del segle XV a través d'un resum que en desco-
brí, posant-lo en primera persona».2
Prescindint ara del problema de la distáncia temporal que hi pot haver
entre la data de l'elaboració d'una obra i la data de la còpia més antiga que
d'ella s'hagi pogut conservar, car no s'ha de confondre la dataci6 d'una obra
literária i la d'una de les seves còpies, el cert és que la relaci6 hebrea escrita
existia a finals del segle XIII i durant el segle XIV, car n'han restat testimo-
niatges.
1. El primer en el sentit del més antic dels dos que conec és del 1286,
per tant només vint-i-tres anys posterior a la Disputa. Pertany a la Disputa-
tio inter Inghetum Contardum et Iudaeos Maioricis incepta kalendis mau M
CC LXXX VI i, tal com diu el títol, es troba en el context d'una disputa
emmarcada a Ciutat de Mallorca entre un mercader genovés, Inghetto Con-
tardo, i representants de l'aljama. El text de la disputa s'ha conservat al-
1. Les fonts histbriques de la Disputa de Barcelona, dins Disputa de Barcelona de 1263
entre Mestre Mossé de Girona i Fra Pau Cristiä. Estudi introductori per Jaume RIERA I
SANS. Traducci6 dels textos hebreus i llatins, i notes, per Eduard FELIU. Pòrtic de Pas-
qual MARAGALL (Estudis i Assaigs 2), XIII.
2. Ibid., [xv].
3. Les discussions entre Inghetto Contardo i els savis jueus de Ciutat de Mallorca han
estat darrerament objecte d'una tesi doctoral d'Ora LIMOR, The Disputation of Majos-ca,
1286: A Critical Edition and Introduction, MI, (Publications of the School of Graduate
Studies), Jerusalem, Hebrew University of Jerusalem, Faculty of Humanities 1985, XVII
i 250 i XXVII i 118 pp., treball que només conec per referència. La mateixa disputa havia
estat objecte d'una comunicaci6 de Gilbert DAHAN, presentada a la «Société des Etudes
Juives» de París el 20 de juny del 1983 i resumida sota el títol de Une controverse judeo-
chrétienne à Majorque en 1286: La Disputatio d'Inghetto Contardo, dins «Revue des étu-
des juives», CXLIII (1984), 267-269 (cf. ATCA, IV (1985), 569, núm. 2096). Remarcaré
SOBRE EL TEXT HEBREU DE LA DISPUTA DE BARCELONA
	 273
menys en un manuscrit, l'actual Vat., Reg. lat. 323. 4 El fragment que ens
interessa es troba en el f. 12c-d i diu així:
«Dixerunt iudei: 'Hoc nos multum desideramus [cognoscere diem salutis et ad-
ventus messid, sed si omnes clerici et fratres minores et predicatores, doctores et sa-
pientes christianorum insimul essent, hoc facere non possent. Et tu, qui mercator
es, credis hoc facere? Te ipsum decipis, sed melius et audacius te fabulari decet quam
fratres minores et predicatores, quorum interest de istis disputare et consulere.'
»Et volumus dicere tibi et affirmare quod in tempore domini Iacobi, boni regis
Aragonum, qui fuit tempore domini Petri et avus istius domini Alfonsi, qui nunc
regnat, fuerunt apud Gironam fratres minores et predicatores et frater Paulus, qui
fuit iudeus, et multi alii peritissimi christiani et etiam quamplures legum doctores
et disputaverunt cum meis iudeis. Finis, qualis fuit? Eos interroga, qui fuerunt, et
scies et si finis fuit bonus pro christianis an non.
»Respondit Ingetus: 'De hoc unquam verbum audivi. Tarnen multum rogo vos
quod, si in scriptis habetis disputationem illam, quod mihi exemplo tradatis, quia
desiderio magno desidero ut habeam translatum ipsius>>.
«Dixerunt iudei: `Bene habemus et per universum mundum eam misimus nos-
tris iudeis'.
»Dixit Ingetus: `Quare de ipsa non vos adiuvatis et cur non apponitis ea, que
opposita fuerunt christianis, prout [f. 12-d] dicitis, et de quibus apparet quod chris-
tiani remanserint superati, ut dicitis, quod non credo, postquam frater Paulus illic erat'.
»Dixerunt iudei: 'Non decet nos de tarn scuris verbis tecum loqui, quia non intel-
ligeres'.
»Respondit Ingetus: 'Ego usque nunc responsionem habere non potui de aliqui-
bus, de quibus vobis opposuerim. Unde, si ita esset, ut asseritis, bene fecissetis res-
ponsionem. Sed quia superati estis et contradicere non potestis, si veritati consenti-
re velletis, ideo nichil credo de hoc quod dixistis, ne per malum habeatis. Vobis
dedecus est quod ab homine simplice et mercatore superemini et vincamini. Videte,
quid faceretis, si hic esset aliquis sapiens scripturarum'.
que la presència consistent de mercaders genovesos a Ciutat de Mallorca ja a mitjan segle
XIII és confirmada, entre d'altres documents, per la butlla d'Innocent IV, datada el 24
de novembre del 1246, en la qual recomana al bisbe de Mallorca que permeti als genove-
sos de construir una església dedicada a Sant Llorenç, tal com hom pot veure en la secció
III de «Noticies bibliográfiques» d'aquest volum, la dedicada a l'obra d'Augusto Quinta-
na Prieto, La documentación pontificia de Innocencio IV (1243-1254), collocada entre les
corresponents al segle XIII. En efecte, la introducció a la disputa mallorquina ens innova
que aquesta començà pel fet que un rau, «qui et ipse magister erat Iudeorum, venit ad
logiam Ianuensium» de Ciutat de Mallorca; la frase es troba en elf, ir del volum manus-
crit, al qual fa referència la nota següent.
4. La descripció del volum es troba dins Andreas WILMART, Codices Reginenses Lati-
ni. Tomus E Codices 251-500 (Bibliothecae Apostolicae Vaticanae codices manu scripti
recensiti), Ciutat del Vaticà, Biblioteca Apostolica Vaticana 1945, 223-224.
274	 JOSEP PERARNAU 1 ESPELT
»Dixerunt iudei: 'Pro verbis tuis non removetur ventas de hoc quod fuit. Res-
ponde de hoc, quod tibi apposuimus, et postea scies, si superati seu victi sumus'.
Tenim, doncs, que uns frares gironins, entre els quals figurava fra Pau [Cris-
tià] (un nom que donà plena confiança a Inghetto Contardo, ra6 per la qual
podem deduir que no li era desconegut), en temps del bon rei Jaume I varen
disputar (no es diu on) amb «els meus jueus» (i tampoc no es diu amb quins);
que els jueus de Ciutat de Mallorca posseïen aquella disputa «in scriptis»,
per escrit, el qual havien escampat per tot el món; i que el consideraven una
prova del triomf que «els meus jueus» havien obtingut en la dita disputa.
No cal dir que Inghetto Contardo també en volia tenir còpia.
Potser es poden fer d'altres hipòtesis, però la que més s'imposa és que
tal escrit fos la narració de la Disputa de Barcelona, hipätesi que no podia
deixar d'ésser seriosament discutida en una exposició mínimament crítica.
2. De l'altre testimoniatge no en tinc, dissortadament, coneixença direc-
ta, ans només aquella que he pogut obtenir gracies a allò que en diu Mario
Martins en les pàgines dedicades a Frei Joáo, monge de Alcobaça e controver-
sista,' el qual durant la primera meitat del segle XIV escriví un Speculurn
Hebraeorum, d'on Martins tradueix aquest fragment, que jo em limito a copiar:
«Houve também um outro motivo, diz ele, que me arrastou com mais
gosto para a presente controvérsia, a saber: um certo livro, acerca duma dis-
puta estéril, que eu encontrei nos armarios dos hebreus. De cuja disputa,
narrada invejosamente e sem vergonha, eles se vangloriam contra nós, pelos
erros mencionados. Ora, essa controvérsia, segundo ouvi dizer, desenrolou-
se na presença do rei de Aragáo, entre Frei Paulo, por urna parte, converso
da Ordern dos Pregadores, o qual defendia o lado cristáo, e Rabi Moisés de
Gerona, da outra, o qual defendia o partido hebraico. E contam falsamente
os hebreus que, nesta controvérsia, Frei Paulo ficou vencido, no decorrer
da disputa».6
I Martins, a fi d'evitar que el lector s'equivoqui, s'afanya a remarcar que
el llibre que Frei Joáo trobá en els armaris o prestatgeries dels jueus no era
la versió dels frares predicadors, les Acta disputationis R. Moysis Gerundensis
cum E Paulo Christiano Ord. Praedicatorum, car per aquestes no s'hauria
desficiat, ans «a outra, redigida por Rabi ben Astruch de Porta, intitulada,
em latim, Disputatio Nachmanis. Estas páginas fizeram reagir, felizmente,
5. Mario MARTINS, Frei Jo;to, monge de Alcobaut e controversista, dins Estudos de lite-
ratura medieval, Braga, Livraria Cruz 1956, 317-326.
6. Ibid., 325.
SOBRE EL TEXT HEBREU DE LA DISPUTA DE BARCELONA	 275
o monge cisterciense e daqui nasceu o seu livro de controvérsia».7
Un resultat és absolutament segur: en els primers decennis del segle XIV
existia un llibre, el contingut del qual era una disputa judeo-cristiana en ver-
sió jueva o favorable als jueus, i hom estava segur que tal discussió era la
que Pau Cristià i Moisès de Girona havien sostingut davant Jaume I, és a
dir, la Disputa de Barcelona.
Am només mancaria que l'anàlisi directa del Speculum Hebraeorum de
Frei Joao de Alcobaça demostrés que aquest tingué davant els ulls i polemit-
zá. amb un text idèntic al que ens ha estat transmès com sortit de la ploma
de Mossé ben Nahman o Nahmànides o Bonastruc de Porta. Es, pel cap
baix, una hipòtesi que seriosament no podia ésser desestimada.
Car les hipótesis poden ésser, pel cap baix, tres:
1. Que el text escampat pel món ja a darreries del segle XIII sigui idèntic
al copiat en els manuscrits de darreries del segle XV i ara conegut tant en
hebreu com en traduccions;
2. Que el text escampat pel món ja a darreries del segle XIII, conservant-
se bàsicament idèntic, hagi sofert qualque interpolació;8
3. Que el text escampat pel món ja a darreries del segle XIII, hagués estat
reelaborat i reescrit a darreries del segle XV, de manera que fos un text di-
vers d'aquell primitiu, amb el pressupòsit, de més a més, que la nova refun-
dició hagués fet desaparèixer fora d'ell qualsevol còpia, fragment o vestigi
d'aquell text primitiu escrit per Mossé ben Nahman.
Mentre esperem que algú realitzi la confrontació abans esmentada i en
publiqui els resultats, sigui'ns permès de reafirmar aquesta exigència míni-
ma de sentit crític: la de donar primacia en el coneixement de les coses del
passat als documents o altres elements objectius que ens n'informen i, en
conseqüència, la de no aventurar afirmacions que l'estat actual dels coneixe-
ments ja no permet de formular i encara menys publicar, sense almenys es-
mentar honestament les possibles proves en sentit contrari i discutir-les.
Barcelona, Pentecosta 1989
7. Ibid., 326.
8. Horn pot pensar, si vol tenir un punt de referència en aquesta segona hipòtesi, en
allò que s'esdevingué durant el segle XV en la traducci6 catalana de la Vita coaetanea
de Ramon Llull.


Sobre el Protocol Hebreu de la "Disputa de Barcelona" del 1263

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert