Satué i Sillué, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

treball anib el CD Rona sobrc la Ccte-
doe Library. L'us d'aqucsts rccursos
permeten provar amb un gran d'exhaus-
tivitat sobre cis textos trial assolida si
una hipotesi funciona o no. En la mesu-
ra en quo les «influencies>', la -tradicio
d'un autor» etc. s'han d'extcrioritzar
forcosament en 1'6s d'un Ilenguatge, es
possible ara, si doncm en lcs preguntes
pertinents, trobar la prova d'aquells cor-
rents de pensament.
El Simposi compta amb actes culturals
complernentaris organizats pcl Patronat
d'Estudis Osonenes, tals com recep-
cions, concerts i sessions de cine-club.
Per a I'acte de clausura cls participants
foren traslladats a la ciutat de Girona. El
professor Reim Brague de la Universi-
tat de la Sorbona, Ilegi la llico de clau-
sura. La seva esplendida exposicio versa
sobre el trobament de cultures a Europa.
Sens dubte el Simposi aconsegui els
seus objetius: en quant a participacio
compta amb especialistes de quatre con-
tinents, de distintes tendencies historio-
grifiques i de distints credos religiosos;
les comunicacions enviades extenen
1'ambit practicament a tot el mon culte.
En aqucst sentit aqucst tipus de troba-
des promouen el dialog cientific i tambe
huma.
En quant al grau de qualitat intellec-
tual, cls noms citats parlen per si sols:
un dels fins explicits de la trobada era
contribuir a la normalitzacio cientifica
del nostre pals. La Societat Catalana de
Filosofia acull un grup de professors el
cabdal de producc16 propia dels quals
era ja digne d'obtenir una recepcio mes
ampla, i a la vegada, digne de la con-
frontacio amb lcs autoritats internacio-
nals en els respectius temes. Els organit-
zadors volicn, a mes a mes, mostrar com
es possible oferir una acollida intelligent
a investigadors do fora de les nostres
fronteres. El problema especific de la fi-
losofia medieval es quc, per ser cultiva-
da per minories, corrc el perill de tan-
car-se sobre si. El Simposi donava oca-
sio d'una obcrtura franca d'horitzons.
Els proposits s'acompliren amb escreix.
El Simposi fou tambe ocasio de contac-
tes, d'intercanvi do Ilibres, d'idees i d'a-
dreccs personals. El rigor que es mostra
en la competencia cientifica nomes fou
comparable al bon humor deis sous par-
ticipants.
C.S. i J.M.D.
LICEU -JOAN MARAGALL-
EI Liceu Joan Maragall ha continuat
amb la celebraci6 de seminaris a l'Ate-
neu Barcelones amb periodicitat d'un
cada tres sctmanes. El tcma proposat pel
curs 1992-93 fou Filosofia catalana. La
sessi6 inaugural a carrec de B. Castany
s'intitula Trets i afinitats dels fildsofs Ca-
talans, tingue Iloc el dia 24 d'octubre de
1992. Posteriorment disscrta sobre cl
pensament de J. Serra Hunter el profes-
sor Ll. Alegret. Es dedicaren sessions a
R. Turro, J. Balmes. El Dr. J.M" Terri-
cabras s'ocupa do J. Ferrater Mora,
mentre el professor M. Satue i F. de Ur-
meneta de Tomas Carreras i Artau i de
P. Font i Puig respcctivament. Bcrnat
Castany parla do E. Nicol amb qui man-
tingue una amistat personal.
En la sessio preparatoria pcl curs se-
guent s'escolli com a ]fibre a comentar
l'Enciclopedia de les ciencies filosdfiques
de Hegel.
Inaugura el curs cl Dr. J.M. Udina
amb el comentari d'uns texts de Hegel
286
per introduir 1'Enciclopedia cl dia 23
d'octubre de 1993.
El tercer trimestre es publicaren els
seminaris celebrats 1'anv 1991 sobre F.
Nietzsche en forma de revista filosofica,
que fou presentada a 1'Ateneu Barcelo-
nes el dia 14 de descmbre de 1993.
Ens plau citar unes paraules del re-
centment finat Dr. Alfred Badia en res-
senyar un dels llibres editats pcl nostre
Liceu en quant a les ponencies presen-
tades 1 publicades: «Els resultats reflec-
teixen la personalitat del professor clue
s'aboca al filosof investigat. Tot bon es-
tudi d'un acienciat en filosofia es una
versi6 tan personal com paradoxalment
fidel (...). Si els plans d'estudi del futur
batxillerat (...) diu quc ignoren la filoso-
fia, >seran aquests llibres (...) el bell cant
d'una subespecie de cignes destinats a
1'extinci6?- (Diari Avui).
M.S.S.
LLUIS CUELLAR I BASSOLS ( 1925-1993)
Lluis Cuellar i Bassols, nasque a la
ciutat d'Olot de la Garrotxa, en el si
d'una familia cristiana de ]a clue n'cra el
cinque fill, el 5 de mare de 1925. Cursa
cstudis primaris i secundaris a la seva
vila natal i es trasllada mes tard a Bar-
celona per estudiar Filosofia i Lletres a
la Univcrsitat.
En acabar els estudis superiors 11 fou
coneedit el premi extraordinari de lli-
cenciatura; era l'any 1948. El -Lycee
Francais- de Barcelona li atorga una
beca com a lector d'espanyol al «Lycee
Louis le Grand- de Paris. A la capital
de Franca sojorna durant dos cursos, en
uns moments en que Sartre i altres filo-
sofs francesos 1'havien convertit en un
fogar de cultura filosofica.
El Jove llicenciat respira aleshores
una atmosfera d'obertura cultural, molt
mes amplia que la que havia trobat a la
ciutat comtal i a la universitat franquis-
ta. Ell mateix ens parla, en mes d'una
ocasio, de l'impacte que rebe, en aquell
moment, de la filosofia contemporania,
i que no tenia res a veure amb 1'escolas-
ticisme que havia apres a Barcelona.
Aquest fet determinara, en part, la te-
matica posterior de la seva tesi doctoral.
En retornar a la ciutat comtal, entra
com a professor adjunt de filosofia a la
universitat i fou ajudant del Dr. Joaquim
Carreras i Artau, essent durant uns anys
l'encarregat d'impartir Filosofia Medie-
val. Mes tard fou amic personal i col-la-
borador del Dr. Jaume Bofill, en tasqucs
com la de fundar i esser cap do redaccio
de la revista filosofica Convivium du-
rant gairebe deu anys, a partir de 1956.
Tambe per aquests temps col-labora amb
1'-Instituto Superior de Investigaciones
Cientificas,, en la branca de filosofia. Per
aquests anys, va contraure matrimoni
amb la Jove barcelonina Remei Grau de
la que tingue cinc fills -Maria, Emilia,
Margarida, Rosa M. i Lluis-. Poste-
riorment prepara les oposicions a cate-
dra d'institut que guanya despres d'una
brillant actuacio el 1958. Exerci de cate-
dratic en els instituts « Mila i Fontanals'>
i -Joan Maragall>> on substitui al celebre
Dr. Roque. Els primers anys ensenya si-
multaniament a 1'institut i a la universi-
tat. Posteriorment, en esser-li detcctada
una malaltia cardiaca i deteriorar-se
1'ambient universitari per les vagues, li
fou aconsellat facultativament que re-
duis tasques i es qucda nomes amb la ca-
tedra de secundaria, que conserva fins a
la data de jubilacio reglamentaria el 1990.
287


Liceu "Joan Maragall"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert