Fortuny Bonet, Francesc J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

VERS UNA REVISIO DE LA HISTORIA DEL
LUL•LISME
Francesc J. FORTUNY
La darrera historiografia filos6fica catalana no peca ni d'abundosa ni
d'exces de qualitat , sing mes aviat d ' escassa, ditirambica i oportunistica,
sobretot la que arriba a l'home del carrer. No es pot comencar la casa per
la teulada i fer les sintesis abans que les investigacions serioses , ni tampoc
aquestes poden brostar del pur voluntarisme desassistit de mitjans.
Cal, doncs, donar la mes calida benvinguda a un feix d'estudis que ens
arriba amb tots els trets de la maxima seriositat. Ens els ha oferts Josep
Perarnau en els darrers anys . Sense oblidar- les, no atendrem ara, per raons
cronologi qq ues , a les seves publicacions anteriors , corn ara els Dos tratados
Kespirituales » de Arnau de Vilanova en traducc16n castellana medieval
(Roma 1975 - 76), L'KAlia informatio beguinorum- d'Arnau de Vilanova
(Barcelona 1978) i l ' edici6 de la Correspondencia politica de Felip de Malla,
amb una extensa introducci6 que ocupa el primer volum (Barcelona 1978).
En canvi, ens sembla imprescindible d'atraure 1'atenc16 -si cal- dels
nostres lectors vers el conjunt coherent que constitueixen Els manuscrits
lul•lians medievals de la ,Bayerische Staatsbibliothek » de Munic. I. Volum
amb textos catalans. II. Volum de textos Matins ( Barcelona 1982 i 1986) i
els cinc densos volums que han vist la llum fins ara de l'Arxiu de Textos
Catalans Antics.
Amb les 227 i 239 pagines dels seus Manuscrits lul•lians..., Josep
Perarnau porta a felic terme una tasca , comencada i mai no integrament
publicada , de Mateu Obrador i de Jordi Rubi6 i Balaguer . A mes, 1'autor
ha estat sensible al vot del II Congres de Lullisme (Miramar, 12- 24
d'octubre de 1976), que reclama que hom continues i culmines l'edici6 de
1'Obra Completa Catalana de Ramon Llull , que enceta el 1909 la Comisi6
200
Editora Lul-liana de Ciutat de Mallorca i I'Institut d'Estudis Catalans.
Perarnau ha posat mans a l'obra fent la tasca primera i mes ingrata de les
que demanen aquest tipus d'edicions: inventariar pacientment els textos
manuscrits lul-lians.
A la Bayerische Staatsbibliothek de Munic, 1'atzar hi ha anat acumulant
un fons lul-lia importantissim de la mes variada procedencia. Els tombs i
retombs que han donat Iloc a aquesta sedimentacio ja han estat ben
estudiats. A116 que mancava era el cataleg exhaustiu dels manuscrits, i
aquest es el fruit de 1'esforc de Josep Perarnau.
Amb un metode impecable, Perarnau cataloga els manuscrits anteriors
al 1500 amb obres estrictament lul-lianes. Una excepc16 fa el cataleg en
recollir tambe les copies d'obres catalanes del mallorqui universal poste-
riors al 1500, llibertat ben justificada dins la finalitat amb que ha estat
confegit.
Amb una cura extraordinaria, J. Perarnau fa una atenta descripcio
material dels volums. Com veurem mes avail, ell mateix ens fara veure els
avantatges i la fecunditat d'una descripcio tan detallistica. De cada un dels
volums dona la descripcio de 1'enquadernacio -abans i despres d'una
recent restauracio dels codexs, que e11 mateix promogue-, el cos material
del volum, 1'escriptura, i el contingut literari. La minuciosa descripcio
supera de molt la mecanica recol-lecta de dades immediates. Perarnau
aventura i discuteix datacions i procedencies; compara textos amb els de
les edicions antigues o modernes o els d'altres manuscrits conservats arreu
d'Europa per a ubicar un determinat testimoni textual; investiga la
similitud de lletres entre remotissims manuscrits per a endevinar-hi una
mateixa ma, data, procedencia o ambit cultural on fou produit; fa notar i
justifica variacions filologiques del catala amb el pas dels anys d'una a altra
copia. Un cabal inesgotable de noticies i d'invitacions a una mes
aprofundida recerca puntual brolla de les 466 pagines dels dos densos
volums del cataleg. Fem-ne una mica d'estadistica per tal de copsar-ne la
rica realitat: queden descrits 105 volums, amb 200 titols d'obres en el
primer volum del cataleg i 168 en el segos; en el primer son citats, a
efectes comparatius, manuscrits de 46 biblioteques, i 20 en el segon; al
final de cada volum del cataleg hi ha 22 i 20 pagines respectivament
d'indexs: d'incipits, de titols, de biblioteques, de filigranes, de noms i
conceptes.
El cataleg dell manuscrits de la Bayerische Staatsbibliothek es una obra
de dificil realitzacio tipografica. Hi ha constants canvis de Ilengua i de
Iletra, nombres volats, cites a peu de pagina i textos a doble columna.
Malgrat que es una obra tan plena de paranys tipografics, aquest aspecte
tambe mereix tots els elogis. I, si hi ha algun mancament, el lector el
perdonara amb gust a la vista d'una tan bona presencia entre tanta
dificultat.
Els primers fruits de 1'acurada catalogacio dels manuscrits de Munic ja
ens els fa a mans el mateix J. Perarnau en els cinc gruixuts volums de la
publicacio anual Arxiu de Textos Catalans Antics. L'Arxiu aten preferent-
ment temes codicologics. El primer volum porta la data del 1982, i n'acaba
d'apareixer el cinque amb una encomiable regularitat. Arxiu to habitual-
ment tres seccions: -Articles-, -Notes i documents., « Seccio bibliografi-
201
ca-. Aquesta ultima seccio se subdivideix en -Butlleti bibliografic»,
- Recensions -, << Noticies bibliografiques -. Des de l'any 1983, en les
«Noticies bibliografiques » hom distingeix entre: -1 . Obres i bibliografies
generals -, << I1. Sobre autors i textos catalans >>, < III. Arxius, biblioteques i
museus -. Practicament la -Seccio bibliografica >> s'emporta una tercera part
del volum anyal ( 202, 246 , 203, 225 i 276 pagines , respectivament). Es
pales l'esforc per posar a les mans de l'investigador de textos catalans o de
l'antiga' Corona d'Arago -i , qui diu textos , inclou evidentment tambe
textos filosofics- un util instrument auxiliar de treball , ben complet
certament . Cada un dels volums es tanca amb amplis indexs: -de fons
manuscrits i similars -de persones i obres anonimes
Com a testimoni de l'interes que pot tenir la Seccio bibliografica de
l'Arxiu per al filosof , ens cal citar dos butlletins . Signa el prix er Jaume de
Puig i Oliver : Deu anys d 'estudis sobre Ramon Sibiuda (Arxiu I (1982)
277-289). El segon es de Francesco Santi: Orientamenti bibliografici per to
studio di Arnau de Vilanova, spirituale . Studi recenti (Arxiu II (1983)
372-395).
Son directament vinculats a la filosofia els principals articles que to J.
Perarnau en 1'Arxiu . Es fonamental el titular Considerations diacroniques
entorn els manuscrits lul-lians medievals de la kBayerische Staatsbibliot-
hek» de Munic (Arxiu II ( 1983) 123-169 ). El treball comporta una
completa reformulacio d'allo que hom sabia del lul-lisme trescentista.
Despres de l'estudi de J.N. Hillgarth , es una dada adquirida 1'existencia
d'un fecund focus lul-listic a Paris durant el segle XIV, centrat en la figura
de Thomas de Mvesier . Pero en el testament de Lull eren tres cis centres
difusors de les seves doctrines que es preveien i on es concentrava un bon
estol de les seves obres: Paris , certament , pero tambe Mallorca i Genova.
Aquests dos darrers punts de difusio semblava que havien quedat
esmorte No es aixi . Hi ha un lul-lisme de l'Imperi que , amb base a
Genova, s'esten pel nord d'Italia , les terres germaniques i arriba fins a
Danzig. Hi ha un altre corrent lul-listic que, des de Ciutat de Mallorca i a
traves de Valencia, penetra a Castella i passa a Portugal. Cada una
d'aquestes tres branques de l'arbre lul-listic to fesomia propia . El de Paris
cerca la sintesi ; el de l'Imperi s'interessa mes aviat per la logica i la
mecanica de les Arts lul-lianes; el de Valencia i Castella es mes religios i
catequistic, i entroncat amb el moviment dels Espirituals que no pas
filosofic. Es 1'estudi material dell codexs muniquesos, sobretot , alto que
permet a J. Perarnau d'aportar aquestes conclusions , com un primer tast
de la utilitat del seu cataleg de manuscrits.
Del fons de Munic, un bon conjunt de manuscrits son contemporanis
de Ramon Llull: els Clm. 10.504 , 10.501 i 10.496, 10.507 ( enviat a Percival
Spinola ) i el Cod. Hisp. [Cat.] 59. El Cod. Hisp. [Cat.] 62 (corregit pel
mateix Ramon Llull?) i els Clm. 18.446, 10.497, 10. 495 els estudia
Perarnau apropant - los al lot dels manuscrits contemporanis , com tambe el
Cod. Hisp. [Cat.] 60, malgrat que ja es escrit sobre paper , semblantment
als codexs dels temps dificils . I precisament aquest darrer volum es
notabilissim , car ofereix el text basic per a l'edicio que fa Perarnau de tres
obres inedites -adhuc desconegudes- de Llull: la Peticio de Ramon a
Celesti V, la Disputacio de cinc savis i Lo sise seny , lo qual apel•lam affatus.
202
En un segon apartat , Perarnau estudia els codexs muniquesos que el
fan pensar en un periode dificil per al lul-lisme: Cod. Hisp. [Cat.] 66, i els
Clm. 10.545-10.549 . Son volums en paper , de ma poc professional, amb
tematica restringida a obres catequetiques i clara vinculacio a] moviment
dels Espirituals.
Per contra , amb la proteccio oficial civil i , mes tard, la tolerancia
eclesiastica , 1'horitz6 lul-listic s'eixampla de bell nou al final del segle XIV i
durant el XV. En aquest periode torna a prendre empenta la difusio de les
obres filosofiques del mestre mallorqui. A Munic en els codexs del
moment hi ha: Llibre d 'anima racional, Llibre d'home , Logica nova,
Doctrina i manera d 'aplicar Logica nova a la ciencia de Dret i de Medecina,
Comencaments de Filosofia , Logica d'Algatzell, Ars amativa . Caldria
afegir- hi encara dotze titols teologics , que tenen interes filosofic indirecte,
com a minim . Molt caracteristic del moment es 1'esclat d'obres noves
inspirades pel lul-lisme; en els manuscrits muniquesos es troba una bona
mostra de la vitalitat creadora de 1'escola en aquests temps.
Amb una atencio acrescuda , si hi cap, J. Perarnau s'enfronta amb el
problema de lul-lisme a l'Imperi . Vol entendre Imperi en sentit estricte,
incloent - hi el nord de factual Italia , Austria i Alemanya. Perarnau defensa
que hi hague lul-lisme abans de 1'activitat docent de Joan Bulons a Padua
(1433), de Nicolau de Cusa i de Emeric Van de Vende en territori
alemany. Deis manuscrits muniquesos cita com a testimoni el Clm. 23.802
(segona meitat del s. XIV) i els Clm . 10.542 i 10.518. Hi afegeix tambe els
textos dels manuscrits Oxford Bodleian, Mss. Canon . ital. 26, un petit
volum recentment adquirit per la Biblioteca Bartomeu March de Ciutat de
Mallorca, i el de la Biblioteca Univ. de Bolonya 525(929 ). Esmenta
1'activitat del copista Guglielmo Nardi a Feltre i Venecia entre el 1426 i el
1438 (Barcelona , Bibl. de Catalunya , ms. 680 ) i el document de prestec
d'una Excerpta Raimundi Lulli feta per la Cartoixa de Maguncia a mestre
Johannes Zeppe d'Oppenheim el 1434 . El terra es tanca amb les reflexions
que inspiren a 1'autor Les Novae et compendiosae introductiones logicae del
Clm. 10.542, emparentades amb les del manuscrit florenti Riccardiana
1001. Des del diposit que feu el mateix Llull de les seves obres a casa dels
Spinola de Genova, una poderosa branca del lul•lisme ha crescut passant
per Bolonya i Padua vers el nord de (' Imperi. La caracteritza el seu interes
F
per la logica , i certament amb formules ben estranyes si cal fer cas de
estudi del Riccardiana 1001 que feu Francesco Santi , inspirat per
Perarnau (Arxiu V (1986) 231 - 267). En el Riccardiana 1001, dos textos
logics propedeutics pp recedeixen la logica de Llull , la Loyca i les Novae et
compendiosae intr(. ducciones . F. Santi estima que la Loyca no tan sols to
una gran similitud amb el primer tractat de la Logica Mawr o Summa
Logicae de Guillem d'Ockham, sing que fins i tot pot esser qualificada
d'abbreviatio . El segon text propedeutic reflectiria mes aviat les Summulae
logicales de Pettus Hispanus . En fer precedir les obres logiques lul•lianes
per uns tals textos, hom no hauria pretes altra cosa sing seguir el consell
del mateix Llull, que pensava que eren necessaries unes notions de logica
tradicional abans d'emprendre l'estudi de les seves Arts. L'apropament
logic a Ockham hauria estat facilitat per la proximitat del lul.lisme a
l'espiritualitat i la politica franciscanes en terres de l'Imperi . Si el lul•lisme
203
germinat a casa dels Spinola i al monestir benedicti genoves de Cervara fou
capac d'assimilar la logica ockhamista positivament i fidelment, la seva
vitalitat ha d'haver estat fortissima i constituira un cas verament notable en
la historia de la filosofia, on pocs sistemes poden esser epistemologicament
tan oposats com lul-lisme i ockhamisme. Un altre punt notable de
«modernitat>> de l'ucronic filosof mallorqui ens el donara Lo sise seny, del
mateix mestre, pero sera molt menys sorprenent.
Cal, pero, que retornem a l'estudi de J. Perarnau. El lul-lisme de
l'Imperi sembla que ben aviat adquireix caire escolar, exposat i seguit en
autentiques institutions docents alternatives a les oficials. Com a mostra, J.
Perarnau addueix el contingut de Clm. 10.529, Cad. Hisp. [Cat.] 63 i Clm.
10.544, pero tambe del Vatica, Ottob. lat. 1250, el Gl. Kgl. Samling 3478
de Copenhaguen, i el milanes d'Ambrosiana 0.87 Sup. Perarnau en treu la
conclusio que la docencia de Joan Bulons a Padua no es obra de pioner,
sing, mes aviat, magisteri que culmina i sistematitza uns coneixements ja
adquirits; en cridar un mestre de l'Escola de Barcelona, els alumnes
paduans cercaven de perfeccionar alto que ja els era familiar. De la Lectura
Artis Generalis de Joan Bulons, Munic en conserva tres copies: Clm.
10.551 (versio definitiva?) i Clm. 18.445 i 18.991 (versio diferent). La
fecunditat de l'estada de Joan Bulons a Padua, J. Perarnau la veu
acreditada per Clm. 18.446, 18.445, 18.991 i el recentment adquirit Clm.
28.951. El darrer i el Clm. 14.260 procedeixen de Sant Emerant de
Ratisbona; els altres codexs venen de l'abadia de Tegernsee, foren copiats
durant la segona meitat del segle XV i assenyalen un interes quasi exclusiu
per les Arts.
Una colla de noticies puntuals tanca el cos de Particle cabdal de J.
Perarnau en els ultims anys. Unes primeres ratlles remarquen la recupera-
cio d'un text perdut -la Peticio de Ramon a Celesti V- en una unica
copia muniquesa. Una segona nota revindica la possible autenticitat
lul-liana d'una Lectura compendiosa super artem inveniendi veritatem
(Clm. 10.502, 10.514, 10.538). En canvi, demana que desapareguin del
cataleg d'obres autentiques lul-lianes el Fons paradisi divinalis i el Libre de
,,Benedicta to in mulieribus., obres sens dubte de l'escola, pero no del
mestre.
A la fl del treball -pagines 167-9- I'autor resumeix pulcrament allo
que considera mes important de la seva aportacio, ben seriosa 1 renovado-
ra, feta a la Ilum d'una patient tasca de catalogacio material de codexs,
Pero fecundada per uns coneixements extensos i una erudicio envejable.
Amb la mateixa empenta amb que esbrina les petjades del lul-lisme per
l'Imperi, Perarnau estudia la penetracio de I'escola a Castella 1 Portugal en
El lul-lisme de Mallorca a Castella a traves de Valencia. Edicio de 1'«Art
abreujada de confessio>> (Arxiu IV (1985) 61-172) i La traducc16 castellana
medieval del «Llibre de Meravelles>> de Ramon Llull (Arxiu IV (1985)
7-60). A Valencia, Castella i Portugal el lul-lisme es sobretot un torrent
religios, amb la peculiaritat de presentar-se fortament tenyit per 1'arnaldis-
me i les doctrines dels Espirituals. El seu interes filosofic es, doncs, menor
i no ens hi entretindrem.
204
Un darrer punt ens cal remarcar de l'aportacio de J. Perarnau : 1'edici6
de textos . Diguem, en general , que tots els textos editats van acornanyats
d'un impressionant aparell cientific i de ben fets i copiosos indexs de mots.
L'aparell cientific no sols identifica fonts, citacions i llocs parallels, sing
que aten tambe a 1'analisi de 1'evoluci6 de les formes linguistiques en les
successives copies, i a les peculiaritats semsntiques del lexic del mateix
Llull. No cal dir corn son nombroses les citacions en el treball d'altres
estudiosos del catala, de la historia o del lul-lisme.
Pot interessar clarament l'historiador de la filosofia politica el text de la
Peticio de Ramon al papa Celesti V per a la conversio dels infidels (Arxiu I
(1982) 6-46 , text a les pagines 29-43 ), i els dels tractats doctrinals sobre la
Inquisicio de Nicolau Eimeric ( ed. de J. Perarnau dins Arxiu I (1982)
79-126 ) i de Felip Ribot O. Carm. ( Ed. J. de Puig i Oliver , Arxiu I (1982)
127-190).
Mes filosofic pot semblar el llibre Fascinatio Lullistarum de l'inquisi-
dor Eimeric , que publica J. de Puig dins Arxiu III (1984 ) 29-58, malgrat
que 1'editor , en la seva introduccio , assenyali la superficialitat amb que
I'inquisidor gironi s'enfronta a la problematica de les Arts lul-lianes, amb
l'esguard mes posat en els deixebles contemporanis que no pas en el
mestre.
La Disputacio dels cinc savis , obra teologica de controversia ( ed. de J.
Perarnau , Arxiu V ( 1985 ) 7-229 ), es una peca fonamental per a la
comprensio de la Weltanschauung lulliana i quin abast atribuia a la
doctrina de les dignitates i les « raons necesssries > en questions religioses.
La discussio , en efecte , confronts quatre savis cristians - un de Had i tres
d'orientals cismatics- amb un savi sarrai. Recordem que el llibre forma
cos unic amb la Peticio de Ramon a Celesti V i que el seu valor no sera,
per tant , solament teologic i especulatiu , sing tambe politic.
Pero, sense cap dubte , es l'edicio de Lo sise seny, lo qual apelam affatus
la . peca forta filosoficament entre tots els textos inedits publicats per
Perarnau o els seus col-laboradors en 1'Arxiu. Lo sise seny pot esser llegit
en edicio del mateix J. Perarnau dins Arxiu II (1983 ) 59-98, precedit d'una
introduccio (23-58 ) i seguit , despres de l'Index de mots , de l'edicio del
Liber de locutione angelorum (104-121 ). La parla o la comunicacio de les
concepcions interiors es el «sise sentit >> de Llull , oposat en aixo a Aristotil.
Corn els altres cinc sentits , es un instrument de l'snima racional, ben
deduible dins el sistema filosofic de les Arts. Fa notar Perarnau, en la
introduccio , que els altres cinc sentits son per a Llull mes un acte
d'expressio - del defora al dedins >> que no pas una captacio passiva de
1'exterior a l'anima. Per aixo la parla, que es mou en 1'eix « dedins-defora»,
F
ot suaument entrar en la categoria de «seny ». No hi ha dubte que
observacio es interessant en el context nou del coneixement en els segles
XIII i XIV i l'escola franciscana ; potser gracies al seu fort arcaisme
rlatonitzant , Llull ve a sintonitzar amb les mes noves adquisicions de
epistemologia del segle XIV : la plena activitat de la ment en el coneixer a
traves de l'instrument dels sentits. Perarnau , pero, tambe fa notar corn es
d'ucronic el tractat de Llull en comparacio amb els dels seus contempora-
nis.
A la fl d'aquesta llarga nota, no cal dir corn agraim a J. Perarnau la seva
205
valuosa i renovadora aportacio dell darrers anys . Pero seria injust de
quedar-nos aqui. Haura notat el lector corn hem anat ressenyant l'obra de
Perarnau juntament amb la publicacio anual Arxiu i les aportacions de J.
de Puig i F. Santi . No es sense motiu . Perarnau no aporta tan sols els seus
estudis, sing tambe el merit d'haver endegat una publicacio periodica d'un
alt nivell investigador i haver suscitat uns col-laboradors entusiastes. I aixo
no es, certament , en el nostre pals, un merit secundari . Nomes ens resta fer
vots perque J. Perarnau pugui portar endavant la tasca que s'ha proposat i
demanar- li que no deixi per a un altre la labor de culminar la catalogacio
dell manuscrits lul-lians amb el risc que quedi coixa la seva aportacio.
206


Vers una revisió de la història del lul·lisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert