Perarnau i Espelt, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

282	 JOSEP PERARNAU 1 ESPELT
El mateix Arnau preveia que aquells esdeveniments finals imminents s'acos-
taran en passos d'una durada de vint-i-quatre anys cada un i Henry of Har-
clay recordava tal previsi6.18
Si, d'altra banda, tenim present la proclamació que, d'acord amb la intuï-
ció que Arnau tenia dels plans divins per als anys immediatament futurs,
Frederic de Sicilia era cridat particularment per Déu a ésser el braç tempo-
ral del papa espiritual «qui ab aytal rey porgará tot crestianisme e tornará.1
universalment a la veritat primera, ço és, de Jesuchrist e dels apbstols»,'9
considerarem molt versemblant la informació proporcionada per Pierre Da-
puy i, en conseqüència, amb la mateixa versemblança podrem completar
el coneixement dels darrers temps de la vida d'Arnau de Vilanova amb una
activitat destinada no sols a proclamar, ans també a preparar els esdeveni-
ments que havien de desembocar en els temps finals.
Barcelona, juny del 1989
Josep PERARNAU I ESPELT
FRAGMENTS EN CATALÀ DEL TRACTAT PERDUT D'ARNAU DE
VILANOVA DE FINE MUNDI EN UNA DISPUTA ENTORN DE LES
PREVISIONS ESCATOLÒGIQUES (Vilafranca del Penedés i Barcelona,
1316-1317)
Una combinació de factors, básicament sortosos, han estat la causa, pri-
mer, que es conservés un fragment de pergamí, emprat a tall de farciment
de les cobertes d'un manual notarial dels aplegats en l'Arxiu Provincial
de Girona, i després, que a mi em piqués la curiositat d'intentar de llegir
alguna de les paraules visibles en el pergamí esmentat. El director d'aquell
arxiu en el moment de la troballa, senyor Enric Mirambell i Belloc, al qual
és d'estricta justicia agrair al seu interés a donar satisfacció als meus desigs,
encarregà la nova enquadernació del volum, cosa que permeté de tenir tot
allò que s'ha conservat del pergamí amb el corresponent text, dissortada-
ment incomplet.
18. Ibid., lín. 770-782; HENRY OF HARCLAY, Utrum astrologi vel quicumque calcula-
tores possint probare secundum adventum Christi, dins Franz PELSTER, Die Quaestio Hein-
richs von Harclay ueber die zweite Ankunft Christi und die Erwartung des baldigen Wel-
tendes zu Anfang des XIV Jahrhunderts, dins «Archivio Italiano per la Storia della Pietà»,
1(1951), 59, lín. 4-11.
19. ARNAU DE VILANOVA, Informació espiritual al rei Frederic de Sicilia, dins Obres
catalanes. Vol. I: Escrits religiosos (Els Nostres Clässics 53-54), Barcelona, Editorial Barci-
no 1947, 242, lín. 4-16.
FRAGMENT CATALÀ DE FINE MUND! D'ARNAU DE VILANOVA	 283
El full amida ara 284 x 201 mm i porta la signatura de Protocols notarials.
Notaris de Girona, núm. 8 (Guillem des Quer). Pergamins procedents de co-
bertes. L'estat de conservació, resultat de tantes vicissituds, és deficient. L'es-
criptura és la típica notarial gòtica catalana cursiva de primera meitat del
segle XIV.
Començaré transcrivint el text esmentat, assenyalant amb xifres aràbi-
gues, col .locades dins paréntesis, la línia a la qual pertany cada conjunt de
paraules. Escric dins paréntesis quadrats les reconstruccions del text, a les
quals m'he atrevit.
«(1)...inquantum... ...quodam... (2) ...dixit eidem fratri Bertrando [de Salviano]
...norum ville[franche]... (3) ...en lo sermó. Et dictus frater Bertrandus [de Salvia-
no]......auets dit... (4) ...e en quant preicats aquesta paraula pu... ...respondit quod...
(5) ...dixit fratri Petro Mathei, de ordine fratrum minorum, quod dictus frater... ...pre-
dictum d... (6) ...[frater] Guillelmus Artus et Michael de Turrilliis, ad citationem
dicti venerabilis Ugonis de Cardona... ...eo presente... (7) ...[frater] Bertrandus iura-
vit dicta verba que inter ipsum et dictum fratrem Guillelmum Artus fuerant e...us
dixit... (8) ...retulerat coram dicto vicesgerente. Dixit etiam quod dicta et scripta fra-
tris Petri Iohannis erant bona. Dix[it]... (9) ...sicut de vita sua vel de eo. Dixit etiam
quod quicumque diceret oppositum de eo dicebat inhonesta de Deo et sanctis suis...
(10) ...et obtulit quandam cedulam scriptam papiri in suam defensionem, quam as-
serebat esse... ...bat pervica[cem]... (11) ...»Mes per tal que creegats la nequícia e la
pervercitat dels damunt dits e la error... de la paraula... (12) ... que Jhesu Christ no
sap los finals temps del segle en quant és hom pot en... ...enteniment que no u sap...
(13) ...e aquest enteniment s vertader. Car Déus, abans que aiustars a ssi la hu[ma-
nit]at, ja per sa divinitat... (14) ...axi la humanitat que reebé no li donà negun saber
d'aqueles coses. L'altra enteniment d'aquella paraula... (15) ...o en la ánima, on és
lo saber qui diu que no sap los temps finals. E és açò una de les grans eretgies que...
(16) ...[en] Jhesu Christ agué dues persones, la una de hom, l'altre de Déus. E qui
açò afirma apertament nega la humanitat e... (17) ...faça ab ella una persona en Jhe-
su Christ, la qual cosa és expressament és contra l'avangeli en molts locs. Per qué...
(18) ...aiustada a la deïtat en Christ, sobte la ánima sua sabé tot ço que la deïtat sa-
bia, car altrament no fera ab e[lla una persona]... (19) ...circunstáncia que pertany
a la persona o al sopiect individual». Et predictus frater Bertrandus contra predicta
asseruit... (20) ...in quantum homo nesciverat diem iudicii, hoc probans per evange-
lium Matthei xxim capitulo, ubi sic scriptum est: `De die autem illa et hora nemo
scit, neque (21) angeli celorum, nisi Pater solus'. Hoc idem probavit per evangelium
Marcy xiii capitulo, ubi sic scriptum est: 'De die autem illo vel hora nemo scit, ne-
que angeli in celo, neque filius, nisi Pater'. Post que, predictus frater Bertrandus re-
quisivit instanter dictum vicesgerentem... (23) ...illis libris magistri Arnaldi de Villa
Nova, quondam, et etiam quod faceret custodire predictos fratres sicut h[ereticos]...
(24) ...de tertio ordine negaverit se tenere nec habere dictos libros. Et dictus gerens
vices dixit quod deliberaret... (25) ...apud dictos fratres sunt et utrum negotium...de-
beat remitti ad superiorem, cum fidem tangere videatur. (26) Et dictus frater Ber-
284	 JOSEP PERARNAU 1 ESPELT
trandus petiit inde sibi publicum fien i instrumentum per scriptorem domini episco-
pi. Quod est actum Barchinone... (27) ...testibus...[Jacobo] Alamanni, [supradicto],
Ville Franche, Berengario..., [Petro] 011arii,... (28) ...minorum, Bernardo Fusterii
et Berengario Raffardi. Et die sabbati... ...dictus vicesgerens... (29) ...superius, ut se-
quitur: `Dixit et respondit dictus vicesgerens quod ipse vocavit dictos... persevera-
rent... (30) ...[in hiis] que dixerant, dixerat, et quod petierant a dicto fratre Bertran-
do de Salviano ad instantiam... (31) ...in dictis, que errorem aliquem tangerent. Qua-
propter idem vicesgerens ve... (32) ...etiam quod ipsi fratres negant habere dictos libros
dicti magistri Arnaldi de Villa Nova et... (33) ...Signum Guillelmi Majo!, scripto-
ris...presentia et testium predictorum, predicta [omnia in publicam formam redegi
et signum meum apposui]...
En l'estat actual d'aquest fragment sembla pràcticament impossible de
resumir-lo de forma encertada, car les llacunes no sols són quantitativament
extenses (per exemple, és impossible de saber guantes línies hi havia abans
de l'actual començament del text), ans també qualitativament essencials, car
afecten la relació subjecte-predicat. En efecte, moltes de les coses que cons-
ten dites en les frases salvades, no se sap qui les pronuncia i per això només
és possible un resum aproximatiu, on les manques d'informació objectiva
hauran d'ésser suplertes per interpretacions o per impressions subjectives.
Comencem, però, pels elements precisos, car ens ajudaran a comprendre
el sentit del conjunt. D'una banda, tenim Hug de Cardona, repetidament
qualificat de «vicesgerens», qualificació que equival a la de «tinent loch del
senyor bisbe de la dita ciutat [de Barcelona]», tal com diu la protesta-requesta
de Guillem Martí, «ministre en la dita ciutat dels frares de penitència del
ters orde de sent Francesch», del 15 de juliol del 1312.1
El fet que tal dignatari fos nomenat provisor de l'arquebisbat de Tarrago-
na poc abans del 10 de juny del 1317 i al cap de pocs mesos fos cridat al
servei del rei Sanç de Mallorca, amb dispensa de residència a la Seu de Barce-
lona, de la qual era ardiaca, 2 ens proporciona el «terminus ad quem» del do-
cument que ens ocupa.
El «terminus a quo» també sembla clar: el 8 de novembre del 1316, data
de la sentència condemnatäria de Tarragona, sentència clarament pressupo-
sada en la darrera part del document, en deixar endevinar que hom demana-
va una investigació de l'esmentat Hug de Cardona sobre si els terciaris fran-
1. L'equivalència entre «vices gerens» i «tinent loch» no necessita ésser explicada. La
segona denominació es troba en la protesta-requesta de l'esmentat Guillem Martí i és
publicada en el meu L'«Alia Informatio Beguinorum» d'Arnau de Vilanova (Studia, tex-
tus, subsidia II), Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya 1978, 90-101.
2. Ibid., 93-94.
FRAGMENT CATALÀ DE FINE MUND! D'ARNAU DE VILANOVA	 285
ciscans de Vilafranca del Penedès continuaven tenint llibres de mestre Ar-
nau de Vilanova.3
Els protagonistes pròpiament dits de la picabaralla (fra Bertran de Salviá,
fra Guillem Artús i (fra?) Miguel de Torrelles) semblen ésser fins ara uns
desconeguts. No, en canvi, els testimonis consignats en les línies 27 i 28.
L'Alamanni (Alamany) porta el mateix cognom que el provincial dels do-
minicans, present en la proclamació de la sentència condemnatòria de Ta-
rragona contra obres d'Arnau de Vilanova, que acabem d'esmentar, el nom
del qual era Jaume. 4
 No sé qui és el Berenguer sense cognom, però Pere
011er és ben conegut des del moment que Nicolau Eimeric el recordà en
el Directorium inquisitorum. 5 Tant o més farn6s que ell és Bernat Fuster,
terciari franciscá de Vilafranca del Penedès; <
 Berenguer Rafart, en canvi, tor-
na a ésser un desconegut. També ho és el franciscá fra Pere Mateu, esmentat
en la línia 5.
Amb totes les prevencions de possibilitat d'error, crec que els fragments
salvats del document es poden resumir d'aquesta manera: amb motiu d'un
serme', hi hagué a Vilafranca del Penedès una picabaralla teològica entre fra
Bertran de Salviá i fra Guillem Artús entorn de dos punts, el de la bondat
de l'ensenyament tant oral com escrit de fra Pèire Joan i el del coneixement
que Jesucrist, en tant que home, hauria tingut «dels temps finals», tema que
sembla haver constituït el centre de la discussió.
Algú (potser fra Guillem Artús) dedicà al tema una exposició doctrinal
escrita en un full de paper, en la qual explicava que el problema del coneixe-
3. Sobre la sentencia, hom pot veure la nota 45 de la introducci6 al primer estudi
d'aquest volum. La darrera part del document és el que em convenç a col-locar el «terminus
a quo» en la sentencia condemnatäria de Tarragona, car no sembla que abans hom pogués
exigir de l'autoritat una investigaci6 entorn de la possessió de llibres d'Arnau de Vilanova.
4. «...venerabilis frater Jacobus Alamanni, prior provincialis fratrum praedicatorum
in provincia Aragoniae...», diu la transcripció de Francesco SANTI, Gli «Scripta Spiritua-
lia» di Arnau de Vilanova, dins «Studi Medievali», XXVI (1985), 1007.
5. Les dades proporcionades per Nicolau Eimeric i per d'altres autors són sintetitza-
des per Josep M. Pou 1 MARTÍ, Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV),
Vic, Editorial Seráfica 1930, 196-197.
6. Una recopilaci6 general de dades sobre el personatge amb la seva identificació,
distingint-lo d'un seu fill homònim i framenor, es pot trobar en el meu Una altra carta
de Guiu Terrena sobre el procés inquisitorial contra el francisca fra Bernat Fuster, dins «Es-
tudios Franciscanos», 82 (1981), 383-392. Igual com en aquesta ocasió, també fou present
a tall de testimoni en la presentació de la protesta-requesta esmentada en la nota 1 i docu-
mentada en aquell llibre, 100, 104 i 105. Encara que ja fos difunt, ell seguí essent la figura
principal del grup terciari o beguí de Vilafranca del Penedès, car fou un dels protagonis-
tes del procés inquisitorial a llur cárrec els anys 1345-1346. Darrerament ha comparegut
un document reial que l'esmenta en la seva qualitat de terciari franciscà ja l'any 1299,
publicat per Josep MARTÍ MAYOR, Nuevos documentos para la historia de la orden fran-
ciscana seglar en Cataluña, dins «Archivo Ibero-Americano», 47 (1987), 213-218; aquest
article es troba resumit en la secció de «Noticies bibliogràfiques» del present volum.
286	 JOSEP PERARNAU 1 ESPELT
ment dels temps finals per part de Jesús, en tant que borne, podia tenir una
doble resposta: la que afirmava que no els coneixia, cosa que significaria una
dicotomia total entre el coneixement de Jesús en quant Déu i el seu conei-
xement en quant home, i, al fons de tot, una reproducció de la doctrina
nestoriana, segons la qual «Jhesu Christ agué dues persones» (línia 16); i la
que afirmava que els coneixia, perquè en el moment de l'encarnació, «sobte
la ánima sua sabé tot ço que la deïtat sabia» (línia 18). Defensors d'aquesta
segona posició comparegueren davant Hug de Cardona fra Guillem Artús
i Miguel de Torrelles. Bertran de Salvia, en canvi, defensava la primera res-
posta, basat en Mt XXIV, 36 i en Mc XIII, 32, ací reportats al peu de la lle-
tra, segons el text de la Vulgata.
Un cop plantejada aquesta problemática davant el vicari general de Bar-
celona, Bertran de Salvia aprofità l'ocasió per a requerir l'esmentada autori-
tat a esbrinar entorn dels llibres de mestre Arnau de Vilanova en poder dels
terciaris franciscans de Vilafranca del Penedès i a fer empresonar per heret-
ges els esmentats frares.
Sembla que de moment les coses continuaren pràcticament com fins ales-
hores, car no consta per enlloc que el grup de terciaris franciscans de Vila-
franca del Penedès fossin objecte d'informació o d'investigació, ni que rebes-
sin molèstia alguna fins al procés inquisitorial dels anys 1345-1346.
Però allò que ens interessa ací és la possible relació doctrinal amb Arnau
de Vilanova. D'una banda, la posici6 defensada per Guillem Ardis i per Mi-
guel Torrelles es troba en la línia doctrinal propugnada per Arnau ja en el
De tempore adventus Antichristi, el qual, en comentar el text evangèlic de
Mc mil, 32 (justament el pres per Bertran de Salvia per base de la seva posi-
cid negativa), deia: «Filius nesciebat prout loquebatur hominibus, scilicet
ad revelandum eis tunc». 7 Per a ell, doncs, Jesús ho sabia, doctrina que en-
caixa amb l'explicació defensada per Guillem Artús i per Miguel de Torre-
lles, els quals de més a més assenyalaven la font de tal coneixement en la
unió hipostàtica.
Però no es tractava sols de continuïtat doctrinal, ans d'identitat literal.
Car la «cedula papiri» esmentada en la línia 10, en la qual hi havia escrita
una defensa, en realitat no sembla que fos altra cosa que un fragment del
tractat català d'Arnau de Vilanova intitulat en llatí De fine mundi, l'incipit
del qual era «Entès per vostres paraules...». Essent perdut, no puc fer altra
cosa que recórrer a la senténcia condemnatòria de Tarragona, on trobo la
doctrina del mateix que fou refusada. Diu així: «...quam cito anima Christi
fuit unita divinitati statim ipsa anima scivit quod divinitas scit, quia alias
non fuisset cum eo una persona, precipue quia scire est circumstantia perti-
7. De tempore adventus Antichristi, text de les linies 543-544 de la transcripció publi-
cada en aquest volum.
FRAGMENT CATALÀ DE FINE MUNDI D'ARNAU DE VILANOVA	 287
nens ad suppositum individuale, et non ad naturam». 8 Ara el lector pot tor-
nar als fragments transcrits del pergamí de Girona i llegir el text, ai las!, tan
incomplet, de les línies 17-19, les quals no són altra cosa que l'original català
de la proposició condemnada en la sentencia de Tarragona.
Tot, doncs, porta a pensar que l'escrit de l'esmentada «cedula papiri» no
era altra cosa que còpia d'una part del De fine mundi d'Arnau de Vilanova
i que, per fi, podem afegir un nou fragment catalá a les obres religioses del
mateix autor.
Portant l'atreviment fins al máxim, m'arrisco a reconstruir a base de les
dues fonts el text català corresponent a la proposició condemnada. Podria
haver fet així: «...tantost la ánima fo aiustada a la deïtat en Christ, sobte la
ánima sua sabé tot ço que la deïtat sabia, car altrament no fera (fóra) ab ela
una persona, maierment cor saber és circumstancia que pertany a la perso-
na o al sopiect individual e no a la natura...».
Acabaré aquesta nota amb una doble indicació. La primera consisteix a
donar la raó a fra Bertran de Salviá, en el sentit que a Vilafranca hi havia
textos catalans d'Arnau de Vilanova. Ja ens ho havia demostrat l'Alia infor-
matio beguinorum, salvada també dins un document notarial, perquè el grup
vilafranquí la féu presentar a tall de defensa contra les acusacions fetes per
framenors a terciaris o beguins, desestimant l'escrit de defensa presentat pel
grup de Barcelona. Am, altra vegada, de terciaris franciscans de Vilafranca
compareix una nova defensa realitzada amb un fragment d'un altre tractat
d'Arnau de Vilanova.
Com s'explica tal rebost de tractats arnaldians a Vilafranca del Penedès?
No dubtaria gens a contestar: per un dels membres del grup terciari o beguí
i alhora «notarius Ville Franchae», fra Guerau Pere, 1° que els documents de-
mostren molt vinculat a mestre Arnau, potser des del moment en qué aquest
fou a la vila, assistint a la darrera malaltia de Pere el Gran. La presència del
pergamí a Girona, segurament en poder d'un altre notari, Guillem des Quer,
demostra la vinculació entre els grups de terciaris franciscans de les dues po-
blacions, extrem que el procés inquisitorial a càrrec del grup de Vilafranca
del Penedès, els anys 1345-1346, confirmaria.
Barcelona, juny del 1989
8. En la transcripci6 esmentada en la nota 4, el parágraf acabat de reproduir es troba
en la 1008; en la de Josep BLANCH, Arxiepiscopologi de la Santa Església metropolitana
i primada de Tarragona, vol. I (Institut Ramon Berenguer. Arqueologia i Història 55),
Tarragona, Diputació Provincial 1985, 186.
9. La prova es pot trobar en el meu L'«Alia Informatio Beguinorum» d'Arnau de Vila-
nova (cit. en la nota 1), 96-97.
10. Sobre aquest personatge i sobre la seva vinculació amb mestre Arnau de Vilanova,
sigui'm permès de remetre al meu estudi «Frater Geraldus Petri, notarius Ville Franche»,
en curs de publicació dins la «Miscellánia a honor de Raimon Noguera i de Guzman».


Fragments en català del tractat perdut d'Arnau de Vilanova De Fine Mundi en una disputa entorn de les previsions escatològiques (Vilafranca del Penedès i Barcelona, 1316-1317)

Fragments en català del tractat perdut d'Arnau de Vilanova De Fine Mundi en una disputa entorn de les previsions escatològiques (Vilafranca del Penedès i Barcelona, 1316-1317)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert