Perceval, José María

Anàlisi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

culturas menores, o los subsistemas cul-
turales de las macroculturas, si puedo
expresarlo así, solo disponen de la coo-
peración como herramienta para la super-
vivencia misma».
Frente a ello, invita a una solución
difícil, pues García Gutiérrez aboga por
un diálogo transcultural. No obstante, es
consciente de que en esta noción caben
muchos errores. Confundimos en múlti-
ples ocasiones las correspondencias entre
los niveles económicos, tecnológicos y cul-
turales que permiten la formalización de
los universos simbólicos dentro de los
fenómenos globalizadores. Esto traduci-
ría los fenómenos sociales en fenómenos
culturales. No obstante, esta correspon-
dencia no significa homología: un mundo
interconectado no es un mundo integra-
do. La comunicación entre las identida-
des culturales no está fundada en las
posibilidades técnicas de los medios de
comunicación y las memorias digitales; es
necesario que exista antes un complejo
sistema de relaciones sociales que den
lugar a la noción de integración. En pala-
bras de García Gutiérrez: «La formación
de un espíritu transcultural es una mera
rehabilitación de lo que, en algún momen-
to precivilizatorio de la vida humana, fue
un intercambio abierto y natural al cono-
cimiento y apropiación de las costumbres,
cosmovisiones y tecnologías de las etnias
que se cruzaban aleatoriamente».
Fernando R. Contreras
Ressenyes Anàlisi 35, 2007 305
És possible considerar analfabets els perio-
distes que surten de les facultats de cièn-
cies de la comunicació i periodisme? En
el sentit digital, sí. L’endarreriment de l’a-
cadèmia per adaptar-se al nou suport de
comunicació i a les pràctiques que com-
porta ha provocat una separació entre un
model d’ensenyament basat en el món
Gutenberg i una realitat que en vint anys
ha canviat el panorama de la comunica-
ció mundial.
S’està estenent la consciència de la
gran fissura digital que separa unes
nacions de les altres, i dintre d’elles, exclou
uns grups concrets que han quedat des-
penjats de l’educació digital. No obstant
això, en el camp de l’educació superior i
de les ciències de la informació, aquest
terreny s’ha descuidat. El periodista, per
les seves tasques i responsabilitats en els
cibermitjans, ha d’anar més enllà de l’al-
fabetització estrictament digital, que igual-
ment necessitarà en qualsevol camp en el
qual treballi, per adquirir una alfabetit-
zació ciberperiodística. Necessita dispo-
sar d’una sèrie de capacitats que li
permetin «seleccionar, accedir, avaluar,
integrar, gestionar, crear i comunicar-se»
en una societat xarxa, aplicant criteris,
adoptant solucions i seguint pautes de tre-
ball de naturalesa ciberperiodística.
L’assignatura de ciberperiodisme ha de
superar la seva etapa infantil en què es
confonia amb l’aprenentatge de determi-
nades eines tecnològiques o amb el dis-
seny de pàgines web. El ciberperiodisme
és la formació integral d’un periodista a
i per la xarxa.
Està la universitat preparada per
ensenyar la nova disciplina? El llibre del
professor Santiago Tejedor cobreix un buit
indispensable: l’estudi del camp de tre-
ball, el paisatge de la universitat espa-
nyola davant d’aquest nou repte. S’estudia
la joventut del ciberperiodisme i la falta
de consens terminològic; les barreres
TEJEDOR, Santiago
La enseñanza del ciberperiodismo: de la alfabetización digital a la alfabetización
ciberperiodística
Sevilla: Comunicación Social, 2007
burocràtiques i la falta de coordinació
actual; la necessitat de modificar el pla
d’estudis actual i la dificultat d’establir un
temari; la resistència dels docents i la
necessitat de formar-los; la falta d’una
estructura tècnica… A través d’enquestes
personals i d’indagació dels currículums
docents el professor Tejedor navega pel
conjunt de les universitats espanyoles per
extreure’n un diagnòstic sobre aquesta
assignatura, encara sense nom ni ads-
cripció concreta a la majoria dels centres.
La primera i més gran labor dels dis-
senyadors d’aquesta assignatura encara
no hi és. Els nous rols del professional en
xarxa han de ser ordenats i jerarquitzats,
transformats en textos de manual i dis-
posats en el currículum: l’estudiant com
creador de nous missatges periodístics,
com editor, dissenyador, websmàster,
documentalista, gatekeeper… L’estudiant
es converteix, gràcies a aquesta nova assig-
natura, en «sentinella» metòdic i cons-
tant de l’actualitat per tal de detectar
novetats vinculades amb la publicació del
seu cibermedi. Cal preparar-se per al
futur professional amb una formació con-
tínua que serà, degut al desenvolupament
de la xarxa, la pròpia d’un nou expert que
uneix el treballador del mitjà i l’investi-
gador de novetats en xarxa. Cal que
compti amb les eines de comprensió i
l’anàlisi imprescindibles en un món de
fluid canviant.
Només el diàleg entre docents, pro-
fessionals i investigadors pot fer fructificar
un mapa adequat de l’ensenyament del
ciberperiodisme a Espanya. La formació
de l’alumnat i les necessitats de la profes-
sió així ho exigeixen. La urgència queda
clara després de la lectura d’aquest llibre i
la seva profunda anàlisi de la qüestió.
José María Perceval
306 Anàlisi 35, 2007 Ressenyes
LITTIN, Catalina; URANGA, Victoria; et al.
La pobreza es noticia. Un estudio sobre los noticieros centrales de la Televisión chilena
Chile: Hogar de Cristo, Facultad de Comunicación y Letras, Universidad
Diego Portales, Fundación para la Superación de la Pobreza, 2005
Victoria Uranga, que va fer els estudis de
doctorat a la nostra Facultat, és un dels
membres principals d’un equip de recer-
ca que ha fet un treball sobre com els noti-
ciaris centrals dels cinc canals de la
televisió oberta xilena, els mesos de març-
juliol de 2005, van tractar un tema tan
rellevant com és el de la pobresa. Varen
visionar 565 informatius.
En el concepte de pobresa van inclou-
re la delinqüència, la droga, els desastres
naturals i les limitacions i els errors d’un
polític de l’habitatge. És el primer estudi
exploratori en aquest terreny, i l’objectiu
era tractar aquests temes amb prou deli-
cadesa i evitant crear prejudicis que incre-
mentessin la discriminació. Alhora es
considera que caldria ampliar l’estudi a la
premsa i a la ràdio.
La pregunta bàsica va ser: com pre-
senten els noticiaris de TV el tema de la
pobresa, a partir de la distinció entre les
notícies directes sobre la pobresa i les que
hi estaven associades.
Els temes tractats són principalment
els següents (els percentatges estan esta-
blerts segons una taula multiresposta):
a) Els que fan referència a les polítiques
socials o a les polítiques públiques en
general: Educació (10,2%), Habitatge
(27,4%), Serveis bàsics (10,6%), Salut
(13,8%), Treball (5,5%), Participació
(1,95), Economia (1,1%), i Cultura
(0,4%).
b) Els que influeixen en la problemàtica
general, que poden tenir una vincu-
lació real amb la pobresa i que perju-


TEJEDOR, Santiago. La enseñanza del ciberperiodismo : de la alfabetización digital a la alfabetización ciberperiodística

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert