Bernat i Juanós, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Utilitzaci6 racional dels pesticides i de la maquinAria per a la seva
aplicaci6
Caries Bernat (*)
Vaig acceptar gustosament la possihilitat de participar en aquest seminari, amh el
terra proposat, tenint en compte la meva doble condicid d'agricultor usuari de
productes fitosanitaris, i de professor de maquinaria agricola, entre la qual to un pes
especific important la destinada a I'aplicacid d'aquests productes.
Per altra banda, cis agricuhors o cis tecnics agricoles no acostumem a tenir massa
ocasions de fer sentir la nostra veu, i en particular respects al terra deis pesticides
sovint som criticats, aigunes vegades amb rao pero moltes vegades sense massa
coneixement de causa.
L'agricultura es, sons dubte, una de les fonts de contaminacio que contrihueix a
crear un deis problemes mes greus que to plantejats el m6n actual. Cal dcixar bell
clar, pero, que no es I'irnic ni el principal origen d'aquesta contaminacid I que hen
sovint es fan a fagricuitura, en general, uns retrets possiblement excessivs.
Quan es parla de contaminaci6 agricola es pensa fonamentalment en cis
pesticides, i encara que aquests constitueixin la font principal del problema cal tenir
en compte tamhe cis fertilitzants, que en determinades zones poden crear problemes
molt greus a nivell sanitari, i les dcposicions animals que en regions en que
coincideixen pohiacions humanes importants amb altes densitats de hestiar poden
crear tambe problemes sanitaris.
Fn tots cis casos cal estudiar la relacio entre cis problernes creats i cis problemes
que s'ajuda a resoldre i la possihilitat real d'aplicacid de solucions alternatives que no
provoquin cis mateixos problemes. Aquesta possihilitat real moltes vegades ve
condicionada per les condicions economiques que pressuposa la seva aplicacio, i de
let veurem que la questio economica es la que determina en la major part deis casos
la existencia o la gravetat del problema.
Si ens referim al possible prohlema creat pels adohs cal esmentar la contaminacio
per nitrats o nitrits. la i nica font dell quals no son cis fertilitzants pero si en son la
principal, que en paisos coin cis Lstats Units, ha provocat la mort, sohretot d'infants,
per consum d'aigua amh concentraci6 excessiva de nitrats. Ell persones amh el tracte
digestiu en hones condicions. cis nitrats s'ahsorheixen rapidament pero si hi ha
1"1 Professor de motors i maquines agricoles do I'Escola d'Agricultura de la t.'niversitat Politecnica de
Barcelona.
229
prohlcmCS gastrointcstinales aqucsta ahxorcio es retarda augntcutant cl rise do
reduccio de nitrat a nitric EIs nitrits son molt mes perillosos ja que la dosi fetal de
nitrogen en forma de nitrit es molt mes haixa. En els infants aquesta reduccio es molt
mes factible ja que tenon menus acidesa en el trade intestinal i per altra Banda estan
sotmesos a trastorns mes frequents . La pregunta que podem fer-nos es la segucnt: On
s'han detectat aquests problemes :' Fn paisos d ' agricultura avancada i dc nivcll sanitari
elevat . I'll prohlema s ' origina, possiblement , per un exces d'utilitzacio de fertilitzants
nitrogenats combinat amb algun altre factor com pot esser ci tipus de sal o els habits
alirnentaris , pert un cop detectat s'hi pot posar rernei prow rapidament . :Us [stats
I'nits no s'han detectat mes casos de methemoglohincmiat des que es controla I'aigua
dc consum huma i no s'autoritza aquest consum per sabre do 10 ppm de nitrogen en
forma de nitrat . Aquests nivells estan suhjectes, naturalment , a revisions periodiques.
Si pensem en la contaminacio per deposicions i gigues residuals de granges de
hestiar , el problema mes greu es naturalment dc opus sanitari per la difusici dc
microorganismes patogens per persones o animals en gigues superficials o
suhterranies . Les icgislacions dels paisos mes avan4ats , en els que aquest problema
podia tenir mes virulencia ja han anat prenent les mesures adequades per resoldre'l
total o parcialment . No s'autoritzen , per exemple , noves installations a menus de
determinades distancies dels nuclis de poblacio , s'estableix una proporcio entre el
nombre dc caps de hestiar i la superficie de terra disponible , es fixen condicions molt
estrictes per I'ahocament d'aigues residuals, en termes de D.B.O . IUemanda Biol6aica
d'Oxigen ), etc. Pero no son tampoc aquests Cl unics prohlemes . Per citar tan cols un
exemple do contaminacio especifica, i que incideix sabre la mateixa agricuitura,
podem parlar de la utilitzacio del coure com a activador del creixement en els pinsos
per pores . Aquest coure fa cap, naturalment , al ''sue de tocino '' que s'empra corn
adob organic . i arriha a crear greus descquilihris en la nutricio dc Ies plantes. Shan
arribat a detectar problemes de funcionament en digestors de ferns liquids per
produccio de gas degut al exces de coure!
Horn parlat inicialment d'aquests dos tipus de problemes, greus en molts casos,
per aclarir que no son els pesticides els unics responsables de la Coll taminacio
atrihuible a I'agricultura . fambc voldriem , ahans d'entrar propiament en el tcma.
mencionar simplement altres problemes del mateix caire , en els que I'agricultura no
to res a veure . Pensem en Ies pltujes acides, en Ies contaminations per metalls pcsats.
els resides radioactius , etc. EI problema es de tothorn i malhauradament les solutions
no son facils.
Referint-nos ja de mantra especifica a la utilitzacio dels pesticides agricoles i a la
prohlematica que comporta podern comen4ar per distingir entre els diferents tipus de
prohlemes . Podern parlar , en primer Iloc de prohlemes localitzats geograhcanrent,
amh causes generalment conegudes o definides , com poden esser les mortandants
d'especies naturals en cis deltes de rius que travessen zones agricoles irnportants.
Ienim exemples hen recents i proxims, en els Deltes de I'I:hre , o del Guadalquivir, en
el Coto de l)onana, per6 que rnalhauradament tarnhc. no son els unics. I:n segon Iloc
podem parlar dels problemes concrets , de opus sanitari , en que es trohen
fonamentalment els usuaris dell productes pesticides. Aloltes vegades ci prohlema cs
degut a una manca de cura per part de I'usuari , i malgrat que s'han donat i es
continuen donant casos mortals , no son molt nombrosos i els esforcos que fan Ics
llegislacions semblen esser cada vegada mes positius . En tercer floc trohenr els
problemes , possiblement mes greus i mes desconeguts , dell efectes residuals dell
pesticides en cis vegetals per a la salut humana, en el sal pels elements vies del mateix
i a la vegada per futurs conreus, i dels que podcn produir - se Ies manifestacions a mes
230
hreu 0 mes Ilarg termini, i de vegades. i aixo es Cl que els hi dona aquest caracter de
perillositat, amb un caire mes o menys irreversible.
Semhla evident que el prohlema es molt grew i que Pot SCT-110 Ines ell
determinadcs circurnst incies en funcio de les caracteristiques de I'entorn. :A nivcll
particular es dificil que el prohlema tingui una extrcma gravetat per a una explotacio
agricola determinada, i quail es dona el cas, Ia solucio pot ser localitzada i no es
excessivament prohlematica.
I:I problema esdeve greu. a nivell general. La utilitzacio massiva de pesticides
planteja questions dificils de resoldre, pero cal fer-se la pregunta de que podria
succeir si es prescindis, de cop, de tots aquests pesticides. Les consequcncies serien
dramatiqLies. L'n dels problemes mes greus que to plantejats la humanitat es cl de Ia
fain. F':I creixement demografic previst fa que malgrat Ies superproduccions de
determinats productes en alguns dels paisos industrialitzats s'hagi de pensar en doblar
practicament la produccio d'aliments en els propers vint anus. Les mesures a prendre
per tal d'assolir aquesta Pita son de Ores tipus:
- augmentar Ies superficies cultivades: amb aixo es preveu cohrir un 25
aproximadament d'aquest ohjectiu
-aconseguir dos collites per any en aquelles regions en Ies que Cl china ho
permeti: ai xo permetria cohrir-ne un 15
- finalment, el 60 restant caldria obtenir-lo millorant el rendiment de les
superficies ja cultivades.
Per la millora d'aquest rendiment. un dels factors fonamentals es la Iluita anti-
parasitaria. Particularment si tenim en compte una xifra, no per repetida menus real,
la del percentatge de Ia produccio agricola destruida pets diferents enemigs dels
conreus i que Cs de prop del 25 . malgrat cis tractarnents. De les estimacions de la
F..A.P. recollim tarnhe corn es preveu d'aconseguir aquesta millora esmentada del
60 de la produccio:
de un 20 a un 30 mitjan4ant la prevencio de perdues abans de la collita arnh
mesures de prevencio fitosanitaria contra els insectes, els tongs i Ies males
herhes
de un 10 a un 20 "r, prevenint Ies perdues despres de la collita degudes a rates,
insectes i tongs
optimitzacici de la produccio amb mesures adequades de preparacio del sol, de
reg, de fertilitzacio organica o mineral, d'utilitzacio de Ilavors seleccionades,
que cohririen un 50 o mes.
Sembla doncs impossible pensar en una supressici radical dels mitjans quimics de
Iluita, i ni tan cols en una sensible disminucio, sense crear prohlemes mes greus que
els que es pretenen solucionar.
Cal fer una distincio entre cone es planteja el problema en paisos desenvolupats i
en paisos del tercer mon, i entre cis dos extrenis trobarem tot un seguit de situacions
diferents que correspondran a les condicions del nivell tecnic de I'agricultura en cada
pais o en cada regi6. Fsmentern, corn exemple. que a Suissa Cl consum de productes
fitosanitaris no ha augmentat des de any 1960, ans al contrari, tendeix a disminuir.
Aixo, s'explica facilmerit amb cis arguments quc exposarem a continuacio i que
poden resumir-se en la utilitzacio de productes mes efica(;os i en dosi de principi actin
cada cop mes rcduida. Aquesta situacio no podra donar-se ahans de molts anys en
altres paisos.
Dc la mateixa manera, en paisos que podem qualificar de "rics". en els que Cl
231
IIIAcl teethe i1c I azricultura es molt alt. 1, 'estan cstudi,mt i cmlpra II t ', oIueion1,
alternatives, que comentarem en Cl seu moment per6 que son molt mes dificilment
operatives en paisos no tart avan(;ats. On trobem mes interes, mes mitjans destinats a
la recerca, de la denominada "agricultura hiol6gica"O En paisos corn I'esmentada
Suissa, a Suecia, als [stats Units.
Si centrem de nou el prohlema en els productes fitosanitaris propiament, i
acceptant una data de I'anv 1980 que xifrava en 7600 milions de d6lars el consurn
mundial de pesticides agricoles. podern veure la magnitud d'aquest consum, que
certament ha augmentat sensiblement . Cal dir tarnbe, per6 que en aquella mateixa
data, i creiem que la produccio no haura variat sensiblement. el percentatge de
productes quimics fitosanitaris no ultrapassava un 2 del total de vendes de
productes quimics.
Les autoritats competents i cis tecnics son perfectament conscients de la magntud
del problema i de la necessitat de dedicar-hi ci maxim d'atencio a tots cis nivells per
poder, d'alguna manera, arrihar a la majoria de regions o paisos a] nivell assolit pets
mes desenvolupats, i per millorar tarnbe cl nivell en aquests. Per aixo podern
considerar, genericarnent. mesures de tres tipus:
-a nivell de recerca
a nivell d'educacio i de divulgacio
a nivell de la maquinaria utilitzada
In primer Iloc, la recerca ha estat responsahie de la rapida i espectacular evolucio
en cis darrers ant's de la Iluita antiparasitaria, evolucio que continua a un ritme molt
considerable. Senvalarem algunes de les tendencies principals en aquesta evoluei6:
-selectivitat creixent dels principis actius emprats
- selectivitat "ecol6gica" aconseguida per Ies tecniques d'aplicacio
- utilitzaci6 d'esquers
- Iluita integrada
- maxima col-laboraci6 amh centres experimentals i amb estacions d'avisos
- Iluita biologica
-Iluita autocida
utilitzacio de mitians electronics i informatics per la deteccio i la
determinaci6 de I'oportuii tat dels tractaments
En el segon dels nivells esmentats, el de I'educaci6 i la divulgaci6, tenini un gran
avantatge en el sentit que una bona part, gairebe tota. de I'experiencia adquirida pets
invcstigadors es pot utilitzar en un altre contex, i que els descobriments o Ies
tecniques posades a punt en cis paisos desenvolupats, dintre d'aquest camp. es poden
utilitzar, amh Ies matitzacions adequades, arreu del mein. Cal millorar el nivell tunic
dell usuaris de les esmentades tecniques i disposar d'un hon servei de divulgaci6 per
tal que:
existeixi una clara consciencia de la gravetat del prohlerna, i de les possihles
repercusions, a nivell general, d'accions indiscrirninades
-CIS usuaris tinguin plena consciencia de la periliositat dels productes emprats
es vegui hen clara la necessitat de realitiar els tractanients ajustant-se al maxirn
a Ies indicacions quant a dosi, concentraci6, i moment adequats,
Finalment. les tecniques d'aplicacio i Ies rnaquines emprades tenen tambe una
importancia determinant en I'eficacia dels tractaments i en la incidencia dels possibles
ef'ectes secundaris. E::n aquest sentit, I'experiencia personal ens indica clarament que
hi ha una sensible millora a obtenir-las , en el nostre pais, amb mitjans relativament
senzills i inin edicts. I.es tendencies generals, en aquest camp, son ICS segiients:
232
maxima uniformitzaci6 de Ies pulveritzacions
disminuci6 radical de les dosis de producte actin
-aplicacic de volums de liquid molt reduits WIN)
aplicaci6 per contacte
pulveritzaci6 electrostatics
:A nivell general, podriem dir que tenint en compte el cost d'adquisici6 dell equips
per tractaments i dels productes quirnics emprats sembla imprescindihle un
manteniment acurat dell equips i un seguiment escrupulos de les instruccions. Fn la
practica, en moltissims casos, aixb no es compleix. EIs serveis de divulgaci6 agricola
tenen aqui una tasca important a acomplir.
Corn a conclusio d'aquest breu informe crec que cal insistir en la irnportancia dell
tractaments fitosanitaris tant des dun punt de vista de la seva eficacia immediata coin
de les possibles consequencies a mig i a llarg termini. En I'estat actual de fa situaci6
sembla impossible de pensar en una reducci6 significativa dell tractaments utilitzats.
Les noves tecniques es van imposant lentament pero no poden fer-ho sense Ilargs
periodes d'investigaci6 i sense haver estat contrastats exhaustivament en centres
experimentals. I'll que si cal tenir en compte en tot moment es la perillositat de molts
dels productes emprats i fer-ne, corn deiem en I'encap(:alament una utilitzacio
11
racional".
233


Utilització racional dels pesticides i de la maquinària per a la seva aplicació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert