Sales i Coderch, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PER A UNA FILOSOFIA DF LA DIVISIO DE LA
HISTORIA EN EDATS
Ha estat observat repetidament que la filosofia moderna to limits
imprecisos . La filosofia moderna es una de les parts en que es divideix un
tot: la historia de la filosofia. El terme « modernitat » es solidari d'una
divisio tripartida de la historia en edats, Antiga , Mitjana i Moderna. Es,
per exemple , la divisio de les Lli^ons sobre la historia de la filosofia de
Hegel ( 1833 ), que comporta unes valoracions obvies que avui ja ens cal
explicitar. Per historia antiga horn enten la cultura greco-romana (en el
nostre cas , el periode grec de la filosofia ocupa mil anys des de Tales (550
a.C.) fins a Procle , mort l'any 485 , i la clausura de les escoles d'Atenes el
529). El periode medieval tambe ocupa mil anys fins al segle XV1. I els
temps moderns son els nostres des de Rene Descartes . ' Aquesta manera de
veure les cores es encara , per exemple , la de Joaquim Xirau, I'anv 1935,2 o
sia, la dels mestres dels meus mestres . Pero ja no es sense prohlemes, la
dels meus mestres; corn a prova d'aixo podem veure el Ilibre de Jose M.
Valverde, Vida y muerte de las ideas ( 1980).3 Si comparem 1'estructura
1. G.W.P. HEGf:f., Werke in zwanzig Banden, 19, Vorlesungen fiber die Geschichte der
Philosophic, It, Theorie Werkausgabe, Suhrkamp Verlag.
2. DESCARTES, Discurs del Metodc, versio de Joaquim Xirau, Barcelona, Editorial
Barcino, 1935. Noticia sobre Descartes: <El Ilibre que posem a les mans del lector catala,
represents tin moment culminant en Ia historia del pensament hums... La turbulencia
creadora del Renaixement hi es aclarida i ordenada, I'Humanisme pren consciencia d'ell
mateix, es urifica, es defineix, adquireix consistcncia sistematica i es constitueix en el codi
fonamental d'una nova edat» (p. 5).
3. J.M. VAI.VERDE, Vida y Muerte do las Ideas. Pequena historia del pensamiento
occidental, Barcelona, Planeta, 1980.
112
d'a 1uc t IlihrC Intl) la do I.t IIIStOFII du I I C ^ u , Cn, ad( )i1cI1I u)hn't0-t tlu
l'enorme reduccio del volum dedicat a l'anuguitat : cinquanta pagines, on
s'inclouen el cristianisme i sant Agusti . El pensament medieval es un segon
capitol de trctze planes. La recta presenta dotze divisions semblants a
aquests dos primers capitols. La lectura del Ilibre del professor Valverde
ens ajuda a plantejar-nos interrogants : Per que, encara , el mon grec es el
comen4anlent d'una historia ? Exactament historia de que? Per que , encara,
l'Edat Mitjana es mitjana? Entre que i que? Que ha passat amb la
modernitat?
La divisid que hom realitza mes senzillament de la historia de la
filosofia resulta de projectar- li la divisio escolar i mes comuna de la
historia universal en edats Antiga , Mitjana, Moderna i Contemporania.
Aquesta projeccio ens determina un periode historic de modernitat entre el
1453 i el 1789, dates respectives de la conquesta de Constantinoble pels
turcs i de la Revoluc16 francesa . D'altra part, pet-6, es notoria la
significacio de Descartes ( 1596-1650 ) corn el fundador de la filosofia
moderna. El problema del limit inferior d ' una filosofia moderna es de
determinar el significat filosofic d'allo que passa entre la data estandard del
1453 (deguda a Melanchton ) i la del 1596 . La resposta que se ' ns acut a tots
primerament es que el Renaixement suposa el moment de ruptura entre el
medieval i el modern . Perm aquesta visio , molt difosa, i que cal compartir
per la seva comoditat d'us, ens planteja molts tees problemes dels que ens
resol. En les lli4ons hegelianes , tot el Renaixement es la seccio terc' ra de la
filosofia medieval .' La modernitat filosofica preanunciada per F. Bacon i J.
Bohme s ' inicia propiament amb Descartes .' Per a Hegel , alto que revela el
Renaixement es <la dissolucio dels resultats establerts per la filosofia
escolastica »." Bruno , Vanini i Ramus o pertanven encara a l'Edat Mitjana».'
Per a Valverde el Renaixement es «l'arrencada d'un llarg proces que
culmina en arribar a la nostra propia situacio , encara que es possible, en el
tries essencial , que trohi la seva antitesi en la nostra epoca , com a final del
desplegament d'aquella arrencada ». s El periode s'exemplifica en textos del
segle XV, al final del capitol recorda la lapida aixecada en honor de Bruno
pel s. XIX «per ell endevinat ». L'article del diccionari de Ferrater Mora
ens diu sobre el problema historiografic del Renaixement : « Alguns autors
consideren que abraca des del final del segle XIV fins al comencaments del
XVII. Altres el restringeixen al segle XV. Altres el confiners al segle que va
de mitjan segle XV a mitjan segle XVI. Alguns autors dubten que hi hagi
cap unitat historica ni cultural que hom pp ugui anomenar «Renaixement» i
proposen dc suprit 2ir el terme '. Malgrat la seva comoditat d'us -coca que
sempre es un valor-, no el defensarern ni discernirem la seva situacio
cronologica . Creiem que el que cal problematitzar es el sentit de la divisid
4. G.W.P. Hi:(-&J, Werke in zwanzig Banden 19 Vorlesungen uber die Geschichte der
Philosophic, 11, Theorie Werkausgabe Suhrkamp Verlag.
5. t>.W.P. Httct-t., Werle in zwanzig Banden. 20 Vorlesungen uber die Geschichte der
Philosophic., 111, p. 120.
6. Loc. cit. en la not' 4.
7. G.W.P. Hi ct[t., Werke... 10, p. 61.
8. J.M. VALVEatn:, Vida Y Mucrte... p. 76.
113
de la historia en periodes, sobretot el seu sentit ideologic 1' les transforma-
tions que experimenta com a vehicle secret de valoracions.
El limit superior del 1789 tambe ens ofereix problemes . 1789 es 1'any
anterior a la kantiana Critica del Judici . Podriem dividir , sembla,
filosoficament la modernitat i la contemporaneitat entre criticisme i
idealisme, pero aixi la trajectoria kantiana ens restaria repartida entre dos
periodes . Cosa que, si hom vol, podria esser justificat pp rojectant la
divisoria entre una modernitat i una contemporaneitat filosofica en la mes
general entre la Il•lustracio i el Romanticisme . Pero aquesta divisio e's
dificil de precisar ; correspon propiament a una historia de la cultura o de
les idees, i tant dins elles com de la seva aplicacio filosofica possible, igual
que el Renaixement , ofereix mes problemes dels que resol.
Aufklarung , Enlightement , Lumieres : aquests noms han passat de
designar una actitud , un cami que podien recorrer tots els homes i era
desit j able que el recorreguessin , a designar un periode de temps, el segle
XVIII a Alemanya , Anglaterra i Franca.
«Sapere aude ! -Gosa servir- te del teu propi cap !- Aquest es el
fonament de la I1-lustraci6 ». 9 Kant determinava aixi, l'any 1784, la mateixa
possibilitat de la filosofia . Un segle abans , Leibniz havia escrit que res no
era mes itil per a aconseguir la felicitat que la Hum de l'intel-lecte. L'home
ha de comprendre , i no voler-ho fer es en ell alguna cosa de que es culpable.
Els homes han tematitzat en diverses epoques aquesta realitat de la claredat
possible i la dignitat de 1'esforc per a aconseguir - la. Aquest tema
antropologic de la Hum es una constant en la historia humana . Tambe ho
es el tema del segon naixement , de la renovatio possible i inexcusable,
constant molt apropada en el seu valor semantic a 1'anterior . ^Guanyem
claredat en la comprensio del passat designant un periode historic, el seglc
XVIII, amb el nom d'Il-lustracio ? Em sembla que no. Tambe cal
demanar- se: ^guanyem claredat en la comprensio designant el segle XVI
amb el nom de Renaixement ? Gosaria dir que tampoc . Fent-ho, nosaltres,
homes del segle xx, som induits a pensar que posseim com a herencia alto
que sempre es unicament quelcom conquistable pel propi esforc.
Cenyint-nos a la historia de la filosofia moderna , podem recordar
sobre el segle xvil i la seva significacio la repetida frase d 'A.N. Whit-
hehead: -Una descripcio , breu i suficientment precisa, de la vida
intellectual de les races europees durant els dos-cents vint - i-tine anys
darrers es que han estat vivint del capital d'idees acumulat que els
proporciona el geni del segle xvii.10 Tambe podem recordar que Hegel, al
final de la seva historia de la filosofia , parla d'una « novissima filosofia
alemanya >>, d'aquesta gran epoca de la historia universal , 1'essencia mes
intima de la qual resideix en la filosofia de la historia»."
La trajectoria de la modernitat filosofica fora, doncs: Renaixement/
Modernitat ( s. xvii)/Il-lustracio/Novissima Filosofia. Massa moments cri-
tics per a dividir la historia en edats. Massa pocs per a explicitar com es viu
la passio de claredat i renovatio entre els homes de cada generacio.
9. I. KANT, Beautwortung der Frage: Was ist Aufklarung (1784).
10. AN. WHITm.HEAU, Science and the Modern World.
11. G.F.W. Hugel., Werke... 20, p. 314.
114
Les anteriors consideracions sobre Cl problerna dels limits de la
modernitat filosofica no ens animen a intentar de mitjan4ar amb una
postura entre postures en la determinacio d'una modernitat, sing a
questionar la validesa teorica de les confi =uracions de la modernitat, tot
respectant les divisions mes habituals per liur comoditat d'us. La nocio de
modernitat filosofica, puny d'esser alguna cosy obvia, se'ns problematitzara
en la multiplicitat equivoca de les seves plasmacions. Hom diu ,modern,,
en oposicio a -antic-. En aquesta oposicio simple, allo que es antic es
cancel-lat per una proposta substitutoria. Pero hom diu -modern- despres
de ,medieval- i ,antic'>; en aquest cas -modern,> continua i porta a
plenitud allo que era antic i s'havia enfosquit en uns temps mitjans que ara
son negats en definir-los. L'oposicio antic/modern es un fenomen davant
el temps historic que es produeix molt anteriorment a la triplicitat
antic/mitja/modern. Tots els homes tenon uns avantpassats que els
determinen, pero no per aixo tenen uns antics respecte als quals son
moderns. Perque la distincio es doni com una distincio realment viscuda,
cal una cesura en la transmissio de quelcom que o be es negat coin a antic
o be recuperat corn a antic, despres del seu enfosquiment mitja.
La dicotomia antics/moderns, en produir-se i transmetre's, to moltes
lectures posibles: de continuitat cercada, de discontinuitat volguda, de
sentiment de decadencia respecte a una mitica Edat d'Or, de ruptura, de
renovacio continuada. En la seva transmissio, una determinada cesura pot
variar de significacio, etc. La tematitzacio to una Ilarga historia, sobre la
qual nosaltres tendim a pensar que les postures realment significatives no
son engendrades sobre llargs periodes histories de significacio epocal
compacta, sing amb totes les significacions possibles molt alternativament i
adhuc confusament en contextos molt rues curts que no podriem pensar.
La imatge dels moderns asseguts sobre Ies espatlles dels gegants que, com
se sap, es de Bernard de Chartres i que es troba en el Metalogicon de Joan
de Salisbury (1159), to una llarga historia. Edouard Jeaunneau, que li
consagra un bell estudi, conclou que aquesta comparanca pot il•lustrar
totes les tesis, adhuc les mes contradictories. Probablement aquesta
ambi guitat es la causa de l'exit de la imatge.'
El concepte d'un temps medievals complica l'esquema anterior. Si be
l'esquema es usat repetidament, per exemple Petrarca en tractar els
moderni occamistes com cis que han enfosquit el que ell restaura, I'origen
del seu .is per a la determinacio d'un temps historic relativament ample es
del segle XVII.13 La majoria de vegades, en taut que significatiu, ]a
introduccio d'un -emps mitja entre cis antics i els moderns respon a la
seguent intencio: una aportacio X ben realitzada en uns antics ha estat
enfosquida, i ara la restaurern portant-la a la seva plenitud. Filosoficament
aixo es molt clar en Hegel: "La filosofia dels temps moderns to com a
principi alto a que bavia arribat tambe I'antiga, el punt de vista de la
consciencia de si real (dem Standpunkt des wirklichen Selbstbewussteins),
to com a principi d'un mode general I'esperit present davant de si mateix
12. 1.douard JFAUNI.AU, «Nains et gcants» dins Entretiens sur la Renaissance du 12e
siecle, Mouton, Paris/La Haye, 1968, pp. 21-52.
13. Y. Bit AVAI., Leibniz critique de Descartes, Paris, Gallimard, 1960, p. 85.
115
(den Bich gegenwartigen Geist ); s'enfronta al punt de vista de l'Edat
Mitjana, que era el de la diversitat d'allo pensat i l'univers existent, i
treballa per la seva dissolucio ( der Auflosung).»14
Tenim dos problemes diferents. L'un es: com es determinada la
modernitat filosofica fins a nosaltres : mitjancant una traditio , o diverses?
L'altre es: 2com han estat viscuts els pensaments -amb quines continuitats
i ruptures explicites- que son determinats , diversament , com a moderni-
tats filosofiques ? Cal obrir , amb aquesta doble pregunta , la possibilitat de
la suspicacia davant les vigencies de la determinacio , rebuda com a traditio
de modernitats , i aixecar tots les problemes que aixo comporti per a
nosaltres . No sera el menor saber que la novetat dels temps ha estat
efectivament viscuda, repetidament , com el repos sobre si de la historia en
la seva plenitud , i que nosaltres som continuadors del temps encara en el
treball.
Anomenarem configuracid de modernitat l'ordenac16 de precursors i
moments de ruptura i prossecucio d'una tradicio de modernitat que es
configura per <historiadors >> seguint una determinada proposta teorica.
Cal distingir d'aixo la consciencia de novetat efectivament sostinguda per
autors o moments de pensament i llurs filiacions explicites de tradicio.
Aclarirem aixo amb uns quants exemples : a) Ja hem vist la configuracid de
modernitat hegeliana . John RANDALL jr., en el scu The Career of
Philosophy ( 1962), diu d'elaborar una historia de la filosofia moderna en la
pp erspectiva de la filosofia americana de mitjan segle xx i no en la de
l'idealisme filosofic del segle xix . 15 Per a Randall, en l'herencia medieval
que rep el pensament modern cal diferenciar tres tradicions : l'augustinis-
me, que es presenta com a sapientia interior sobre l'anima i Deu;
l'aristotelisme , caracteritzat preferentment com un empirisme naturalista, i
1'occamisme , la via moderna dels terministes nominalistes que son els
avantpassats de is <british tradition-. " Mentre que per a Hegel alto que
discrimina entre el medieval i el modern es la Reforma , per a Randall ho fa
a116 que anomena adveniment de l'humanisme i la ciencia . De configura-
cions de modernitat, en podem veure apareixer moltes, massa , si estem
atents als moments en que la tasca , historiant . valora la significacio del
seu objecte. b) Aixi, quan Renan , parlant de Petrarca , diu que poseeix el
merit d'esser anomenat el primer home modern perque < inaugura en els
Ilatins el sentiment delicat de la cultura antiga , font de tota la nostra
civilitzacid » cal demanar-nos clarament quina configuracid de modernitat
renaniana reposa sobre aquest sentiment delicat amb que ell adjetiva la
posicid petrarquesca ; el primer que va tenir consciencia de <ce je ne sais
quoi>> de <noble , generds i liberal que havia desparegut del man despres
del triomf de la barbarie , i que motiva I'afirmacid que << Petrarca havia de
detestar I'Edat Mitjana i tot el que amb ella es relacionava »." c) Els
14. G.W.F. HEGEL, Werke..., 20, p. 63.
15. J.H. RANDALL jr., The Career of Philosophy (1962), Columbia University Press, N.
York-London, 1970, 1, p. VII.
16. J.H. RANDALL Jr., The Career of Philosophy... I, p. 43.
17. E. RI NAN, Averroes et l'averroisme (1852), 3a. edicio, Paris, M. Levy, 1866, pp.
328-329.
116
antecedents galileans foren mes facils d ' historiar si hom no els valores
emotivament tant. Per exemple , Randall desvalora la contribucio de
l'anomenada Escola de Paris perque ha estat historiada per Pierre Duhem,
que «es catolic i frances ». 1S L'averroisme es molt sovint una categoria
inflada per una qualificacio emotiva, i horn ha arribat adhuc a escriure
sobre el fet historic cert que Tomas de Vio, el cardenal Gaieta, no votes la
Butila Apostolici regiminis sollicitudo del 14 de desembre de 1513 pp erque
no li agradava , segons explica Mansi , la part que prescriu als filosofs
d'ensenyar la veritat de la fe, persuadit que defensava l'averroisme en el
Concili Latera.19 Randall valora molt positivament Cremonini com a
aristotelic naturalista en el proces d'emergencia de la ciencia moderna;20
pero nosaltres podem saber que Cesare Cremonini es l'aristotelic que no
vol mirar pel telescopi els satel-lits de Jupiter , exemple que en la sana
retorica cientificista del segle xLx passava com a prototip d'uobscurantisme
medieval -. Convindria d'aclarir alto que horn vol dir en afirmar que el
galileanisme es un naturalisme . I aixi en mots casos. d ) Des del seu
marxisme lukacsia, Agnes Heller, en el seu llibre sobre el Renaixement,
inverteix la prioritat moderna que Randall ha donat a la naturalista Venecia
contra 1'espiritualista Florencia, valorant la gesta historica de Ficino, la
creacio d ' un sistema filosofic extrareligios que vol substituir la religio...21
Podriem facilment multiplicar molt els exemples . Un mes ens servira per a
concloure : e) Com a primer kabbalista cristia, Pico se'ns determina
distintament corn un individu heroic, neoplatonic , deixeble peculiar de
Ficino o humanista filosof. Michelet escriu : « Amb 1'italia Pico delta
Mirandola , 1'alemany Reuchlin , el frances Guillaume Postel, apunta la
primera hora de l'alba».22 De l'alba de que?, demanem nosaltres . Caldra
respondre : de la major emergencia d'una tradicio de l'esoterisme jueu
medieval que , despres de 1677, es convertira , en frase de Bou,23 en un
difos tempteig vers la teosofia . Com cal relacionar aquesta tradicio amb la
filosofia moderna ? Hom ha afirmat que la kabbala cristiana es arreu en el
segle Tambe en el background dels heralds precursors hegelians de
modernitat : Boehme i Bacon.
Tots els exemples anteriors , presos un per un , poden esser defensats,
apedacats o invertits , mitjancant noves categories . La g6esti6 que perse-
guim se'ns planteja des de la seva aglomeracio : tot aixo que ens
determina , amb claredat , per als continguts d'una filosofia de la modernitat
si aquesta a mes d'anunciar-se des d'una pluralitat de pre-modernitats, ens
arriba des d'una pluralitat de traditions que discriminen diversament (per
la Reforma , l'humanisme, el naturalisme , la ciencia, el kabbalisme,
18. J.H. RANDALL jr., The Career of Philosophy (1962)... I, p. 270.
19. H. BUSSON, Les sources et le eveloppement du rationalisme dans la litterature
fransaise de la Renaissance , Paris 1922, . 46, nota 5.
20. J.H. RANDALL jr., The Career ofPhilosophy (1962)... I, pp. 279-80.
21. A. HELLER, El hombre del renacimiento, Peninsula , Barcelona , 1980, pp . 78-79.
22. J. MICIIELET, Histoire de la France. VI. La Renaissance, ed. de 1923, p. 377.
23. J.L. Bou, The Christian interpretation of the Cabala in the Renaissance , New York
1944, p. 16.
24. Ph. SECRET, Les kabbalistes chretiens de la Renaissance , Paris , Dunod, 1963, trad.
cast. La kabbala cristiana del Renacimiento , Madrid, Taurus, 1979.
117
1'hermetisme, etc., etc.,), i a mes, des d'una pluralitat d'albes, no sempre
conciliables, i que son emergencies de molt antigues tradicions? No sera
que la novetat del temps, a part d'esser un desig constant del cor huma, no
serveix per a qualificar un temps transcorregut i llegat mitjancant una
tradicio? No es que 1'embolicar els judicis de valor, mes o menys teorics
o emotius, es el rostre del llenguatge franc entre les nostres diversitats que
es la nostra supersticio comuna, perque el terreny de formular la teoria corn
a teoria es gairebe inexistent en la confusio babelica? Si aixi fos, 1'empresa
d'un Tractatus Historico-Modern us que analitzes la funcio oculta de la
divisio de la historia en edats, seria una eina de purificacio que ens faria
mes aptes per a la teoria.
Jordi SALES
118


Per a una filosofia de la divisió de la història en edats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert