Domingo, David

Anàlisi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Cada vegada que trobo un llibre que
intenta explicar els canvis socials d’aquest
traspàs de mil·lenni, m’aboco a fer-ne una
lectura apassionada a la recerca de refle-
xions o dades de primera mà. Però a
Espanya la producció científica al voltant
El autor cierra su libro con un post
scríptum sobre el amor. Es hermoso y
reconfortante encontrar un espacio en el
que la dominación es anulada, un espa-
cio de constantes milagros: no-violencia,
plena reciprocidad, desinterés, felicidad
de dar felicidad... Bourdieu afirma que
«el sujeto amoroso no puede conseguir el
reconocimiento amoroso de otro sujeto,
sino que abdica, como él mismo, de la
intención de dominar. Entrega libremente
su libertad a un dueño que le entrega tam-
bién la suya propia».
Sin embargo, Bourdieu no ve en el
amor el camino por el que llegue la desa-
parición de la dominación masculina y
la cultura androcéntrica. En sus conclu-
siones, el sociólogo francés insiste en que
los dominados, tal como la domina-
ción los ha ido conformando, pueden
contribuir a su propia dominación y sólo
contempla la posibilidad de cambio, que
siempre sería a largo plazo, mediante «una
acción política que tome realmente en
consideración todos los efectos de domi-
nación que se ejercen a través de la com-
plicidad objetiva entre las estructuras
asimiladas (tanto en el caso de las muje-
res como en el de los hombres) y las
estructuras de las grandes instituciones
en las que se realiza y se reproduce no
sólo el orden masculino, sino también
todo el orden social». Creemos que esbo-
za una posibilidad de cambio tan vasta
que ni él mismo cree que pueda mate-
rializarse.
Además, tanto en el planteamiento de
posibles vías de transformación como a
lo largo de toda la obra (en el análisis de
todos los elementos que entran en juego
a la hora de reproducir la visión andro-
céntrica del mundo, en las estrategias que
emplea cada uno de estos elementos y los
efectos que desencadenan), echamos en
falta la presencia de los medios de comu-
nicación. Parece que este autor no consi-
dera a los medios de comunicación como
una de esas «grandes instituciones» socia-
les a las que hace referencia y, no obstan-
te, nuestras sociedades no se pueden
entender sin los medios de comunicación.
A nuestro juicio, un análisis como el que
presenta Bourdieu queda cojo, al no con-
siderar en ningún momento el papel que
juegan los medios con relación a la domi-
nación masculina, en la reproducción de
la violencia simbólica.
La fama de Bourdieu como autor que
gusta de una redacción intrincada, enre-
vesada y a veces tortuosa se confirma en
esta obra. Esta complejidad viene agravada
por una traducción deficiente en más de
una ocasión; una oración, por muchas
subordinadas que el autor pueda ir enla-
zando, no puede quedar incompleta. Es
una pequeña crueldad que deja al lector
suspendido en el vacío, en espera de una
iluminación, hasta que la visión fatídica
del punto le hace caer bruscamente de las
alturas, aturdido, sin comprender cómo
llegó a darse semejante batacazo. Un desa-
fío más en la lectura del controvertido
Pierre Bourdieu.
Mª José Cantón Gómez
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Periodisme 
i de Ciències de la Comunicació
286 Anàlisi 28, 2002 Ressenyes
LUCAS MARÍN, Antonio
La nueva sociedad de la información. Una perspectiva desde Silicon Valley
Madrid: Trotta, 2000, 173 p.
Anàlisi 28 001-304  21/5/02  10:04  Página 286
Ressenyes Anàlisi 28, 2002 287
del fenomen Internet encara és en una
etapa molt preliminar. La proposta
d’Antonio Lucas Marín ha contribuït a
ratificar la meva frustració: és una correc-
ta aproximació al concepte de societat de
la informació, però la introducció promet
una profunditat d’anàlisi que no satisfan
les planes següents.
Hi ha un detall en la presentació del
volum que em fa sospitar que les edito-
rials tenen part de resposabilitat en aquest
raquitisme analític: necessiten vendre lli-
bres sobre el tema de moda i no poden
esperar que els investigadors en tinguin
resultats empírics. Lucas Marín està inves-
tigant els efectes de les noves tecnologies
sobre el món laboral i coneix molt bé la
literatura de tradicions tan diverses com
la teoria i la història econòmica, la socio-
logia de l’empresa i la sociologia de la
comunicació. Aquest llibre recull l’estat
de la qüestió en l’anàlisi del nou escenari
tecnològic i social, i deixa en la boca del
lector la pregunta de per què no explica
les conclusions de la seva recerca.
Publicar una introducció a la societat
de la informació després de l’immens
esforç analític de La era de la información,
de Manuel Castells (1997), exigeix fer-ho
amb la modèstia d’una voluntat divulga-
dora. O amb dades noves a la mà que aju-
din a aprofundir o renovar les propostes
interpretatives existents. Lucas Marín pre-
tén «precisar què han arribat a ser les
actuals societats avançades» a través d’una
«comprensió lògica de l’evolució que va
de les societats tradicionals a les indus-
trials»: explicar els nous horitzons agafant
la història com a base per interpretar de
manera més raonable les tendències del
present. Un objectiu massa ambiciós per
una obra que no té el suport empíric ni
documental de La era de la información.
Lucas Marín ens vol demostrar que en
les últimes dècades del segle XX s’ha pro-
duït la tercera revolució industrial, una
revolució caracteritzada pel nou protago-
nisme de la informació com a eix de la
productivitat econòmica. L’aparició dels
ordinadors i de tot un univers d’innova-
cions tecnològiques associades al proces-
sament i la transmissió d’informació (des
del transistor fins a Internet) serien el cata-
litzador d’aquest canvi que porta les socie-
tats més avançades a superar el model de
societat industrial. Per Lucas Marín hi ha
prou elements com per assegurar que ja
vivim en un nou model social: la societat
informacional. Castells defensa aquesta
mateixa idea, però amb un arsenal argu-
mental molt més convincent.
El recorregut de Lucas Marín pels ele-
ments que caracteritzen el nou model
informacional és força superficial i poc
interconnectat. Per una banda, descriu de
manera molt sintètica els principals trets
de l’evolució social i econòmica occiden-
tal des de les societats agràries tradicio-
nals fins a l’actualitat. Els canvis en les
variables demogràfiques principals (crei-
xement de la població, lloc de residència,
grandària de la família) i, sobretot, en les
característiques de l’economia (sector d’ac-
tivitat dominant, estratègies de produc-
ció, regulació laboral) li permeten distingir
diferents moments en la història de la
societat industrial i apuntar les diferèn-
cies substancials de la nova societat: el pes
cada vegada més gran del sector serveis,
l’aparició de noves activitats professionals
de processament d’informació, la impor-
tància de la innovació i el coneixement
com a font de poder més enllà de la pro-
pietat dels mitjans de producció, l’estan-
cament del creixement demogràfic, la
flexibilització laboral, etc.
L’autor defensa l’ús del concepte de
societat informacional basant-se en aquest
«carácter central que tienen la creación y el
manejo de información en las nuevas
sociedades» i ofereix una retrospectiva
sobre la seva gènesi. Durant la dècada de
1960, però sobretot després de la crisi del
petroli de 1973, els sociòlegs comencen a
detectar els profunds canvis que hem enu-
merat abans. Sorgeixen unes primeres defi-
nicions en negatiu de la nova situació
social: els científics veien clar que la socie-
Anàlisi 28 001-304  21/5/02  10:04  Página 287
288 Anàlisi 28, 2002 Ressenyes
tat s’allunyava del model industrial dels
últims dos segles. El concepte que més
ressò va tenir va ser el de societat postin-
dustrial, proposat per Daniel Bell. Lucas
Marín considera aquesta definició com
una primera temptativa i aplaudeix l’apa-
rició del concepte de societat de la infor-
mació, emprat ja en el títol d’un llibre
publicat l’any 1982 per Yonesi Masuda,
en què analitzava l’espectacular evolució
social japonesa del segle XX. La proposta
que fa Manuel Castells els any noranta va
més enllà i parla de «societat informacio-
nal», per indicar que la informació s’ha
convertit en un element present en tots
els àmbits i les activitats socials. Malgrat
que aquesta afirmació pugui ser qüestio-
nada, en el sentit que la informació sempre
ha estat present en les activitats humanes
de qualsevol moment històric (però ara
més que mai, diria Castells, perquè estruc-
tura el treball i el poder), sembla que el
concepte de societat de la informació o
informacional està ja força consolidat. Els
programes polítics i la premsa l’utilitzen
amb gran passió i amb una càrrega ide-
ològica important: més per parlar d’un
futur de grans promeses que no pas del
present, ple de desequilibris i incerteses.
El gruix principal de l’obra constitueix
un altre repàs històric: l’evolució de la
informàtica i les tecnologies de la infor-
mació. És una síntesi descriptiva molt
didàctica, però no s’hi palesa cap esforç
analític per tractar de respondre la pre-
gunta clau: «Fins a quin punt les innova-
cions tecnològiques han propiciat els
canvis socials i no són un ingredient més
de l’evolució?». Lucas Marín està més pre-
ocupat per demostrar-nos que hi ha hagut
canvis socials i tecnològics que no pas per
explicar el vincle de causalitat que tot el
seu discurs reafirma més o menys explí-
citament. «El impacto de estas tecnologí-
as [de la información] está fuera de toda
duda», arriba a afirmar l’autor.
El recorregut històric peca, a més, de
linealitat acrítica: en el cas de l’origen
d’Internet, ens explica la versió oficial con-
sagrada per la premsa que lloa l’altruisme
gairebé llibertari dels científics creadors
de les tecnologies de la xarxa (basades en
la idea de descentralització del control del
sistema), en contrast amb el fet que tre-
ballaven en un projecte finançat pel
Departament de Defensa nord-americà
dissenyat inicialment per garantir les
comunicacions en cas d’un atac nuclear.
Una de les millors revisions crítiques sobre
la creació d’Internet, la que fa el britànic
Brian Winston a Media technology and
society (1998), demostra que el caràcter
militar del projecte va influir decisiva-
ment en el desenvolupament i la defini-
ció de la primera xarxa (Arpanet). La
versió de la història de Winston recull les
tensions i contradiccions internes que
envolten qualsevol procés d’innovació
científica, una aproximació amb molt més
poder explicatiu que la de Lucas Marín. 
Per contrarestar la visió «ciertamente
optimista» —com ell mateix admet— de la
tecnologia que traspua tota l’obra, els capí-
tols finals estan dedicats a analitzar els seus
efectes socials negatius (especialment l’a-
tur i la desigualtat), però de nou d’una
manera molt descriptiva i poc analítica.
L’autor parteix d’una revisió de les tesis
neoludites d’investigadors com Roszak,
Handy o Rifkin, que alerten del perill de
destrucció de llocs de treball que suposa la
introducció de les tecnologies informàti-
ques. Lucas Marín creu necessàries aques-
tes aportacions crítiques, però els retreu el
prejudici antitecnològic i la manca de pro-
postes d’acció. Per l’autor hi ha dades sufi-
cients com per parlar d’una destrucció
creativa (pren el concepte de l’economista
austríac Schumpeter) de llocs de treball,
en la qual les màquines fan prescindibles
molts treballadors de baixa qualificació i
en canvi apareixen noves tasques que reque-
reixen un perfil amb formació superior.
Tant pel que fa a l’atur com a la desi-
gualtat social, Lucas Marín fa un recorre-
gut històric per la seva evolució i les
diferències entre Europa i els EUA, però
en cap cas deixa clar el vincle entre aquests
Anàlisi 28 001-304  21/5/02  10:04  Página 288
En rigor, no son los hombres los que for-
man el discurso, sino el discurso el que
forma a los hombres, el que los aloja (o los
excluye).
José Ferrater Mora 
a propósito de Michel Foucault
Como iniciativa del IV Festival de Cine
Español de Málaga, en su convocatoria
del año 2001, se encargó la coordinación
de un libro sobre el documental en
España a tres profesores de la Universidad
Autónoma de Barcelona; universidad cuyo
vínculo con la producción y creación de
Ressenyes Anàlisi 28, 2002 289
fenòmens i les noves tecnologies. Fins i tot,
en un rampell de relativisme, afirma el que
és obvi: que el canvi tecnològic no deter-
mina unilateralment el canvi social i cal
tenir presents d’altres variables («políticas,
culturales e históricas»). L’autor afirma, per
exemple, que la clau per entendre la diferèn-
cia entre la relativa homogeneïtat social
europea i les grans desigualtats dels Estats
Units està en la cultura (i no pas en la tec-
nologia): a Europa hi ha un sentit de la soli-
daritat que es tradueix (cada vegada menys,
hi afegiria jo) en polítiques socials, mentre
que els nord-americans tenen una cultura
de l’autosuficiència que tolera la manca de
protecció estatal per als més desfavorits.
Lucas Marín planteja l’educació conti-
nuada durant tota la vida com la clau per
facilitar l’adaptació de les persones als nous
reptes professionals i vitals que suposen les
noves tecnologies. En aquest sentit, segueix
el discurs de l’OCDE, compartit per tots
els governs occidentals, que planteja el
canvi tecnològic com el motor d’un canvi
social al qual ens hem d’adaptar i que no
és controlable. Personalment, considero
que l’educació en noves tecnologies, sense
un programa de racionalització de l’ús d’a-
questes eines, no garanteix la neutralitza-
ció dels riscos socials de la tecnologia.
Per acabar, no puc deixar de fer referèn-
cia al subtítol del llibre: Una perspectiva
desde Silicon Valley. Una altra decepció.
En la introducció l’autor promet afegir,
al seu discurs teòric, pinzellades de la seva
experiència personal en l’estada que va fer
a l’Stanford University (cor i mare del
complex industrial d’alta tecnologia de
Silicon Valley). Aquestes pinzellades es
limiten a explicar l’origen dels actors més
significatius en el món de la informàtica
i Internet: MIT, IBM, Apple, AOL,
Yahoo... Si Silicon Valley és el paradigma
de la societat informacional, com diu el
propi Lucas Marín, podria haver fet una
aportació molt més enriquidora dedicant
íntegrament l’obra a descriure amb detall
el modus vivendi dels treballadors de la
vall i la seva estructura social.
Malgrat que és de publicació recent
(finals del 2000), La nueva sociedad de la
información va ser escrita abans de la crisi
que aquest any han sofert moltes empre-
ses d’Internet. És un producte que encara
respira l’eufòria tecnològica de finals de la
dècada de 1990. Ara que s’ha acabat la dèria
internauta, ara que el nou tòtem del pro-
grés comença a ser vist com una eina de
comunicació més, ha arribat el moment
d’investigar el fenomen amb una mirada
assossegada i analítica. No dubto de la
importància social de les noves tecnologies,
però queda molta feina a fer si volem tenir
una imatge clara i realista del paper que
desenvolupen en la societat actual.
David Domingo 
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Periodisme 
i de Ciències de la Comunicació
CATALÀ, Josep Maria; CERDÁN, Josetxo; TORREIRO, Casimiro (coords.)
Imagen, memoria y fascinación. Notas sobre el documental en España 
Madrid: Festival de Cine Español de Málaga; Ocho y Medio, 
Libros de Cine, 2001, 351 p.
Anàlisi 28 001-304  21/5/02  10:04  Página 289


LUCAS MARÍN, Antonio. La nueva sociedad de la información. Una prespectiva desde Silicon Valley

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert