Gascón Urís, Sergi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'ASTRONOM PERE GILBERT 
E N  LES OBRES D'EIXIMENIS 
El gironí Francesc Eiximenis, francisci que visqué aproxima- 
dament entre la segona rneitat del segle i I'any 1409, fou 
un escriptor d'enciclop&dies, de llibres místics i de cartes, se- 
gons la documentació conservada. Fou realment un polígraf que 
va escriure sobre gairebé tots els camps del saber de l'epoca. 
Només cal veure l'índex temitic del Dotzi llibre del Cuestii', 
publicat pel Col.legi Universitari de Girona i la Diputació Pro- 
vincial, en el qual hi ha referencies a la justicia, la moral i els 
costurns, I'agricultura, la religió cristiana, els bestiaris, la caca i 
els cirrecs de la cort reial, la cavalleria, els ciutadans, les comu- 
nitats, els consells, etc. Entre d'altres hi ha I'astronornia, que era 
confosa amb I'astrologia, i l'alquímia, les quals estaven estreta- 
ment unides a I'epoca. N o  s'ha d'oblidar que durant el segle XIV 
es Ilegia, entre d'altres obres, el Decuetum Gratiani, tal com ens 
testimonien diversos manuscrits conservats en biblioteques ca- 
talanes i d'arreu d 'Eu r~pa .~  
1. Cun WITUN et alia, Frnnceic Eiximenir, Dotii llibre del Crertia. Segona part, yo- 
lum scgon, Col.lcgi Univcrritari de Girona-Diputació de Girona, Barcelona 1987, esp. In- 
dex tematic, p. 622. 
2. Per cucmplc, cl Decretiim Cratkni, Ms. il.luminar i glosrat en 2 vols. d'entre 1342 
i 1348, conservats a la British Library de Londres amb lcs aignaturcs Additional 15.274 i 
15.275. 
390 SERGI G A S C ~ N  URIS 
Així, en la Causa XXVI es «fa referencia als aspectes lícits i 
il.lícits de la magia. Entre els primers esmenta la lectura d'ho- 
rbscops i d'estels, i el moviment de les constel.lacions. Entre 
els segons, la practica de i'exorcisme, dir la bonaventura i la ni- 
gromancia. Gracia assenyala la discordia que sorgeix quan els 
eclesiastics es decanten per la migia il.lícita. El text comenca 
narrant com un sacerdot va ser trobat culpable de dir la bona- 
ventura i de ser nigromant pel seu bisbe. Amonestat per aquest, 
es nega a rectificar i va ser excomunicat. Quan agonitzava va ser 
rehabilitat per un altre sacerdot que no ho consulta al bisbe. Al 
confessor li va ser prescrita una penitencia segons els punts 
prefixats pels cinons. En la il~luminació es representen els mo- 
ments en que el bisbe renya el sacerdot nigromant i quan aquest 
fa ús de les practiques de magia. La major part de manuscrits 
d'origen flamenc i italia adopten composicions bipartides per 
il.lustrar aquest cas. La tradició flamenca sol sintetitzar en una 
sola seqütncia el moment de I'amonestació episcopal i la plas- 
mació de les practiques il.lícites de I'endevinador. Aquest sol 
apareixer acompanyat d'ocells. La segona subescena sol plasmar 
el moment de l'agonia del nigromant. Als manuscrits italians, 
igual com al cbdex catala, la doble escena se centra en la recri- 
minació episcopal i en la representació del magic mirant els es- 
tels des de sobre un pont. En algun cas, el pont és canviat per 
una pica d'aigua, que abludeix al mateix element Iíquid.»' Aquest 
nigromant recorda el rei Joan 1 d'Aragó acompanyat d'ocells a 
Lo somni (1398) de Bernat Metge: «E entorn de tots los des- 
susdits [el rei Joan, Tiresias i Orfeu] havia molts falcons, es- 
tors e cans de diversa natura, qui cridaven e udolaven fort Ileja- 
ment».' 
3. Gaspar CoLL i ROSELL, M ~ n u s r i t s  juridia i il.lurninari6, Curial Edicions Catala- 
nes-Publicacions de I'Abadia dc Monrscrrat (Textos i Errudir dc Cultura  Catalana, 38), 
Barcelona 1995, esp. l'estudi del Deneti<rn Gratiani. p. 241-357. concretarnent Ics p. 337- 
339 rcfcridcr a Ics miniarurcs dc la Fig. 78, al foli 62" dcl Ms. Vcgeu rambé la reccnsió de 
Carlcs Duarte, E& rnanuxoitr coma obres d'ort, al diari x A w i ~ ,  5-10-1995, Barcelona. 
4. Bernar METGE, Lo sornni, rext, natcs i glossari de Josep M. de Casacuberta. inrro- 
ducció de Lluís Nicolau d'Olwer, Ed. Barcino (Elr Nostres Clisaics, l), Barcelona 1925, p. 
L'ASTR~NOM PERE GILBERT EN LES OBRES D'EIXIMENIS 391 
Si prenem com a referencia l'índex temitic del Dotz? llibre del 
Crestid, sobta molt el gran nombre d'entrades d'alquímia i as- 
trologia. En tenim disset referencie~.~ A la quarta, Eiximenis 
informa que el rei Pere el Cerimoniós tenia «tres fort exceblens 
e meravelloses ["armes constil~lades"] en los seus tresors,,, és a 
dir, unes armes segons el zodíac en unes determinades constel.la- 
cions. Evidentment, aquest fet era en contra de la doctrina cris- 
tiana, ja que ano devia ésser dada fe als jufs astrblechs, car la 
volentat del bon hom pot empatxar les inclinacions dades a el1 
per les esteles; no-res-menys, que la sciencia aquella és axí er- 
rable que sobre una matexa conclusió diverses astrblechs fan 
jufs contraris.,, 
Durant el seu regnat, va tenir al seu cirrec bastants astrblegs 
a la cort barcelonina. El 24 d'octubre de 1359 el rei Pere per- 
met la consulta dels seus llibres d'astrologia, custodiats per l'ar- 
xiver l? de Palau, a Dalmau ses Planes, documentat a Barcelona 
des del juny de 1364 fins a la seva mort a la ciutat comtal el 28 
d'agost de 1383. Aquest era deixeble del també barceloní i mes- 
tre en arts Pere Gilbert. Els únics llibres que no li permeté de 
consultar foren «II libres que són apellats Ali aben R a g e l ~ . ~  En
morir el mestre, continua la feina el deixeble. Aquestes obres 
astrolbgico-astronbmiques són, per un costat, els Cdnons o Al- 
manar i, per l'altre, les Taules astrondmiques del rei Pere 111 el 
Cerimoniós. De fet, són les Gules i Almanac escrits pel mestre 
Pere Gilbert i Dalmau ses Planes, ara conservats en Ilatí, men- 
18 i 168, o bC Obras de Bernnt Metge, edició critica, traducció, notes i prhleg de Martín de 
Riquer, Universidad de Barcclana, Facultad dc Filorafía y Letras (Bibliotcca de Aurores Bar- 
ccloncrcr), Barcelona 1959, p. 168 i 370. 
5. Vcgcu la nota 1; corresponen a: 1. Vol. 1, y. 189, linies 35-48; 2. 198, 15-25; 3. 242, 
5.104; 4. 246, 88-101; 5. 249, 48-62; 6. 264-265, 20-34; 7. 401, 20-22; 8. Vol. 11, 161, 11-17; 
9. 209, 20-24; 10. 218-219, 5-55; 11. 220-222; 12. 293, 4-18; 13. 310-311, 21-30; 14. 317, 
17-26; 15. 450, 35-41; 16. 474, 34-41; i 17. 478-479, 25-34. 
6. Antani CARDONER i PLANAS, Hirtdria de la Medicina a la Corona d'Arrrg6 (1162- 
1479), prefaci del prof. Rarnon Sarró, Ed. Scientia, Barcelona 1973, csp. p. 208-209 i 230. 
Per a Pere Gilbert, Dalrnau scs Planes i Jacab Corruno, vegeu Lar Tablar ornondmicar del 
Rey Don Pedro el Ceremonioso, edició crítica dcls textos hebrcu, catali i Ilati, amb esmdi i 
notcs pcr José M." Millás Vallicrosa, Consejo Superior de Investigaciones Científicas: Insti- 
ruco <Arias Montanos i Asociación para la Historia dc la Ciencia Espafiola, Madrid-Barcelona 
1962. 
tre que  les Gules de Barcelona foren redactades tan sols per Ja- 
cob Corsuno i hi ha versions hebrea, llatina i catalana. Les prime- 
res dues obres van ser comencades per mestre Gilbert 1'1 de ge- 
ner de 1361 i acabades cinc anys després, pero hi hagué una 
recopilació bibliogrifica previa d'escrits astronbmics i astrologics. 
Per altra banda, el jueu Jacob ben abi Abraham Isaac al-Cor- 
suno, d'origen andalús, es troba documentat a Sevilla i és autor 
de I'Explicació de la construcció de l'astrolabi, escrita en irab a 
Sevilla entre 1375-1376, i traduida el 1378 a l'hebreu ja a 
Barcelona. A la cort barcelonina del rei d'Aragó, el 1380, Jacob 
Corsuno treballa com a «estrblench e torcimany de casa del 
senyor Rey», i també consta com a «escrivi de la taula real del 
acordament de Barcelona,, i «escrivi de la taula de les armades 
reals de Barcelona». 
D'altres astrblegs importants són mestre Bartomeu de Tres- 
béns, documentat com a «lo feel físich vostre [de Pere 1111 e 
meu [de l'infant Joan] a la cort barcelonina de 1361 a 1374,' i 
els jueus Jacob ben David Bonjorns i el metge mallorquí Jafuda 
Lleó Mosconi, &origen turc. Aquest darrer era conegut per 
cLleÓ grech» i consta com a mort el 1377. A Mallorca hi ha, en- 
tre d'altres, Bellshom Efra~m, traductor al catali de l'obra as- 
tronbmica d'Abu-I'Abbis Fargani, i el seu germi, el rabí de 
Mallorca, Vidal, escriptor per encirrec del també jueu Isaac 
Nafuci, adscrit a la casa de I'infant Joan, el qual morí el 1391 
com a resultat de les revoltes als calls. 
D'altra banda, a mitjan novembre de 1381, des de Tarragona, 
el primogenit fa que mossen Johan Janer pregunti per separat a 
Dalmau ses Planes i a mestre Francesc Eiximenis llur opinió 
sobre una estrella matinal que apareixia <<en les partides de le- 
vant, ab fort gran coha e gran clarorr, probablement anunciant 
acosa esdevenidora molt gran». 
7. Barrorncu de TRESBENS, Tractnf d'artrol~~ia, text, introduccib i glossari de Joan 
Vcrner i David Romano, Biblioteca Catalana $Obres Anrigucs, 2 volr., Barcelona 1957. 
8. Josep Chabas i Bergon amb la col-laboració d'Antoni Roca i Rosell i Xavicr 
Rodríguez i Gil, í!artronomia de Jacob ben David Bonjom, Insrirur d'Estudir Catalana (Ar- 
xius de les Seeeions de CiPncies CIV, Sccció dc Cihcics i Tecnologia), Barcelona 1992. 
L'ASTR~NOM PERE GILBERT EN LES OBRES D'EIXIMENIS 393 
Més tard, des de Lleida, el 2 d'abril de 1384 el futur Joan 1 
demana a l'arxiu reial i'obra d'Alí aben Ragel que son pare no 
deixi consultar a Dalmau ses Planes vint-i-cinc anys enrere. En 
llegir al Dotze llibre del Crestia de Francesc Eiximenis que cdeu 
lo príncep attendre a les regions on són poblats sos súbdits, car, 
com posa aquel1 gran astrblech Alfagranus, segons diverses es- 
guarts que les regions an als corsos celestials sí an los hómens 
diverses passions e inclinacions e defalliments naturals~? crec 
identificar aquest castrblech Alfagranus» amb I'astrbnom irab 
Abu-1'Abbis Fargani (Fargana, Transoxiana, Persia, segle IX-?), 
conegut per «al Fargani» o «Algraganus», autor del Llibre dels 
estels i dels moviments del cel. Aquesta obra fou traduida a l'he- 
breu per Jacob Anatoli i al Ilatí per Joan de Sevilla o Hispalense 
i Gherardo da Cremona. Cal dir que Joan de Sevilla era traduc- 
tor, al segle XII, d'obres científiques de l'irab al Ilatí a Toledo. 
Recordem que el mallorquí Bellshom Efraim el traduí al catali. 
D'altra banda, la meva identificació de l'«Alfagranus» eixime- 
nia ve confirmada per l'inventari elaborat arran de la mort de 
Martí 1 I'Humi el 1410: «vn altre libre appellat Alfagra*. És a 
dir, una versió Ilatina, o potser la catalana de Bellshom Efraim?, 
d' Alfargani." 
En un altre passatge sobre astrologia del Dotz2 llibre del Cres- 
tia d'Eiximenis llegim: «E [els alquimistes] fan, so  dien, obra 
que appellen 'sol e luna', e glosen los libres de Gebre e de To- 
lomeu e d'Ali e d'aquells qui d'asb an parlat, faent aquí gloses 
pegues e despenent en estes coses lur miserabla vida sens ne- 
gun fruyt, desfaent lurs cases e confonent los senyors del món 
per lur mal consell e per lur mala companyia.~" En primer lloc, 
la similitud d'xobra que appellen 'sol e luna'» amb la menció d'un 
llibre «de l'eclipsi del sol e de la luna e del girament e del ple de 
9. Vcgeu en la nota 5 la referencia 14. 
10. Tamb6, cn castella, es troba aquest astralcg en el Tratado de ashologia, atribuit n 
Enrique de Villena, a I'cnccl.lcnt edici6 de Pedro M. Citcdra: Enrique de Villena, Obrar com- 
pletar, Turner Libros, S.A. (Biblioteca Cnrtro), esp. i.ol. 1, p. 397-557, amb la refcrfncia a 
uAlfagranom "sobre cl resto dc Tholorneoa a la p. 434. 
1 1 .  Vegeu cn la nora 5 la refcrtncia 11. 
la luna» en una carta d'abans del setembre de 1379, tramesa per 
Dalmau ses Planes a l'infant Joan a través de mestre G. Colte- 
Iler, pot venir confirmada amb la menció de I'inventari del rei 
Martí, al foli 8': d t em  vn altre libre appellat del eclipsi del sol et 
de la luna en latí ... lo qual comenca "Ad sequens opus" e fa- 
neix "pro fine Marcii".~ Aquesta obra, pero, no I'he poguda 
identificar. Si Pere el Cerimoniós encarregi un almanac i unes 
taules astronbmiques en hebreu, llatí i catali que superessin les 
obres astrolbgico-astronbmiques del rei Alfons X de Castella, 
dit el Savi (Toledo 1221-Sevilla 1284), és del tot probable que 
imités allb que aquel1 rei conjumini, un segle abans, arnb tra- 
ductor~ i traduccions irabs, llatins i castellans. 
A Toledo, aquell rei havia fet traduir de I'irab al castelli el 
Libro conplido en los iudizios de las estrelkzs d'Alí aben Ragel pel 
jueu Jafudi ben Moshé ha-Kohén -o Alcoatí-, documentat a 
Toledo el 1231. Aquesta traducció castellana comenci a fer-se 
el 12 de mar$ de 1254. Posteriorment fou traduida al llatí dues 
vegades: l'una per Egidius de Thebaldis i, I'altra, per Petrus de 
Regio. També se'n féu una tercera al judeo-portugues. En la tra- 
ducció castellana alfonsina, es diu al foli la: ~Yhuda f i  de Mos- 
se Alcohen, su alfaquim e su mercet, fallando tan noble libro e 
tan acabado e tan conplido en todas las cosas que pertenecen 
en astronomia, como es el que fizo Aly fi de Aben Ragel, por 
mandado del antedicho nuestro sennor [Alfons X], a qui Dios 
de uida, traslato-lo de lengua arauiga en castellana.»; en la in- 
troducció, al foli lc: «En el nombre de Dios. Este es el Libro 
coniplido en los iudizios de las estrellas, el que conpuso Alih 
Aben Ragel, el notario.»; i en el prhleg, al foli 2c: «Dixo Alyh 
fiio de Aben Ragel, el cano e el notario*. El terme <cano» deu 
significar 'el vell', és a dir el pare de I'autor del Libro conplido. 
Així, doncs, identifico I'«Ali» del Dotze llibre del Crestii amb 
Alí aben Ragel, fill.lz Aquest fet ve reforcat per l'inventari de 
12. Vegeu Aly aben Ragel, El Libro conplido en los iudiiior de lnr ernellar. Traducción 
hecha en In corte de Alfonso el Sabio, inrroducció i edició per Gcrold Hilty, prblcg d'Arnald 
Srcigcr, Real Academia Espatiola, Madrid 1954. Respectc a la citació del rnatcix llibre en Pere 
L ' A S T R ~ N O M  PERE GILBERT E N  LES OBRES D'EIXIMENIS 395 
Martí 1 de 1410, arnb cinc exemplars d'obres d'Alí aben Ragel, 
quatre en Ilatí i una en catala al foli 11; evn alrre libre appellat 
Aliaben regell en latín; al foli ló", «vn altre libre appellat tractat 
del Ju j  de les Stellas en latí scrit ... lo qual cornenca en vermello 
"In nornine domidi Amen" e en lo negre "In nornine dornini 
nostri" e faneix "ipsasque".» Aquesta citació correspon a la se- 
gona citació indicada, patrocinada per Alfons el Savi i realitza- 
da per Alcoatí. 
Cal assenyalar que el rnossirab toledi Alcoatí fou traduit de 
l'irab al catali en el Libre de Irtfigura de l'uyl i la Rúbrica de les 
letres que Galien trames a Coris. Tarnbé es pot relacionar la tra- 
ducció catalana del Libre de la figura de l'uyl amb una altra per- 
sona rellevant de I'epoca: mestre Joan Jaume. Aquest jueu pro- 
bablement nasqué a Lleida, fou professor de  1'Escola de 
Medicina de Montpeller, i n'era canceller el 1364 i el 1378. Mes- 
tre Joan Jaurne, dit el Jacobí, fou metge dels papes Urb i  V, 
Gregori IX i Climent VII, i del rei Carles V de Franca. Escriví 
en Ilatí el Tractatus ad Anathomicam compositionem oculorum 
intelligendam. 
Les altres rnencions d'Alí en l'inventari de Martí I'Humi són 
al foli 18': «vn altre libre appellat Suma de Ali aben Raiell en 
romans ... lo qual cornenca "Tholorneu diu" e faneix "la figura 
del Gel"..; al foli 32, avn altre libre appellat Ali aben Raiel en 
latí»; i al foli 3@, «vn altre libre appellat Del juj de les steles en 
latín. 
A més a rnés, si pretenc identificar el «Tolomeu» del Dotze 
eixirnenii, trobo, a rnés de les dues rnencions referides a Alí aben 
Ragel, una surnrna catalana i tres obres en llatí en el mateix in- 
ventari: al foli 3, «vn altre libre appellat suma de Tholomeun; al 
foli 5, el Quadripartitum, traduit al Ilatí per Plató de Tívoli. 
D'aquesta darrera obra, en tenia dos exemplars, el segle XIII, el 
lul.lista i mestre en teologia Pere de Llemotges o de la Ceperia 
dc Llemotges, vegeu Albert Soler, Elr rnanuroitr lul.lianr de Ppre de Lfemotgn, a "Llcngua & 
Literatura.. Revista anual de la Societat Catalana de Llcngua i Literatura (filial de I'Institut 
d'Errudis Catalaos), núm. 5, 1992-1993, Barcelona, p. 447-470. 
396 SERGI GASCÓN URIS 
(Donzenac, c. 1230-Blaia, 2 de novembre de 1306), així com una 
versió llatina del llibre d'Alí aben Ragel! També hi ha de Ptole- 
meu al foli 11' el Centiloquium i al 1Y avn altre libre appellat 
Almagest en latí». Es tracta de Claudi Ptolemeu (Ptolemais 
Hermiu c. 90-Canop c. lbs), astrbnom, matemitic i gebgraf 
grec, autor del llibre d'astrologia Tetrabiblon i d'Almagest, nom 
donat pels traductors irabs de la seva Composició matemdtica o 
Gran sintaxi, a la Geoqafia i a un tractat d'bptica. Ara com ara, 
no goso identificar quina a les obres de Ptolemeu o enciclope- 
dia pogué consultar Eiximenis a la biblioteca-arxiu de Pere el 
Cerimoniós, conservada i ampliada fins a la mort de Martí I'Hu- 
mi. 
Resta ara el «Gebre» del text eiximenii. És, sens dubte, una 
mala lectura de «Gilbert», és a dir, mestre Pere Gilbert, citat més 
amunt. Endemés, el menoret gironí es referia possiblement a 
I'Almanac escrit per Gilbert i acabat pel deixeble Dalmau ses 
Planes. D'altra banda, Eiximenis, que copiava a vegades entre si 
a les seves obres alguns passatges,13 torna a indicar els mateixos 
tres astrblegs-astrbnoms al Libre dels dngels, escrit a Valencia el 
1392. Concretament ho fa en el capítol XL del quart tractat: «La 
primera, cor major és la intel.ligencia dels demonis que no dels 
astrblechs qui, empero, per lus juhís, dien moltes coses esdeve- 
nidores e n'an feta art special, axí com apar de Tholomeu e de 
Gilber e de Alí abt Ragell, e de molts altres nobles judiciaris.)), 
pero .los juhís astrblechs no s'estenen a les obres esdevenido- 
res que penjen solament en nostra volentat, ne lo diable per tota 
sa astrelogia sobre a@ no pot certament jutjar sinó per los in- 
digis [...] qui són tots conjectures de ~ o c h  recapte».14 Per tant, 
quan Eiximenis, coneixedor d'astrblegs a la cort reial, en cita 
exem~les o escriu noms d'ells, ben presents i coneguts de tot- 
hom, és per mostrar la seva oposició ~ública, d'acord amb la 
religió catblica. 
13. Vegeu el me" Rennt de Jeruairt en Ekimenis, a xA Sol posc., Alacanr, juny de 1998. 
14. Tevt evrrcr dc Sergi G A S C ~ N  URIS, Edició &rica del 'Libre delr angelr' (1392) de 
Francerr Einmenir. Introducció. text, noter, indeu i opindix, tcsi doctoral prcscntada, sota la 
direcció de la Dra. Lola Badia i Pirnier, al Deparramenr de Filologia Catalana, Facultar de 
Llctres, Universiiat Auchnoma de Barcelona, Bellarerra 1992. 


L'astrònom Pere Gilbert en les obres d'Eiximenis

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert